
El Col·lectiu de Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Safor denuncio un nou atac, que qualifiquen d'homòfob i feixista, contra la seva seu.
Segons un comunicat del col·lectiu, el Casal de la Diversitat, va sofrir un nou atac amb el trencament de 2 cristalls i pintades de simbologia nazi i una espiera, en al·lusió que estan entre els seus objectius.
El passat 25 d'abril la seu de CLGS ja va patir un altre atac en el qual van trencat cristalls i van fer dues pintades a la porta (una esvàstica i el numero 88)
Des del Col·lectiu afirmen estan farts d'agressions contra la seva seu, que no fa més que demostrar, segons el seu coordinador, Carlos Carillo, l'homofòbia que existeix en la societat. I especialment en la comarca, ja que desconeixen que aquest tipus d'agressions es realitzi en altres seus del col·lectiu de la Comunitat Valenciana. La policia investiga els fets i el col·lectiu ha interposat una denúncia que es presentarà davant Ministeri Fiscal al que demanaran que l'assumpte s'investigui amb més intensitat.
El col·lectiu fa una crida a tots els sectors socials i polítics perquè es posicionin públicament i no tolerin cap tipus d'agressió per qualsevol tipus ni per l'orientació sexual de les persones. Per a Carlos Carillo, coordinador del col·lectiu, aquestes agressions no fan més que reafirmar a l'associació en la seva lluita per a acabar amb la intolerància i l'homofòbia existent a la Safor.
En solidaritat amb els seus col·legues, l'associació Independence Gai ha repudiat el fet a través d'un comunicat en el qual subratlla el seu “més absolut rebuig contra els actes vandàlics que es van portar a terme aquest passat cap de setmana contra la seu de CLGS”. “Aquest tipus d'actes ens fan retrocedir en el temps a èpoques de repressió, en la qual l'homofòbia estava alimentada pels dirigents d'aquest país”, van agregar.
Atentado homófobo en Israel

Domingo 2 agosto 2009
Israel conmocionado por un ataque mortal contra la comunidad gay
La comunidad homosexual en Israel recibió el apoyo de la clase política y de gran parte de la sociedad por el ataque perpetrado por un desconocido en un
centro gay de Tel Aviv, que dejó dos jóvenes muertos y quince heridos.
Más de un millar de personas se concentraron esta tarde frente a la Asociación de Gays y Lesbianas de Tel Aviv, escenario del tiroteo el sábado por la noche, para expresar su rechazo al ataque, y su solidaridad con una comunidad que durante años ha tenido que luchar contra los sectores más conservadores de la sociedad israelí.
Bajo el lema de "No tenemos miedo, no nos amilanamos", y la presencia de numerosas banderas del arco iris, símbolo de la lucha por el orgullo gay, los participantes en la concentración expresaron con el silencio su pesar por un suceso que ningún organismo de seguridad pudo prever en la cosmopolita y liberal Tel Aviv.
En la más conservadora Jerusalén, donde el desfile del orgullo gay obliga cada año a redoblar la seguridad para evitar ataques por parte de extremistas judíos, al menos un centenar de personas se dieron cita en la céntrica Plaza Sión con banderas negras y del arco iris para mostrar su rechazo a este tipo de actos.
Las muestras de solidaridad se producen tras otra marcha espontánea en la que participaron centenares de israelíes de madrugada por el centro de Tel Aviv horas después del tiroteo.
Poco antes de la medianoche, un hombre encapuchado y vestido de negro irrumpió en un inmueble de la Asociación de Gays y Lesbianas de Tel Aviv y disparó con un arma automática en todas direcciones antes de darse a la fuga, hasta ahora con éxito; el asesino sigue en paradero desconocido.
En el lugar, decenas de jóvenes, muchos de ellos adolescentes, participaban en una reunión semanal de apoyo en la que reciben comprensión y asesoramiento antes de "salir del clóset".
Las imágenes ofrecidas por los medios de comunicación muestran varios charcos de sangre en la instalación, chanclas en el suelo y fotografías de parejas homosexuales colgadas en la pared.
"Al principio creí que era una broma, pero el hombre inmediatamente abrió fuego. La gente se escondió bajo camas y mesas. Una vez dentro, no hay hacia dónde correr", explicó a la prensa Or Gil, uno de los quince heridos en el suceso, cuatro de los cuales se encuentran en situación muy grave.
Las dos víctimas mortales, Nir Katz, de 26 años, monitor de la asociación, y Liz Trubishi, una adolescente de 16 años, fueron enterradas esta tarde.
"Nir salió del clóset cuando tenía 20 años y desde ese momento llevó la bandera del orgullo gay en la manga, creía en lo que hacía y siempre caminó con la cabeza bien alta", reveló Chen, hermana de la víctima a la radio del Ejército israelí.
El presidente del Estado, Simón Peres, condenó el acto duramente y lo ha calificado de "crimen que una sociedad ilustrada y culta no puede aceptar".
En su repulsa, el primer ministro, el conservador Benjamín Netanyahu, advirtió que "somos un país democrático y tolerante y debemos respetar a cada persona como es".
Neeenaaas el Sabado 1 de agosto FIESTON
1de Agosto
c/ Josep Pla nº135
Linea 4, Besos Mar
Pornoterrorista
dj.Andy
Actuació Boix
dj.Hanna&dj.Tino
Natan&Vero
dj.Adri Kadabri
Neopinchadiscos
de 24 a...
Organizada por Post-op http://www.postporno.blogspot.com
Colabora el Fagc http://fagc.org/
FIESTA "El ojo bióniko húmedo"
/
Ajuts econòmics per indult Alfredo y Patricia
Peticio INDULT Alfredo i Patricia
La impotencia que generan la injusticia de un juicio chapucero y una sentencia desproporcionada a los hechos que les imputan nos quita el sueño, pero no las fuerzas para seguir luchando.
Seguimos y seguiremos reclamando justicia, porque son inocentes y porque la sentencia es desproporcionada. Respetando los escalones del sistema judicial, ahora pedimos el indulto de Alfredo y Patricia, basándonos en el sencillo y reconocido hecho de que, si el objetivo de la prisión es la reinserción social de quien delinque, y estas personas ya están feliz y voluntariosamente insertadas en la sociedad, un ingreso en prisión tendría un efecto diametralmente opuesto al que busca la justicia: desinsertarles socialmente.
Los plazos judiciales nos pisan los talones: tenemos tiempo hasta este lunes 20 de julio para recoger firmas de adhesión. Por ello iniciamos una recogida URGENTE de firmas para presentar el indulto.
Hace tres años que luchamos incansablemente para que se haga justicia. Pero esta nueva acción no tiene sentido sin vuestro apoyo.
¡Y recuerda!:
Primero, vinieron por los comunistas, pero yo no hablé porque no era comunista.
Después vinieron por los sindicalistas, pero yo no hablé porque no era sindicalista.
Luego vinieron por los judíos, pero yo no hablé porque no era judío.
Finalmente, vinieron por mí, pero ya no quedaba nadie que hablara por mi.
Martin Niemöller
DESCARGA LA HOJA DE SOLICITUD DE INDULTO EN CATALAN o CASTELLANO CLICKANDO LA IMÁGEN INFERIOR. IMPRÍMELA, FÍRMALA Y HAZNOSLA LLEGAR DIRECTAMENTE A NUESTRO LOCAL C/ VERDI Nº 88, Local 2. O ESCANÉALA Y ENVÍANOSLA AL CORREO indultoalfredoypatricia@gmail.com
Bruno, una pelicula provocadora que refleja la homofobia con una ironia mordaz

El humorista más controvertido y escandaloso de la actualidad regresa a la gran pantalla. Tras encarnar a un reportero eslovaco de dudosa moralidad y levantar quebraderos de cabeza a media población estadounidense con 'Borat', Sacha Baron Cohen vuelve a la carga con 'Brüno', un 'crítico' de moda homosexual dispuesto a hacer lo imposible por alcanzar la fama.Como viene siendo habitual, el modus operandi de Cohen es el de crearse un personaje estridente y exagerado que le permita poner a prueba la paciencia de la sociedad norteamericana y del mundo entero. Esta vez, la inspiración le ha llegado desde el lado más extremo del universo gay, fruto de la cual ha nacido Brüno, un pseudo reportero metrosexual e híper amanerado que llevará a situaciones límite a diseñadores de moda, estrellas de rock, líderes religiosos, productores, famosillos y gente de a pie en general. Lo cierto es que no termino de pillarle el punto a este tío, pero he de reconocer que tiene valor. Consigue sacar de quicio a los sectores más retrógrados del planeta aún a riesgo de su integridad física, provocando todo tipo de reacciones en paletos de la Texas profunda, cazadores aguerridos o reverendos cura-homosexuales. La ventaja que tiene crearse alter egos de este estilo es que uno puede llevar las bromas a extremos que nadie se atrevería en su verdadera identidad. Véase a Santiago Segura en la piel de Torrente sosteniendo que todas las mujeres son unas putas o, al grupo de sátira hard rock valenciano Gigatrón afirmando que la heroína no es mala en realidad. Pero, en mi opinión, Cohen va demasiado lejos y cae en el mal gusto, y mira que esto lo firma un amante del terror, el gore, el punk y mil subgéneros underground más considerados de mal gusto de manera popular. Hay gente que lo aclama y adora, pero a mí apenas consiguió arrancarme un par de carcajadas durante toda la película. Además, pese a que hay escenas rodadas claramente de forma verídica, hay otras que resultan inevitablemente falsas o trucadas, y es que ni el ejército de Estados Unidos permite entrar en sus filas a un tío de pelo platino con su cámara al lado grabando, ni un líder de Hamás se deja entrevistar así como así.Lo que sí que me sorprendió fue el video-clip final, con colaboraciones de peso dentro del panorama musical internacional cuyos nombres omitiré por no estropear el asunto.En definitiva, los amantes de Sacha seguirán teniendo motivos para ir a verlo al cine, y sus detractores seguirán teniéndolos para repugnarle y odiarle. Servidor, se mantendrá humildemente al margen.
.
Visibilitat Lèsbica a Sant Joant de Mediona
L' espectacle, d'una hora de durada, fa un interessant i acurat repàs per la història de Stonewall agafant com a recurs el naixament d'una monja a New York -mare superiora del convent de Mediona- el 28 de juny de 1969.
Amb una forta ironia i un text literai molt bò i adient, un conte de Juanita Márkez i un altre de Cortázar.
Cal destacar la presència de les actrius Beatriu Castellò i Sam Gutierrez, de la companyia Planeta Impro, i de Lindes Ferrer i Anna Gamez.
Un bon espectacle per repassar la nostra història des d'una perspectiva d' humor.
Ja pots comprar el llibre des d'aquest blog
Activistes gais d'Hondures denuncien repressió i detencions després del cop d'estat
| Activistes gais d'Hondures denuncien repressió i detencions després del cop d'estat |
|
10 de juliol, alliberament Kabaret GLT a Mediona

Regidoria de Joventut
FAGC
40 AÑOS DESPUES DE STONEWALL

28 de junio : una protesta que busca cambios
40 años después de Stonewall
El autor repasa la historia del movimiento LGTB, que vuelve a convocar desde Catalunya movilizaciones diferenciadas del modelo de desfile mediático.
Diagonal, n. 105, 2009-06-25 # Eugeni Rodríguez • Activista y portavoz del FAGC
No Golpe Militar en Honduras
Gais, lesbianes i transsexuals 40 anys de lluita
Dins dels actes de commemoració dels 40 anys de la revolta de Stonewall, a la Biblioteca publica de Salt, s’ha realitzat la xerrada “gais, lesbianes i transsexuals 40 anys de lluita”, organitzada per EUiA de Salt.La presentació l’ha fet en Pau Galvez membre del FAGC i coordinador de l’assemblea d’EUiA de Salt. En la presentació ha fet una explicació del per que de la revolta de Stonewall, contextualitzant-la històricament en un moment d’ebullició de l’esquerra i els moviments socials( pacifisme, resistència a la guerra del Vietnam, feminisme, emancipació negre,...) i de la brutal reprensió a gais, lesbianes i transsexuals dels anys 60.La conferencia la realitzat el portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i responsable de l’observatori contra l’homofòbia, Eugeni Rodriguez, que ha fet un repàs de l’historia del moviment d’alliberament GLT a Catalunya i les seves perspectives actuals. La part històrica s’ha fet a partir d’una exposició audiovisual dels cartells del moviment al llarg del temps. Dins de la seva exposició també a remarcat la cruïlla que hi ha en aquest moment entre els sectors que plantegen un moviment reivindicatiu i de lluita contra l’homofòbia existent, i aquells més acomodats vinculats al anomenat empresariat rosa, que voldrien un moviment més domesticat i festiu. Sobre la polèmica de la desfilada del diumenge organitzada en gran part pels empresaris dels locals per a gais, l’Eugeni Rodriguez s’ha preguntat: quina reacció hi hauria si les empreses de compreses volguessin organitzar el vuit de març?
GRACIAS A TODAS POR VUESTRO APOYO

ESTE 28 DE JUNIO HA SIDO MUY ESPECIAL Y LABORIOSO.NO SOLO HEMOS TENIDO QUE CURRAR UN AÑO MÀS DANDOLO TODO, CON NUESTRA GENEROSIDAD Y CONCIENCIA SI NO QUE UN GRUPO DE EMPRESARIAS ROSAS GOLPE DE TALON Y CON EL BENEPLACITO INSTITUCIONAL(DIXIT REGIDOR DE DRETS CIVILS)HAN INTENTADO INVISIBILIZARNOS...Y LA RESPUESTA HA SIDO UNA LECCION DE DIGNIDAD.
SALIMOS A LAS CALLES LAS LLENAMOS CON NUETRA ALEGRIA Y TAMBIEN CON NUESTRA RABIA.
HA VALIDO LA PENA, QUIZÀS ECONOMICAMENTE HABLANDO ESTAMOS ACHUCHADAD PERO BUENO, DE PEORES HEMOS SALIDO.
GRACIAS NENAS...
El moviment GLTmanté la reivindicació 8000 persones recordan a Barcelona que el col·lectiu homosexual encara és víctima de desigualtats

Barcelona
La primera de les manifestacions amb motiu del Dia de l'Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual va convertir ahir el centre de Barcelona en una festa reivindicativa. L'educació en uns valors que garanteixin la igualtat real del col·lectiu homosexual arreu del món i també a casa nostra va ser el fil conductor d'una marxa que va començar a la plaça Universitat i va acabar a la plaça Sant Jaume per exigir als poders polítics un compromís real que asseguri el respecte a la diferència. La marxa va aplegar unes 8000persones, en una convocatòria que aquest any ha estat dividida per la realització de dues celebracions.
Fa 40 anys que la reivindicació pels drets dels gais, les lesbianes, els transsexuals i els bisexuals va començar, des dels Estats Units, arran dels incidents que va provocar la revolta de Stonewall, una taverna de Nova York on les forces policials van reprimir durament el col·lectiu homosexual. Tal com s'assenyalava irònicament des del camió que tancava la manifestació, «la saga continua», parafrasejant la idea de La guerra de les galàxies, i per als manifestants es mantenen, malauradament, els motius per protestar. «A Barcelona tenim una falsa impressió, però encara hi ha assetjament a les escoles i als instituts, i el PP i la jerarquia catòlica pressionen per retirar-nos llibertats. Encara som objecte de burles i agressions i els transsexuals són considerats malalts», van assenyalar en el manifest final. «Cal un compromís per la igualtat real, promocionar nous valors i polítiques clares per tal d'educar per la plena integració social», van reivindicar els organitzadors.
La marxa va convertir, a la tarda, el carrer Pelai, la Rambla, el carrer Ferran i la plaça Sant Jaume en una festa que va atreure centenars de curiosos i turistes, sobretot per la percussió de les tres batucades, la carrossa que va muntar el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i les disfresses d'alguns participants. El to festiu no va amagar, però, les pancartes amb què els diferents col·lectius feien paleses les seves reivindicacions. «Diversitat afectiva i sexual a les aules»; «estima com vulguis»; «hi ha cossos que el capitalisme no pot comprar»; «per tota la resta Gaixample comercial, opressió heteropatriarcal, feminització de la pobresa» eren algunes de les proclames que es podien llegir a les pancartes.
Avui tindrà lloc una segona celebració del Dia de l'Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual, amb la jornada Pride Barcelona. El portaveu del FAGC, Eugeni Rodríguez, criticava ahir que «és pervers i un sacrilegi que els empresaris convoquin la jornada el dia que els gais lluitem per les nostres idees». Segons Rodríguez, el Pride Barcelona és un model que posa més l'èmfasi en l'exhibicionisme del cos que en la lluita per les necessitats del col·lectiu. Alguns manifestants es queixaven que la convocatòria d'avui, de la qual bars i discoteques han fet publicitat –i també l'Ajuntament–, provoca confusió en el col·lectiu i va fer minvar l'assistència a la marxa d'ahir.
Un nou fons documental
tria L' Alliberament Vine a la MANI del 27 de Juny a plç Universitat Stonewall Contraataca
Informe sobre l' homofobia

El present document és la 13a Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori GLT contra l’homofòbia del FAGC.
Aquest Observatori elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia a Catalunya.
Aquesta Memòria, doncs, és un reflex de les agressions i de les discriminacions a transsexuals, lesbianes i gais que han succeït durant el curs 2008-2009.
Així mateix ressaltem els casos que per a nosaltres son més importants, ja sigui per la seva gravetat o impacte, o perquè creiem important subratllar-ne algun aspecte cabdal. A més a més, adjuntem al final de la memòria unes observacions i recomanacions generals i també el seguiment respecte al curs passat.
FITXA TÈCNICA:
Total de les denúncies rebudes: 327
Període: de juliol de 2008 a juny de 2009
Àmbit: Catalunya
Variació respecte al curs anterior: + 2%
Casos rebuts %
TIPOLOGIA I PERCENTATGE:
a) Agressions i discriminacions al carrer i llocs públics: 184 56
b) Agressions i discriminacions a serveis públics i administracions: 70 21
c) Agressions i discriminacions a l’àmbit laboral 52 16
d) Discriminacions a Internet 12 4
e) Agressions i discriminacions diverses: 9 3
TOTAL
DIJOUS 25 a les 18h informe OBSERVATORI CONTRA L ' HOMOFOBIA
Una imatge aterridora
El proper diumenge 28 de juny se celebra el dia conegut com dia de l’orgull gai. A Barcelona, els empresaris de l’euro “rosa” s’han tornat a posar d’acord per fer una gran desfilada. S’imaginen vostès, que el 1r de maig, la CEOE organitzés una desfilada amb carrosses i alegre música pel carrers de la ciutat, per a celebrar l’acomiadament lliure, l’abaratiment dels ERO’s i la sort que tindríem al comptar amb una organització empresarial que vetllaria pels nostres drets i que, amb el suport d’alguns sindicats, ens anéssim de festa “agafadets” de la mà a passar-nos-ho pipa... ¡Quina imatge tan aterridora! Doncs bé, en el tema “gai” (de les lesbianes y transsexuals, ni se’n parla) passarà això, si abans ningú no hi posa remei. Coses que passen a la vida!
Jo per sort, aniré a les 18:30h a la Manifestació, del dissabte 27, a la Pl. Universitat. que com a mínim podré cridar igual que ho faig fins ara a les Manis del 1r de maig. Espero no estar equivocat, perquè igual sóc un dinosaure i les coses ja no son com eren... Però us ho asseguro, no se me’n va del cap aquesta imatge tan esgarrifosa...
Eduard Sánchez-Pascuala
Comunicat de Premsa URGENT

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
MATARÒ APROVA DECLARACIÒ INSTITUCIONAL A FAVOR RÈGIM I ORGAN SANCIONADOR. L'HOSPITALET DE LL SEGONA CIUTAT DE CATALUNYA DEMANA INSTR...
-
CRIDA A CONSTRUIR UNA CANDIDATURA UNITÀRIA PER LA RUPTURA CONSTITUENT Estem vivint temps de canvis històrics on la gent, les persones a...
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA


Un membre del col·lectiu LGTB ArcoIris detalla les persecucions viscudes després del derrocament de Manuel Zelaya i descriu com és la situació dels homosexuals en el país.






