Rompe Armarios

La Fundació CajaMurcia exposa des del 2 de desembre a Madrid De cossos i ànimes, obra de l'artista novella Pilar Echalecu. Però la mostra no està completa: falten cinc quadres, censurats a última hora "per a no ferir la sensibilitat de ningú". Aquests van ser els motius adduïts a la pròpia pintora pel director de la Fundació.
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.

RQTR contra la violencia:
ampliando los horizontes de la violencia de género Un año más llega el 25 de noviembre con datos alarmantes de muertes y violencia de todo tipo que viven mujeres asesinadas, golpeadas o muertas en vida a manos de sus parejas.
Siempre son más que el año anterior y siempre nos causa una sensación de lucha que no cesa, que necesita de más y más personas enfadadas y con ganas de transformar una sociedad que permite que esto suceda.
Por otra parte, la alarma que causa esta lacra social no nos puede despistar de la tarea de pensar sobre qué implica esta mirada sobre la violencia, la llamada violencia de género. Desde muchas organizaciones, desde RQTR, pensamos que no está reñido luchar contra la violencia que viven las mujeres, con dejar de ignorar que la violencia sucede también en mujeres no heterosexuales, y en parejas gays o lesbianas, o aprovechándose de la vulnerabilidad de algunas personas trans, de las situaciones violentas a las que se enfrentan las personas intersex.
No sólo eso, si no que consideramos que la violencia de género también incluye todas y cada una de las acciones punitivas y censoras por las cuales se nos obliga a comportarnos conforme a la normas de género socialmente impuestas.
Creemos que cada vez que se impone un modelo de masculinidad y feminidad férrea, cada vez que nos castigan por romper esas normas de género, se trata de una forma más de violencia de género. Con esto no queremos apoyar la idea conservadora y rancia de que la violencia contra las mujeres no es un problema social de calado o que no exista un patriarcado que lo posibilite.
Queremos decir que desde el activismo y la reflexión intelectual tenemos que encontrar nexos en la lucha y ampliar nuestra comprensión de la violencia para que no reproduzcamos la exclusión de las mujeres lesbianas, transexuales y bisexuales.
Para dar cabida a la idea de que la violencia no es necesariamente heterosexual, que también hay relaciones de poder en los vínculos entre varones gays o entre lesbianas, o en las relaciones con personas trans.
Desde RQTR nos sumamos a la lucha contra la violencia que viven las mujeres, para poner el acento en la exclusión y violencia que intersecta nuestras vidas. Para denunciar la exclusión que viven las personas no sólo por su género y sexualidad sino también por su clase social, por su ruptura de las normas de género, por su grupo étnico o procedencia, por su acento o miles de otras condiciones que te señalan socialmente.
Animamos así a las organizaciones y entidades a no reproducir la exclusión y pensar cómo abordar la violencia de género que viven las mujeres con Síndrome de Down, los chicos y chicas migrantes sin papeles, quienes son menores de edad, quienes con nuestros cuerpos y vivencias rompemos las normas de lo que supone ser un hombre o una mujer cada día.Por supuesto, hacemos un llamado a participar en todas las movilizaciones convocadas para denunciar y condenar la violencia machista con motivo del 25 de noviembre. En Madrid la cita será a las 19:00 horas en la Puerta del Sol. ¡NO MÁS VIOLENCIA MACHISTA

se reactiva campaña apoyo a ALF Y PATRI. INGRESOS :

ALF 2100 3192 11 2100706126 la caixa.

PATRI 2013 1501 63 0200169775 caixa catalunya

CONCENTRACIO EN SUPORT DEL COL.LECTIU GAI-LESBIÀ I DE REBUIG A L' ATAC ULTRA HOMOFÒBO A LA MANIFSTACIÒ DE L' ORGULL GAI A BELGRADO. DIVENDRES 15 D' OCTUBRE 20 H PLÇ UNIVERSITAT BCN

La Barcelona laica s'organitza per protestar durant la visita del Papa

Diversos col·lectius de la ciutat preparen actes de tot tipus per als dies 6 i 7 de novembre

JORDI MUMBRÚ BARCELONA 06/10/2010

JORDI MUMBRÚ Milers de barcelonins esperen la visita de Benet XVI els propers dies 6 i 7 de novembre per consagrar la Sagrada Família. Molts d'ells s'han ofert com a voluntaris per aprofitar aquesta fita històrica i formar part de l'organització, i molts d'altres preparen diferents activitats de benvinguda, com una bandera gegant de l'Estat del Vaticà plena de pregàries escrites per famílies diverses. Però no tots els barcelonins esperen el Sant Pare amb fe i il·lusió. La campanya de la Barcelona laica contra la visita del Papa ja està en marxa. Des de fa dies circula per les xarxes socials, però ja ha entrat a les seus de moltes entitats. Ahir mateix, a les vuit del vespre, es van celebrar almenys dues assemblees diferents per decidir actes de protesta.

Feministes, gais i lesbianes, entitats laiques i d'esquerres, okupes, sindicats i col·lectius de gent jove, entre d'altres, se senten molestos per la visita del pontífex i ja s'estan organitzant per preparar actes en contra. De moment ja s'ha acordat una concentració unitària el dia 4 de novembre a la plaça de Sant Jaume, sota el lema Jo no t'espero, que ja es va utilitzar a València durant la visita del Papa l'any 2006.

L'objectiu de la concentració "és demostrar que tenim força per unificar criteris", segons explica Albert Riba, president de l'entitat Ateus de Catalunya. Riba va avançar que diverses entitats han confirmat la seva presència, algunes, fins i tot, procedents de Madrid, Albacete i València. Riba, que també és portaveu de la campanya Jo no t'espero, va explicar els motius de la protesta: "El senyor Ratzinger té dret a passejar per on vulgui. Nosaltres ens queixem del tractament que es fa des d'aquí. Només són un Estat de pa sucat amb oli, autoritari i misogin". De la llarga llista de crítiques, la primera és la del "finançament de les creences religioses amb diners públics".

Pancartes als balcons
Més enllà d'aquest acte unitari, cada col·lectiu està preparant protestes perquè es considera que cadascú té motius propis per oposar-se a la visita del Papa. El Casal de Joves de Catalunya, juntament amb la Lliga per la Laïcitat, ja han encarregat pancartes amb el lema Jo no t'espero i faran campanya perquè, qui vulgui, la pugui recollir i penjar al balcó. Les entitats juvenils també estan organitzant "una festa de capellans i de monges al Casal de Joves de la Guine­ueta", segons va explicar Marta López, secretària general del Casal de Joves de Catalunya. La representant juvenil va assegurar que "hi ha molts motius per protestar" i va posar com a exemples la influència de l'Església en l'administració de l'Estat i els valors d'aquesta institució.

També protestaran amb pancartes els veïns de la Sagrada Família, juntament amb col·lectius de l'esquerra independentista del barri. De moment per aquest diumenge han organitzat una performance a l'avinguda Gaudí. La seva denúncia se centra també en les complicacions de trànsit i de seguretat que causarà la visita.

El portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, va explicar que aquests dies estan decidint quins actes faran en contra de la presència de Benet XVI, perquè consideren que "el Papa és la màxima institució de l'Església catòlica, un dels més gran enemics de les persones gais, lesbianes i transsexuals i de les que defensen la llibertat sexual". Riba es va referir als casos d'abusos que s'han descobert dins de l'Església: "El mínim que hauria de fer és portar els responsables a la justícia".

El col·lectiu okupa també pre­para campanyes de denúncia durant la visita del Papa. De fet, l'últim punt de la darrera assemblea que va celebrar el Moviment 25 de Setembre (els okupants del banc de la plaça de Catalunya) va ser convocar "jornades de lluita" durant els dies 6 i 7 de novembre.

Mig centenar de persones recorden la transsexual Sonia al parc de la Ciutadella de Barcelona
Al voltant de mig centenar de persones han homenatjat aquest dimecres la transsexual Sonia, que va ser brutalment assassinada per un grup de 'skins' el 6 d'octubre del 1991 al parc de la Ciutadella de Barcelona.
L'acte, que ha tingut lloc a la glorieta del mateix parc, ha estat organitzat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). El seu portaveu, Eugeni Rodríguez, ha explicat a Europa Press que aquest any s'ha renovat la placa commemorativa, un fet que, en opinió seva, hauria de repetir-se amb altres persones que han lluitat pels drets d'homosexuals i transsexuals.

"El fet important és que la gent jove recordi que cal lluitar perquè no es repeteixin coses així", ha remarcat, i ha instat les institucions públiques que facin campanyes de conscienciació entre els joves per eradicar els acudits i els insults als gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. "Només serveixen perquè el teu amic segueixi a l'armari", ha dit.

La transsexual Sonia va ser assassinada per un grup de cinc 'skins' mentre dormia al parc juntament amb la seva amiga Doris, que va rebre una brutal pallissa. Dos anys després es va fer el judici, que va condemnar els autors de l'homicidi a deu anys de presó

50 Cent, un rapero estadounidense, invita a los gays a suicidarse en un mensaje de twitter

Parece que la homofobia campa a sus anchas entre algunos músicos del panorama internacional, sobre todo de estilo reggae, rap o hip hop. A los conocidos casos de Buju Banton, Beenie Man o Sizzla, o el más reciente de los raperos franceses Sexion d’Assault, se unen ahora dos nuevos casos: los del rapero estadounidense 50 Cent y los del cantante zimbabués Potato.

El caso de Curtis James Jackson III, más conocido por 50 Cent, resulta especialmente despreciable por el contexto en el que se produce. Justo en unos días en que han saltado a la luz pública varios casos de adolescentes LGTB que se han suicidado en Estados Unidos tras sufrir acoso homofóbico, el popular rapero ha colgado un mensaje en su cuenta de twitter en la que literalmente expresa “If you a man and your over 25 and you don’t eat pu**y just kill your self damn it. The world will be a better place. Lol.” (algo que podríamos traducir como “si eres un hombre y tienes más de 25 años y no comes coños, suicidate de una puta vez. El mundo sera un sitio mejor. Risas“).

Las páginas LGTB han interpretado el mensaje como claramente dirigido a los gays, especialmente al producirse pocos días después de que el rapero twiteara otro mensaje abiertamente homófobo contra el bloguero homosexual Perez Hilton.

Por lo que ser refiere al zimbabués Edwin Nyaruka (más conocido como Potato o simplemente Tato), ha aprovechado el anuncio de lanzamiento de su nuevo disco, titulado The Return, para atacar a la homosexualidad, a la que considera un “vicio social” más. “Mi música ilumina a los jóvenes y a toda la nación para que se den cuenta de que hay que anteponer a Dios en todo lo que hacemos, y evitar actividades como la homsoexualidad, el abuso de drogas y alcohol y los abusos sexuales“, ha declarado el músico de Zimbabue. Un país en el que la profunda homofobia social e institucional no necesita precisamente refuerzos…

Boicot a Sexion d’Assaut

Por cierto, que el grupo francés Sexion d’Assaut, al que antes hacíamos referencia, empieza a sentir las consecuencias de sus declaraciones homófobas. Un grupo constituido en Facebook llamando al boicot contra los raperos ha reunido ya a cerca de 4.500 seguidores. Por otra parte, y según informa Têtu, ya ha comenzado las primeras anulaciones de conciertos previamente contratados.

La emisora musical NRJ, por su parte, ha suspendido un concurso para jóvenes cuyo premio era la organización de un concierto privado del grupo en el instituto del ganador o ganadores, al tiempo que ha decidido no emitir por el momento sus canciones.
50 Cent, un rapero estadounidense, invita a los gays a suicidarse en un mensaje de twitter

EL FAGC ORGANITZA HOMENATGE A LA TRANSSEXUAL SÒNIA AL PARC DE LA CIUTADELLA(GLORIETA) EL PROPER DIMECRES 6 D' OCTUBRE A PARTIR DE LES 19.30.

Manifest de la Xarxa per la Despatologització de les Identitats Trans de l'Estat Espanyol



23 d'Octubre de 2010

Seguim resistint!

Un any més donant arguments per a defensar la nostra llibertat, buscant alternatives, construint ponts per a dialogar. No obstant això la terrible maquinària mèdica i política segueix, l'estigmatització de les persones trans contínua. Com si considerar la nostra identitat de gènere com patològica ens ajudés en alguna cosa, com si realment importés la nostra salut mental.

El trastorn d'identitat de gènere no existeix. El que sí existeix és la transfòbia.

Ens estudien, ens toquen, ens expliquen el que ens passa, ens fan milers de proves per a buscar la causa del nostre terrible mal, ens analitzen, ens peguen, ens violen. Ens tracten com a nens i ens maten com a gossos. De dia ens odien i de nit ens compren.

Però no poden amb nosaltres, seguim aquí, trencant el silenci i resistint a la violència, la dels cops i la de les paraules, amb ràbia però amb pedagogia, teixint una xarxa que ens mantingui a flotació. Seguim aquí!

El discurs de la patologització s'ha esfondrat, ho hem derrocat a força de denunciar aquestes teràpies any rere any. Ja no hi ha excuses que valguin. Hi ha idees que ja no poden defensar-se.

Activistes trans de tot el món, de diferents continents i ciutats, tornem a sortir al carrer per a demandar la despatologització trans, sota el lema “Les identitats trans no són una malaltia”. Denunciem que encara avui, en ple segle XXI, les identitats trans, transexuals, transgènere, travestis segueixin presents com “incongruència de gènere” o “trastorn de travestisme” en el recent publicat esborrany del DSM-5. Exigim la descatalogació dels trastorns d'identitat de gènere dels catàlegs internacionals de malalties (DSM i CIE) i lluitem pel dret a decidir amb autonomia sobre els nostres propis cossos.

Recordem que la despatologització no pot implicar en cap cas que les persones trans perdin els seus drets sanitaris. Exigim una atenció sanitària trans-específica públicament coberta.

El dret a la identitat de gènere i a la cobertura sanitària pública de les persones trans són drets humans fonamentals i no deurien ser excloents. Reivindiquem el dret a un reconeixement legal del nom i gènere triat sense necessitat d'un diagnòstic i/o tractament mèdic, hormonal o quirúrgic. Ningú pot decidir sobre la identitat de gènere d'altra persona.

Les nostres demandes són clares:

1.La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic (les seves pròximes versions DSM-V i CIE-11).

2.L'abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersexuals.

3.El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense tutela psiquiàtrica).

4.La cobertura sanitària pública del procés de reassignació de gènere.

5.La lluita contra la transfòbia: el treball per a la formació educativa i la inserció social i laboral de les persones trans, així com la visibilització i denúncia de tot tipus de transfòbia institucional o social.

A nivell estatal, exigim al govern que assumeixi les nostres demandes, que conti amb la participació dels diferents col·lectius i activistes trans tenint en compte la seva pluralitat i que deixi de realitzar estranyes maniobres cosmètiques per a salvar la seva imatge. El passat mes de Juny la Ministra d'Igualtat va dir públicament que no es pot tolerar que se segueixi considerant a les persones trans com persones malaltes. Paradoxalment, el Govern no ha donat cap pas per a modificar l'actual Llei 3/2007, coneguda com Llei “d'Identitat de Gènere”, que ens segueix patologitzant.

A més, demanem la retirada de l'esment de sexe en els documents oficials públics. És una dada obsoleta, i la seva presència no es justifica de cap manera en un document d'identitat, a més de ser un obstacle en la vida quotidiana de moltes persones trans.

Finalment, li demanem al Govern que abandoni el seu rol colonitzador amb el qual tutoritza les polítiques LGTB a Amèrica Llatina. Des dels països occidentals, se segueixen exportant els discursos mèdics violents i patologitzants, augmentant el risc de violència transfòbica i posant en perill identitats i expressions de gènere diverses en diferents parts del món.

Els nostres noms, els nostres cossos, les nostres vides són solament nostres.

Seguirem resistint!

Xarxa per la Despatologització de les Identitats Trans de l'Estat Espanyol

23 d'octubre de 2010

www.stp2012.info

'Mea culpa' de Castro por persecución a gays reabre heridas en Cuba
Hombres que fueron presos por su preferencia sexual aplauden que se haya reconocido la injusticia.Afp Publicado: 16/09/2010 14:19 La Habana. El 'mea culpa' de Fidel Castro por la marginación de homosexuales en los 60 reabrió un capítulo oscuro de la revolución cubana: 'Sisi' puede ahora sacarse las cejas sin ir presa y la hija del presidente impulsa la unión de gays, pero en esos años eran arrinconados, iban a campos de trabajo y al exilio.La reciente entrevista con el diario mexicano La Jornada, en la que Castro reconoció esa época como de "gran injusticia", sorprendió a seguidores y adversarios, generó reacciones encontradas en la comunidad homosexual y agitó el debate sobre la tolerancia en la isla comunista.Las polémicas Unidades Militares de Ayuda a la Producción (UMAP), que entre 1965 y 1968 recluyeron a cientos de homosexuales, religiosos y a otros vistos como incapaces de encarnar el modelo del "revolucionario", son cosa del pasado, pero marcaron vidas y golpearon la imagen de la revolución, al ser comparadas con "campos de concentración" por organismos internacionales.Por ahí pasaron figuras como el trovador Pablo Milanés o el cardenal Jaime Ortega. Aunque las UMAP son el emblema de la marginación de los homosexuales en Cuba, la homofobia institucional alcanzó los años 70 y 80. Obras de prestigiosos escritores como Virgilio Piñera y Reinaldo Arenas desaparecieron de librerías y editoriales por ser gays."Cumplí seis meses preso por sacarme las cejas. En ese tiempo detectaban que eras homosexual, por ignorancia se veía como aberración y hubo barbaridades. Así que aplaudo al comandante", dice Francisco García (Sisi), de 45 años.Alberto González, de 67 años, recuerda cómo por ser bautista fue considerado "lacra social", separado de su novia y su familia y sometido en las UMAP a trabajos duros en campos alambrados y vigilados por soldados armados."Una etapa sombría, dolorosa, frustrante, que conmocionó mi vida. Mi padre era comunista y lo justificaba. Sufrí, pero no me arrepiento de haberme quedado en Cuba. Siempre hay tiempo para reconocer errores. Fidel hizo una valiosa reivindicación histórica", asegura.Unos eran citados por las autoridades y llevados a las UMAP sin explicación, otros recogidos en redadas; y muchos sufrieron tratos humillantes, narra el pastor en su casa del barrio 10 de Octubre."Si alguien es responsable, soy yo (...); en esos momentos no me podía ocupar de ese asunto... Me encontraba inmerso, principalmente, en la Crisis de Octubre (1962), de la guerra, de las cuestiones políticas", afirmó Castro a La Jornada.Para el presidente de la Fundación LGBT Reinaldo Arenas, crítica del gobierno, Aliomar Janjaker, de 33 años, la aceptación lo indigna. "¿Quién subsana el sufrimiento?", cuestiona.Aliomar lleva en su bolsillo la copia de una entrevista de 1965 en la que Castro dice creer que "una desviación de esa naturaleza (homosexualidad) choca con” lo que "debe ser" un "verdadero revolucionario" y "militante comunista".Ahora su sobrina Mariela, hija de Raúl Castro, lidera campañas contra la homofobia, pidió al Partido Comunista el cese de la discriminación homosexual en sus filas e impulsa la unión gay, tras lograr la aprobación en 2008 de las cirugías de cambio de sexo. "En Cuba discutimos nuestros problemas para avanzar y superarlos", declaró Mariela Castro, directora del Centro Nacional de Educación Sexual (CENESEX), hace unos días en una gira por Europa.Para el investigador homosexual Tomás Fernández se trató de "excesos" que cometen los procesos revolucionarios y cree que "sin pedir guillotina, no hay que olvidar para que esos errores no se vuelvan a cometer".Fresa y Chocolate, el famoso filme de Tomás Gutiérrez Alea, de 1993, sensibilizó a la población. Diecisiete años después En el cuerpo equivocado, documental de un transexual operado, estremeció a la Cuba machista.'Charlimar', de 23 años, cumplió hace poco su sueño de cantar en el primer show travesti en las calles ante 2 mil personas. Mario Delgado, de 29, afirma que fue expulsado de la universidad por organizar el 'Mister Gay': "La disculpa de Fidel no es nada mientras la policía no deje de perseguirnos"."Un gesto tardío, pero valiente y necesario porque aún hay que avanzar más", dice un exitoso bailarín cubano, quien insiste en que su nombre no sea mencionado.

"AFTER DESEO" FESTA DEL FAGC 10 OCTUBRE


EL FAGC ha organitzat un after el 10 d' octubre a PUERTO HURRACO.carrer taulat, Metro Poble Nou

COM SEMPRE MUSIKON,AMBIENT, PERFOMANCES.

el preu 5 euros per lluitar contra l' homofòbia

Contra la precarietat vaga general
Davant la convocatòria de Vaga General per el proper 29 de setembre que han realitzat els sindicats i han recolzat diversos partits polítics, ONG's i altres col·lectius socials, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) vol mostrar el seu suport i adherir-se a aquesta jornada de lluita i protesta.


Lesbianes, gais i transsexuals som col·lectius especialment vulnerables a la precarietat laboral i a sofrir situacions de discriminació i exclusió també en els nostres llocs de treball.

Sota la caricatura i el tòpic dels gais guais amb més diners que la resta de ciutadans, s'amaga la realitat de que gais, lesbianes i transsexuals son majoritariament treballadores i treballadors, i que com la resta, patim aquesta crisi i els intents de desmuntar el raquític estat del benestar que gaudim.

Gais, lesbianes i transsexuals patim, degut a l'homofòbia existent, més dificultats econòmiques que altres col·lectius. A la discriminació que es pateix per edat o sexe hem de sumar l'homofòbia i lesbofòbia que encara pot complicar més situacions ja complicades per si mateixes. Un punt i apart és la vergonyosa realitat que les companyes i companys transsexuals pateixen dins del món laboral, una realitat que porta a moltes companyes a tenir com a única sortida obligada la prostitució.



Com treballadores i treballadors, ens adherim a aquesta convocatòria per a denunciar les mesures antisocials que el Govern central ha aprovat sota la falsa excusa d'intentar pal·liar els efectes de la crisi, així com tota acció governamental que pretengui que siguin les i els treballadors, i no els seus veritables causants, qui paguin les conseqüències d'aquesta crisi econòmica.




Rebutgem totalment aquesta reforma perquè:




Facilita i abarateix l'acomiadament arbitrari per part de l'empresa. (Facilitant la discriminació per part de l'empresari)

Facilita l'incompliment de convenis i acords per part de l'empresari, (Deixant en res els possibles acords antidiscriminatoris en les empreses)


Des del FAGC defensem els serveis públics, proposem una fiscalitat justa i progressiva, demanem més ocupació estable i amb drets per a totes i tots, rebutgem l'abaratiment de l'acomiadament, la temporalitat abusiva i la congelació de les pensions, denunciem la creixent precarització laboral i seguim creient en la lluita i organitzacions obreres com instruments de defensa dels drets laborals.

Som lesbienes, gais i transsexuals, però també treballadores i treballadors desocupats o en precari. Com ciutadanes i ciutadans amb drets conquistats rebutgem una sortida neoliberal de la crisi que ens condemni a vides més precàries encara.

Per això, ens adherim i col·laborarem amb aquesta vaga general i fem una crida a tothom, i especialment a lesbianes, gais i homes i dones transsexuals a recolzar-la.

El proper 6 d`octubre farà 19 anys de l`assassinat de la transsexual Sònia a mans del feixisme.
El FAGC està preparant un acte d`homenatge a la glorieta (on va ser assassinada) del parac de la Ciutadella.


DIMECRES 6 D'OCTUBRE
A LA GLORIETA DEL PARC DE LA CIUTADELLA

Castro se disculpa por la homofobia de la revolución
Centenares de gays fueron obligados a trabajos forzosos - "Fue una gran injusticia", dice el ex presidente cubano
EMILIO DE BENITO - Madrid - 01/09/2010



No llega a pedir expresamente perdón, pero lo parece. En la primera entrevista concedida a un medio extranjero (el mexicano La Jornada) desde su reaparición pública, el ex presidente cubano, Fidel Castro, asume la persecución contra los homosexuales de hace medio siglo. Aquellas políticas fueron la causa de que centenares de homosexuales fueran enviados a las Unidades Militares de Ayuda a la Producción (campos de trabajo forzado) bajo la acusación de ser contrarrevolucionarios. Otros acabaron en el exilio. "Sí, fueron momentos de una gran injusticia, ¡una gran injusticia!, la haya hecho quien sea. Si la hicimos nosotros, nosotros... Estoy tratando de delimitar mi responsabilidad en todo eso porque, desde luego, personalmente, yo no tengo ese tipo de prejuicios", afirma.



"Nuestra sociedad no puede dar cabida a esa degeneración", afirmó Fidel en 1963
Más adelante asume que él fue el responsable de esa "injusticia". "Si alguien es responsable, soy yo", dice. Aunque se justifica: "En esos momentos no me podía ocupar de ese asunto. Nosotros no lo supimos valorar... Teníamos tantos problemas de vida o muerte que no le prestamos atención... Piensa cómo eran nuestros días en aquellos primeros meses de la Revolución: la guerra con los yanquis, el asunto de las armas, los planes de atentados contra mi persona...".

Pero que no lo supiera valorar no quiere decir que no le dedicara tiempo en sus discursos. Por ejemplo, en uno de 1963. "Nuestra sociedad no puede darles cabida a esas degeneraciones". También se permitió especular con por qué hay gays: "Yo no soy científico, pero sí observé siempre una cosa: que el campo no daba ese subproducto. Estoy seguro de que independientemente de cualquier teoría, hay mucho de ambiente y de reblandecimiento en ese problema. Pero todos son parientes: el lumpencito, el vago, el elvispresliano, el pitusa".

La situación, sin embargo, ha cambiado, al menos oficialmente. Como reconoce la Asociación Internacional de Lesbianas y Gays (ILGA por sus siglas en inglés), en este momento en la isla no están perseguidas legalmente las relaciones entre hombres o entre mujeres, aunque eso no evite una cierta discriminación social. Tampoco hay diferencia en la edad de consentimiento. Además, de la mano de Mariela Castro, hija del presidente Raúl Castro y directora del Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex), desde 2008 el Estado financia las operaciones de cambio de sexo