"DELS DRETS A LES LLIBERTATS"recorregut història del mov GAI a Catalunya
Eugeni RodriguezTreinta años de la legalización de la primera asociación LGTB
MEMORIA HISTÓRICA: UN AÑO ANTES SE DEROGÓ LA LEY DE PELIGROSIDAD Y REHABILITACIÓN SOCIAL
Treinta años de la legalización de la primera asociación LGTB
El 16 de julio de 1980 fue legalizado el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer grupo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales del Estado español.
Vicent Canet / Barcelona
Jueves 13 de enero de 2011. Número 141
Con la llegada de los años ‘80, las organizaciones de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (LGTB) dejaban de actuar en la clandestinidad. La primera en obtener reconocimiento oficial fue el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veía reconocida oficialmente su labor antirrepresiva y por los derechos de gays y lesbianas que realizaba desde 1975. La resolución llegó tras el recurso administrativo interpuesto por FAGC ante la negativa de legalizar la entidad por la vía política del ministro de Gobernación de Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalización del FAGC era uno de nuestros dos principales objetivos como organización, junto a la derogación de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que permitía perseguir legalmente a homosexuales bajo la dictadura fascista encabezada por Francisco Franco, lo que se consiguió en 1979. Ambos fueron motivo de sendas campañas de sensibilización”, afirma Armanda de Fluvià, histórico del movimiento LGTB catalán y fundador del FAGC.
“Ser legales nos permitió dejar de ser clandestinos y de usar los ‘nombres de guerra’ para usar los reales, tener amparo jurídico, convocar actos públicos y manifestaciones sin problemas y poder acabar de normalizar la situación de los gays en la sociedad catalana”, afirma De Fluvià, que cree que la importancia de la legalización va más allá del propio FAGC y afecta a todo el movimiento LGTB. Además, las campañas para conseguirlo permitieron integrar a los homosexuales, lesbianas y transexuales en el tejido social, ya que obtuvieron el apoyo de los partidos de izquierdas y movimientos con los que colaboraba (obrero, vecinal o feminista), que presionaron a su favor. También se implicó el mundo de la cultura, como el director de cine Ventura Pons, que realizó el documental Informe del FAGC en apoyo a su legalización. Para Eugeni Rodríguez, actual portavoz del FAGC, la legalización de esta entidad “marcó un antes y un después y ahora es un hecho irreversible que nadie cuestionaría”.
Pese a poder considerarse en realidad un “aniversario” para todo el movimiento gay, no ha contado con actos unitarios de conmemoración o de homenaje a sus fundadores y activistas. Tampoco ocurrió con el aniversario de la derogación de la Ley de Peligrosidad Social que llevó a cientos de homosexuales, por el mero hecho de serlo, a la prisión o a los llamados Centros de Educación de Homosexuales Masculinos (en Huelva y Extremadura) donde sufrieron palizas, violaciones y terapias aversivas con el objeto de ‘convertirles’ en heterosexuales. De Fluvià critica el olvido de las asociaciones LGTB de la memoria histórica del colectivo, “ni la FELGTB ni otras entidades han hecho nada para recuperarla”, afirma. La efeméride tan sólo fue conmemorada por el propio FAGC con una mesa redonda el 16 de julio, “sin demasiadas pretensiones y que sólo quería hacer un repaso histórico de lo que significó”, afirma Rodríguez, que lo define como “un acto emotivo y en familia”.
Más de 30 años de historia
La entidad decana del movimiento LGTB en el Estado tiene sus raíces en el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) que también surgió en Barcelona en 1970, de tendencia moderada, como las asociaciones LGTB de su época, y que se radicalizó al transformarse en FAGC. Esta entidad, conectada con los movimientos de la nueva izquierda y la liberación sexual de los ‘70, elaboró en 1975 el Manifiesto del FAGC, que contenía sus principales objetivos. Dos años después, se celebraba por primera vez el 28 de junio en el Estado español como día de la liberación LGTB. En los ‘70, el FAGC diseñó una estrategia, en la que el Front era el brazo político y reivindicativo, y el Institut Lambda, el brazo social y cultural. Además, favoreció la creación del Grup de Lluita per l’Alliberament de les Lesbianes para que éstas tuvieran también su espacio diferenciado, que las aproximara a las feministas por su doble discriminación: por lesbianas y por mujeres.
Hoy el FAGC sigue vinculado a los sectores más alternativos del movimiento gay y a los movimientos sociales, y tiene como principio la visibilización del deseo homosexual y la denuncia de la homofobia a través del .
A favor y en contra de la legalizaciónEl FAGC, en los ‘70, era un movimiento unitario que recogía a representantes de todo el espectro ideológico vinculados a la liberación homosexual, aunque centrado en la izquierda. Entre sus componentes había socialistas, comunistas, nacionalistas de izquierdas y anarquistas y antisistema. Eran estos últimos los que ponían en cuestión la necesidad de legalizarse, lo que entendían como una asimilación que cambiaba el objetivo de subvertir el sistema (referido en este caso especialmente al orden sexual establecido, aunque también a lo económico y lo social). “El sector más ácrata del FAGC veía la legalización como integración en el sistema y por eso la rechazaba. Con todo, el resultado es positivo, ser legal significa no estar al margen de la sociedad y tener una organización que les apoya, una situación en la que difícilmente se volverá atrás”, afirma Eugeni Rodríguez, portavoz del FAGC. Estas y otras diferencias dieron lugar a la creación de la Coordinadora de Col·lectius d’Alliberament Gai, de carácter más radical tanto en lo político, como en el de la teoría sobre la homosexualidad –hacían bandera de la provocación, la pluma y el trasvestismo– y que estuvo activo entre 1978 y 1980
EL DESEO NO ESPERA

MANIFESTACIÒ SUPORT A CAN VIES EL FAGC FA UNA CRIDA A PARTICIPAR
El Consell Constitucional francès ha considerat avui que la prohibició del matrimoni homosexual tal com el recull el Codi Civil és conforme a la Carta

El Consell Constitucional francès ha considerat avui que la prohibició del matrimoni homosexual tal com el recull el Codi Civil és conforme a la Carta Magna.
"Aquest dret no implica que les parelles del mateix sexe puguin casar-se, va establir en la seva sentència el Constitucional. Ha afegit que els articles del Codi Civil que expliquen que el matrimoni és la unió d'un home i una dona no constitueixen una ruptura del principi d'igualtat, ja que el legislador és lliure d'establir una diferència entre parelles homosexuals i heterosexuals. "No correspon al Consell Constitucional substituir l'apreciació del legislador sobre la presa en consideració, en aquest tema, d'aquesta diferència de situació", ha indicat. D'aquesta manera, el Consell ha adoptat una actitud similar a la qual va tenir fa uns mesos quan se li va preguntar per la constitucionalitat de l'autorització d'adopció a parelles homosexuals.
Com en aquella ocasió, l'organisme no va voler condicionar els canvis legislatius i va remetre als parlamentaris aquesta tasca. Les associacions d'homosexuals han mostrat la seva decepció per la decisió que han considerat "mancat del coratge que se li suposa a una instància" que pretén ser una Cort Suprema". Per a l'advocat Emmanuel Ludot, que representa a la parella de lesbianes que va portar la qüestió fins al Constitucional, la decisió del Consell és "política".
"A un any de les Presidencials no han volgut intervenir i han enviat la patata calenta als candidats", ha dit a Efe el lletrat. Malgrat la seva decepció, l'advocat va assegurar que continuarà buscant escletxes legals per tractar de fer avançar la causa del matrimoni homosexual. En concret, Ludot té previst ara que el Constitucional es pronunciï sobre el dret que s'inscriguin en els registres francesos els casaments contrets per ciutadans gals en altres països, inclosos les d'homosexuals que s'hagin casat en països on aquestes unions són legals.
Així, l'advocat ha anunciat que els seus clients aniran a casar-se a Barcelona i, posteriorment, demanaran que la seva unió sigui acceptada a França, encara que això els porti a retornar davant del Constitucional. "Quan un no pot assolir el cim per la cara nord ha d'intentar-ho per la cara sud", ha dit l'advocat. Més dura es va mostrar la lletrada de l'Associació de Pares Gais i Lesbianes (APGL), Caroline Mecary, que va acusar el Constitucional de "falta de coratge". "Han deixat escapar una ocasió històrica d'acabar amb una discriminació que sofreixen tres milions d'homosexuals francesos que no poden casar-se, ha assenyalat la lletrada
Asesinado un activista gay en Uganda después de que un periódico publicara una lista de homosexuales "a colgar"

La imagen y el nombre del fallecido, David Kato, aparecieron en la portada y en las páginas interiores de la publicación homófoba
LALI CAMBRA - Ciudad del Cabo - 27/01/2011
"¡Colgadles, van a por nuestros hijos!". Así titulaba a doble página el semanario Rolling Stone de Uganda (nada que ver con la conocida revista musical), que anunciaba la publicación del nombre y las fotografías de cien homosexuales del país. David Kato, activista de Sexual Minorities Uganda (SMUG), fue de los primeros en aparecer, hasta que en el mes de noviembre una orden judicial prohibió al semanario seguir con sus artículos por invasión del derecho a la privacidad de los ciudadanos. Tarde para Kato, cuya imagen apareció en la portada del periódico, y en las páginas interiores una segunda foto y su nombre.
Ayer a mediodía, de acuerdo con Human Rights Watch (HRW), un hombre entró en su casa, en la capital, Kampala, y le descerrajó dos tiros en la cabeza. Kato falleció camino del hospital. De 41 años, había participado activamente en la lucha contra la legislación anti-gay que un buen grupo de parlamentarios pretendían aprobar en 2009 y que posibilitaba la condena a muerte de los homosexuales. En la actualidad, los gays se enfrentan a 14 años de prisión en un país, Uganda, muy conservador y religioso. La lucha de los activistas y el escándalo internacional consecuente hizo que el debate sobre la nueva legislación (y su discusión en el Parlamento) quedara aparcado. Uganda tiene una gran dependencia de ayuda exterior, en particular de los Estados Unidos.
La información sobre la muerte de Kato todavía no está clara. De acuerdo con Monica Mbaru, responsable en África de International Gay and Lesbian Human Rights Commission, los atacantes eran dos, y, según testigos presenciales, que irrumpieron en casa del activista con el que se enzarzaron en una fuerte discusión, lo que alertó a los vecinos. No se sabe si fue disparado o golpeado en la cabeza repetidas veces. "Los vecinos lo encontraron inconsciente, pero en la ambulancia ya no se pudo hacer nada por él".
Mbaru añade que Kato y otros dos prominentes activistas habían denunciado en las últimas dos semanas que se sentían vigilados, con desconocidos siguiéndolos y, en el caso de Kasha Jacqueline, activista lesbiana, cuya fotografía y nombre fue también publicado, su casa fue asaltada de noche aunque no se llevaron nada de valor. Por fortuna, ella no se encontraba dentro.
Mbaru, al igual que HRW, hace un llamamiento a que la policía investigue y detenga a los agresores de Kato y que garantice la seguridad de los activistas cuyos nombres fueron publicados por la revista. Rolling Stone (sin vinculación alguna con la revista estadounidense) se hizo eco del gran número de predicadores y políticos que declaran abiertamente en Uganda que la homosexualidad es una enfermedad y que equiparan a los homosexuales con pederastas que ponen en peligro la unidad familiar en el país.
Mbaru recuerda que los derechos de los homosexuales en África siguen en peligro. Recientemente, el primer ministro keniata, Raila Odinga, hizo unas incendiarias declaraciones anti-gays y en Camerún se ha iniciado una campaña contra una prominente abogada que defiende a los homosexuales del país. La mayoría de los países africanos mantienen legislaciones anti-sodomía heredada de los colonizadores británicos y franceses.
Los responsables de la histórica revista musical Rolling Stone denunciaron en un editorial el pasado 21 de octubre la usurpación de su nombre por el semanario de Uganda, "que ha publicado los escritos anti-gays más repugnantes y odiosos que hayamos visto nunca". La publicación recogía llamamientos a la modificación de las legislaciones que en muchos países de África condenan a los homosexuales a la vida en prisión
LA MALA HIERBA
No ,no siento odio hacia las personas que me han echo daño.Siento que no reaccionando como es debido contribuyo a que la mala hierba que tan rápido crece no me deje ver esos incipientes petalos de flor que timidamente pero arraigadas a la tierra crecen junto a mi .y que colapsado por la mala hierba no veo y puedo llegar a pisar.
La vida y sus tiempos y sus momentos no son eternos, muchas ocasiones son unicas y NO , no quiero deasprovechar ni pasarme el tiempo cortando mala hierba.Quiero poder cuidar el jardin donde crecen esos timidos pétalos , como dice mi madre ,la manzana podrida acaba pudriendo todas las manzanas de su alrededor, y hay manzanas podridas en mi vida que estan pudriendolo todo. y no, quizas dejare de comer manzanas por un tiempo, y abrire bien los ojos para ver las flores que puedan acariciar mi olfato con su olor y sonreir en mis ojos al verlas
HELEN TORRES PRESENTA "AUTOPSSIA DE UNA LANGOSTA"

El 14 de febrero a las 19.30 horas
En la Librería Antinous
(C/Josep Anselm Clavé 6, 08002 Barcelona)
CARTA PROTESTA BAR COSMOS PER HOMOFÒBIA
Benvolgut senyor,
El passat 8 de gener el client del seu establiment senyor M S, va patir un atac homofòbic per part d'un empleat del seu local.
Concretament el senyor Sales fa le seguent narraciò:
"El dia 8 de gener, dissabte, a les 20:15, estava fent unes canyes amb un noi a la barra del bar restaurant Cosmos. Estàvem fent-nos carantonyes i petons, i el cambrer va dir-nos que deixéssim de fer allò, que no estava bé, que ens podien veure els nens des del carrer! Em vaig quedar de pasta de moniato, sense saber com reaccionar. No estàvem fent res de dolent, evidentment i la clientela habitual estava ben tranquil·la. El meu amic li va etzibar al cambrer que si es pensava que estàvem en temps de Franco o què, i el cambrer, en veu baixa però taxativa, ens va dir que no seguíssim així. Hauria d'haver-me plantat i exigir-li full de reclamació o cantar-li les quaranta però em va agafar tan desprevingut que vam pagar les dues canyes i ens en vam anar amb la cua entre cames."
Volem fer-li saber que aquest comportament atempta contra drets fonamentals protegits per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola, així com també es pot incórrer en un delicte del Codi Penal. Davant d'aquesta situació voldríem saber si la direcció d'aquest establiment té notícia dels fets i quines mesures s'han pres per evitar situacions com aquestes. En cas contrari, li demanaríem que obri una investigació sobre els fets denunciats
OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
-.Dos militares que agredieron a Mikel Martín son condenados a 2 años de cárcel

14012011-.
de Ehgam Jendarte Sarean, el Viernes, 14 de enero de 2011 a las 10:14
El Juzgado nº 5 de Donostia ha condenado a dos de los cuatro militares e
EL CARRER SANT EUGENI
Que els meus pares escollissin aquest nom respon a la tradició de posar als fills el nom dels pares. Com que el meu pare es deia Eugenio, Eugenio van posar-me a mi. I així va ser fins als 18 anys, moment en què vaig catalanitzar-lo per Eugeni.El carrer Sant Eugeni es troba al barri de Sant Josep i forma part dels "Blocs Ciutat comtal", uns blocs amagats entre el carrer Prat de la Riba i l' avinguda del Carrilet.La meva infància va transcórrer entre aquests carrers i tenia com a frontera les vies d'un carrilet que circulava al descobert.
Eugeni Rodriguez
27 de febrer GRAN FESTA "PERRAS AL SALON" + FAGC al BEGOOD
27 de febrer gran festa a BEGOOD de 22h a 04h amb perfomances MARIA PERCANCES dj's OLMOS, NATAN NEXUS + visuals ELKHA + altres per confirmar... 6euros.STOP HOMOFOBIA
Un monòlit als gais davant de la Sagrada Família

El monument és un homenatge als represaliats per raons de sexe
JORDI MUMBRÚ BARCELONA 30/12/2010 03:18 Actualizado: 30/12/2010 06:33
La directora de Drets Civils, Rosa Bada, va confirmar ahir l'acord i el va defensar, assegurant que l'espai escollit "és un lloc cèntric que ja s'estava remodelant, de manera que no representa una despesa explícita".
Lluny del Gaixample
La ubicació final queda molt lluny de la zona coneguda com Gaixample, que havia estat una de les propostes per estudiar. Bada va explicar que "d'aquesta manera queda clar que és un monument per a la ciutat, patrimoni de tots i de tota la ciutat".
Una altra de les alternatives que s'havien plantejat era al Parc de la Ciutadella, on fa 18 anys un grup d'extrema dreta va apallissar Sònia, una dona transsexual, fins a la mort.
L'assassinat va convertir Sònia en un símbol del moviment.
Rodríguez va explicar que, en ciutats com Londres i Nova York, els monuments d'homenatge als gais també estan en llocs on s'han viscut agressions homòfobes "per fer memòria i evitar que torni a passar".
Però des de l'ajuntament prefereixen que el monòlit no sigui un record d'una persona concreta. En el punt on van assassinar Sònia ja hi ha una placa de record. Tret del PP, la resta de partits presents a l'ajuntament estan a favor del monument
CENSURA A LA FUNDACIÒ CAJA MURCIA
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.
l’”Aproximació a la situació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia a Catalunya

RQTR contra la violencia: 25 de novembre dia contra la violència de gènere
ampliando los horizontes de la violencia de género Un año más llega el 25 de noviembre con datos alarmantes de muertes y violencia de todo tipo que viven mujeres asesinadas, golpeadas o muertas en vida a manos de sus parejas.
Siempre son más que el año anterior y siempre nos causa una sensación de lucha que no cesa, que necesita de más y más personas enfadadas y con ganas de transformar una sociedad que permite que esto suceda.
Por otra parte, la alarma que causa esta lacra social no nos puede despistar de la tarea de pensar sobre qué implica esta mirada sobre la violencia, la llamada violencia de género. Desde muchas organizaciones, desde RQTR, pensamos que no está reñido luchar contra la violencia que viven las mujeres, con dejar de ignorar que la violencia sucede también en mujeres no heterosexuales, y en parejas gays o lesbianas, o aprovechándose de la vulnerabilidad de algunas personas trans, de las situaciones violentas a las que se enfrentan las personas intersex.
No sólo eso, si no que consideramos que la violencia de género también incluye todas y cada una de las acciones punitivas y censoras por las cuales se nos obliga a comportarnos conforme a la normas de género socialmente impuestas.
Creemos que cada vez que se impone un modelo de masculinidad y feminidad férrea, cada vez que nos castigan por romper esas normas de género, se trata de una forma más de violencia de género. Con esto no queremos apoyar la idea conservadora y rancia de que la violencia contra las mujeres no es un problema social de calado o que no exista un patriarcado que lo posibilite.
Queremos decir que desde el activismo y la reflexión intelectual tenemos que encontrar nexos en la lucha y ampliar nuestra comprensión de la violencia para que no reproduzcamos la exclusión de las mujeres lesbianas, transexuales y bisexuales.
Para dar cabida a la idea de que la violencia no es necesariamente heterosexual, que también hay relaciones de poder en los vínculos entre varones gays o entre lesbianas, o en las relaciones con personas trans.
Desde RQTR nos sumamos a la lucha contra la violencia que viven las mujeres, para poner el acento en la exclusión y violencia que intersecta nuestras vidas. Para denunciar la exclusión que viven las personas no sólo por su género y sexualidad sino también por su clase social, por su ruptura de las normas de género, por su grupo étnico o procedencia, por su acento o miles de otras condiciones que te señalan socialmente.
Animamos así a las organizaciones y entidades a no reproducir la exclusión y pensar cómo abordar la violencia de género que viven las mujeres con Síndrome de Down, los chicos y chicas migrantes sin papeles, quienes son menores de edad, quienes con nuestros cuerpos y vivencias rompemos las normas de lo que supone ser un hombre o una mujer cada día.Por supuesto, hacemos un llamado a participar en todas las movilizaciones convocadas para denunciar y condenar la violencia machista con motivo del 25 de noviembre. En Madrid la cita será a las 19:00 horas en la Puerta del Sol. ¡NO MÁS VIOLENCIA MACHISTA
GAUDEIX SEGUR PARTY 28 NOVEMBRE AL MOOG
SOLIDARIDAD ALF Y PATRI
ALF 2100 3192 11 2100706126 la caixa.
PATRI 2013 1501 63 0200169775 caixa catalunya
CONCENTRACIO EN SUPORT DEL COL.LECTIU GAI-LESBIÀ I DE REBUIG A L' ATAC ULTRA HOMOFÒBO A LA MANIFSTACIÒ DE L' ORGULL GAI A BELGRADO. DIVENDRES 15 D' O
La Barcelona laica s'organitza per protestar durant la visita del Papa

La Barcelona laica s'organitza per protestar durant la visita del Papa
Diversos col·lectius de la ciutat preparen actes de tot tipus per als dies 6 i 7 de novembre
JORDI MUMBRÚ BARCELONA 06/10/2010
JORDI MUMBRÚ Milers de barcelonins esperen la visita de Benet XVI els propers dies 6 i 7 de novembre per consagrar la Sagrada Família. Molts d'ells s'han ofert com a voluntaris per aprofitar aquesta fita històrica i formar part de l'organització, i molts d'altres preparen diferents activitats de benvinguda, com una bandera gegant de l'Estat del Vaticà plena de pregàries escrites per famílies diverses. Però no tots els barcelonins esperen el Sant Pare amb fe i il·lusió. La campanya de la Barcelona laica contra la visita del Papa ja està en marxa. Des de fa dies circula per les xarxes socials, però ja ha entrat a les seus de moltes entitats. Ahir mateix, a les vuit del vespre, es van celebrar almenys dues assemblees diferents per decidir actes de protesta.
Feministes, gais i lesbianes, entitats laiques i d'esquerres, okupes, sindicats i col·lectius de gent jove, entre d'altres, se senten molestos per la visita del pontífex i ja s'estan organitzant per preparar actes en contra. De moment ja s'ha acordat una concentració unitària el dia 4 de novembre a la plaça de Sant Jaume, sota el lema Jo no t'espero, que ja es va utilitzar a València durant la visita del Papa l'any 2006.
L'objectiu de la concentració "és demostrar que tenim força per unificar criteris", segons explica Albert Riba, president de l'entitat Ateus de Catalunya. Riba va avançar que diverses entitats han confirmat la seva presència, algunes, fins i tot, procedents de Madrid, Albacete i València. Riba, que també és portaveu de la campanya Jo no t'espero, va explicar els motius de la protesta: "El senyor Ratzinger té dret a passejar per on vulgui. Nosaltres ens queixem del tractament que es fa des d'aquí. Només són un Estat de pa sucat amb oli, autoritari i misogin". De la llarga llista de crítiques, la primera és la del "finançament de les creences religioses amb diners públics".
Pancartes als balcons
Més enllà d'aquest acte unitari, cada col·lectiu està preparant protestes perquè es considera que cadascú té motius propis per oposar-se a la visita del Papa. El Casal de Joves de Catalunya, juntament amb la Lliga per la Laïcitat, ja han encarregat pancartes amb el lema Jo no t'espero i faran campanya perquè, qui vulgui, la pugui recollir i penjar al balcó. Les entitats juvenils també estan organitzant "una festa de capellans i de monges al Casal de Joves de la Guineueta", segons va explicar Marta López, secretària general del Casal de Joves de Catalunya. La representant juvenil va assegurar que "hi ha molts motius per protestar" i va posar com a exemples la influència de l'Església en l'administració de l'Estat i els valors d'aquesta institució.
També protestaran amb pancartes els veïns de la Sagrada Família, juntament amb col·lectius de l'esquerra independentista del barri. De moment per aquest diumenge han organitzat una performance a l'avinguda Gaudí. La seva denúncia se centra també en les complicacions de trànsit i de seguretat que causarà la visita.
El portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, va explicar que aquests dies estan decidint quins actes faran en contra de la presència de Benet XVI, perquè consideren que "el Papa és la màxima institució de l'Església catòlica, un dels més gran enemics de les persones gais, lesbianes i transsexuals i de les que defensen la llibertat sexual". Riba es va referir als casos d'abusos que s'han descobert dins de l'Església: "El mínim que hauria de fer és portar els responsables a la justícia".
El col·lectiu okupa també prepara campanyes de denúncia durant la visita del Papa. De fet, l'últim punt de la darrera assemblea que va celebrar el Moviment 25 de Setembre (els okupants del banc de la plaça de Catalunya) va ser convocar "jornades de lluita" durant els dies 6 i 7 de novembre.
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya vol denuciar publicament el contingut extremadament discriminatori de la pàgina de twitter @...
-
Si vols acabar amb l' impunitat homòfoba i transfòba col.labora amb Observatori Contra l'Homofòbia ...
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA


.jpg)





