martes, 19 de junio de 2012
ADHESIONS MANIFEST 28 DE JUNY 2012 D' ENTITATS I ORGANITZACIONS
SI VOLS ADHERIR-TE AL MANIFEST, COM A ENTITAT, ENVIA UN EMAIL A: fagc@fagc.org
MANIFEST 28 DE JUNY 2012
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com a casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, que i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
En el cas de les lesbianes la lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia i la transfòbia.
L’homofòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara n’hi ha almenys 5 al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals pel la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra l’homofòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying homòfob a les escoles és una amenaça constant per als adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris. No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers
.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
COMISSIÓ UNITÀRIA 28 DE JUNY 2012
MANIFEST 28 DE JUNY 2012
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com a casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, que i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
En el cas de les lesbianes la lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia i la transfòbia.
L’homofòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara n’hi ha almenys 5 al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals pel la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra l’homofòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying homòfob a les escoles és una amenaça constant per als adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris. No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers
.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
COMISSIÓ UNITÀRIA 28 DE JUNY 2012
28 DE JUNY "DIADA PER L' ALLIBERAMENT LESBIÀ, GAI D' HOMES I DONES TRANSSEXUALS I BISEXUALS" MANIFESTACIÓ A GIRONA
28 de juny 2012 "NI UN PAS ENRERE " Les llibertats i els drets no es toquen
La CU28J convoca MANIFESTACIÓ a Girona 20h Pont de Pedra
lunes, 18 de junio de 2012
EL FAGC CRIDA A LA MOVILITZACIÓ PER UN 28 DE JUNY CREATIU, CRÍTIC I COMBATIU
El Front d' Alliberament Gai de Catalunya fa una crida a participar de forma activa a les manifestacions convocades per la CU28J pel 28 de juny,
Aquest any celebrem 35 anys de la primera manifestació pels drets de gais, lesbianes i transsexuals.
35anys de lluita incesant per les llibertats i pel dret al propi cos -on el FAGC ha estat un dels motors fonamentals en la conquesta d' espais alliberarts i canvis tants socials con legals.
Aquest any celebrem 35 anys de la primera manifestació pels drets de gais, lesbianes i transsexuals.
El 28 de juny ha de servir per dir no a l' intent de privatitzaciò de l' espai públic
"GAI K" UN DOCUMENTAL QUE RETRATA LA CRUA HOMOFÒBIA A UCRAïNA
GAI KAquesta setmana es va estrenar a Holanda un documental sobre l'odi de molts ucranians cap als gais i lesbianes. La pel·lícula, “Gai K” , és una realització de dos cineastes holandesos, Nicolaas Veul i Tim donin Besten.
Els joves havien anat a Ucraïna per a fer un documental sobre l'Euro-copa 2012, però van quedar tan impactats per l'actitud de la gent enfront dels gais i lesbianes, que van decidir fer un documental sobre aquest fenomen.
Segons Veul, el més sorprenent és que “no hi ha pràcticament gais a Ucraïna, perquè ningú s'atreveix a sortir de l'armari”.
“IV JORNADA SOBRE LES RELACIONS LABORALS DE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH/SIDA”
“IV JORNADA SOBRE LES RELACIONS LABORALS DE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH/SIDA”
“Lluitant contra l’estigma i la discriminació”
Dijous 21 de juny de 2012, a partir de les 16h.
Sala Cotxeres del Palau Robert. Passeig de Gràcia, 107. Barcelona
Realització de la IV JORNADA SOBRE LES RELACIONS LABORALS DE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH/SIDA. “Lluitant contra l’estigma i la discriminació”.
Aquesta jornada té com a objectiu defensar i donar informació sobre els Drets laborals de les persones que viuen amb el VIH/Sida, i concretament dels gais seropositius.
En aquesta ocasió la jornada es centrarà en la lluita contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones seropositives dins l’àmbit laboral.
Malgrat els avenços mèdics aconseguits amb els tractaments antiretrovirals, que han suposat un augment de l’esperança de vida per les persones seropositives, aquestes millores sanitàries no han anat acompanyades d’una millora en les condicions socials i laborals d’aquestes persones. Encara existeixen molts prejudicis a la societat sobre aquesta malaltia que són extrapolables a l’àmbit laboral i que tot plegat genera un clima de desconfiança i rebuig cap al treballador/a per por a la transmissió del VIH. Si bé la reiteració de la OMS (Organització Mundial de la Salut i la OIT (Organització Internacional del Treball) que els centres de treball no són llocs de risc, ja que les úniques practiques considerades de risc per a la transmissió son molt llunyanes a la relació laboral, es segueixen mantenint els estereotips i produint-se actuacions empresarials discriminatòries i il·legals que atempten contra els drets dels treballadors/es.
Així, mitjançant aquesta jornada, s’espera oferir informació legal i social a qualsevol persona afectada per l’VIH/SIDA i conscienciar a la comunitat i al món laboral, així com a la societat general, de la necessitat de no discriminació i respecte, de solidaritat i comprensió per col·laborar a la no-discriminació i no-estigmatització de les persones seropositives dins el món laboral.
Una de les intervencions que tindrà lloc a la jornada que s’organitzarà per informar i sensibilitzar respecte a la necessitat de lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que viuen amb VIH/SIDA, serà la presentació de la Guia sobre els Drets de les persones que viuen amb VIH/Sida que l’associació ha editat.
PROGRAMA DEFINITIU
16.00 Lliurament de materials
16.15 Benvinguda i inauguració
16.30. “Presentació de la Guia sobre els drets de les persones que viuen amb VIH/SIDA” a càrrec de l’autor, l’advocat Ricard de la Rosa.
17.00 “Fòrum Clínic. Bona pràctica contra l’estigma i la discriminació de les
persones que viuen amb VIH” a càrrec de Imma Grau, Directora de Fòrum Clínic, i Projecció del vídeo: Testimonis
17.30 “La vigilància dels nostres drets LGTB” a càrrec d’Eugeni Rodríguez, President de l’Observatori Contra l’Homofòbia
18.00 Coffee-break
18.30 “Un Organisme al nostre servei” a càrrec de Guadalupe Pulido Directora de la Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona
19.00 “Com seguim treballant per la integració laboral de les persones que viuen amb VIH/Sida en el context actual de crisi?” a càrrec de Julio Gómez Coordinador de la Federación Trabajando en Positivo
19.30 Debat
20.00 Conclusions
20.30 Cloenda
La inscripció és gratuïta. Disposem de places limitades, per tant és indispensable confirmar l’assistència al telèfon:
93 298 06 42
viernes, 15 de junio de 2012
PROVOCADOR CARTELL DEL FAGC PEL 28 DE JUNY 2012.
V O L E M L L E I C O N T R A L' H O M O F Ò B I A
28 DE JUNY DE 2012
 |
Segueix el 28 de juny 2012 http://rompearmarios.blogspot.com.es/p/28-de-juny-2012manifestacions-per-l.html |
miércoles, 13 de junio de 2012
PROGRAMA DEFINITIU ACTES FAGC PEL 28 DE JUNY 2012 DIADA PER L' ALLIBERAMENT LGTB
 |
| Volem Llei Contra l'Homofòbia |
PROGRAMA DEFINITIU actes FAGC I OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA PEL 28 DE JUNY 2012,
- MANIFESTACIONS:
28 juny - 20h - Pont de Pedra - Girona
30 juny - 18:30h - Pl. Universitat - Barcelona
... - FESTES:
30 juny - 21:30h - Pl. Universitat - Barcelona
- PRESENTACIONS
27 juny - 18h - TERMOMETRE LGTB seu del FAGC (Verdi 88) Barcelona
29 de Juny - 19h LLIBRE "DELS DRETS A LES LLIBERTATS"
a la Llibreria Context (Pl. Pou Rodó) - Girona
5 de Juliol - 17h - INFORME SOBRE HOMOFÒBIA A CATALUNYA,
al DIXIT (Pl. Pau Vila -Palau de Mar) - Barcelona
I TAMBÉ PARTICIPEM:
21 juny - 16h IV JORNADA SOBRE LES RELACIONS LABORALS DE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH/SIDA
Palau Robert, Passeig de Gràcia, 103 - Barcelona
-3 de juliol 19:30h - DINS EL FESTIVAL FIRE!!
TAULA RODONA BULLYNG HOMOFÒBIC
a l'FNAC TRIANGLE - Barcelona
- 23 juny 18h - PRESENTACIÓ OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA a la seu del GAG - Virgili, 24 - Barcelona
- MANIFESTACIONS:
28 juny - 20h - Pont de Pedra - Girona
30 juny - 18:30h - Pl. Universitat - Barcelona
... - FESTES:
30 juny - 21:30h - Pl. Universitat - Barcelona
- PRESENTACIONS
27 juny - 18h - TERMOMETRE LGTB seu del FAGC (Verdi 88) Barcelona
29 de Juny - 19h LLIBRE "DELS DRETS A LES LLIBERTATS"
a la Llibreria Context (Pl. Pou Rodó) - Girona
5 de Juliol - 17h - INFORME SOBRE HOMOFÒBIA A CATALUNYA,
al DIXIT (Pl. Pau Vila -Palau de Mar) - Barcelona
I TAMBÉ PARTICIPEM:
21 juny - 16h IV JORNADA SOBRE LES RELACIONS LABORALS DE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH/SIDA
Palau Robert, Passeig de Gràcia, 103 - Barcelona
-3 de juliol 19:30h - DINS EL FESTIVAL FIRE!!
TAULA RODONA BULLYNG HOMOFÒBIC
a l'FNAC TRIANGLE - Barcelona
- 23 juny 18h - PRESENTACIÓ OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA a la seu del GAG - Virgili, 24 - Barcelona
per un 28 de juny creatiu,crític i combatiu
martes, 12 de junio de 2012
NO PENA DE MORT PER HOMOSEXUALITAT A 5 PAÏSOS DEL MON.ENTITATS LGTB PROMUEN DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
EL FAGC VA PRESENTAR PROPOSTA AL CONSELL MUNICIPAL LGTB DE BARCELONA
El FAGC,dins el marc del Cosell Municipal, va presentar el passat mes de gener una proposta en contra de la pena de mort per homosexualitat a Iemen,Arabia Saudi,Sudan,Mauritània i Iran.Aquesta proposta després d'un procés de participació de les diferents entitats membres del Consell,s' ha traduit en una declaració institucional que serà aprovada en el proper plenari de l' Ajuntament de Barcelona.
La declaració entre d' altres punts destaca
 |
| execució a Iran |
La declaració entre d' altres punts destaca
comdenar a mort a una persona per la seva orientació sexual suposa un gravissim atemptat a les llibertats intrínsiques de tot ser humà.
lunes, 11 de junio de 2012
LA POLICIAL NACIONAL AGREDEIX A UN GAI A UN BAR D' AMBIENT D' ALACANT
L'associació LGTB Diversitat d'Alacant estudia
personar-se en el cas com acusació popular, després d'haver tingut notícia de la
detenció en un pub gai de la ciutat de Miguel Maqueda dijous passat sobre les
tres del matí.
Una patrulla d'agents va acudir al local després de ser cridats perquè s'estava produint una baralla. Segons va declarar el detingut al diari Informació, es trobava parlant amb altre client del local quan dos policies li van llançar al sòl sense intervenir paraula alguna, arribant a fracturar-li el húmer en la caiguda.
Una patrulla d'agents va acudir al local després de ser cridats perquè s'estava produint una baralla. Segons va declarar el detingut al diari Informació, es trobava parlant amb altre client del local quan dos policies li van llançar al sòl sense intervenir paraula alguna, arribant a fracturar-li el húmer en la caiguda.
“El que va ocórrer abans que em llencessin al sòl
ho recordo vagament, però després de la meva caiguda ho recordo tot amb
exactitud”, comença Miguel, qui, mitjançant un amic, ha aconseguit saber com va
arribar la policia al local. “L'amo del pub va cridar a la policia nacional
perquè pensava que uns nois anaven a fer “follón”, però jo no em vaig assabentar
de res”, assegura Maqueda.
El local compte amb dues plantes i Miguel es
trobava en la segona prenent una mica amb un amic. “Dos homes van començar a
parlar-me i, de cop i volta, em vaig veure en el sòl”, revela. “No sabia què
estava ocorrent, pensava que m'estaven pegant dos nois qualsevol, perquè no vaig
saber que eren policies fins que van cridar per a demanar reforços”. Segons
Maqueda, els dos primers policies anaven de paisà i no es van identificar fins
que li van llençar al sòl i van cridar als altres tres. La versió del policia és
que Miguel va amenaçar amb llençar-li una copa, al que el policia va respondre
reduint-li. Maqueda ho nega amb rotunditat assegurant que és “totalment fals”.
“Li vaig dir que estaven cometent un error, però
no va servir de res”, es queixa. En el trajecte fins a comissaria, tot va
transcórrer amb normalitat, però una vegada allí van començar les barbaritats.
“Un d'ells va començar a dir-me ‘marieta de merda, sou tots iguals’, i moltes
més coses que no record”. A més, Miguel conta amb sorpresa la passivitat dels
altres policies presents. “Havia cinc o sis policies més que no van dir res
mentre m'insultava”.
Aquella mateixa nit li van dur al centre de salut
perquè li reconeguessin i expedissin els medicaments que necessitava. No obstant
això, el malson no va acabar aquí. “Al tornar a la comissaria, el mateix policia
que m'havia insultat anteriorment, va començar a fer-lo de nou”, recorda. “Em va
dir barbaritats com que m'anava a ficar en una cel·la perquè tots em donessin
pel cul“, relata. No obstant això, Miguel també assegura que la nit del
divendres al dissabte, que va passar en el calabós, no li van facilitar el
medicament per al dolor.
“Després de molt insistir, vaig aconseguir que em
deixessin anar que em veiessin el braç“. Com preveia, la cosa era més greu del
que es pensava, i el metge que li va veure va assegurar que era molt probable el
seu pas pel quiròfan. Després de sortir de comissaria el dissabte al migdia, va
iniciar les gestions per a denunciar al policia per homofòbia. El dilluns va
tenir el judici per faltes, en el qual se li acusava per revelar-se a
l'autoritat, el cas es va anul·lar quan ell va presentar la seva denúncia per
agressions homòfobes. Allí va haver de reconèixer al policia que li havia
agredit.
Segons informa l'Associació Diversitat d'Alacant, “no és el primer cas de queixes rebudes pel tracte vexatori que han mantingut policies nacionals contra membres de la comunitat LGTB d'Alacant. Cal recordar simplement les identificacions indiscriminades sense motiu, com a conseqüència de l'actitud homòfoba d'un agent davant un petó o un gest d'afecte entre dos nois (fets que ha sofert un membre de la nostra executiva, per exemple) o insults i ofenses a altres membres de la comunitat”.
Els representants del col·lectiu en la capital alacantina mostren la seva preocupació perquè “la Policia exerceixi de forma indiscriminada detencions contra persones LGTB”. I arriben a assegurar que “els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d'Alacant que reben atenció de la nostra associació no se senten segurs amb la Policia que, en multitud d'ocasions es mostren insensibles a la realitat LGTB, en el millor dels casos, o reben agressions en el pitjor d'ells. Aquest comportament policial ha anat, pujant de to en els últims temps. I ha passat un grau, de l'insult a l'agressió física. No anem a permetre'l”.
No solament estudien personar-se com acusació particular en aquests casos, sinó que aquest setmana han demanat reunir-se amb el subdelegat del govern i amb el comissari per a transmetre'ls de primera mà ”el tracte denigrant i vexatori, els insults, amenaces, coaccions o qualsevol tipus de comportament agressiu relacionat amb el caràcter homòfob dels agents”.
En l'últim cas recorden que “la policia reconeix que el detingut no havia comès cap delicte i que el resultat de les seves lesions eren conseqüència del seu comportament al ser arrestat: la policia li trenca el braç a tots aquells que protesten davant una detenció il·legal, sense motiu cap, i a més procedeix a insultar-los de forma vexatòria?”, es pregunten.
El secretari general de l'associació, Juan David Santiago, que a més pertany a la Plataforma per la Gestió de la Diversitat Policial, i tot el col·lectiu oferixen “la possibilitat de col·laboració en la formació d'agents especialitzats o no especialitzats, en la matèria, pels nostres servei de formació i el nostre personal d'intervenció i formació, elaboració de guies i protocols de tracte”.
Segons informa l'Associació Diversitat d'Alacant, “no és el primer cas de queixes rebudes pel tracte vexatori que han mantingut policies nacionals contra membres de la comunitat LGTB d'Alacant. Cal recordar simplement les identificacions indiscriminades sense motiu, com a conseqüència de l'actitud homòfoba d'un agent davant un petó o un gest d'afecte entre dos nois (fets que ha sofert un membre de la nostra executiva, per exemple) o insults i ofenses a altres membres de la comunitat”.
Els representants del col·lectiu en la capital alacantina mostren la seva preocupació perquè “la Policia exerceixi de forma indiscriminada detencions contra persones LGTB”. I arriben a assegurar que “els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d'Alacant que reben atenció de la nostra associació no se senten segurs amb la Policia que, en multitud d'ocasions es mostren insensibles a la realitat LGTB, en el millor dels casos, o reben agressions en el pitjor d'ells. Aquest comportament policial ha anat, pujant de to en els últims temps. I ha passat un grau, de l'insult a l'agressió física. No anem a permetre'l”.
No solament estudien personar-se com acusació particular en aquests casos, sinó que aquest setmana han demanat reunir-se amb el subdelegat del govern i amb el comissari per a transmetre'ls de primera mà ”el tracte denigrant i vexatori, els insults, amenaces, coaccions o qualsevol tipus de comportament agressiu relacionat amb el caràcter homòfob dels agents”.
En l'últim cas recorden que “la policia reconeix que el detingut no havia comès cap delicte i que el resultat de les seves lesions eren conseqüència del seu comportament al ser arrestat: la policia li trenca el braç a tots aquells que protesten davant una detenció il·legal, sense motiu cap, i a més procedeix a insultar-los de forma vexatòria?”, es pregunten.
El secretari general de l'associació, Juan David Santiago, que a més pertany a la Plataforma per la Gestió de la Diversitat Policial, i tot el col·lectiu oferixen “la possibilitat de col·laboració en la formació d'agents especialitzats o no especialitzats, en la matèria, pels nostres servei de formació i el nostre personal d'intervenció i formació, elaboració de guies i protocols de tracte”.
viernes, 8 de junio de 2012
35 ANYS DE LA PRIMERA MANIFESTACIÓ LGTB A BARCELONA.30 JUNY 18.30h PL UNIVERSITAT
NI UN PAS ENRERE:Els drets i les llibertats no es toquen
MANIFEST 28 DE JUNY 2012 BCN 30 JUNY.35 ANYS DE LA PRIMERA MANI LGTB
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels...
nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra LGTB-fòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying LGTB-òfob a les escoles és una amenaça constant pels adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris. No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells.
També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers.
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
 |
| Roger Casamajor llegirà manifest a pl Sant Jaume |
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
28 JUNY 2012,PER L' ALLIBERAMENT LGTBIQ+ MANIFESTACIÒ A GIRONA
NI UN PAS ENRERE:Els drets i les llibertats no es toquen
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels...
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra LGTB-fòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying LGTB-òfob a les escoles és una amenaça constant pels adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
 |
| cartell de la CU28Juny |
MANIFEST 28 DE JUNY 2012 GIRONA MANIFESTACIÓ
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels...
nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
 |
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra LGTB-fòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying LGTB-òfob a les escoles és una amenaça constant pels adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris.
No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers.
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
jueves, 7 de junio de 2012
NO PASSARAN!! L' ESQUERRA INDEPENDENTISTA CONVOCA AL 28 DE JUNY
 |
| cartell esquerra independentista pel 28 de juny 2012 |
El FAGC demana una llei contra l'homofòbia
 |
| volem llei contra l' homofòbia |
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC per
les seves sigles en català) i l'Observatori contra l'homofòbia han demanat avui
al Parlament una llei que persegueixi l'homofòbia i que vagi més enllà de la
declaració de rebuix a la discriminació homosexual aprovada aquest matí en la
càmera. El president de l'Observatori i portaveu de FAGC, Eugeni
Rodríguez Giménez, ha explicat que, malgrat aquesta declaració institucional, la
comunitat homosexual veu com "necessitat urgent" que existeixi la "voluntat
política" necessària perquè una llei d'aquestes característiques surti endavant.
El Parlament de Catalunya ha rebutjat aquest matí a través d'una declaració qualsevol tipus de "prejudici, hostilitat i discriminació" contra les persones gais, lesbianes, transsexual i bisexuals, i s'ha sumat a les accions de sensibilització en favor dels drets d'aquests col·lectius.
"Creiem que la declaració d'avui ha d'obrir el camí necessàriament a la creació d'eines legals que frenin el creixement de la violència homòfoba", ha valorat Rodríguez.
El Parlament de Catalunya ha rebutjat aquest matí a través d'una declaració qualsevol tipus de "prejudici, hostilitat i discriminació" contra les persones gais, lesbianes, transsexual i bisexuals, i s'ha sumat a les accions de sensibilització en favor dels drets d'aquests col·lectius.
miércoles, 6 de junio de 2012
EL PARLAMENT APROVA DECLARACIÒ QUE NO LLEI CONTRA L' HOMOFÒBIA
EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA DECLARACIÒ INSTITUCIONAL CONTRA L' HOMOFÒBIA, LESBOFÒBIA I TRANSFÒBIA
Reproduint la declaraciò aprovada avui 6 de juny de 2012 al Parlament
Són reptes de la societat actual sensibilitzar els ciutadans perquè rebutgin qualsevol tipus de prejudici, hostilitat i discriminació i valorin la diversitat social, i afavorir que les relacions humanes es basin en el respecte.
El portaveu del FAGC Eugeni Rodríguez, ha demanat la traducciò d' aquesta iniciativa en una llei contra l' homofòbia.Es imprescindible dotar-se d' eines legals que facin front a la violència contra lesbianes, gais i transsexuals.Cal voluntat política per poder aturar les discriminacions i agressions que pateix el col.lectiu i que moltes vegades queden inpunes
Reproduint la declaraciò aprovada avui 6 de juny de 2012 al Parlament
Declaració del Parlament de Catalunya contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia
Tram. 401-00033/09
El 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns sexuals. Per això es va adoptar aquest dia com a data emblemàtica per a recordar que cal donar resposta a tota situació d’hostilitat, violència i discriminació vers les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.
En les darreres dècades, Catalunya i l’Estat han fet un gran pas endavant en matèria d’igualtat de drets i de no-discriminació del col·lectiu de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.
 |
| volem llei contra l' homofòbia |
Malauradament, encara es cometen actes contra persones per llur orientació afectiva i sexual i es produeixen situacions greus de desconeixement i, fins i tot, de discriminació. A més, l’homosexualitat encara està perseguida amb la pena de mort en diversos països i regions del món i penada amb presó en més de setanta.
D’altra banda, tampoc no s’ha d’oblidar que la transsexualitat encara figura en el Catàleg de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut i que, per aquest motiu, cal perseverar en el procés obert de revisió perquè sigui desclassificada i perquè es reconegui la igualtat i la dignitat de les persones transsexuals.
Per tot això, el Parlament de Catalunya s’adhereix a aquesta jornada, que se celebra en molts altres països d’arreu del món, per manifestar el seu respecte als drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i la seva implicació en la defensa d’aquests drets. El Parlament se suma a les accions de sensibilització que duen a terme les administracions públiques i la societat civil, dins la qual és especialment remarcable la contribució dels voluntaris.
Palau del Parlament, 6 de juny de 2012
.
VUELVE "EL MANIFIESTO COMUNISTA"
EL PAÍS 6 DE JUNIO DE 2012 José María Ridao
Una edición del Manifiesto comunista bellamente ilustrada por Fernando Vicente, y publicada por una pequeña editorial, Nórdica, se ha convertido en éxito de ventas durante la Feria del Libro de Madrid. En circunstancias diferentes de las actuales, tal vez bastaría buscar la explicación en los innumerables caprichos que, de acuerdo con los editores, deciden la suerte de los miles de títulos que aparecen cada año. La crisis, en cambio, sugiere indagar en otra dirección: aparte de entender lo que está pasando, parecería que los lectores quieren saber si existen alternativas y en qué consisten.
Los panfletos de la indignación, siempre con sus títulos conminatorios, habrían cubierto ese espacio desde que estalló la crisis y la respuesta de los Gobiernos se ajustó de forma unánime, e imperativa, a los programas defendidos por los partidos conservadores en tiempos de bonanza. Puesto que Marx y Engels redactaron una enmienda a la totalidad del sistema capitalista hoy de nuevo en crisis, puede que detrás del inesperado éxito de la reedición del Manifiesto comunista se encuentre cuando menos la curiosidad de revisar esa enmienda y dilucidar en qué aspectos podría seguir vigente y constituir una esperanza para unos países que están perdiendo casi todas.
El segundo congreso de la Liga Comunista, celebrado en noviembre de 1847 en Londres, encargó la redacción de un programa de acción a Marx y Engels, quienes lo dieron a la imprenta en febrero del siguiente año. Las ediciones y traducciones se multiplicaron a un ritmo vertiginoso desde entonces, algunas tan singulares como la de Bakunin al ruso en 1860, y los autores no dejaron de congratularse en cada nuevo prólogo de los muchos que redactaron para presentar el Manifiesto. “Me veo, por desgracia, en la obligación de firmar solo el prólogo a la presente edición alemana”, escribe Engels en 1883, fecha en la que se produce en sutil punto de inflexión, “Marx, el hombre al que la clase obrera de Europa y de América, considerada globalmente, debe más que a cualquier otro, Marx reposa en el cementerio de Highgate y sobre su tumba crece ya la primera hierba”.
A partir de 1883, Engels desea que “figure en el frontispicio del propio Manifiesto” el reconocimiento de que pertenece a Marx, de que es una intución “única y exclusivamente suya”, la idea de que “la historia entera ha sido una historia de luchas de clases, de luchas entre clases explotadoras y explotadas, dominadoras y dominadas”. Más allá del tributo personal al amigo, Engels viene a decir en ese prólogo que, como señaló todavía junto a Marx en el de 1872, el Manifiesto debía entenderse como un documento histórico más que como un programa político. Si en 1872 los autores hablaban de la necesidad de correcciones para ponerlo al día, una década más tarde Engels, muerto Marx, da a entender que no se cree legitimado para introducirlas por su cuenta.
La condición de documento histórico que adquiere el Manifiesto a partir de 1883 le priva sin duda de su eficacia como programa político, pero le concede, en contrapartida, el atributo necesario para su éxito, la intemporalidad. El atributo suficiente derivará del género literario al que subrepticiamente se inscribe, y que es el de los relatos escatológicos para explicar el devenir del mundo. A partir de esa intuición que Engels reconoce como “única y exclusivamente” de Marx, los fundadores del socialismo científico redactan en apenas un centenar de páginas una gigantomaquia en la que el papel eterno de los explotadores y los dominadores es interpretado por el personaje de la burguesía, a la que se le opone en el papel de los explotados y los dominados, también eterno, el del proletariado.
A lo largo del Manifiesto se asiste entonces a las vicisitudes excepcionalmente bien narradas de un enfrentamiento ancestral, que evoca por momentos las del Gilgamesh y Enkidu babilonios o las de los ángeles bíblicos y sus espadas de fuego. Los hallazgos literarios del Manifiesto son tan abundantes como en los mejores poemas épicos de la antigüedad, como cuando Marx y Engels hablan del comunismo como “un fantasma que recorre Europa” o describen la crueldad que entonces imperaba en las relaciones de trabajo, igual que sigue imperando ahora, como “aguas heladas del cálculo egoísta”. Al igual que sucede con las obras que el transcurso del tiempo ha consagrado como clásicas, qué cerca y al mismo tiempo qué lejos de lo que dicen se encuentran los lectores de las sucesivas épocas
 |
| ilustración de Fernando Vicente |
Una edición del Manifiesto comunista bellamente ilustrada por Fernando Vicente, y publicada por una pequeña editorial, Nórdica, se ha convertido en éxito de ventas durante la Feria del Libro de Madrid. En circunstancias diferentes de las actuales, tal vez bastaría buscar la explicación en los innumerables caprichos que, de acuerdo con los editores, deciden la suerte de los miles de títulos que aparecen cada año. La crisis, en cambio, sugiere indagar en otra dirección: aparte de entender lo que está pasando, parecería que los lectores quieren saber si existen alternativas y en qué consisten.
Los panfletos de la indignación, siempre con sus títulos conminatorios, habrían cubierto ese espacio desde que estalló la crisis y la respuesta de los Gobiernos se ajustó de forma unánime, e imperativa, a los programas defendidos por los partidos conservadores en tiempos de bonanza. Puesto que Marx y Engels redactaron una enmienda a la totalidad del sistema capitalista hoy de nuevo en crisis, puede que detrás del inesperado éxito de la reedición del Manifiesto comunista se encuentre cuando menos la curiosidad de revisar esa enmienda y dilucidar en qué aspectos podría seguir vigente y constituir una esperanza para unos países que están perdiendo casi todas.
El segundo congreso de la Liga Comunista, celebrado en noviembre de 1847 en Londres, encargó la redacción de un programa de acción a Marx y Engels, quienes lo dieron a la imprenta en febrero del siguiente año. Las ediciones y traducciones se multiplicaron a un ritmo vertiginoso desde entonces, algunas tan singulares como la de Bakunin al ruso en 1860, y los autores no dejaron de congratularse en cada nuevo prólogo de los muchos que redactaron para presentar el Manifiesto. “Me veo, por desgracia, en la obligación de firmar solo el prólogo a la presente edición alemana”, escribe Engels en 1883, fecha en la que se produce en sutil punto de inflexión, “Marx, el hombre al que la clase obrera de Europa y de América, considerada globalmente, debe más que a cualquier otro, Marx reposa en el cementerio de Highgate y sobre su tumba crece ya la primera hierba”.
A partir de 1883, Engels desea que “figure en el frontispicio del propio Manifiesto” el reconocimiento de que pertenece a Marx, de que es una intución “única y exclusivamente suya”, la idea de que “la historia entera ha sido una historia de luchas de clases, de luchas entre clases explotadoras y explotadas, dominadoras y dominadas”. Más allá del tributo personal al amigo, Engels viene a decir en ese prólogo que, como señaló todavía junto a Marx en el de 1872, el Manifiesto debía entenderse como un documento histórico más que como un programa político. Si en 1872 los autores hablaban de la necesidad de correcciones para ponerlo al día, una década más tarde Engels, muerto Marx, da a entender que no se cree legitimado para introducirlas por su cuenta.
La condición de documento histórico que adquiere el Manifiesto a partir de 1883 le priva sin duda de su eficacia como programa político, pero le concede, en contrapartida, el atributo necesario para su éxito, la intemporalidad. El atributo suficiente derivará del género literario al que subrepticiamente se inscribe, y que es el de los relatos escatológicos para explicar el devenir del mundo. A partir de esa intuición que Engels reconoce como “única y exclusivamente” de Marx, los fundadores del socialismo científico redactan en apenas un centenar de páginas una gigantomaquia en la que el papel eterno de los explotadores y los dominadores es interpretado por el personaje de la burguesía, a la que se le opone en el papel de los explotados y los dominados, también eterno, el del proletariado.
A lo largo del Manifiesto se asiste entonces a las vicisitudes excepcionalmente bien narradas de un enfrentamiento ancestral, que evoca por momentos las del Gilgamesh y Enkidu babilonios o las de los ángeles bíblicos y sus espadas de fuego. Los hallazgos literarios del Manifiesto son tan abundantes como en los mejores poemas épicos de la antigüedad, como cuando Marx y Engels hablan del comunismo como “un fantasma que recorre Europa” o describen la crueldad que entonces imperaba en las relaciones de trabajo, igual que sigue imperando ahora, como “aguas heladas del cálculo egoísta”. Al igual que sucede con las obras que el transcurso del tiempo ha consagrado como clásicas, qué cerca y al mismo tiempo qué lejos de lo que dicen se encuentran los lectores de las sucesivas épocas
martes, 5 de junio de 2012
MANIFEST DEL 28 DE JUNY 2012-CU28Juny- "NI UN PAS ENRERE"
MANIFEST 28 DE JUNY 2012
 |
| cartell anunciador de la CU28Juny |
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels... nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l'oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l'homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col•lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra LGTB-fòbia, demanada constantment pels col•lectius LGTB. Llei que ha d'assentar les bases per a combatre l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying LGTB-òfob a les escoles és una amenaça constant pels adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris. No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers.
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d'oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l'ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
NI UN PAS ENRERE!!!
EL MAIFEST EL LLEGIRÀ ROGER CASAMAJOR,ACTOR I DIRECTOR
La Comissió Unitària 28 de Juny ve peligrar los avances de 35 años de lucha del movimiento LGTB
@COPY01
Los gays ven peligrar los avances de 35 años de lucha del movimiento LGTBBarcelona, 3 jun (EFE).- Los avances conseguidos en 35 años de lucha y reivindicaciones del movimiento LGTB (Lesbianas, Gays, Trasnsexuales y Bisexuales) están en peligro y por ello preparan un gran acto reivindicativo para el próximo día 28 de junio que denunciará que no están dispuestos a dar "ni un paso atrás".
En el manifiesto elaborado por todas las entidades que conforman la Comisión Unitaria 28 de junio, día que que se conmemora el Día de Liberación Gay en conmemoración de la revuelta de los homosexuales que se rebelaron contra una redada policial en el pub Stonewall de Nueva York en 1969, los colectivos LGTB de Cataluña denuncian que, pese a los avances, la homofobia sigue presente en la sociedad.
El manifiesto, al que ha tenido acceso Efe, recuerda que el próximo día 28 se conmemorará también la primera manifestación gay en España que se produjo en las ramblas barcelonesas en 1977.
"Han sido 35 años de lucha constante e incesante en defensa de nuestros derechos y libertades. Derechos que han tenido un largo y difícil recorrido hasta construir una equiparacion legal que aún no está completa", señala el manifiesto.
 |
| cartell de la CU28Juny |
La Comisión denuncia la persecución que sufre el colectivo LGTB en paises como Sudáfrica, Irán, Honduras, Rusia y Jamaica y reclaman que Cataluña elabore una ley contra la homofobia que ya estaba redactada por el anterior gobierno autonómico.
El acoso homófobo contra adolescentes en las escuelas es otro de los temas que aborda el manifiesto.
"También nos afectan los recortes y la crisis económica que ha creado el sistema capitalista", añade el manifiesto, que asegura que estos ajustes ha afectado al colectivo "no sólo en nuestros sueldos, sino a nuestra libertades y nuestras vidas a todos los niveles".
Entre los recortes que denuncia el colectivo LGTB destaca la no universalización de los tratamientos contra el VIH y "la falta de apoyo efectivo a la lucha contra el Sida".
"En el caso de las lesbianas esta lucha seguramente ha sido más silenciosa, pero nos levantamos al ver que no sólo nuestros derechos sexuales están en peligro de represión, sino también a los que nos afectan como mujeres. Es hora de romper los muros dentro del mismo feminismo, que a veces mimetiza el discurso patriarcal", argumenta el manifiesto.
"No queremos retroceder ni un palmo en todo lo que se ha conseguido duirante los últimos años gracias a la lucha de muchas personas y activistas LGTB", clama el manifiesto, que apela a no dar "ni un paso atrás ante la ofensiva conservadora que quiere liquidar todas las conquistas sociales adquiridas durante estos 35 años de lucha".
El manifiesto se leerá el próximo día 28, Día Internacional de la Liberación Gay, durante una manifestación convocada por todo el colectivo LGTB en Girona. EFE.
fjnhttp://www.facebook.com/#!/events/388345004544844/
PRESENTACIÓN "OJOS QUE NO VEN" VÍCTIMAS DEL FASCISMO DESDE LA TRANSICIÓN.ALCORCÓN 9 DE JUNIO
JORNADA DE PRESENTACION Y HOMENAJE
"OJOS QUE NO VEN"Victimas del fascismo desde la transición
El próximo Sábado 9 de Junio se presentara en Alkorcón el documental "Ojos que no ven".
Un documental que da la palabra a las victimas de las agresiones y asesinatos ultraderechistas. Formado por entrevistas a las victimas de estas agresiones y por testimonios recogidos por familiares y amigos.
Un periodo de mas de 35 años, desde el inicio de la transición, en el que no se pretende ahondar en el drama o en el dolor, porque a raíz de estas tragedias se han producido una serie de reflexiones entre los familiares y amigos sumamente interesantes para entender la sociedad en la que vivimos y conectar con una realidad social que no es producto de la casualidad o de la mala suerte, sino que está directamente relacionado con el modelo social y económico en el que vivimos y con la pervivencia de grupos racistas y fascistas que tienen su origen en la dictadura franquista.
Se trata de un periodo de más de 35 años, por lo que las situaciones son necesariamente distintas, pero también presentan elementos en común. De estas semejanzas y diferencias, del papel de la policía, de la administración de justicia, de los medios de comunicación, de los representantes políticos… nos hablan las víctimas.
Con este acto de presentación queremos aportar nuestro granito de arena en la difusión de "Ojos que no ven", también rendir homenaje a tod@s las victimas del fascismo, y a toda la gente que ha trabajado y/o participado en este documental, a tod@s y cada un@ de los que se han implicado en esta película, toda la gente que ha cedido su tiempo y su trabajo desinteresadamente, a Luis, a Gonzalo, a todo el equipo de Iria Producciones, y en definitiva, a toda la gente que de una u otra manera ha contribuido a que "Ojos que no ven" pueda ver la luz.
La programación prevista para dicha jornada será:
A las 12:00 Acto de presentación "Ojos que no ven":
A las 20:30 Concierto solidario
Más de 100 asesinatos… Unas 4.000 agresiones anuales… ¿Se ha hecho justicia? ¿Se investigan las agresiones? ¿Se persigue a las tramas organizadas? ¿Se persigue a los culpables? ¿Se reconoce a las victimas?
El próximo Sábado 9 de Junio se presentara en Alkorcón el documental "Ojos que no ven".Un documental que da la palabra a las victimas de las agresiones y asesinatos ultraderechistas. Formado por entrevistas a las victimas de estas agresiones y por testimonios recogidos por familiares y amigos.
Un periodo de mas de 35 años, desde el inicio de la transición, en el que no se pretende ahondar en el drama o en el dolor, porque a raíz de estas tragedias se han producido una serie de reflexiones entre los familiares y amigos sumamente interesantes para entender la sociedad en la que vivimos y conectar con una realidad social que no es producto de la casualidad o de la mala suerte, sino que está directamente relacionado con el modelo social y económico en el que vivimos y con la pervivencia de grupos racistas y fascistas que tienen su origen en la dictadura franquista.
Se trata de un periodo de más de 35 años, por lo que las situaciones son necesariamente distintas, pero también presentan elementos en común. De estas semejanzas y diferencias, del papel de la policía, de la administración de justicia, de los medios de comunicación, de los representantes políticos… nos hablan las víctimas.
Con este acto de presentación queremos aportar nuestro granito de arena en la difusión de "Ojos que no ven", también rendir homenaje a tod@s las victimas del fascismo, y a toda la gente que ha trabajado y/o participado en este documental, a tod@s y cada un@ de los que se han implicado en esta película, toda la gente que ha cedido su tiempo y su trabajo desinteresadamente, a Luis, a Gonzalo, a todo el equipo de Iria Producciones, y en definitiva, a toda la gente que de una u otra manera ha contribuido a que "Ojos que no ven" pueda ver la luz.
La programación prevista para dicha jornada será:
A las 12:00 Acto de presentación "Ojos que no ven":
De 12:00 a 13:00 Proyección del documental.
A las 13:00 Presentación a cargo de Luis Moles (el director)
Posteriormente Rueda de preguntas y debate, Intervienen:
A las 15:00 Comedor popular (Paella, ensalada, fruta)A las 13:00 Presentación a cargo de Luis Moles (el director)
Posteriormente Rueda de preguntas y debate, Intervienen:
-Luis Moles (Director)
-Gonzalo Wilhelmi (guionista)
-Mavi Muñoz (Madre de Carlos Palomino, Asesinado el 11/11/2007 en Madrid, a los 16 años, Asociación de victimas de la violencia fascista, racista y homofoba)
-Diego Fernandez (amigo de Richard, asesinado en Alkorcón el 21/05/1995, a los 21 años)
-Mikel Martin (Agredido en Donosti el 13/01/2005)
-Iris Ixchel (Agredida en Valladolid el 16/12/2005)
-Eugeni Rodriguez (Portavoz del Front d´Alliberament Gai de Catalunya. Organización personada en el juicio por el asesinato de Sonia Rescalvo, el 5/11/1991 en Barcelona)
-Alberto Madrazo (Miembro de la Asociación Cultural Estrella Roja (Madrid). El local sufrió un atentado el 29/11/2006)
-Gonzalo Wilhelmi (guionista)
-Mavi Muñoz (Madre de Carlos Palomino, Asesinado el 11/11/2007 en Madrid, a los 16 años, Asociación de victimas de la violencia fascista, racista y homofoba)
-Diego Fernandez (amigo de Richard, asesinado en Alkorcón el 21/05/1995, a los 21 años)
-Mikel Martin (Agredido en Donosti el 13/01/2005)
-Iris Ixchel (Agredida en Valladolid el 16/12/2005)
-Eugeni Rodriguez (Portavoz del Front d´Alliberament Gai de Catalunya. Organización personada en el juicio por el asesinato de Sonia Rescalvo, el 5/11/1991 en Barcelona)
-Alberto Madrazo (Miembro de la Asociación Cultural Estrella Roja (Madrid). El local sufrió un atentado el 29/11/2006)
A las 20:30 Concierto solidario
-Txulapos Muertos (Punk Alkorcón)
-Atrako (Punk-Rock Alkorcón)
-Grupo por confirmar
-Atrako (Punk-Rock Alkorcón)
-Grupo por confirmar
Si vienes con tus hij@s!!
Habrá un espacio con ludoteca (espectáculo de clown , taller de malabares, lleva tu camiseta para serigrafíar…)
CSO ESKUELA TALLER
Pl.Sta.María Ortigueira s/n. (Alkorcón) Madrid.
Renfe: San José Valderas (C-5).
Buses (Desde P.Pío): 511, 513 y 514.
(Desde Mostoles): 520
Organizan:
DISTRIBUIDORA MALA VIDA
-y-
PUNKIRRIN E INDIVIDUALIDADES
viernes, 1 de junio de 2012
EL GOBIERNO, IMPASIBLE ANTE EL VIH
EL GOBIERNO, IMPASIBLE ANTE EL VIH
.
FELGTB,1 DE JUNIO 2012
El Ministerio de Sanidad paraliza la campaña preventiva que el PNS realiza cada año en el Orgullo
La Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales, FELGTB, Fundación Triángulo, Stop Sida, la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya e Hispanosida denuncian que a menos de un mes del Orgullo el Ministerio de Sanidad tiene paralizada la campaña de prevención del VIH para hombres que tienen sexo con hombres (HSH) que el Plan Nacional del Sida (PNS) saca cada año ligada al Orgullo.
Los HSH suponen un 46,1% de los diagnosticados por VIH en 2010 en España, de ahí que deban ser uno de los colectivos prioritarios en los programas de prevención y se realicen cada año campañas específicas.
La campaña para este 2012 está terminada desde el mes de febrero gracias al trabajo conjunto del PNS y las ONG y cuenta con preservativos y lubricantes donados por una empresa privada. Sin embargo esta campaña está paralizada por un Plan Nacional Sobre el Sida cuya Secretaría está vacante desde hace más de un mes. Esto hace temer a las organizaciones de acción ante el VIH/sida que esta iniciativa no saldrá adelante para el Orgullo LGTB, cuya manifestación estatal está prevista para el 30 de junio, ni si finalmente se realizará.
Las ONG han solicitaron en abril una respuesta a la Directora General del Ministerio de Sanidad, que no les ha atendido.
“Exigimos una interlocución con el Ministerio de Sanidad ya que creemos que no está atendiendo con responsabilidad la realidad del VIH/sida en lo que se refiere a la prevención”, ha afirmado Santiago Redondo, coordinador del Área de Salud de la FELGTB.
Joaquim Roqueta, secretario general de CGL, ha añadido “creemos que el grave problema que tenemos con el VIH en nuestra comunidad nos obliga a no permanecer impasibles o a la espera, sino a ser proactivos y exigir explicaciones y actuaciones. El tiempo corre en nuestra contra
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Rompe Armarios en TWITTER
40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC
Primera manifestaciò LGTBI
GUIA PRÀCTICA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA
6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA
VIDEO
CONSULTA L'ESTUDI
Fes clik per accedir.
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia
DENÚNCIA LGTBIFOBIA
DENUNCIA LA HOMOFOBIA
DENUNCIA ON LINE
SEGUEIX FAGC A FACEBOOK
PÀGINA FACEBOOK
VIDEO STOP HOMOFOBIA
MON LABORAL
INFORME HOMOFÒBIA 2013
OCH
LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia
TEXT OFICIAL
COLABORA CONTRA HOMOFOBIA
Tu ayuda es importante
SOM L'HOSPITALET
Entrevista a Eugeni Rodríguez
Entradas populares
-
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya vol denuciar publicament el contingut extremadament discriminatori de la pàgina de twitter @...
-
Si vols acabar amb l' impunitat homòfoba i transfòba col.labora amb Observatori Contra l'Homofòbia ...
CRIDA CONSTITUENT
Aprovaciò llei contra l'homofòbia
APROVADA LLEI CONTRA LGTBFOBIA
AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT
9N. SI SI
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia
Clik per denunciar.amb col-laboració OCH
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
SER GAI A L'HOSPITALET DE LL
Entrevista a Eugeni Rodríguez
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
Informe anual homofòbia 2013
CONSULTAR
Cartells contra homofòbia
SOCHI 2014. Per Joan Antoni
L'HOSPITALET DE LL CONTRA HOMOFÒBIA
PÀG FAGC FACEBOOK
"Autodeterminació és alliberament"
Video
"Espai públic sense LGTBfòbia"
RESUM ANY 2013
Contra la LGTBfòbia
OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
Segueix a twitter
Radiografia LGTBfòbia a BCN
XARXA SOLIDÀRIA LGTB
Col.labora contra la LGTBfòbia
10 anys Observatori Contra l'Homofòbia
VOLEM RESPOSTES
PORNO BURKA
PROU IMPUNIDAD
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
DELS DRETS A LES LLIBERTATS
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK
Entra clik imatge
Rompe Armarios
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
COL.LABORA AMB EL FAGC
Fes clik imatge
DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA
GALERIA FOTOS
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
NO COMIAT HOMÒFOB
SIGNA PETICIÓ
La lluita política contra l' homofòbia
Eugeni Rodríguez FAGC.video vilaweb
Mi lista de blogs
Entrevista Pau Gàlvez FAGC
25 Anys FAGC Girona
INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102
COMPAREIXENCA AL PARLAMENT
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA
Volem llei contra la LGTBfòbia
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA
Video oficial IDEM TV aprovacio nom.14.03.2013
DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE
FES CLIK PER DENUNCIAR
ESTIMA COM VULGUIS
COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI
SEGUEIX A FACEBOOK.clik per entrar
Eugeni Rodríguez a TWITTER
Clik imatge per seguir
UNA GLORIETA PER LA SONIA
Video IDENTV
28 JUNY 2013
SEGUEIX LA DIADA LGTBI 2013
25 ANYS FAGC GIRONA
Febrer 1988/2013
PREMIS 17 DE MAIG
CONTRA L'HOMOFÒBIA
TERAPIA FLORAL
Ayuda a Recuperar tu equilibrio
COL.LABORA AMB EL FAGC
FES CLIK FAGC PER COL.LABORAR
EL 2012 EN IMATGES
ROMPEARMARIOS
GRUP FAGC A FACEBOOK
PARTICIPA AL GRUP
35 ANYS PRIMER MITING FAGC
NO LEY PELIGROSIDAD SOCIAL
GALERIA FOTOS
CONCENTRACIÓ CONSOLAT UGANDA
INFORME HOMOFOBIA
2011-2012
ENTREVISTA A FAGC
A IDEM TV
TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS
consulta document
MEMÒRIA LGTB
SÒNIA I SITGES.video 2012
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
GALERIA ENGANXINES FAGC
GALERIA ENGANXINES FAGC
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
"OJOS QUE NO VEN"
Víctimas del fascismo desde la transición. Clik Imatge
Eugeni Rodriguez WP
Nuevo Blog en WordPress
Mi Revolución
Emma Goldman
VUELVEN LAS PERRAS...
ATENTAS A LA ESCENA MUSICAL
No pena de mort LGTB
A 5 països del móm
NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO
Consigue tu cuadro Numerológico.clik imagen
NO CENSURA AJUNT BCN
Eugeni Rodríguez
Video inforrne sobre homofòbia
VIDEO MANI LGTB CU28J
BARCELONA 30 JUNY 2O12
Venta On-Line 4.95 €uros
15000 PERSONES.FOTOS MANI
GRÀCIES PER FER-NOS MÉS FORTES
VIDEO 28 JUNY 2012
EDITAT PER PAU.G-FAGC-
PRIMER NOM NOMENCLATOR
VOLEM TRANSSEXUAL SONIA EL SEGON
FOTOS ANIVERSARI SÒNIA
Albun fotos XXI aniversari.
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA
NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON
ATUREM PENA MORT A UGANDA
NO HOMOPHOBES
TWITTS HOMÓFOBOS INGLÉS
OPINIÓ.
El iva de los derechos lgtb
ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ
PORTAVEU DEL FAGC
SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI
SIGNA CONTRA ORDENANÇA MADRID
VIDEO OFICIAL IDAIO
17 DE MAIG DIA INTERNACIONAL CONTRA L' HOMOFÒBIA
LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA
SEGUEIX A TWITTER
"DESPIERTA" Corto Animación
El Revivir De La Homosexualidad De Una Niña
O P I N I Ó N O P I N I O N
ARTICULOS DE OPINIÓN TEMAS DE ACTUALIDAD
SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL
Video de IDEM TV