Rompe Armarios

28 DE JUNY A GIRONA I TARRAGONA

29 DE JUNY 18.30H PLÇ UNIVERSITAT DE BARCELONA

Greu episodi de violència policial aquesta nit al barri del Raval de Barcelona. El periodista Bertran Cazorla ha estat detingut, amenaçat, insultat i agredit per quatre agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria del carrer Nou de la Rambla.

La empresa niega los hechos y atribuye el despido al finalizar el contrato

BARCELONA, 14 Jun. (EUROPA PRESS) -
Las portavoces del sector de las aseguradoras de CC.OO., Helena Beltrán, y la secretaria de Comunicación y Redes Sociales, Dolors Llobet, han expuesto este caso después de que el empleado contactara con el Observatorio contra la Homofobia para entablar una denuncia legal.
Según el sindicato, la empresa incurrió en faltas hacia el trabajador como un trato discriminatorio y desfavorable en relación con el de otros empleados, una vez que se hizo pública la orientación sexual del afectado en una reunión informal convocada por la jefa del departamento.
El empleado ha relatado que, después de la reunión del 11 de noviembre, fue sujeto de presiones reiteradas por parte de los responsables del departamento, menosprecio y trato homófobo por parte de la responsable del área, que le obligaron a repetir innecesariamente su trabajo y a realizar informes diarios de sus actividades.
El 4 de abril de 2013 solicitó mantener una reunión con su jefa para pedirle explicaciones por su actitud hacía él, en la que ella manifestó: "Zurich tiene un problema contigo. Yo tengo un problema contigo", ha detallado el trabajador, que tras este episodio obtuvo la baja por ansiedad y posteriormente fue despedido.
Según el gabinete jurídico de CC.OO., el caso se basa en una clara discriminación por la orientación sexual del trabajador, por lo que han pedido la nulidad del despido bajo el amparo de los artículos 55.5 del Estatuto de los Trabajadores y el 108.2 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social, que prohíben tal discriminación.
Beltrán ha expresado que "CC.OO. defiende los derechos de todas y todos los trabajadores, sea cual sea su orientación sexual, origen, convicción religiosa, en especial al colectivo LGTB por su vulnerabilidad en los lugares de trabajo o en el mercado laboral debido a la homofobia existente".

OBSERVATORI  CONTRA L' HOMOFOBIA

El presidente del Observatori contra l' Homofobia, Eugeni Rodríguez, ha enfatizado que este es un caso bien documentado, pero no el único que ha llegado hasta el citado organismo, ya que en 2012 se registraron 45 quejas por dicha causa en Barcelona.

También ha apuntado que la última reforma laboral da lugar a una mayor impunidad en cuanto a los casos de discriminación homófoba en los lugares de trabajo y que "las empresas han de contratar a los trabajadores no en función de su género, sino en función de sus capacidades".

En su intervención también se ha reafirmado en la necesidad de que la Ley Contra la Homofobia y la Transfobia, impulsada por el movimiento LGTB, sea aprobada para poder actuar en casos de despidos similares a éste.
En declaraciones a Europa Press, Grupo Zurich ha negado los hechos y ha alegado que la causa real de la extinción del contrato del trabajador ha sido "la finalización de la obra por la que se había contratado".
La compañía ha agregado que Grupo Zurich "toma muy en serio este tipo de casos, tiene un gran respeto por la diversidad de sus trabajadores y rechaza rotundamente cualquier tipo de discriminación".

primer document FAGC GIRONA 1988

AQUEST DISSABTE 15 DE JUNY  2013 SOPAR CONMEMORATIU 25 ANYS.

Acte Central de la diada per l’Alliberament Lesbic, Gai, de persones Trans, Bisexuals i Intersexuals

Ponents:

... - Luis Arellano, director del documental “Memorandum in memoriam” (es farà la projecció del documental)

- Marc Serena, autor del llibre “Això no es africà!”, http://aixonoesafrica.tumblr.com/

- Maria José Ariza (Famílies Lesbianes i Gais), parlarà de la Llei Contra l’Homofòbia i la Transfòbia a Catalunya

- Quim Roqueta (Coordinadora LGTB de Catalunya), parlarà de l’Homofòbia i la Transfòbia que pateixen les persones amb VIH

- Moderació pel grup Te N’aDones?

El febrer de 1988 es creava el Front d'Alliberament Gai de Catalunya de Girona, va ser la primera organització LGTB de comarques gironines, 25 anys després amb el FAGC trobem Girona Orgullosa, El Grup de Lesbianes de Girona, El Brot Bord i Sinverguenza, treballant dins de la comissió Unitària 28 de juny.
Aquest sopar és per recordar i celebrar 25 anys de lluita LGTB a Girona

Preu del sopar 15€

Cal fer reserva, fagc.org@gmail.com o 669002138

D’on ve la opressió de les persones LGTBI? Continua existint en l’actualitat? Com es manifesta el context de crisi en que vivim? Com hem aconseguit els drets dels que gaudim en l’actualitat? Com hem d’enfocar la lluita LGTBI en l’actualitat per seguir avançant? Aquestes són algunes de les preguntes que us convidem a debatre en la xerrada “La lluita per l’alliberament avui” en un format on el debat obert serà el protagonista després de les introduccions que faran els 2 ponents.

Una xerrada enfocada no només... a informar sinó a intercanviar opinions i propostes per lluitar per l’alliberament sexual avui.

Amb ponències de:

- Eugeni Rodríguez (portaveu del FAGC - Front d'Alliberament Gay de Catalunya)
- Diego Mendoza Irigoyen (militant d'En Lluita )

>> Tota la info a: http://www.enlluita.org/site/?q=node%2F6499

 

viernes, 21 de juny de 2013  organitza EN LLUITA

19:00

CGB - Passeig de Valrei Serra, 23 Barcelona

DENÚNCIA D’UNA AGRESSIÓ D’HOMOFÒBIA A EL CORTE INGLÉS.

L'OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA CONSIDERA MOLT GREU L'ACTUACIÓ NEGLIGENT DE LA SEGURETAT DE "EL CORTE INGLÉS" DAVANT UNA CLARA AGRESSIÓ HOMÒFOBA.

 
Lloc: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
Dia: 13 de maig de 2013.
Hora: Sobre les 13 hores.
El proppassat dia 13 de maig sobre les 13 hores, la meva esposa, E G P i jo vam anar a la secció de Viatges de El Corte Inglés, (Plaça Catalunya) de Barcelona. Havíem de recollir dos bitllets d’avió així com dos bonus d’hotel per anar de viatge.
En arribar vam demanar el nostre torn i vam seure. Vam trobar que hi havia diverses persones esperant mentre que les persones que havíen d’atendre al públic, feien tasques administratives. Després d’una estona, em vaig adreçar a la Sra. Àgata Camarasa que era qui ens havia atès dies enrera per demanar-li la raó per la qual no atenien ningú. Em va respondre que havien de fer tasques per telèfon.
En tornar a la meva cadira, un client que també s’esperava, em va escridassar tot dient-me que també ell s’esperava i que jo havia de seure amb la meva amiga, tot pensant que la meva dona i jo èrem dues amigues. La meva dona li va respondre que no èrem dues amigues sinó que ella era la meva esposa a la qual cosa, el senyor molt enfurismat ens va respondre:
-“Sois unas desvergonzadas. ¡Besaros, besaros! Vosotras no sois unas señoras porque yo reconozco a las señoras, ante las cuales me quito el sombrero”.
Aquestes paraules van ser molt ofensives per a nosaltres dues i en aquell moment només volien trobar la manera de denunciar l’agressió que estàvem patint d’una forma inesperada.
Se’ns va acudir la crida al guàrdia de seguretat del centre. En uns minuts va vindre i després d’explicar-li els fets ens va respondre que ell no podía fer res perquè ell no havia vist l’agressió i perquè no es tractava d’un furt. Segons el que ens va dir, no estaba autoritzat per fer res més que escoltar-nos.
Mentres tant, el client era atès per la Sra. Àgata Camarasa i en marxar va demanar al guàrdia de seguretat si passava quelcom. Ell va respondre que no passava res i va marxar.
La nostra sensació era de molta desprotecció davant del fet que acabava de succeïr.
Nosaltres després de ser ateses per la Sra. Àgata Camarasa, (qui va mostrar una certa comprensió vers el client que ens va agredir, tot dient que es tractava d’una persona gran) vam decidir demanar el Full Oficial de Denúncia i per tant, VOLEM DENUNCIAR:
1. Que El Corte Inglés, ha comès una falta de negació d’auxili davant l’agressió que estàvem patint, contemplat com un acte d’homofòbia.
2. Que s’obri un expedient tant al Corte Inglés com al guàrdia de seguretat, si fos culpable, d’un
delicte de negació d’auxili.
3. Que El Corte Inglés actúa en contra de persones que cometen furts i no fa res en contra de persones que cometen delictes d’homofòbia vers persones com nosaltres.
4. Que per a El Corte Inglés és més important la propietat que la dignitat de les persones.
5. Que s’investigui al client que va cometre l’acte d’homofòbia a qui es pot identificar perquè va ser atès per la Sra. Àgata Camarasa, abans que nosaltres.
6. Que els espais de El Corte Inglés no són espais segurs per a persones lesbianes, com som nosaltres i potser, per extensió, per a persones gais, bisexuals, transsexuals.
7. Que en El Corte Inglés no es compleix la llei que protegeix persones com nosaltres.

EN NICO ÉS GAI  

Hemos visto como ante el Spot del nuevo jugador del Barça Neymar, se ha criticado que pudiera ser homofobia.Tambien en el asesinato de un joven frances activista LGTB se ha silenciado esta militancia resaltando la estudiantil o partidista


Homofobia frivolizada.
 Es aquel chiste de mariquitas casposo.El vete a tomar por culo y la risita macha.Qitar transcendencia a la burla contra el colectivo LGTB.No considerar politico la lucha por los derechos y libertades LGTB

 Homofobia interiorizada
.El "estoy con una
persona".la minimizacion de nuestra sexualidad.Es una cuestion personal

  Homofobia compasiva
.Yo te respeto.Hay que tolerarlo

 Homofobia complice
A nadie le importa lo que sea. No se puede hacer de todo  una bandera .Pertenece a su intimidad.

EL PAÍS 06.06.2013

Un vídeo publicado por la web de Le Monde muestra a Clément Méric, flaco y bajito, con un pañuelo en la boca, sujetando ante los antidisturbios una pancarta que dice: “La homofobia mata”. En el lugar exacto donde el joven de Brest cayó fulminado el miércoles —“por sus ideas”, como señaló un compañero de clase—, alguien escribió: “Fachas fuera de nuestras vidas”. La gente que se concentró para rendirle homenaje llevaba flores y gritaba: “¡No pasarán!”.
Entre las dos escenas, la del vídeo y la del jueves, ha pasado poco más de un mes. El 17 de abril, Méric encabezó una pequeña marcha contra la Manif por Tous, la movilización contra la ley del matrimonio gay, para gritar que el odio mata. El 6 de junio, Méric moría a causa de un golpe en la cabeza producido por un joven neonazi.
Desde noviembre pasado, la derecha y la ultraderecha han tomado las calles para protestar contra la ley Matrimonio para Todos, promulgada a principios de mayo. Según explica el sociólogo Eric Fassin, “el Frente Nacional, sabiendo que su éxito electoral depende de la inmigración más que de los homosexuales, se ha mostrado tibio y prudente, y esto abrió una oportunidad a los jóvenes más radicales para ganar visibilidad y legitimarse”.
La radicalización de todas las derechas –la religiosa, la xenófoba y la homófoba- se ha traducido en un infierno casi cotidiano: ha habido docenas de incidentes, tanto en París como en otras ciudades francesas; más de 250 detenciones; insultos y amenazas a activistas, bares y locales gais, coronados con la paliza brutal que recibió el gay Wilfred de Bruijn en París. Hace un mes, 200 ultras reventaron la celebración del título de Liga del PSG, produciendo cuantiosos daños en los Campos Elíseo. Escenas parecidas se vivieron al final de la manifestación en los Inválidos. Ese día, el grupo Jóvenes Identitarios ocupó la terraza del Partido Socialista.
El ministro del Interior, Manuel Valls, no quiso a relacionar ayer la muerte de Clément Méric con la tensión creada por las manifestaciones. Pero la líder del movimiento Manif pour Tous, Frijide Barjot, achacó lo sucedido a una “bronca entre extremistas”, y añadió que es “el resultado de nueve meses en los que el poder se ha negado a escuchar al pueblo francés”.
Fassin explica que “la salida del armario de la homofobia y del integrismo ha creado un ambiente deletéreo: “Méric estaba comprometido, entre otras, en la lucha contra la homofobia y la transfobia. ¿Es creíble que la radicalización de la derecha no tenga nada que ver con su muerte? Frijide Barjot anunció que habría ‘sangre’. Ahí está la sangre”.
El sociólogo recuerda además que “el debate sobre la identidad nacional lanzado en 2010 por Nicolas Sarkozy sirvió para legitimar la palabra racista antes de legitimar los actos racistas”. Ahora, dice, “el debate sobre el matrimonio gay ha liberado la palabra homofobia y fomentado los actos homófobos, como se vio en la agresión a De Bruijn”. Su conclusión es que los políticos no pueden lavarse las manos: “Si lo hacen, habría que creer que la palabra política no cambia nada, y que la política no sirve para nada”.

AMB LA PARTICIPACIÓ DEL COORDINADOR DEL LLIBRE I PORTAVEU DEL FAGC EUGENI RODRÍGUEZ

.

 

Dimecres crítics al Lokal. A l' associació cultural "EL LOCAL" c/Monturiol 32 a RIPOLLET. 26 DE JUNY 19H.

EL 21 DE MAIG LA" LLEI DE DRETS DE LES PERSONES GAIS, LESBIANES I TRANSSEXUALS I PER L' ERADICACIÓ DE L'HOMOFÒBIA, LA LESBOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA " VA PASAR EL PRIMER TRÀMIT PARLAMENTARI.

LA PLATAFORMA LGTBcat -que agrupa la quasi totalitat del moviment- ha mantingut reunions de treball amb tots el grups parlamentaris.

 

Es podria debatre la llei al voltant del 17 de juliol on haurà de pasar el filtre definitiu. La plataforma crida a intesificar les accions de pressió per poder aconseguir la tramitació de la llei vers a la seva aprovació.

Es té previst presentar mocions de suport a diferents ajuntaments de Catalunya. La demanda de  la llei serà present  a les manifestacions del 28 du juny.

autor Lawrence Schimel i Nuria Fortuny, l'Il•lustradora

¿Sabes qué es el VIH? Daniel no lo sabía, por eso le daba miedo besar a su tía Nieves o tomar un refresco en su casa. También sus padres dudaban de si era conveniente que el niño les acompañara en su visita a la tía. Tras la charla con Enrique se desvanecieron todas las dudas y la familia al completo pudo disfrutar de un ?n de semana feliz junto al mar.
Este cuento dirigido a los niños pretende ayudar a normalizar la vivencia y la visibilidad de las personas portadoras del VIH, y contribuir a erradicar los prejuicios.

via IDENTV.

És preocupant el que està passant a França i a l’altre extrem d’Europa: Rússia i els antics satèl·lits de la Unió Soviètica.
Una gran quantitat de gent ha restat sorpresa quan ha vist la inesperada i violenta reacció de la dreta i l’extrema dreta franceses durant la tramitació, a les dues cambres del seu parlament, l’Assemblea Nacional i el Senat, de la llei que autoritzava el matrimoni i l’adopció per part de les parelles del mateix sexe. L’aprovació es va produir per 249 a favor i 97 en contra. Malgrat aquests resultats, els homòfobs francesos, emparats i atiats pels bisbes i organitzacions catòliques, van interposar, el mateix dia de l’aprovació, un recurs davant el Consell Constitucional, que és l’equivalent al Tribunal Constitucional espanyol. Amb una rapidesa impròpia dels nostres tribunals, aquell Consell ha validat la llei i el 29 de maig va ser promulgat pel president de la república, darrer tràmit per a la seva aplicació efectiva. El mateix dia, a Montpeller, es va celebrar el primer matrimoni gai de França.
La sorpresa al nostre país és bastant comprensible. Sempre havíem tingut de França una imatge del país de la primera gran revolució social d’Europa, la revolució per excel·lència, identificada amb el famós lema de Liberté, égalité, fraternité, que encara és el lema oficial de la república i en contra del qual ara bramen tots aquests “honestos i modèlics” homòfobs francesos.
França va ésser, amb la Gran Bretanya, un dels primers països on va quallar la Gay revolution, iniciada, el 1969, en un bar –Stonewall Inn- del Village de Nova York. I dic gay perquè en aquella època –i encara ara- aquest substantiu i també adjectiu, abastava tant els homes homosexuals com les dones homosexuals, i per aquest motiu parlàvem de Moviment Gai i de Front d’Alliberament Gai. Els gais francesos –principalment estudiants- ja havien participat en els famosos “Fets de Maig del 68” i el 1971 hi va ésser fundada la primera organització amb el nom de Front Homosexualle d’Action Revolutionnaire (FHAR), el Manifest del qual, inicialment, va nodrir de continguts, filosòficament i políticament, el “Front d’Alliberament Gai de Catalunya”.
Des de Catalunya estem veient, amb molta preocupació, un revifament a Europa dels partits i governs de dretes, generalment i amb salvades excepcions, homòfobs. Aquest fet es posa en evidència tant a països molt catòlics, com Polònia i Lituània, com als molt ortodoxes, com Grècia i Rússia, on les esglésies respectives gaudeixen d’una gran influència i atien l’odi contra gais, lesbianes i transsexuals. I és que les tres religions monoteistes del llibre sagrat -judaisme, cristianisme i islamisme- són les més homòfobes, sobre tot i avui dia la darrera. La religió cristiana té el seu pes principalment en països culturalment més endarrerits; a Europa, però ja no té el poder de que havia gaudit del segle XX enrere.
Esperem que, a França, el partit al govern duri més anys –cosa que sembla difícil- i els opositors, que compleixin i tinguin ben present el lema de la república: Llibertat, igualtat i fraternitat.

Armand de Fluvià, genealogista i heraldista de professió, ha dedicat una part important de la seva vida a la reivindicació dels drets del col·lectiu LGTB. El 1970, sota el franquisme, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), i fou fundador i primer secretari general del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (1975) i també president de l’Institut Lambda (1976). El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’Honor de Barcelona. En l’actualitat és president honorífic del Casal Lambda.

El presidente del observatorio ha señalado que no se puede banalizar la homofobia en el deporte y ha explicado que ya se quejaron al FC Barcelona por el patrocinio de Qatar Foundation, ya que en este país no se respetan los derechos de las personas homosexuales. EFE

 Teatre Nacional/ Rompe Armarios 02.06.2013 

Foto TN.

 Llibertat!, pese a no ser el texto más conocido de Santiago Rusiñol, es una de sus obras mejor valoradas. Tiene el inmenso mérito de avanzarse a su tiempo y proponer, con un espíritu liberal, un debate vigente: el racismo y la hipocresía que, a la hora de la verdad, aún se esconde bajos los cimientos de nuestra mentalidad

Vuelve *arreBÁTAte*, el contenedor poético de La Bata , inaugurando el mes de junio con un acto bio-lento...

LOS BIO·LENTOS (POESÍA AL RESCATE) es un proyecto actual que engloba a poetas y performers del escenario barcelonés, de forma reiterada u ocasional, según el caso.

El propósito principal es el de llevar a la calle la poesía, o presentarla allí donde no se la esperaba (escapar así de un círculo cerrado donde los poetas asisten a actos de poetas).

Nos interesa, particularmente, estar en las barricadas, en lugar de sólo en las cómodas retaguardias de los recitales convencionales.

Nos proponemos recuperar el respeto de la sociedad (que los artistas han dilapidado, en ocasiones, con tentativas burguesas y mercantiles, como la SGAE).

Actuaremos así en barrios, plazas (15 M, FSC, etc.), CSOs, fábricas, colegios, cárceles, etc.

http://losbio-lentos.blogspot.com.es/


+ SEGUIMOS CON LA SECCIÓN DE MICRO ABIERTO !!!!!

********** ENTRADA Y BUFFET LIBRE **********

foto l'Accent

 

La jornada de mobilitzacions convocada a nivell europeu contra les mesures d'austeritat i els atacs als drets socials i dels treballadors va treure al carrer milers de persones en diferents ciutats del continent. A Barcelona, unes 5.000 persones van manifestar-se amb el lema "que es foti la Troika", en una mobilizació on es feren setir i veure lemes contra la unió Europea, contra el pagament del deute i també contra els pressupostos antisocials.

"BRINDIS PER STONEWALL"

 

 

A 44 anys de la revolta de Stonewall, 28 de juny de 1969- 28 de juny de 2013 .

 

 

A la Bata de Boatine el proper dijous 27 de juny a partir de les 23.50 h.Organitzat pel FAGC.

AVANÇ ACTES FAGC I OBSERVATORI PEL 28 DE JUNY DIADA PER L' ALLIBERAMENT LGTB.

 

- 14 de Juny Sopar 25 anys FAGC Girona

 -27 de juny Presentació de la memòria antidiscriminatòria de l'Observatori Contra l'Homofòbia.

- 27 de Juny "BRINDIS PER STONEWALL" a la Bata de Boatine
28 de juny

-MANIFESTACIONS a Girona i Tarragona- CU28Juny

 -29 de juny MANIFESTACIÓ a Barcelona- CU28Juny