martes, 6 de mayo de 2014
DIXIT acull la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013
Amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials acollirà la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013 elaborat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
El document és la 17ena Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori Contra L’Homofòbia del FAGC. Aquesta entitat elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia a Catalunya, que comptabilitza totes les comunicacions de denúncia que els hi arriben i que han succeït durant el 2013.
L'acte, que tindrà lloc el 8 de maig, a les 17 h., anirà a càrrec d’Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra L'Homofòbia, i serà presentat per Lluïsa Jiménez, cap de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família.
Data: 8 de maig de 2014 a les 17 h.
Lloc: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Passeig del Taulat, 266-270 (planta 1a.). Barcelona
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
L'acte, que tindrà lloc el 8 de maig, a les 17 h., anirà a càrrec d’Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra L'Homofòbia, i serà presentat per Lluïsa Jiménez, cap de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família.
Data: 8 de maig de 2014 a les 17 h.
Lloc: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Passeig del Taulat, 266-270 (planta 1a.). Barcelona
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
domingo, 4 de mayo de 2014
"TODOS SERIAMOS GAIS, ¿NO?" de JESÚS MICO
Sábado, 3 de mayo del 2014Jesús Micó (Barcelona) El Periodico. Entre todos
"TODOS SERIAMOS GAIS, ¿NO?"
Lo que, sinceramente, sí me cuesta imaginar sería una respuesta equivalente a la que estoy viendo ahora. Me cuesta imaginar a toda esta misma respetable afición y a estos loables profesionales de diferentes sectores que tan ejemplar y unánimemente están respondiendo estos días la agresión racista emplear una frase diferente: «Todos somos gais». Y es que me temo que en el mundo del fútbol las intenciones moralistas suelen tener un límite, que no es otro que el de la infranqueable cuestión de la virilidad y la testosterona.
"TODOS SERIAMOS GAIS, ¿NO?"
Hemos asistido estos días al muy loable fenómeno de una respuesta antirracista en las redes sociales y los medios de comunicación ante lo sucedido a un jugador de fútbol en un partido celebrado en nuestro país. Dicha respuesta ha traspasado fronteras y se ha hecho extensible a toda la comunidad internacional. Loable. Pero desde el primer momento en que vi lo sucedido, me he hecho esta pregunta:
¿qué ocurriría en el mundo del fútbol y en el de las redes sociales si un jugador que militase en algún equipo de fútbol español y que hubiera salido del armario fuera víctima de un impresentable gesto homófobo equivalente al que hemos visto en esta ocasión? No es muy difícil imaginar qué tipo de objetos le habría lanzado algún energúmeno al campo. Tampoco es difícil imaginar la clase de insultos a los que estaría especialmente condenado este hipotético jugador, todos sabemos que, por desgracia, este tipo de exabruptos homófobos están a la orden del día en las gradas.
Lo que, sinceramente, sí me cuesta imaginar sería una respuesta equivalente a la que estoy viendo ahora. Me cuesta imaginar a toda esta misma respetable afición y a estos loables profesionales de diferentes sectores que tan ejemplar y unánimemente están respondiendo estos días la agresión racista emplear una frase diferente: «Todos somos gais». Y es que me temo que en el mundo del fútbol las intenciones moralistas suelen tener un límite, que no es otro que el de la infranqueable cuestión de la virilidad y la testosterona.
sábado, 3 de mayo de 2014
NO VOTIS LGTBfòbia
NO VOTIS LGTBfòbia
L'OCH fa una crida a no votar a les llistes que impulsen la discriminaciò per raons de sexe,raça, procedència,OPCIÓ SEXUAL I/O IDENTITAT O EXPRESIÒ DE GÈNERE o qualsevol altre circinstància social.
.
-NO VOTIS llistes que no respecten i defensen ELS DRETS FONAMENTALS DE LES PERSONES, recollits a la DECLARACIÒ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS.
-NO VOTIS llistes que no respecten i defensen ELS DRETS FONAMENTALS DE LES PERSONES, recollits a la DECLARACIÒ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS.
-NO VOTIS POLÍTIQUES D'EXCLUSSIÓ SOCIAL, RETALLADES I PRECARIETAT.
- L'OCH CRIDA a totes les organitzacions polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu a que promuuin i aprovin tant a l'àmbit Europeu com Català, lleis a favors dels drets del col.lectiu LGTB i per l'ERADICACIÒ DE LA LTGBfòbia.
MANIFEST CONCENTRACIÓ "VOLEM LLEI CONTRA LA LGTBfòbia" 16 MAIG
MANIFEST 17 DE MAIG DE 2014...
Comissió Unitària 28 de juny
Avui, 17 de maig, es commemora el Dia Mundial contra la LGTBfòbia; avui fa exactament 24 anys que l'Organització Mundial de la Salut va treure l'homosexualitat de la llista de malalties. Avui, però, la disfòria de gènere continua essent considerada una malaltia i avui tenim més clar que mai que la lluita contra la LGTBfòbia ha de ser una lluita de cada dia. És per això que ens concentrem avui aquí: exigim una llei que garanteixi els nostres drets i les nostres llibertats.
Ha estat un any ple d'agressions al nostre col·lectiu. El grup homòfob Pilla-pilla va intentar actuar amb impunitat, exhibint a les xarxes la seva homofòbia i intentant confondre l'opinió pública disfressant l'homofòbia de suposades bones intencions. No ho vam permetre. Avui, exigim justícia en el judici que es durà a terme. Cap agressió sense resposta. El cas de l'acomiadament homòfob d'un treballador de Zurich Assegurances és intolerable. Denunciarem sempre totes les empreses homòfobes. Prou mobing LGTBfòbic. A més, no permetrem declaracions serofòbiques i homòfobes vinguin d'on vinguin, i molt menys d'algú que fa negoci amb les nostres sexualitats. Prou hipocresia. Lluitarem també perquè la revelació de l'estat serològic de qualsevol persona sigui castigada com el que és: una violació de drets fonamentals. No permetrem l'estigmatització serofòbica de ningú amb la ignorància i la mala intenció d'aquells que només poden recórrer a l'estupidesa per defensar-se. Ja n'hi ha prou. Fiscalitzarem totes les decisions polítiques, no valen mitges tintes. Els partits polítics han d'estar al servei de la ciutadania i això inclou també persones LGBTI. La negativa de l'ajuntament de Ripollet a penjar la bandera de l'arc de Sant Martí és un acte de prepotència política que tindrem molt en compte. Els nostres símbols, ara i sempre, són molt importants i exigirem el compromís polític de tots els partits envers els nostres drets i les nostres llibertats. Les recents pintades homòfobes al parc de la Devesa de Girona així com l'assetjament policial en zones en què les persones exercim el dret al propi cos són intolerables i són una demostració més que la LGTBfòbia, si no se la combat, avança.
Tots aquests fets són només la mostra més palpable de les agressions constants que rep el nostre col·lectiu. I que quedi clar: són agressions específiques, són discriminacions contra nosaltres, és LGTBfòbia. I això vol dir que
cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà una exemple més d'una LGTBfòbia sistemàtica, estructural, que rebutjarem fermament.
Aquesta nova llei ha de garantir la gratuïtat de les operacions de reassignament sexual, ha d'assegurar també l'accés gratuït de totes les dones a tenir fills, ha d'articular una lluita decidida contra el bullying homòfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicació, ha de garantir l'ús de l'espai públic com a lloc de relació i dignificar la memòria històrica de les persones LGBTI que van patir repressió i homenatjar-les (tal com fem avui, de peu al voltant d'aquest triangle), ha de vetllar pels drets de tots els tipus de família, ha d'assegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols d'actuació en cas d'agressió, ha de formar professionals de l'educació i la docència en la diversitat sexual i de gènere i fer que s'elaborin i s'apliquin currículums lliures de masclisme, de sexisme i d'heteronormativitat, ha d'evitar processos patologitzadors contra persones trans i intersex, ha de perseguir i castigar agressions homòfobes i transfòbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofòbia, ha de vetllar per evitar la transfòbia i l'homofòbia en l'esport, ha d'assegurar el dret al propi cos, ha d'assegurar la solidaritat i el refugi polític per causa d'opció sexual o d'identitat de gènere, ha de garantir l'atenció necessària a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi.
Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independència de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esglaó més en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara.
Tenim pressa: són els nostres drets i són les nostres llibertats. I no s'hi juga. No hem de demanar permís a ningú per ser LGBTI. Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre temps i aquestes són les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ningú ni ens les pot negar una aritmètica parlamentària determinada.
Volem els nostres drets i les nostres llibertats!
Volem una llei contra la LGTBfòbia!
viernes, 2 de mayo de 2014
Volem JA, la Llei contra LGTBfobia.
Volem JA, la Llei contra LGTBfobia.
El proper 9 de Maig fara un any que es va registrar la llei al parlament de Catalunya. Un any després i ja en el segon de legislatura la llei es troba en tràmit parlamentari a l'espera de la seva aprovació. Aprovació que depen i molt de la voluntat política del govern ,CDC i UDC,que han de'abordar de forma HONESTA I CLARA quin es el el seu compromís vers la lacra social de la LGTBfòbia
La plataforma LGTBcat que agrupa a més de 20 entitats de tot el territori ha manifestat fins a la sacietat l'importancia cabdal d'aquesta eina contra la violència que patim el col.lectiu lgtb.
No valen ja brindis al sol ni propostes de lleis generalistes que a part de no respondre a cap demanda social interfereixen de forma deslleal a la consequció d'una llei específica que començi a posar fre a L EXTREMA GRAVETAT de la VIOLÈNCIA que vivim gais, lesbianes,bisexuals i transsexuals
.Ho podem dir mès alt pero no mes clar. APROVACIÓ LLEI COBTRA LA LGTBfobia JA !!
Declaració d Eugeni Rodríguez, president Observatori Contra l´Homofobia
jueves, 1 de mayo de 2014
LA 5a TROBADA ESTATAL DE FAMILIES LGTB DEMANDA LA LLEI CONTRA LA LGTBfòbia.
-A la trobada assisteixen més de 400 families lgtb de tot l'estat.
-Representatnts de GAIS POSITIUS i FAGC entre les entitats que han participat a l'inauguració.
La preseidenta de Families LGTB Katy Pallàs ha demanat de forma contundet l'aprovació de la LLEI CONTRA LA LGTBfòbia com a eina bàsica per les families i tot el col.lectiu lgtb.
La consellera Neus Munté que també ha intervingut a garantit l'aprovació de la Llei contra la LGTBfòbia actualment en tràmit parlamentari.
martes, 29 de abril de 2014
MANIFEST DEL FAGC PEL PRIMER DE MAIG."PRECARIETAT ÉS HOMOFÒBIA"
Les retallades i la precarietat laboral també son homofobia
No es una crisi, és capitalisme. Portem uns quants anys que, sota l'excusa de la crisi, els governs de dretes teledirigits pel gran capital estan desestructurant l'estat de benestar, privatitzant els serveis públics i precaritzant el món laboral. Els drets social s'han convertit en mercaderies per enriquir les grans corporacions. Sanitat i educació publica son degradades per que aquells que puguin es passin al sectors privats, quedant el sector public convertit en una solució assistencial pels desheretats.
Totes aquestes polítiques ja perverses per si, son encara més perjudicials pels col·lectius LGTB:
La suposada manca de pressupost en educació esvaeix qualsevol possible idea d'implementar programes d'acció contra el boling homofòbic i l'educació per la igualtat a quedat desterrada després de la supressió de l'assignatura per la ciutadania.
La degradació de la sanitat publica empitjora la situació de les persones trans i la supressió de les subvencions a les organitzacions que treballen la prevenció i assistència de la SIDA es pot considerar un acte criminal.
La reforma laboral que ha precaritzat els llocs de feina, te en el cas de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals l'acció perversa de haver de tornar a l'armari davant de l'inpunitat de l'homofobia en el món laboral.
Des del FAGC veiem ineludible construir entorn de l'1 de Maig, Dia de la Classe Obrera, un projecte comú que englobi les majories socials perjudicades per les polítiques neoliberals de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea) i els Governs de dretes.
Ara més que mai es fa palesa la inevitabilitat de convergir al voltant d'un mateix projecte comú , construït col·lectivament i des de baix. Per això el FAGC fem nostres les convocatòries de lluita social al voltant del 1r de Maig, amb l'objectiu de fer confluir en un mateix espai i en un mateix discurs les reivindicacions pròpies de les persones LGTB amb les de la classe treballadora. Perquè les transmaribolleres també som classe obrera!
Les retallades i la precarietat laboral també son homofobia
sábado, 26 de abril de 2014
DIXIT ACULL PRESENTACIÓ "INFORME SOBRE HOMOFÒBIA A CATALUNYA 2013" DE L'OCH
PRESENTACIÓ A DIXIT.INFORMR HOMOFÒBIA 2013 CLIK PER RESERVAR PLAÇA
Amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials acollirà la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013 elaborat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
El document és la 17ena Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori Contra L’Homofòbia del FAGC. Aquesta entitat elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia a Catalunya, que comptabilitza totes les comunicacions de denúncia que els hi arriben i que han succeït durant el 2013.
L'acte, que tindrà lloc el 8 de maig, a les 17 h., anirà a càrrec d’Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra L'Homofòbia, i serà presentat per Lluïsa Jiménez, cap de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família.
Data: 8 de maig de 2014 a les 17 h.
Lloc: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Passeig del Taulat, 266-270 (planta 1a.). Barcelona
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
DIXIT acull la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013
Amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials acollirà la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013 elaborat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
El document és la 17ena Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori Contra L’Homofòbia del FAGC. Aquesta entitat elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia a Catalunya, que comptabilitza totes les comunicacions de denúncia que els hi arriben i que han succeït durant el 2013.
L'acte, que tindrà lloc el 8 de maig, a les 17 h., anirà a càrrec d’Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra L'Homofòbia, i serà presentat per Lluïsa Jiménez, cap de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família.
Data: 8 de maig de 2014 a les 17 h.
Lloc: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Passeig del Taulat, 266-270 (planta 1a.). Barcelona
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
viernes, 25 de abril de 2014
26 D'ABRIL DIA DE LA VISIBILITAT LÈSBICA
EL FAGC I L'OCH FAN UNA CRIDA A FER.SE VISIBLE EL 26 D'ABRIL A LES 12H A TOTS ELS CARRERS I ESPAIS PÚBLICS.PELS DRETS I LLIBERTATS DE LES LESBIANES.."LESBIANA ENCANTADA ÉS UN PLAER"
26 d'ABRIL DIA DE LA VISIBILITAT LÈSBICA
PROU DISCRIMINACIONS A LES LESBIANES
Cal dir NO a l' invisibilitzaciò de les dones lesbianes que pateixen una constant lesbofòbia en molts àmbints de la seva vida quotidiana.
Calen polítiques contundents contra la violència contra les dones lesbianes.
Tots els drets reproductius sense discriminacions i de forma gratuita i iniversal.
Suport a les families lesbianes
PROU LESBOFÒBIA.
LESBIA
NA FES TEU EL CARRER !!!
La fiscalia considera transfobia l'assetjament a una transsexual per part de l'ex dona de la seva parella.
EL PSC VOTA EN CONTRA DE POSAR LA BANDERA LGTB A L'AJUNTAMENT DE RIPOLLET.
PSC i CIU que son socis de govern municipal han impedit que prosperés la proposta de Compromís per Ripollet- a instàncies del FAGC Ripollet- per posar la bandera LGT...
B al balcó de l'Ajuntament els dies 17 de Maig Diada contra l'homofòbia i el 28 de juny Diada per l'Alliberament LGTB.
Compromís per Ripollet, ICV EUIA han votat a favor, PP abstenció, i CIU i PSC en contra.
Fran Sànchez portaveu del FAGC a Ripollet, ha lamentat el posicionament de l'equip de govern, absolutament incompressible, quan municipis importants gobernats per CIU i PSC com Barcelona i L'hospitalet posen les banderes aquestes diades relevants pel moviment LGTB.
Eugeni Rodríguez President de l'OCH considera insolit aquest resultat a un municipi que va ser el primer en demanar la Llei contra la LGTBfòbia. Ha donat les gràcies a Compromís per Ripollet per la proposta i demanarà explicacions a la direcció del PSC per aquesta postura contraria a la visibilitat LGTB a Ripollet.
Cal resaltar que l'Ajuntament de Ripollet té signat un conveni amb l'OCH.
Compromís per Ripollet, ICV EUIA han votat a favor, PP abstenció, i CIU i PSC en contra.
Fran Sànchez portaveu del FAGC a Ripollet, ha lamentat el posicionament de l'equip de govern, absolutament incompressible, quan municipis importants gobernats per CIU i PSC com Barcelona i L'hospitalet posen les banderes aquestes diades relevants pel moviment LGTB.
Eugeni Rodríguez President de l'OCH considera insolit aquest resultat a un municipi que va ser el primer en demanar la Llei contra la LGTBfòbia. Ha donat les gràcies a Compromís per Ripollet per la proposta i demanarà explicacions a la direcció del PSC per aquesta postura contraria a la visibilitat LGTB a Ripollet.
Cal resaltar que l'Ajuntament de Ripollet té signat un conveni amb l'OCH.
PINTADES HOMOFÒBES A LA DEVESA DE GIRONA
l'Observatori Contra l'Homofòbia vol manifestar la seva repulsa per l'aparició de pintades de clar signe homòfob a la Devesa de Girona. El Vice President del Consell Municipal LGTB de Girona que ag...
rupa a les entitats (FAGC,BROT BORD. GLG, GIRONA ORGULLOSA) ha comunicat els fets davant l'ajuntament de Girona i ha presentat denúncia a mossos d'esquadra.Segons el protocoll de delictes d'odi i discriminació, es donara part a la fiscalia .
Cal defensar l'espai públic com un entorn on poder conviure en total i absoluta llibertat. és necesari que es prenguin totes les mesures adients per esbrinar els responsables d'aquesta acció homòfoba.
Cal defensar l'espai públic com un entorn on poder conviure en total i absoluta llibertat. és necesari que es prenguin totes les mesures adients per esbrinar els responsables d'aquesta acció homòfoba.
jueves, 24 de abril de 2014
Colectivos LGTB rechazan la ley de no discriminación propuesta por el Govern
miércoles, 23 de abril de 2014
UN SANT JORDI LGTB
martes, 22 de abril de 2014
"FRIVOLIZA QUE ALGO QUEDA" SOBRE LA EXCLUSIÓN SOCIAL DE LA HOMOSEXUALIDAD
FRIVOLIZA QUE ALGO QUEDA
Que recurrente y normativo, desposeer a la homosexualidad de su carga de odio y discriminazión. Que infame situar desde el falso igualitarismo siglos de opresion con milenios de prepotencia y privilegio. Cada vez es más comun asistir a la despolitización del heterosexismo como pasaporte al mamtenimiento del estattus quo.Sin ningun rubor desde los ambientes más comprometid...
os con la ruptura del modelo social, se moraliza contra el descaro homosexual que no respeta como en la mili la presuncion de heterosexualidad. Una cosa es que no toleren la exclusion totatl del espacio público de las personas lgtb y otra muy diferente estar dispuestos a perder el privilegio del tejo correctamente politico.
Por supuesto la presuncion de heterosexualidad se da por demostrada, considerando cualquier alarde de mariconeo como un peligro a los intereses inconfesables del ardid hetero. Las facilonas proclamas pro derechos lgtb quedan fulminadas ante el miedo a perder la presuncion de "normal"Frase terribles i facistoides del calibre, "No respetan nada" "se piensan que todos somos maricones" y la top ten de la falacia "se van a pensar que somos maricones".
Por decreto ley la persona lgtb a de renunciar a expresar sus glorias y vilezas por sentido común. Evidentemente los supuestamente cuestionados heterosexuales no se han planteado el dercho divino que parece serles otorgados per se sin necesidad de
de explicacion alguna.
En este escenario los legitimos deseos, fantasias, sentimientos, bajezas y glorias del maricon seran criminalizados y sobre todo frivolizados ante la absoluta imposición de lo "tolerado". Esta estrategia patriarcal situa al maricón en el esperpento como formula de exclusión total en el campo de batalla,
Como alternativa al status impuesto.
Así de prepotente y estigmatizador para la persona lgtb, que en el mejor de los casos y de manera excepcional plantara cara ante la sorpresa y confunsion del establischment.
Es imprescindible y absolutamente urgente derribar estas fortalezas normativas y situar en su justa dimensión la cuestion homosexual.
Eugeni Rodríguez
Por supuesto la presuncion de heterosexualidad se da por demostrada, considerando cualquier alarde de mariconeo como un peligro a los intereses inconfesables del ardid hetero. Las facilonas proclamas pro derechos lgtb quedan fulminadas ante el miedo a perder la presuncion de "normal"Frase terribles i facistoides del calibre, "No respetan nada" "se piensan que todos somos maricones" y la top ten de la falacia "se van a pensar que somos maricones".
Por decreto ley la persona lgtb a de renunciar a expresar sus glorias y vilezas por sentido común. Evidentemente los supuestamente cuestionados heterosexuales no se han planteado el dercho divino que parece serles otorgados per se sin necesidad de
de explicacion alguna.
En este escenario los legitimos deseos, fantasias, sentimientos, bajezas y glorias del maricon seran criminalizados y sobre todo frivolizados ante la absoluta imposición de lo "tolerado". Esta estrategia patriarcal situa al maricón en el esperpento como formula de exclusión total en el campo de batalla,
Como alternativa al status impuesto.
Así de prepotente y estigmatizador para la persona lgtb, que en el mejor de los casos y de manera excepcional plantara cara ante la sorpresa y confunsion del establischment.
Es imprescindible y absolutamente urgente derribar estas fortalezas normativas y situar en su justa dimensión la cuestion homosexual.
Eugeni Rodríguez
viernes, 18 de abril de 2014
"LA MIRADA INFINITA DE GABO" por Juan Cruz. In Memoriam Gabriel Garcia Marquez
Juan Cruz 17 ABR 2014 - 22:22 CET El País.
![]() |
| García Márquez en su casa de México en 2003 / Indira Restrepo |
—Ahí nació Gabito, ahí estaba la cuna.
Entonces el hueco alcanza sus fronteras, se hace concreto, un sitio que no existe pero que consigue hacerse un lugar, como si lo estuvieras leyendo en una novela. La leyenda que él mismo dibujó se cierne sobre este espacio y ya entonces la imaginación convoca al telegrafista, a la madre de Gabito, a los abuelos y a los libros, y la casa, que hasta entonces era una nube inscrita en el mapa legendario de la casa del telegrafista donde nació el autor de Cien años de soledad, empieza a tener el aire de sus novelas. La imaginación y la carne, la realidad y lo contado.
Y todo porque has mirado el hueco y el dedo moreno de la chica que cuida la casa ha aclarado de pronto el pasado de ese sitio seco, cerca de los árboles enormes que forman parte del patio y que siguen igual de fantasmales que cuando vivía aquí la familia de Gabo y él era un mocoso.
De pronto, en esa geografía adusta en la que no había nada, una mujer de pelo largo y gris, casi un fantasma, surge desde lo más hondo de esta casa desértica. Si hubiera habido tormenta ella la hubiera detenido con los ojos, su mirada era infinita e indiferente, como las de las mujeres que retrató Gabriel García Márquez; cuando pasó a nuestro lado dejó la sensación de haber sido parte de un huracán íntimo cuyo nombre solo podía haber sido inventado por Gabo.
En Aracataca todo se dice en presente, como en Cien años de soledad. El hielo existe, Gabo estuvo anoche, Soledad vive caminando como si estuviera pisando las páginas en las que vuelan los personajes reales de esta historia de ficción que nació (y que vive) en Aracataca
—Soledad Noches, se llama Soledad Noches.
Era, avanzando, como la noche que se va a ninguna parte; de hecho, no vi que traspasara puerta alguna, era como si se hubiera quedado flotando entre nosotros. Y cuando salimos a la calle polvorienta, camino de la orilla del charco donde una vez hubo (y aún están) las piedras prehistóricas que aparecen en la novela más famosa de García Márquez, vimos a un hombre que se mecía en una silla de madera fina; se fumaba un puro largo, caribeño, y vestía una camisilla blanca y unos pantalones negros como el carbón. La muchacha del dedo dijo:
—Es Nelson Noches, hermano de Soledad. Fue alcalde de Aracataca. Era amigo de Gabo, Gabito para él y para el pueblo. Hacía años que este hijo novelesco del telegrafista de Aracataca no regresaba a su pueblo, pero eso no fue obstáculo para que Nelson dijera, mirando al infinito, aspirando su puro, meciéndose en la silla, bajo el calor y el polvo de la calle de tierra:
—¿Gabito? Anoche estuvo aquí, jugando a las cartas.
Luego fuimos a ver el hielo, la fábrica a la que el abuelo de García Márquez llevó al nieto para dejar en su memoria una de las metáforas que de manera más determinante marcó su obra. Allí estaba el hueco del hielo. La chica del dedo volvió a señalar:
—Y ahí está el hielo.
En Aracataca todo se dice en presente, como en Cien años de soledad. El hielo existe, Gabo estuvo anoche, Soledad vive caminando como si estuviera pisando las páginas en las que vuelan los personajes reales de esta historia de ficción que nació (y que vive) en Aracataca.
Días. Hay una fotografía en la que Gabriel García Márquez está vestido con el mono azul que durante años fue su atuendo de trabajo. Para la calle, chaqueta de espiguilla, botines; para trabajar, el mono, el hombre descalzo ante la máquina de escribir.
En esta ocasión su contertulio es Juan Carlos Onetti, que sostiene un cigarrillo demediado. Están pensativos ambos, a García Márquez se le ve como es, como quedará en la memoria de los que lo tuvieron cerca: un hombre que atiende y pregunta, y su mirada es la de un hombre melancólico que escucha como si estuviera en otro mundo y hubiera sido despertado para ser de este mundo.
En Estocolmo, cuando aquel alboroto del Nobel, lo rodeaban cientos de colombianos que celebraron con él, y con flores amarillas enviadas desde Colombia y desde Barcelona, y él parecía feliz con la rumba. Pero había siempre algo en esta mirada que convocaba la melancolía, y esta es la que se ve en este retrato en el que comparte espacio con Onetti.
Como si se le nublara el día o tuviera en su mente una cuestión pendiente, una pesadumbre, García Márquez siempre tenía ese aire. Está, por ejemplo, en el retrato más famoso de los que se le hicieron cuando era un joven periodista y hablaba por teléfono quizá desde Barranquilla. Gabo no era una caja de risas, era una caja de preguntas; alrededor reían, él miraba, su mirada siempre fue infinita.
Quien se fije en su mirada, incluso cuando saca la lengua (en un célebre retrato de Indira Restrepo) o cuando aparece en las fotografías aplaudiendo a sus amigos (Álvaro Mutis, Carlos Fuentes…) encontrará en esa mirada de Gabo un aire de pesar que la vida le fue acentuando, hasta que al final, cuando su memoria ya fue más que nada un extravío, recuperó al muchacho que llevaba dentro y comenzó a comportarse como si no tuviera asuntos pendientes, ni un argumento, ni un artículo, ni una novela, nada, ni siquiera un horizonte incomprensible. Como si la edad (y el tiempo, y lo que este se llevó consigo) se hubieran detenido para que no hiciera falta nombrarlos.
Entonces se hizo solícito y disponible, iba y venía en la casa ofreciendo sus servicios, sonriendo. Parecía el niño del que habla en sus memorias de la infancia, y ejercía de conmovedor anfitrión hasta de aquellos que convivían con él. Por un teléfono de grandes números se aprestaba a pedir hielo para los invitados, atendía a las conversaciones y, cuando ya creía haber hilado del todo el asunto que las convocaba, decía lo más apropiado, lo que él consideraba que era eficaz en el momento al que habían llegado los otros conversando.
Quien se fije en su mirada encontrará un aire de pesar que la vida le fue acentuando, hasta que al final, cuando su memoria ya fue más que nada un extravío, recuperó al muchacho que llevaba dentro y comenzó a comportarse como si no tuviera asuntos pendientes
Noches en Aracataca. Una de esas noches Mercedes, su mujer, nos llevó con él a un bar de ritmos caribeños; atendía como si no hubiera otra cosa que mirar en el mundo. Sus manos, que ya tenían las manchas de la edad, seguían el ritmo con los dedos y a veces se echaba hacia atrás, como en las fotografías en las que se ve cómo espera que le pregunten. Con respecto a aquella foto con Onetti, y a tantas que le hicieron, lo que era evidente era que ahora sonreía como si bailara en los días polvorientos de Aracataca. Risa. Era un tímido de los mil demonios. Una vez, avanzado el tiempo, nos llamó por teléfono, en Bogotá. Un amigo suyo muy querido pretendió hacerlo hablar en un acto público: la presentación de un libro. Lo colocó incluso entre los convocados, su nombre impreso.
García Márquez no podía estar más furioso. Él no hablaba en público, no sabría qué decir. Una vez leyó un cuento en Madrid, eso fue todo. Y en las conversaciones dejaba que los otros dijeran, él introducía (como decía Borges sobre sí mismo) “unos sabios silencios”. Su timidez no era impostada, era verdad, una enfermedad probablemente congénita.
Para romper el hielo, en su primera casa de Barcelona, en la calle Caponata, había dispuesto una carcajada pregrabada que se activaba cuando el visitante traspasaba la puerta. Hecha la carcajada, ya había por donde empezar, así que la conversación comenzaba como si él y quien había irrumpido llevaran horas hablando.
Cuando lo atacó el cáncer hizo un viaje a Madrid; atribulado por la química, dormía cada vez que podía, dormitaba. Una de esas veces lo acompañamos a la sierra de Madrid; iba en el coche, durmiendo, hasta que llegó al lugar, lo esperaban estudiantes de Periodismo, él iba a hablarles de Noticia de un secuestro, su reportaje. Como si hubiera roto con el dolor del tiempo, y con la pesadumbre, e incluso con la melancolía que produce ser el mayor de todos, siendo aún el mejor de los periodistas, Gabo se sentó entre los muchachos y comenzó a hablar. Hubiera estado cien años hablando de periodismo, como si el periodismo fuera lo contrario de la soledad.
Una vez, ante una de las ventanas de su agente Carmen Balcells, en Barcelona, lo vi hacer figuras con el pan, pacientemente, sus manos livianas y ya llenas de las manchas de la edad. Esa mirada era también la que se ve en las fotos. Por decirle algo le dije que quería entrevistarlo otra vez alguna vez, “no me quiero morir sin hacerte una entrevista”. Veloz como era dijo: “Pues no te mueras”. A él no le gustaban las entrevistas porque le gustaba hacer las preguntas.
La Paris Review envió en 1981 a Peter H. Stone a entrevistarlo, cuando ya había escrito un libro legendario; Stone le preguntó qué estaba haciendo. Le respondió: “Estoy absolutamente convencido de que escribiré todavía el mejor libro de mi vida, pero no sé cuál será ni cuándo lo escribiré. Cuando siento algo así —y hace un tiempo que lo siento— me quedo muy quieto para poder atraparlo si llega a pasar junto a mí”.
Para romper el hielo, en su primera casa de Barcelona había dispuesto una carcajada pregrabada que se activaba cuando el visitante traspasaba la puerta
jueves, 17 de abril de 2014
MUERE GABRIEL GARCIA MÁRQUEZ
Aprendizajes de JUSTICIA JUAN ANDRÉS BENITEZ.
Aprendizajes de JUSTICIA JUAN ANDRÉS BENITEZ.
La campaña justicia Juan Andrés nos está aportando enormes dosis de empoderamiento en la defensa de derechos fundamentales. La noche que nuestro compañero Juan Andrés topo con una intervención de los mossos no solo perdió la vida, fue objeto de una gravísima paliza y vejación a su integridad física y moral. Las imágenes que ya forman parte del imaginario
colectivo de la ciudadania, han puesto en tela de juicio la ética del cuerpo policial. En verdad lo de menos es saber el estado de salud de Juan Andrés en ese momento o cualquier otra circunstancia, Fuimos testigos de LO QUE NO SE PUEDE ACEPTAR NI JUSTIFICAR BAJO NINGÚN CONCEPTO.
En los más de 6 meses transcurridos algunas voces que se indignaron ante el suceso, han pisoteado el derecho a la dignidad de Juan Andrés escupiendo infamia y deslealtad. Pocas voces por cierto, pero su eco ha de ser el estallido que nos empodere todavía más en la lucha por la reparación del mal acaecido. El 28 de junio el movimiento LGTB saldrá a la calle a gritar de rabia y dolor lejos de esos ecos mercenarios . Es importante no equivocarse de la dirección de donde proceden.
En los más de 6 meses transcurridos algunas voces que se indignaron ante el suceso, han pisoteado el derecho a la dignidad de Juan Andrés escupiendo infamia y deslealtad. Pocas voces por cierto, pero su eco ha de ser el estallido que nos empodere todavía más en la lucha por la reparación del mal acaecido. El 28 de junio el movimiento LGTB saldrá a la calle a gritar de rabia y dolor lejos de esos ecos mercenarios . Es importante no equivocarse de la dirección de donde proceden.
Eugeni Rodríguez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya vol denuciar publicament el contingut extremadament discriminatori de la pàgina de twitter @...
-
Si vols acabar amb l' impunitat homòfoba i transfòba col.labora amb Observatori Contra l'Homofòbia ...
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.
Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA


















