Rompe Armarios

2. La deportación de decenas de millares de homosexuales por los nazis.

http://perso.wanadoo.fr/d-d.natanson/homosexuels.htm
Decenas de millares de homosexuales fueron deportados por los nazis. La organización de esta deportación no fue sistemática y, al contrario que los judíos y los gitanos, la mayoría de los homosexuales no eran exterminados a su llegada al campo. En Francia decenas de homosexuales fueron arrestados, sobre todo en el este del país, en Alsacia y Moselle que eran entonces provincias alemanas.
Los arrestos pudieron ser efectuados gracias a los ficheros que había realizado la policía francesa antes del inicio de la guerra. El origen de esta deportación está en relación con el racismo: la homosexualidad era un delito porque impedía la reproducción de la pretendida “raza germánica”.

Documentos históricos:
1. Discursos nazis sobre la homosexualidad:
Si admito que hay de uno a dos millones de homosexuales eso significa que un 7 u 8% de los hombres son homosexuales. Y si la situación no cambia, significa que nuestro pueblo será infectado por esta enfermedad contagiosa. A largo plazo, ningún pueblo podría resistir a tal perturbación de su vida y su equilibrio sexual... Un pueblo de raza noble que tiene muy pocos niños posee un billete para el más allá: no tendrá ninguna importancia dentro de cincuenta o cien años, y dentro de doscientos o quinientos años estará muerto. La homosexualidad hace encallar todo rendimiento, destruye todo sistema basado en el rendimiento. Y a esto se añade el hecho de que un homosexual es un hombre radicalmente enfermo en el plano psíquico. Es débil y se muestra flojo en todos los casos decisivos... Nosotros debemos comprender que si este vicio continua expandiéndose en Alemania sin que lo combatamos, será el final de Alemania, el fin del mundo germánico.
Discurso de Hitler sobre la homosexualidad pronunciado el 18 de febrero de 1937.

Hay que abatir esta peste mediante la muerte
De un discurso de Hitler del 16 de noviembre de 1940.

2. Testimonios de prisioneros de campos de concentración nazis.
En los campos, los homosexuales eran sometidos a las mismas privaciones, brutalidades, trabajos forzados, experimentos médicos... pero además llevaban un triángulo rosa por lo que eran sometidos a vejaciones aun más graves. Algunos fueron dejados a los perros de las S.S. para que los devorasen antes que a los otros deportados.

Aquet dijous tenin una festa que no es pot faltar, FETOS FRITOS and CO al Be Good.

Neeeeeeeeenaaaaaaaaaaaaaasss ens veiem dijous.

"MI NOMBRE ES HARVEY MILK" (2008) * * * * * * * * * *Una película con mucha clase, muy bien llevada y con un excelente Sean Penn
“Mi nombre es Harvey Milk” es una de las películas a destacar del 2008.
La historia nos cuenta la vida de un hombre llamado Harvey Milk que deja su puesto de ejecutivo en Wall Street para salir del armario y mudarse al barrio Castro, de San Francisco.
Allí abre una tienda de cámaras que no tarda en convertirse en el punto de encuentro de un barrio, de mayoría gay, cuyos vecinos no tienen otro lugar para reunirse en una época particularmente rígida.
Harvey cada vez tiene más claro sus propósitos que no son otros que la lucha por la discriminación hacia los gays. Se da cuenta de que no son pocos y empieza a hablar por ellos. Se enfrenta a empresarios, sindicatos y políticos intolerantes y sus victorias son cada vez mayores, intentando mostrar al mundo que ellos no son raros, ni extraterrestres, ellos, son iguales a los demás.
En una época donde las formas de pensar y de expresión eran muy diferentes a la actual, donde la comunidad gay vivía escondida y atemorizada por el que dirán, Harvey está dispuesto a llegar hasta el final, ello le costó la vida y fue asesinado.
Tranquilos que no les he chafado la película, ya que desde un principio nos enteramos de que Harvey (Sean Penn) morirá por una causa más que justificada.
La película está muy bien tratada, con unos juegos de cámara y fotogramas exquisitos para la época, un guión original, candente que se deja ver y gustará a todo buen cinéfilo.
Pero lo mejor de la cinta sin duda alguna es Sean Penn, haciendo un auténtico papelón, caracterizando a un gay de forma magistral, cosa nada sencilla, sin caer en la cursilería, en la provocación, una formidable interpretación que como digo es de sobresaliente.
No hay duda que será uno de los protagonistas para la próxima edición de los Oscars y si no el favorito sin duda, uno de ellos.
MI NOMBRE ES HARVEY MILK recibió 3 premios de la crítica de Nueva York:Mejor película, mejor actor protagonista (Sean Penn) y mejor actor de reparto (Josh Brolin).
Un notable para la cinta. 7,5 / 10.

.LA PESSETA ROSA

La pesseta rosa s'ha convertit en I'excusa ideal per a descafeïnar i minvar el ressò de les reivindicacions i els anhels del moviment d'alliberament gai. Sota el parany de la modernitat, allò que es porta, s'estén un món de fantasia i glamour, on poder viure les 24 hores en rosa, sense "problemes" ni maldecaps. El concepte de "comunitat gai" comporta un significat econòmic de primer ordre dins el mercat. Es pot guanyar molt de capital en vendre I'ideal d'un món rosa fantàstic, on la "felicitat" es pot comprar i en que tots siguem gais construint un gueto "daurat" en el qual hom s'adreça al client amb la complicitat que tot queda "entre nosaltres". L'exemple de Chueca, a Madrid, és el model que es vol -s'està importar a Barcelona, un barri deteriorat i marginal fins fa pocs anys ressorgeix en esplendor des que -s'hi insta1 Ien bars, saunes, botigues de roba, restaurants, hotels, llibreries, discoteques ... fins i tot el Cogam hi fixa la seua seu. Una illa rosa a Madrid, amb pocs quilometres quadrats, concentra tot I'ambient gai, sense haver de cercar més enllà. Aquesta concentració atreu molts de gais per viure al barri, fent pujar el preu de l'habitatge i "revaloritzant" el barri. La integració de la mà del benefici econòmic, equació perfecta, concentra tot l'ambient gai en uns quilòmetres quadrats deixant la resta de la ciutat als "heterosexuals i la gent "normal". Per ser gai i feliç. cal anar a Chueca, i -no cal dir-ho-, comptant amb el nivell adquisitiu adequat, a mes diners, mes vida en rosa, I'homofòbia és per als manques pobres, que abans que res som pobres. A Barcelona,. s'intenta crear el Chueca local, desplaçant I'ambient a una part de la ciutat batejada "Gaixample", amb un boom de locals i restaurants gais. Si bé no té molt a veure amb Madrid, parteix de la mateixa idea, crear un referent de barri gai a Barcelona, que sigui com el cor de l'ambient, i fer-ne el centre operatiu de la comunitat gai, tot i que la qüestió de I'habitatge -atreure la població gai a viure al Gaixample- no és una tasca fàcil (I'Eixample no es pas Chueca i no ha de mester cap revalorització). Un cop creat el nom i delimitat el territori, cal crear-ne la necessitat i donar-lo a conèixer com la panacea. El creixement de locals i botigues requereix, per a la seua supervivència econòmica, un augment considerable de consumidors gais. Com a exemple, un anunci publicat a revistes gais comercials de la ciutat, financiat i signat per establiment del Gaieixample que té com a lema "AFIRMATÉ CONSUME GAY'. La fórmula del benefici rosa passa irreversiblement per crear una necessitat de consum disfressada per I'orgull d'ésser gai. Tota la maquinaria mediàtica es posa en funcionament, cal ser modern, cal tenir un bar gai, cal crear el MODEL ÚNIC GAI. Per suposat que la construcció d'aquest entramat passa per ridiculitzar, marginalitzar, i criminalitzar el moviment d'alliberament gai. Així, podem situar com a 'ideològics" els discursos que parien del desfasament de grups corn ara el FAGC, enquistats i fora de lloc, que no sabem estar en el quid de la qüestió ... Els gais passaran a ser feliços sense que ningú qüestioni el marc social, ni molt menys el glamour i el consum rosa. L'homofòbia no existeix si fem part de I'illa rosa, un cop m8s cal tenir ciar que tot té un preu, i la pesseta rasa és el carni per viure I'homosexualitat sense maldecaps. L'homofòbia -és dar- trepitja els gais pobres, els quals, com dèiem adés, per damunt & tot som G, pobres. El model únic gai que es vol dissenyar té tres punts basics: Els gais tenim un nivell adquisitiu més elevat que la mitjana. Es a dir, podem gastar molt més en oci, per tant, "afírmate, consume gay". No es pot ser gai i marginal o, com a mínim, semblar-ho. El gai és jove, o es cuida tant que el seu cos -model danone transmet una imatge juvenil. La pesseta rosa posa a I'abast roba, cosmètica, massatges, perfums, gimnasos on poder assolir el model estètic del gai IN. Cal consolidar un poder econòmic que faci respectable el concepte de comunitat gai. La pesseta rosa necessita transmetre un discurs a-ideològic, i centrat en l'orgull de poder viure en rosa, desqualificant la feina del moviment d'alliberament gai, que transmet una imatge de confrontacid i de trencament amb els valors establerts. La construcció d'aquest model únic gai és bàsic per a la supervivència de tot l'entramat de la pesseta rosa. La constitució d'un lobby rosa -en ple procés de gestació a Barcelona- és el pilar que ha de dirigir el nou concepte de moviment gai. La unió d'empresaris gais amb politics, aquests últims desitjosos de normalitzar l'homosexualitat, és la base d'aquest lobby. Els drets dels gais no passen ja per la confrontació, sinó per encaixar en la societat de consum, limitant I'acció a certs barris i certs horaris. No és el súmmum, però és el que hi ha. Cal trencar amb victimismes, s'ha de donar una 'bona imatge. Com es va fer amb el moviment feminista, cal treure, ara a nosaltres, tot contingut ideològic i de ràbia. En aquesta aventura, compten amb I'ajut de la CGL, desitjosa de poder col·laborar amb tot allò que sigui normalitzar la qüestió homosexual i treure-li et contingut de rebel·lia. Cal acceptar les regles del joc, encara que sigui un joc imposat. La nostra estratègia, davant de la polítiques de I'entramat econòmic i corporativista del lobby rosa, ha de passar per desmuntar la idea d'un únic model gai corn a referent per al col·lectiu. Quan parlem de I'antigai, estem posant les bases per reivindicar i fer visible un altre imaginari per als gais i les lesbianes que no volem assumir el model del 'gueto daurat" com a l'únic espai de relació interpersonal. Treballar la possibilitat de generar llocs de trobada fora del control comercial (parcs, carrers, cases ocupades, bars no depenents del lobby rosa, ...). Hem de fer nostre qualvol espai que ens agradi, independentment del seu etiquetatge. No estem en contra de I'ambient gai comercial, que te un paper obvi i consolidat, però si de reduir les nostres possibilitats als dictàmens d'uns gerents que volen (a I'estil dels fets de Sitges) concentrar-nos en determinats locals i zones, on ells puguin controlar-nos i treure'ns profit. El lobby rosa té ben clara la seva política. Gestionar la repressió existent, creant un gueto que doni un màxim de serveis, creant necessitats de consum que donin identitat a un model de vida rosa. Nosaltres oferim el dret a escollir la nostra llibertat sense restriccions ni models predeterminats. Extenent la qüestió homosexual a tots els àmbits socials -laboral, familiar! educatiu, de barri.. .-. Fer-nos visibles i conquerir la plena igualtat social i legal, passa per transformar el marc social actual sense haver de pagar cap peatge. Es un repte laboriós, però no aturarem I'homofòbia a cop de talonari. Eugeni Rodríguez