Rompe Armarios

EL FAGC ORGANITZA HOMENATGE A LA TRANSSEXUAL SÒNIA AL PARC DE LA CIUTADELLA(GLORIETA) EL PROPER DIMECRES 6 D' OCTUBRE A PARTIR DE LES 19.30.

Manifest de la Xarxa per la Despatologització de les Identitats Trans de l'Estat Espanyol



23 d'Octubre de 2010

Seguim resistint!

Un any més donant arguments per a defensar la nostra llibertat, buscant alternatives, construint ponts per a dialogar. No obstant això la terrible maquinària mèdica i política segueix, l'estigmatització de les persones trans contínua. Com si considerar la nostra identitat de gènere com patològica ens ajudés en alguna cosa, com si realment importés la nostra salut mental.

El trastorn d'identitat de gènere no existeix. El que sí existeix és la transfòbia.

Ens estudien, ens toquen, ens expliquen el que ens passa, ens fan milers de proves per a buscar la causa del nostre terrible mal, ens analitzen, ens peguen, ens violen. Ens tracten com a nens i ens maten com a gossos. De dia ens odien i de nit ens compren.

Però no poden amb nosaltres, seguim aquí, trencant el silenci i resistint a la violència, la dels cops i la de les paraules, amb ràbia però amb pedagogia, teixint una xarxa que ens mantingui a flotació. Seguim aquí!

El discurs de la patologització s'ha esfondrat, ho hem derrocat a força de denunciar aquestes teràpies any rere any. Ja no hi ha excuses que valguin. Hi ha idees que ja no poden defensar-se.

Activistes trans de tot el món, de diferents continents i ciutats, tornem a sortir al carrer per a demandar la despatologització trans, sota el lema “Les identitats trans no són una malaltia”. Denunciem que encara avui, en ple segle XXI, les identitats trans, transexuals, transgènere, travestis segueixin presents com “incongruència de gènere” o “trastorn de travestisme” en el recent publicat esborrany del DSM-5. Exigim la descatalogació dels trastorns d'identitat de gènere dels catàlegs internacionals de malalties (DSM i CIE) i lluitem pel dret a decidir amb autonomia sobre els nostres propis cossos.

Recordem que la despatologització no pot implicar en cap cas que les persones trans perdin els seus drets sanitaris. Exigim una atenció sanitària trans-específica públicament coberta.

El dret a la identitat de gènere i a la cobertura sanitària pública de les persones trans són drets humans fonamentals i no deurien ser excloents. Reivindiquem el dret a un reconeixement legal del nom i gènere triat sense necessitat d'un diagnòstic i/o tractament mèdic, hormonal o quirúrgic. Ningú pot decidir sobre la identitat de gènere d'altra persona.

Les nostres demandes són clares:

1.La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic (les seves pròximes versions DSM-V i CIE-11).

2.L'abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersexuals.

3.El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense tutela psiquiàtrica).

4.La cobertura sanitària pública del procés de reassignació de gènere.

5.La lluita contra la transfòbia: el treball per a la formació educativa i la inserció social i laboral de les persones trans, així com la visibilització i denúncia de tot tipus de transfòbia institucional o social.

A nivell estatal, exigim al govern que assumeixi les nostres demandes, que conti amb la participació dels diferents col·lectius i activistes trans tenint en compte la seva pluralitat i que deixi de realitzar estranyes maniobres cosmètiques per a salvar la seva imatge. El passat mes de Juny la Ministra d'Igualtat va dir públicament que no es pot tolerar que se segueixi considerant a les persones trans com persones malaltes. Paradoxalment, el Govern no ha donat cap pas per a modificar l'actual Llei 3/2007, coneguda com Llei “d'Identitat de Gènere”, que ens segueix patologitzant.

A més, demanem la retirada de l'esment de sexe en els documents oficials públics. És una dada obsoleta, i la seva presència no es justifica de cap manera en un document d'identitat, a més de ser un obstacle en la vida quotidiana de moltes persones trans.

Finalment, li demanem al Govern que abandoni el seu rol colonitzador amb el qual tutoritza les polítiques LGTB a Amèrica Llatina. Des dels països occidentals, se segueixen exportant els discursos mèdics violents i patologitzants, augmentant el risc de violència transfòbica i posant en perill identitats i expressions de gènere diverses en diferents parts del món.

Els nostres noms, els nostres cossos, les nostres vides són solament nostres.

Seguirem resistint!

Xarxa per la Despatologització de les Identitats Trans de l'Estat Espanyol

23 d'octubre de 2010

www.stp2012.info

'Mea culpa' de Castro por persecución a gays reabre heridas en Cuba
Hombres que fueron presos por su preferencia sexual aplauden que se haya reconocido la injusticia.Afp Publicado: 16/09/2010 14:19 La Habana. El 'mea culpa' de Fidel Castro por la marginación de homosexuales en los 60 reabrió un capítulo oscuro de la revolución cubana: 'Sisi' puede ahora sacarse las cejas sin ir presa y la hija del presidente impulsa la unión de gays, pero en esos años eran arrinconados, iban a campos de trabajo y al exilio.La reciente entrevista con el diario mexicano La Jornada, en la que Castro reconoció esa época como de "gran injusticia", sorprendió a seguidores y adversarios, generó reacciones encontradas en la comunidad homosexual y agitó el debate sobre la tolerancia en la isla comunista.Las polémicas Unidades Militares de Ayuda a la Producción (UMAP), que entre 1965 y 1968 recluyeron a cientos de homosexuales, religiosos y a otros vistos como incapaces de encarnar el modelo del "revolucionario", son cosa del pasado, pero marcaron vidas y golpearon la imagen de la revolución, al ser comparadas con "campos de concentración" por organismos internacionales.Por ahí pasaron figuras como el trovador Pablo Milanés o el cardenal Jaime Ortega. Aunque las UMAP son el emblema de la marginación de los homosexuales en Cuba, la homofobia institucional alcanzó los años 70 y 80. Obras de prestigiosos escritores como Virgilio Piñera y Reinaldo Arenas desaparecieron de librerías y editoriales por ser gays."Cumplí seis meses preso por sacarme las cejas. En ese tiempo detectaban que eras homosexual, por ignorancia se veía como aberración y hubo barbaridades. Así que aplaudo al comandante", dice Francisco García (Sisi), de 45 años.Alberto González, de 67 años, recuerda cómo por ser bautista fue considerado "lacra social", separado de su novia y su familia y sometido en las UMAP a trabajos duros en campos alambrados y vigilados por soldados armados."Una etapa sombría, dolorosa, frustrante, que conmocionó mi vida. Mi padre era comunista y lo justificaba. Sufrí, pero no me arrepiento de haberme quedado en Cuba. Siempre hay tiempo para reconocer errores. Fidel hizo una valiosa reivindicación histórica", asegura.Unos eran citados por las autoridades y llevados a las UMAP sin explicación, otros recogidos en redadas; y muchos sufrieron tratos humillantes, narra el pastor en su casa del barrio 10 de Octubre."Si alguien es responsable, soy yo (...); en esos momentos no me podía ocupar de ese asunto... Me encontraba inmerso, principalmente, en la Crisis de Octubre (1962), de la guerra, de las cuestiones políticas", afirmó Castro a La Jornada.Para el presidente de la Fundación LGBT Reinaldo Arenas, crítica del gobierno, Aliomar Janjaker, de 33 años, la aceptación lo indigna. "¿Quién subsana el sufrimiento?", cuestiona.Aliomar lleva en su bolsillo la copia de una entrevista de 1965 en la que Castro dice creer que "una desviación de esa naturaleza (homosexualidad) choca con” lo que "debe ser" un "verdadero revolucionario" y "militante comunista".Ahora su sobrina Mariela, hija de Raúl Castro, lidera campañas contra la homofobia, pidió al Partido Comunista el cese de la discriminación homosexual en sus filas e impulsa la unión gay, tras lograr la aprobación en 2008 de las cirugías de cambio de sexo. "En Cuba discutimos nuestros problemas para avanzar y superarlos", declaró Mariela Castro, directora del Centro Nacional de Educación Sexual (CENESEX), hace unos días en una gira por Europa.Para el investigador homosexual Tomás Fernández se trató de "excesos" que cometen los procesos revolucionarios y cree que "sin pedir guillotina, no hay que olvidar para que esos errores no se vuelvan a cometer".Fresa y Chocolate, el famoso filme de Tomás Gutiérrez Alea, de 1993, sensibilizó a la población. Diecisiete años después En el cuerpo equivocado, documental de un transexual operado, estremeció a la Cuba machista.'Charlimar', de 23 años, cumplió hace poco su sueño de cantar en el primer show travesti en las calles ante 2 mil personas. Mario Delgado, de 29, afirma que fue expulsado de la universidad por organizar el 'Mister Gay': "La disculpa de Fidel no es nada mientras la policía no deje de perseguirnos"."Un gesto tardío, pero valiente y necesario porque aún hay que avanzar más", dice un exitoso bailarín cubano, quien insiste en que su nombre no sea mencionado.

"AFTER DESEO" FESTA DEL FAGC 10 OCTUBRE


EL FAGC ha organitzat un after el 10 d' octubre a PUERTO HURRACO.carrer taulat, Metro Poble Nou

COM SEMPRE MUSIKON,AMBIENT, PERFOMANCES.

el preu 5 euros per lluitar contra l' homofòbia

Contra la precarietat vaga general
Davant la convocatòria de Vaga General per el proper 29 de setembre que han realitzat els sindicats i han recolzat diversos partits polítics, ONG's i altres col·lectius socials, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) vol mostrar el seu suport i adherir-se a aquesta jornada de lluita i protesta.


Lesbianes, gais i transsexuals som col·lectius especialment vulnerables a la precarietat laboral i a sofrir situacions de discriminació i exclusió també en els nostres llocs de treball.

Sota la caricatura i el tòpic dels gais guais amb més diners que la resta de ciutadans, s'amaga la realitat de que gais, lesbianes i transsexuals son majoritariament treballadores i treballadors, i que com la resta, patim aquesta crisi i els intents de desmuntar el raquític estat del benestar que gaudim.

Gais, lesbianes i transsexuals patim, degut a l'homofòbia existent, més dificultats econòmiques que altres col·lectius. A la discriminació que es pateix per edat o sexe hem de sumar l'homofòbia i lesbofòbia que encara pot complicar més situacions ja complicades per si mateixes. Un punt i apart és la vergonyosa realitat que les companyes i companys transsexuals pateixen dins del món laboral, una realitat que porta a moltes companyes a tenir com a única sortida obligada la prostitució.



Com treballadores i treballadors, ens adherim a aquesta convocatòria per a denunciar les mesures antisocials que el Govern central ha aprovat sota la falsa excusa d'intentar pal·liar els efectes de la crisi, així com tota acció governamental que pretengui que siguin les i els treballadors, i no els seus veritables causants, qui paguin les conseqüències d'aquesta crisi econòmica.




Rebutgem totalment aquesta reforma perquè:




Facilita i abarateix l'acomiadament arbitrari per part de l'empresa. (Facilitant la discriminació per part de l'empresari)

Facilita l'incompliment de convenis i acords per part de l'empresari, (Deixant en res els possibles acords antidiscriminatoris en les empreses)


Des del FAGC defensem els serveis públics, proposem una fiscalitat justa i progressiva, demanem més ocupació estable i amb drets per a totes i tots, rebutgem l'abaratiment de l'acomiadament, la temporalitat abusiva i la congelació de les pensions, denunciem la creixent precarització laboral i seguim creient en la lluita i organitzacions obreres com instruments de defensa dels drets laborals.

Som lesbienes, gais i transsexuals, però també treballadores i treballadors desocupats o en precari. Com ciutadanes i ciutadans amb drets conquistats rebutgem una sortida neoliberal de la crisi que ens condemni a vides més precàries encara.

Per això, ens adherim i col·laborarem amb aquesta vaga general i fem una crida a tothom, i especialment a lesbianes, gais i homes i dones transsexuals a recolzar-la.

El proper 6 d`octubre farà 19 anys de l`assassinat de la transsexual Sònia a mans del feixisme.
El FAGC està preparant un acte d`homenatge a la glorieta (on va ser assassinada) del parac de la Ciutadella.


DIMECRES 6 D'OCTUBRE
A LA GLORIETA DEL PARC DE LA CIUTADELLA

Castro se disculpa por la homofobia de la revolución
Centenares de gays fueron obligados a trabajos forzosos - "Fue una gran injusticia", dice el ex presidente cubano
EMILIO DE BENITO - Madrid - 01/09/2010



No llega a pedir expresamente perdón, pero lo parece. En la primera entrevista concedida a un medio extranjero (el mexicano La Jornada) desde su reaparición pública, el ex presidente cubano, Fidel Castro, asume la persecución contra los homosexuales de hace medio siglo. Aquellas políticas fueron la causa de que centenares de homosexuales fueran enviados a las Unidades Militares de Ayuda a la Producción (campos de trabajo forzado) bajo la acusación de ser contrarrevolucionarios. Otros acabaron en el exilio. "Sí, fueron momentos de una gran injusticia, ¡una gran injusticia!, la haya hecho quien sea. Si la hicimos nosotros, nosotros... Estoy tratando de delimitar mi responsabilidad en todo eso porque, desde luego, personalmente, yo no tengo ese tipo de prejuicios", afirma.



"Nuestra sociedad no puede dar cabida a esa degeneración", afirmó Fidel en 1963
Más adelante asume que él fue el responsable de esa "injusticia". "Si alguien es responsable, soy yo", dice. Aunque se justifica: "En esos momentos no me podía ocupar de ese asunto. Nosotros no lo supimos valorar... Teníamos tantos problemas de vida o muerte que no le prestamos atención... Piensa cómo eran nuestros días en aquellos primeros meses de la Revolución: la guerra con los yanquis, el asunto de las armas, los planes de atentados contra mi persona...".

Pero que no lo supiera valorar no quiere decir que no le dedicara tiempo en sus discursos. Por ejemplo, en uno de 1963. "Nuestra sociedad no puede darles cabida a esas degeneraciones". También se permitió especular con por qué hay gays: "Yo no soy científico, pero sí observé siempre una cosa: que el campo no daba ese subproducto. Estoy seguro de que independientemente de cualquier teoría, hay mucho de ambiente y de reblandecimiento en ese problema. Pero todos son parientes: el lumpencito, el vago, el elvispresliano, el pitusa".

La situación, sin embargo, ha cambiado, al menos oficialmente. Como reconoce la Asociación Internacional de Lesbianas y Gays (ILGA por sus siglas en inglés), en este momento en la isla no están perseguidas legalmente las relaciones entre hombres o entre mujeres, aunque eso no evite una cierta discriminación social. Tampoco hay diferencia en la edad de consentimiento. Además, de la mano de Mariela Castro, hija del presidente Raúl Castro y directora del Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex), desde 2008 el Estado financia las operaciones de cambio de sexo