jueves, 31 de marzo de 2011

l'HOMOFÒBIA ES LA CAUSA D'EL SUICIDI D'UN ADOLESCENT A ANGLATERRA I D'UNA BRUTAL AGRESSIÒ A UN JOVE A NEW YORK


Dos noves víctimes de l'homofòbia al Regne Unit i als Estats Units


Dos nous casos d'homofòbia que salten, en aquesta ocasió sí, a la llum pública. Un adolescent de 15 anys s'hauria tret la vida al Regne Unit com a conseqüència de les remors i burles sobre un petó amb altre noi. A l'altre costat de l'oceà, a Nova York, un jove gai de 26 anys va ser brutalment agredit a la sortida d'un restaurant de la cadena McDonald’s.

La mort de Dominic Crouch, de 15 anys, es va produir el passat maig en Gloucestershire (Anglaterra), però ha estat ara quan la investigació ha conclòs que es va tractar d'un suïcidi, motivat molt probablement per les remors sobre la seva sexualitat. La història és especialment trista, contemplada des del punt de vista adult: Crouch havia acudit dies abans a una excursió escolar en la qual ell i altres adolescents haurien jugat “a girar l'ampolla”. Les remors deslligades arran d'un hipotètic petó que Crouch hauria donat a altre noi com a conseqüència del joc hauria dut al noi a llançar-se al buit des d'un edifici.

Pel que es refereix a l'atac de Nova York, va ocórrer el diumenge a la nit, a la sortida d'un restaurant de la cadena McDonald’s en ple West Village. Damian Furtch, que havia acabat la seva jornada laboral en un restaurant proper, es va detenir allí a prendre alguna cosa amb un amic, quan dos homes van començar a acorralar-los. Els dos amics van abandonar el local però els agressors els van seguir i van acabar per agredir-los, al mateix temps que cridaven insults homòfobs. Sembla que la pitjor part la hi va dur Furtch, que a més de denunciar l'agressió ha penjat fotos de l'estat que va quedar el seu rostre, ple de talls i hematomes, en el seu perfil de Facebook (veure imatge)

SELECCIÓN CRONICAS DE EUGENI RODRIGUEZ A ROMPE ARMARIOS

Todas las crónicas son autoria de Eugeni Rodriguez, y han sido publicadas originalmente en ROMPE ARMARIOS,excepto CARTA A UN MARI ARMARIO que fue publicada en DEBAT GAI

EL PASO ADELANTE

EL PASO ADELANTE

Que graciosa la vida , tanto pedirle que diera un paso, mejor dicho , EL PASO, y al final, lo di yo.
Si, de repente senti como las pocas palabras que me quedaban  se habian agotado, solo tenia silencios, muchos silencios, silencios que hablaran sin molestar ni requerir atención alguna.
Fue fugaz, de repente, todo mi ser pendiente de un gesto amable y fugaz tambien fue ver mi autoestima en lo mas profundo de las indignidades.
Me rompí, y me vi  muerto en
mil trocitos y

desesperado, noté como mi alma me miraba desafiante y se separaba de mi un metro, diciendome,¿TE VIENES O SIGUES ESPERANDO?y di un paso, mejor dicho EL PASO.
Ahora algo aturdido y mareado, solo me resta asumir donde estuve refugiado, como me consumí en los abismos del amor, como me confundí, como me autotorture, como me engañé, como me falté al respeto,como me vacie de cariño, como renuncié a la realidad, como mendigué, como
 me arastré.

Asumirlo no ha sido fácil, pero saboreo de repente ese
  impulso vital  de no darme miedo gritar mi indecencia, liberado
 por fin de la espera y del miedo a la nada, espero liberar tambien mi
entorno.
.Joder nena te tienes a ti mismo, y por una vez no me da verguenza ni falsa vanidad decirme-joder nena, no volveré a traicionarme-eso si, me quedan todos los silencios

PARA LOS QUE NO SE PASAN DE LA RAYA..."LA CABINA" de Jose Luis Lopez Vazquez

Hace unos dias pensando en el termino cabina, tan en voga en la noche electrónica escenario magno donde poder liberar esa testosterona tan bien cuadrada.Si decia que me atrapó de forma letal una arrugada imagen de la pelicula más contundente y desoladora que de niño recuerdo como la peor de las pesaillas.
La gran metafora de la incomunicación , la soledad más absoluta en directo, y muchas veces directo a la puerta ,dentro o fuera  de la cabina .Un portazo que no te dejará distinguir la auto destrucción.

Quizás me evocó una breve conversación, en la que lo UNICO importante era el otro lado de la puerta.Dentro o fuera de LA CABINA, justo en el preciso momento que suena el telefono por última vez y nadie te ha llamado.

ANGELITA,MI TIA ANGELITA

Angelita, la tia Angelita, mi tia preferida.


Desde pequeño me fascinó su imagen, rubia y lo mas impactante, fumaba,impagable oirla esplicar que no se tragaba el humo, que era por capricho.

La tia Angelita era el viaje a Zaragoza o su llegad a l' hospitalet,me encantaba, oir sus historias y sobre todo esos calurosos y simpaticos cariños.

La tia Angelita me embelesaba con los encantos mas profundos y sencillos, ese sentimiento de pertenencia a una familia que ella adoraba.

Hace a penas unas horas, en este sombrio lunes ,un movil apagado se resistio a aceptar que te habias ido Frio.mucho frio, RABIA, desorientado en las aceras de un paralelo que siempre calló las visperas del maldito dia primero.Mi tia Angelita que revindico a su sobrino Maricón en esa venerable sobremesa de verano junto a mis padres,

.De repente mi madre, su dolor, la ausencia... roto el imaginario de tantas risas de sobremesa ,de esos UGENITOS que me chiflaban, del Jose maria que me dicen tiene regalado al cielo

.Las llegadas a la colonia del tudor, el camino a casa de la fortu ,la primera parada en Montañana

.Angelita.,me oyes no se si la última vez me entendistes, te queria desde ese sitio puro y brillante del anhelo ,

Juntas subiendo con el Bernardo y la Maribel por la Avenida navarra,echandote risas con el cuñado Senio dejandome atras con la Marimar antesde pedirle a la vigencita del pilar .donde nos esperaba el tio Ricardo.



Se nos van las personas que dieron sentido a nuestra vida y muchas veces no podemos musitar nada,hoy he sabido que queria estar contigo, ,
                                                          Eugeni Rodriguez
...........................................................................................................................................................
 
 
APRENDÍ.




Ayer aprendí que las cosas no salgan como uno espera, no significa que no salgan bien,aprendí a valorar ante todo el empeño y la entrega y dejar de lado la vanidad,

Aprendi que a veces no basta contar hasta diez, hay que seguir contando hasta cien si es necesario.Aprendí que la rabia mal getionada revierte en contra de uno mismo y te envenena.Que jamas se puede perder la elegancia, que no hay más cera que la que arde...

Aprendí a que uno no puede permitirse el lujo de derumbarse sin calibrar las consecuencias.

Aprendí que reinventarse es tan importante como estar a la altura, y que si bien siempre que uno la caga a de pedir perdón, el perdón no sirve de nada si no conlleva reflexión.

Ante todo ayer aprendí a sobrevivir.
                                                                   Eugeni Rodriguez
.....................................................................................................................................................................
 
CARTA A UN MARIARMARIO: A TI QUE DICES NO ENTENDER



Hoy te he vuelto a reconocer: En las miradas que buscan complicidad, en esa pose de seguridad fingida, en el miedo a la caricia, al beso, al deseo que te carcome. En esa tristeza que nunca podrás disimular, en las noches de borrachera y/o química, mendigando sexo sin que te vean. En las palabras que te ruborizan, intuyendo el placer nunca satisfecho.Te he observado, con el descaro que da la tranquilidad y la fuerza de la coherencia. Una vez más, has desviado la mirada, apretado los puños, exagerado el gesto. Aferrado al armario de tu represión, has sido incapaz de romper el fantasma de la norma.Ya no te quedan excusas, simplemente, vives de las mentiras que te has llegado a creer. No puedo evitar reírme cuando te oigo hablar de tu radicalidad, de tus panfletos antifascistas, de tu independentismo sin fisuras, de tu modernez a golpe de raves...Quizás debería –como tantas otras veces- preguntarte sobre tu sexualidad, tus afectos, fantasías, pasiones...pero no lo haré, no seguiré el juego heterosexista que inconscientemente has repetido tantas veces.Sí, hoy te he reconocido, y me has dado pena, he querido decirte que la homosexualidad no es una moda pasajera, ni un capricho de los dioses. Es una parte más de tu sexualidad a la que has condenado al ostracismo, la miseria y la clandestinidad.No te vale ya- es ridículo - con tus viscerales críticas al sistema y a la homofobia de los otros, o a esos alardes públicos de “mariconeo” donde te dejas robar un beso de militancia. Te gustan los hombres, - y lo sabes- has viajado por sus brazos, caricias, arrebatos, ternura y sexo. No intentes –como siempre- justificarte, la norma sexual, a la que tanto criticas, es compañera tuya de viaje.Sería estúpido repetirte el discurso de la liberación gai, son demasiadas horas de charlas, panfletos, libros, manis, reuniones. Lo conoces perfectamente, eres su antítesis.Hoy no he podido insinuarte, con esa sutileza que tanto agradeces, mis intenciones. Me resultas patético, claustrofóbico. Sabes, yo también tuve unos “amigos” que me machacaron, unos padres que se avergonzaron, y unas calles que me asustaron. No nací marcado, elegí vivir sin tapujos, defender mi opción, romper la uniformidad. No sé si es fácil o difícil, sencillamente es imprescindible luchar por el derecho a ser feliz - o intentarlo -, No voy a salvarte - para eso está la iglesia, que tanto empeño pone -. Solo quería que supieras que tu secreto no existe, que tus dudas, son la rabia de quienes peleamos contra tanta intolerancia. No le des más vueltas, se trata de una cuestión de dignidad, y sabes, sin dignidad, no se puede avanzar
                                                                                     Eugeni Rodriguez
................................................................................................................................................................
 
 

EL CARRER SANT EUGENI

Vaig néixer a L'Hospitalet un matí de febrer de 1965 i ho vaig fer a casa dels meus pares, al llit de la meva mare, per ser més concret. Capricis de la vida: el carrer on vaig néixer,"el meu carrer", es diu Sant Eugeni,... i dic caprici perquè no se’n troben gaires, d’Eugeni. Que els meus pares escollissin aquest nom respon a la tradició de posar als fills el nom dels pares. Com que el meu pare es deia Eugenio, Eugenio van posar-me a mi. I així va ser fins als 18 anys, moment en què vaig catalanitzar-lo per Eugeni.

Per acabar-ho d’adobar o “d’eugenitzar” tot, us comentaré que el meu metge també es deia Eugeni. El carrer Sant Eugeni es troba al barri de Sant Josep i forma part dels "Blocs Ciutat comtal", uns blocs amagats entre el carrer Prat de la Riba i l' avinguda del Carrilet.La meva infància va transcórrer entre aquests carrers i tenia com a frontera les vies d'un carrilet que circulava al descobert.

Uns carrers que, si bé van ser els protagonistes dels meus jocs, també els porto per sempre associats al menyspreu que vaig patir per la meva homosexualitat. Uns carres on vaig gaudir de milers d'anècdotes, rialles i alguna llàgrima.

Els duc gravats al cor, aquests carrers, com a escenari dels meus records d’infància. El fet de dir-me Eugeni i de viure al carrer amb el mateix nom anava unit a una altra curiositat: el número del carrer era l’11 i el pis el 1r 1a. Aquestes coincidències proporcionaven un recurs mnemotècnic molt útil per a qui em volia visitar: Eugeni al quadrat i 1 a la quarta. No tenia pèrdua, la meva adreça!

Vaig viure en aquest carrer fins l'any 1985, moment en què vaig traslladar-me a Barcelona. Al darrera hi deixava 20 anys durant els quals vaig sofrir el final de la dictadura, el menyspreu dels “ignorants”, però en què també vaig viure els moments més importants i emocionants de la meva vida.

Els primers petons i enamoraments, les incipients lluites socials i, sobretot, la presa de consciència de qui era i com era i la promesa que em vaig fer a les escales que condueixen a les piscines de L'Hospitalet: "mai ningú trepitjarà la meva dignitat "...

I sí, continuo anant al carrer Sant Eugeni per veure els meus pares i per tenir present, cada vegada que el travesso, que sóc fill d'aquest racó de món. Que aquí va començar tot per a mi i que aquí vaig forjar les meves primeres experiències vitals
                                                                    Eugeni Rodríguez
.................................................................................................................................................................



ESTAR A LA ALTURA

Quizás sea demasiado pedirte que alcances el metro noventa, y tampoco es cosa de ponerse a dar saltitos.




Nunca fue un problema, bien lo sabes, avisar desesperado cuando el agua te llegaba al cuello, esos centimetros de más , me permitían no ahogarme y evitar el naufragio

Qué importancia tan desmesurada no saludarte, con lo fácil que era pensar que no te veia. Qué silencio cuando a pesar de los envites, contabas con mi labia y esos contactos que tanto ayudaban.

En la alegria y la fiesta cuántos reproches a esa arrogancia que siempre me veias y que tanto callabas en la frontera de la injusticia.

Demasiado alto para pasar deasapercibido...siempre caprichoso me decias, pero no importaba si era tu destino. Qué despistada mi militancia ahora que tocaba gozar sus sacrificios...

Ahora sin embargo, que la traición se viste de vida, y la altura me delata en las aceras de la infamia, me cuesta cruzarme con tus ánimos, perdidos me dicen en las rebajas de la frivolidad.

Estar a la altura era un compromiso. Ya ves ni tan siquiera un detalle. No puedo verte desde esa altura donde otrora siempre me encontrabas. Tragar la rabia, mirar sin hola, y callar la ignominia parece mas fácil que la perdida lealtad.

A estas alturas, dar la talla , ya no sana, mortifica. En esos perdidos callejones que atajastes sin piedad, ya nadie conoce tus miedos que tan bien disfrazaste de vehemencia.
               Eugeni Rodriguez
...................................................................................................................................................................


LA MALA HIERBA,


No ,no siento odio hacia las personas que me han echo daño.Siento que no reaccionando como es debido contribuyo a que la mala hierba que tan rápido crece no me deje ver esos incipientes petalos de flor que timidamente pero arraigadas a la tierra crecen junto a mi .y que colapsado por la mala hierba no veo y puedo llegar a pisar.

La vida y sus tiempos y sus momentos no son eternos, muchas ocasiones son unicas y NO , no quiero deasprovechar ni pasarme el tiempo cortando mala hierba.Quiero poder cuidar el jardin donde crecen esos timidos pétalos , como dice mi madre ,la manzana podrida acaba pudriendo todas las manzanas de su alrededor, y hay manzanas podridas en mi vida que estan pudriendolo todo. y no, quizas dejare de comer manzanas por un tiempo, y abrire bien los ojos para ver las flores que puedan acariciar mi olfato con su olor y sonreir en mis ojos al verlas
                                                     Eugeni Rodriguez
...................................................................................................................................................................
PERDONA TE TOMARA EN SERIO dedicado a la RDe verdad espero no llegar tarde a las rebajas de la compasion.solo tu sabes lo que es tener que aceptar una y otra vez las ansias de cariño del otro.Todo un agobio aceptar sus copas y retener sus afectos.Se te da muy bien, casi rozas la perfdeccion, es más a veces has llegado a creer que eras honesto, pero en seguida respiras fuerte y la infamia disfraza esos besos que tanto se parecen a la nada.Son tan amenas tus historias, que repetirás como si fueran ya no solo ciertas sino novedosas una y otra vez..y que se te puede reprochar, el guion suele ser perfecto y se dejan oir con ese ritmo que hace de tu acento una simpatica y apetecible melodia.


Ayer se te disparo tanto la adrenalina que por un segundo viviste el deseo entre tus miserias,fue fugaz, y cuando el poder parecia perdido, se aguaron de verde esos ojos que tan, TAN,pero tan inocente te hacen.Terrible tu pasado , que puede reprocharte ahora una sociedad que ha osado darte una oportunidad.Ay. la R , tan entregado y a la par imcomprendido, no has tenido ningun escrupulo en destrozar su lealtad y corroer su ilusion.Esa es la R, frio y mezquino, sin autocompasion, robando miradas y traficando cariños, arquitecto del hedonismo, mendigo de si mismo.

Sabes, casi te justifico una vez más, pero te delató la presura que ya nunca más podras borrar de tu trampa hecha sonrisa, perdona que te tomara en serio, la garantia estaba hace dias caducada.

De verdad espero no llegar tarde a las rebajas de la compasion.solo tu sabes lo que es tener que aceptar una y otra vez las ansias de cariño del otro.Todo un agobio aceptar sus copas y retener sus afectos.Se te da muy bien, casi rozas la perfdeccion, es más a veces has llegado a creer que eras honesto, pero en seguida respiras fuerte y la infamia disfraza esos besos que tanto se parecen a la nada.Son tan amenas tus historias, que repetirás como si fueran ya no solo ciertas sino novedosas una y otra vez..y que se te puede reprochar, el guion suele ser perfecto y se dejan oir con ese ritmo que hace de tu acento una simpatica y apetecible melodia.

Ayer se te disparo tanto la adrenalina que por un segundo viviste el deseo entre tus miserias,fue fugaz, y cuando el poder parecia perdido, se aguaron de verde esos ojos que tan, TAN,pero tan inocente te hacen.Terrible tu pasado , que puede reprocharte ahora una sociedad que ha osado darte una oportunidad.Ay. la R , tan entregado y a la par imcomprendido, no has tenido ningun escrupulo en destrozar su lealtad y corroer su ilusion.Esa es la R, frio y mezquino, sin autocompasion, robando miradas y traficando cariños, arquitecto del hedonismo, mendigo de si mismo.

Sabes, casi te justifico una vez más, pero te delató la presura que ya nunca más podras borrar de tu trampa hecha sonrisa, perdona que te tomara en serio, la garantia estaba hace dias caducada
                                                                                                                               Eugeni Rodriguez                                                               
..............................................................................................................................................................
ENTENDER LOS DOMINGOS...OLMOS MOOG
 
Los domingos han sido siempre un día muy especial-mágico- para muchos el final de una semana y para unos pocos-maravillosos-un refugio donde poder naufragar...






Creo que mi pasión por los domingos, se debe a que de pequeño mi madre me ponia la mejor ropa y me peinaba, lastima que no tenia grandes sitios donde ir.Salir los domingos ha sido siempre mi devoción, y en ciertas épocas incluso pude organizar eventos o llevar locales-La Bata,Inercia,perras al salón...sin olvidar el ya mítico Cyberian o actualmente el Barato







.









OLMOS-MOOG Un domingo de hace ya 8 años, Mónica, la entonces promotora del MOOG-por cierto por donde paras-vino a La Bata a proponerme que me llevara a la gente al MOOG al cerrar a las 02h.Ese mismo Domingo pinchaba por primera vez en el MOOG un tal Olmos, un DJ jovencillo que no conocía.





Me lleve a toda la trope de la Bata al MOOG y nos encontramos un local semi vacio que se dejó querer de inmediato por toda la variopinta y alocada "trope-te recuerdo Natasha subida a lo más grande-quizás fuese ese guiño y el sentimiento que fluía de la cabina lo que nos haria -sobre todo a mi-repetir domingo tras domingo-fidelidad absoluta-me gustaba la música, rabiosa, bailonga, alegre, que salia de las manos del nuevo DJ Olmos.





Como digo la fidelidad al domingo, aL MOOG y a Olmos se hizo una preciosa y esperada rutina.Durante casi tres años mi relación con Olmos era exclusivamente visual y en muchas sesiones casi intima pòr lo escaso de público-me encantaba que pasará lo que pasara el siempre lo daba todo - Olmos ya consolidado mi papel de Fans siempre me obsequiaba con una de sus sonrisa y alguna copa, yo siempre agradecía que aun sin hablar se le viera contento de tenernos-y mira que a veces...-





Una tarde volviendo en tren a barcelona después de dar una charla en Granollers, se subio Olmos en el mismo vagón que iba yo ,me miro y acercándose a mi asiento, se presentó con la educción que le caracteriza y me felicitò por el trabajo que realizaba yo en el FAGC.durante unos segundo me quede aturdido, era la primera vez que un DJ no solo no hablaba de si mismo si no que valoraba lo que hacia yo , y en un tema tan especifico como la liberación Gai.





Olmos me dio su teléfono para facilitarme que ante cualquier contratiempo en la entrada del local contarà con su apoyo.Desde ese dia mi pasión por los domingos se convirtió en devoción por las sesiones de Olmos.y así cientos de domingos donde sus sesiones se convirtieron en el destino de todo amigo o conocido que quisiera salir conmigo el domingo.





Domingos que dejaron muchas anécdotas-amistades, flechazos, enamoramientos, resacas, esos lavabos, temazos, bailongos,esa cabina.y un ver como las noches del domingo en el MOOG iban adquiriendo ese sello y fragor inconfundible que lo hacen imprescindible en la escena electrónica de Barcelona.





los domingos del MOOG son mucho más que unas horas frente aun DJ, han devenido en un encuentro que quiere fundir música, arte, sentimiento y esa libertad que se respira en el aire .





Si todavía sales los sábados , podemos ayudarte...domingos MOOG.Y parta acabar una frase de Olmos que resume esa otra manera de entender el domingo" ojala todo el mundo pudiera entender que no se trata de un lugar cualquiera .. que no es por la música.. si no ke entre todos hacemos uno!-!!1"
OLMOS-MOOG Un domingo de hace ya 8 años, Mónica, la entonces promotora del MOOG-por cierto por donde paras-vino a La Bata a proponerme que me llevara a la gente al MOOG al cerrar a las 02h.Ese mismo Domingo pinchaba por primera vez en el MOOG un tal Olmos, un DJ jovencillo que no conocía.





Me lleve a toda la trope de la Bata al MOOG y nos encontramos un local semi vacio que se dejó querer de inmediato por toda la variopinta y alocada "trope-te recuerdo Natasha subida a lo más grande-quizás fuese ese guiño y el sentimiento que fluía de la cabina lo que nos haria -sobre todo a mi-repetir domingo tras domingo-fidelidad absoluta-me gustaba la música, rabiosa, bailonga, alegre, que salia de las manos del nuevo DJ Olmos.





Como digo la fidelidad al domingo, aL MOOG y a Olmos se hizo una preciosa y esperada rutina.Durante casi tres años mi relación con Olmos era exclusivamente visual y en muchas sesiones casi intima pòr lo escaso de público-me encantaba que pasará lo que pasara el siempre lo daba todo - Olmos ya consolidado mi papel de Fans siempre me obsequiaba con una de sus sonrisa y alguna copa, yo siempre agradecía que aun sin hablar se le viera contento de tenernos-y mira que a veces...-





Una tarde volviendo en tren a barcelona después de dar una charla en Granollers, se subio Olmos en el mismo vagón que iba yo ,me miro y acercándose a mi asiento, se presentó con la educción que le caracteriza y me felicitò por el trabajo que realizaba yo en el FAGC.durante unos segundo me quede aturdido, era la primera vez que un DJ no solo no hablaba de si mismo si no que valoraba lo que hacia yo , y en un tema tan especifico como la liberación Gai.





Olmos me dio su teléfono para facilitarme que ante cualquier contratiempo en la entrada del local contarà con su apoyo.Desde ese dia mi pasión por los domingos se convirtió en devoción por las sesiones de Olmos.y así cientos de domingos donde sus sesiones se convirtieron en el destino de todo amigo o conocido que quisiera salir conmigo el domingo.





Domingos que dejaron muchas anécdotas-amistades, flechazos, enamoramientos, resacas, esos lavabos, temazos, bailongos,esa cabina.y un ver como las noches del domingo en el MOOG iban adquiriendo ese sello y fragor inconfundible que lo hacen imprescindible en la escena electrónica de Barcelona.





los domingos del MOOG son mucho más que unas horas frente aun DJ, han devenido en un encuentro que quiere fundir música, arte, sentimiento y esa libertad que se respira en el aire .





Si todavía sales los sábados , podemos ayudarte...domingos MOOG.Y parta acabar una frase de Olmos que resume esa otra manera de entender el domingo" ojala todo el mundo pudiera entender que no se trata de un lugar cualquiera .. que no es por la música.. si no ke entre todos hacemos uno!-!!1"Eugeni Rodriguez
miércoles, 30 de marzo de 2011

Dos policies acomiadats per homofòbia a EEUU












La capital de l'Estat de Colorado, Denver, va ser protagonista en l'any 2009 de les agressions injustificades d'un policia cap a un home homosexual que no estava emprant en absolut la violència.

Durant una nit, dos agents de policia es van acostar a un pub nord-americà després d'una trucada a aquests cossos de seguretat.



La policia va detenir a un home, i la seva parella, que es trobava tranquil·lament parlant per telèfon amb el seu pare, va ser copejada de forma injustificada.



La força excessiva que la policia va emprar va ser omesa en un informe que els dos agents que havien acudit al pub van realitzar.



En aquest informe es va al·legar que l'home homosexual s'havia posat violent, i que davant això, la força va estar obligada a emprar-se.



En canvi, unes càmeres de seguretat van gravar l'escena, i van desmuntar l'informe policial, ja que van demostrar que el noi gai no havia produït cap altercat, sent agredit brutalment sense justificació alguna.



Davant això, ara acaben de ser acomiadats, dos anys després, i s'ha emès una disculpa per part de la policia local, manifestant que el seu personal ha de realitzar “un tracte just a totes les persones”.



Col·lectius LGTB i periòdics de la ciutat han especulat sobre la possible homofòbia que va comportar que els policies empressin la violència sobre un ciutadà pacífic.





Font: Gnoticias

"MOOGre 3" domingo 3 de abril en Puerto Hurraco




ESTE DOMINGO 3 DE ABRIL UNA OPORTUNIDAD ÚUNICA PARA GOZAR CON UN CARTEL DE LUJO QUE GARANTIZA LA MEJOR MÚSICA Y LA FIESTA MÁS LIBRE.

TE ESPERAMOS STOP HOMOFOBIA

"ROMPE ARMARIOS" Muriel DENUNCIA DE LA HOMOFOBIA-ACTUALIDAD GLT-ALTERNATIVAS CULTURALES-CRÓNICAS TRANSGRESORAS...

Muriel DENUNCIA DE LA HOMOFOBIA-ACTUALIDAD GLT-ALTERNATIVAS CULTURALES-CRÓNICAS TRANSGRESORAS...



                                                     rompe armarios
            







                                                                   cine


                                                               las mejores fiestas
                                                                          libros

   
                                                        colabora contra la homofobia
                                                    Eugeni Rodriguez
                                                                   lucha contra la sida
EN ROMPE ARMARIOS ENCONTRARÁS TODA LA INFORMACION QUE TE HACE FALTA.

martes, 29 de marzo de 2011

DENÙNCIA ASSETJAMENT HOMÒFOB A LA FEINA

Fernando un jove gai a denunciat a l' Observatori Contra L'Homofòbia que ha estat victima d' un constant assetjament homòfob a la seva empresa fins que va ser acomiadat.
L' assetjament provenia d' un cap que reiteradament li feia comentaris i preguntes relacionades amb le seva opciò sesual.Tot i que Fernando no amagaba que era gai el seu cap insistia en la seva homosexualitat amb comentaris com ..."recuerda que tengo un amigo que os puede curar a todos los raritos como tu".
l' Observatori Contra l'Homofòbia d'acord amb Fernando presentarà denuncia per aquest fets.
sábado, 26 de marzo de 2011

AGREDEN A GAI POR MIRAR A UN HOMBRE

El juzgado de instrución nº 8 de Barcelona està investigando la paliza que sufrio R.un joven que el pasado verano cuando salia de la sala Arenas y se dirigia andando hacia Consell de Cent, fué insultado y agredido por otro juoven al creer esté que le miraba un MARICON y eso no lo podia tolerar.
R. tuvo que ser trasladado en ambulancia al Hospital Clinic.Los Mossos d' Esquadra
 se personaron en el lugar de los hechos y detuvieron  al agresor.
L' Observatori Contra l' Homofòbia y el FAGC van a personarse en el caso para llegar hasta el final en esta atroz agresión.

"AFTER DESEO" a partir del 24 de abril de 21h a 01h en la sala MOOG-espectaculo gratuito-

A partir del 24 de abril te invitamos a participar en la construcción de un sueño que elaboraremos junt@s en cada  AFTER DESEO.
Justo en el momento del atardecer, te ofrecemos un espacio donde dar satisfación a tus sentidos, una ocasión donde dejarte fluir ...


AFTER DESEO 24 de abril de 21h a 01h en sala MOOG.entrada gratuita.
viernes, 25 de marzo de 2011

"NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO" otra forma de conocerte a ti mismo.

La web " NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO" ofrece una oportunidad de conocerte a ti mismo.No es la clasica patraña de predicción de futuro.Estamos hablando de una ciencia que te enseñará a conocerte mejor.

http://www.numerologiadelconocimiento.com/
lunes, 21 de marzo de 2011

RECONOCIMIENTO PÚBLICO MONUMENTO GAI

Unas doscientas personas se han reunido para celebrar la colocación del monumento, que ha abierto y cerrado el coro Rainbow Singers con conocidas canciones donde se habla del colectivo gay. Además, las autoridades y varias asociaciones de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales han realizado una ofrenda floral en recuerdo de todos los que han sido discriminados por ser diferentes.

La polémica por la ubicación


La polémica por la colocación de este monolito comenzó cuando se señaló la plaza del templo de la Sagrada Familia como posible emplazamiento, por ser un lugar céntrico y en remodelación, de tal forma que se podría haber aprovechado la misma obra. En ese momento se alzaron varias voces, entre ellas la del PP, acusando al Ayuntamiento de "provocar" y de buscar la confrontación.



Tras un tiempo, la Comisión de Esculturas decidió que la plaza del templo que en noviembre dedicó Benedicto XVI no figuraría entre las opciones. Cuando se descartó la Sagrada Familia, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) propuso que se instalara en el Parc de la Ciutadella. En la Ciutadella ya existe una placa, que se renovó el pasado año, en recuerdo a la transexual Sonia, que fue brutalmente asesinada por un grupo de skins el 6 de octubre de 1991 en el parque.
sábado, 19 de marzo de 2011

..."MIRAR PARA OTRO LADO"

Y de repente sientes que lo que está pasando. no te estáocurriendo a tí.
No, de ninguna de las maneras es factible que tal descabello sea tuyo.Abres los ojos, como nunca  antes tus pupilas han incendiado tus niñas. Yse amargan las palabras, frias , al querer musitar ,no sabes bien que antiguo dolor.
y buscarás complicidad en el aliento que no te estremece, inocuo y aséptico quejido, de esteriles lamentos que saturan tus anhelos.
Buscas, con el estrepito del miedo en tus temblores, una inóspita e inverosimil palmadita en tu quebrada y cansada espalda.
Nadie sabe nada.De repente, el vacio, una gota de efimero temple te paraliza el alma.De frente ante el abismo, vomitas su rabia, ellos ya solo saben MIRAR PARA OTRO LADO.
viernes, 18 de marzo de 2011

" INAGURACIÒ MONUMENT A GAIS,LESBIANES I TRANSSEXUALS" diumenge 20 de març al Parc de la Ciutadella Barcelona.

Aquest diumenge, 20 de març, després d'un llarg i nefast procés per part de l'Ajuntament de Barcelona, s'inaugura el primer monument dedicat a Gais, Lesbianes i Transsexuals represaliades.
El FAGC sempre ha mntingut la postura de dignificar la memoria de la transsexual SÒNIA, assassinada al Parc de la Ciutadella,  al mes d'octubre de 199, ara farà 20 anys. Actualment hi ha una petita placa a la glorieta, que considerem absolutament insuficient. El FAGC va presentar un projecte d'escultura que no ha estat considerat i que aquest monument no pot substituir.
El FAGC critica també, les presions i posicionaments HOMÒFOBS de la jerarquia de l'Església catòlica i del PP, que van protestar quan el volien instalar el parc de la Sagrada Familia.Tambè DENUNCIEM la feblesa de l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, que ha actuat al marge del Moviment GLT i mirant evitar critiques dels sectors reaccionaris.
Malgrat tot considerem POSITIU l' instalaciò d'aquest primer monument a Barcelona i SEGON A CATALUNYA -a Sitges hi ha un monument desde l' any 2005 a instàncies del FAGC-

" 2 RIFA CONTRA L' HOMOFÒBIA"

Estem treballant per tenir a punt la 2a. RIFA CONTRA L' HOMOFÒBIA. Un any més, el FAGC organitza la RIFA CONTRA L' HOMOFÒBIA, que coincidint amb les tres últimes xifres del sorteig de l'ONCE  del dia 17 maig del 2011, Dia Internacional contra l'Homofòbia, donarà un lot de premis, entre d'altres una càmera digital Kodak EasyShare M531 de 14 MP i 3XZOOM, un sopar per a dues persones, dues entrades pel cinema, dues entrades pel teatre, un lot de llibres, i més. A partir del 31 de març ja pots col·laborar i compar el teu número al local del FAGC o locals col.laboradors: T'anirem informant. El preu de la butlleta serà de 2 euros.
miércoles, 16 de marzo de 2011

El FAGC fa una CRIDA a "ALLIBERAR EL NOSTRE DESIG" 20 de març a MOOG

El FAGC fa una crida aparticipar a l' acte que amb ocasiò del 8 de març organitza a la sala MOOG de Barcelona.
De 21h a 01h 3 dones artistes en proposarem desde les seves disciplines la necesitat d' alliberar el nostre desig, de fluir dins de la nostre diversitat sexual.
La sala MOOG es convertrà en un espai de llibertat on poder manifestar lliurament el dret el propi cos.
martes, 15 de marzo de 2011

NECESITAMOS 5000 EUROS CONTRA REPRESION LABORAL HOMOFOBA

Desde hace 2 meses se reune todos los jueves en la calle Verdi 88 de Barcelona, el Comitè de apoyo a Eugeni R. que viene sufriendo Moving homófobo desde el año 2002. Actualmente la direccion de la Empresa ha cocinado una acusación penal de 3 años de prisión. Del mismo modo se pide suspensión de empleo y sueldo de 18 meses.

NECESITAMOS APORTACIONES ECONOMICAS PARA PODER HACER FRENTE A LA DEFENSA . 

INGRESOS EN CUALQUIER TERMINAL DE LA CAIXA AL NUMERO ABAJO INDICADO
2100 3060 53 2102045627
domingo, 13 de marzo de 2011

DIADA PER L'ALLIBERAMENT GAI,LESBI'A I TRANSSEXUAL.(25 DE JUNY DE 2011

Aquest any la Comissiò Unitària 28 de Juny, Organitza el 28 de Juny sota el lema.

         C O N T R A  L' H O M O F Ò B I A  A R A  I  S E M P R E


El 25 de juny hi haurà MANIFESTACIÒ i FESTA a la plaça Universitat de Barcelona.

Un any mès convidem a thotom a sortir el carrer per celebrar la diversitat sexual i recordar que encara hi ha persones arreu del mon que pateixen lesbofòbia, transfobia i homofòbia per la seva condiciò sexual.
miércoles, 9 de marzo de 2011

Angelita, mi tia Angelita.

Angelita, mi tia Angelita    9999.3.2011



Angelita, la tia Angelita, mi tia preferida.
Desde pequeño me fascinó su imagen, rubia y lo mas impactante, fumaba.
Impagable oirla explicar que no se tragaba el humo, que era por capricho.
La tia Angelita era el viaje a Zaragoza o su llegada a l' Hospitalet,me encantaba, oir sus historias y sobre todo esos calurosos y simpáticos cariños.
La tia Angelita me embelesaba con los encantos más profundos y sencillos, ese sentimiento de pertenencia a una familia que ella adoraba.
Hace a penas unas horas, en este sombrio lunes ,un movil apagado se resistió a aceptar que te habias ido Frio.mucho frio, RABIA, desorientado en las aceras de una calle Paralelo que siempre calló las visperas del maldito dia primero.
Mi tia Angelita que revindicó a su sobrino Maricón,en esa venerable sobremesa de verano junto a mis padres.
.De repente mi madre, su dolor, la ausencia... roto el imaginario de tantas risas de sobremesa ,de esos UGENITOS que me chiflaban, del Jose maria que me dicen tiene regalado al cielo
.Las llegadas a su casa en  la Colonia del tudor en Zaragoza, el camino a casa de la Fortu ,la primera parada en Montañana
.Angelita.,¿me oyes? no se si la última vez me entendistes, te queria desde ese sitio puro y brillante del anhelo...,
Juntas subiendo con el Bernardo y la Maribel por la Avenida Navarra,echandote risas con el cuñado Senio dejándome atrás con la Marimar -antes de mirar a la vigencita del Pilar .donde nos esperaba el tio Ricardo.

Avenida Navarra
Zaragoza
 Se nos van las personas que dieron sentido a nuestra vida y muchas veces no podemos musitar nada,hoy he sabido que queria estar contigo, Angelita, mi tia Angelita.

INAUGURACIÓ MONUMENT A GAIS, LESBIS, TRANS PERSEGUITS I REPRESALIATS

Desprès d'una polèmica sense precedents, s'inagura el MONUMENT  a les persones gais, lesbis, trans, perseguides i represaliades.En un primer moment l'Ajuntament de BCN sense consultar amb les entitats havia previst el parc de la Sagrada Faamilia,4 hores després d'anunciar-ho i per presions del PP i l'Església catòlica va demanar disculpes i deixar el monument en suspens, PATÈTIC.
Tres mesos després l'opciò triada ha estat el PARC DE LA CIUTADELLA, per pures raons tècniques, tot i ser el lloc demanat pel FAGC.Cal encara dignificar la memòria de la Transsxual Sònia, que aquest any es faran 20 anys del seu assassinat.
martes, 8 de marzo de 2011

"CONTRA LA REPRESIÓN LABORAL EN CORREOS SOLIDARIDAD E.R

Desde hace más de tres años E. R, sufre un acoso laboral sobre su persona , que ha derivado en una causa penal impulsada indirectamente por la dirección de Correos.
El acoso viene de lejos, en el año 2001, E. R, sufrió una terible campaña homofoba, en la que le llegarón a amenazar de muerte y escribir en los lavabos de su oficina frases como las siguientes "MARICÓN DE MIERDA" "CHUPA POLLAS".
Desde agosto de 2010, se le ha abierto un expediente por supuestas iregularidades en el trafico juridico.(solicitan 18 meses de suspensión de empleo y sueldo)Del mismo modo se ha abierto una causa penal que podria desembocar en una petición de tres años.
Ante esta descarada campaña contra E.R, hemos impulsado un Comité de apoyo que se reune todos los jueves a las 20h  en la calle Verdi 88 .
domingo, 6 de marzo de 2011

PERRAS SELLADAS

El FAGC conmemora el dia de la dona , amb una jornada el Moog on totes les artistes son dones i crean un escenari on poder ALLIBERAR EL DESIG.
sábado, 5 de marzo de 2011

"PIZZERIA NOMADA" una alternativa al consumo

miércoles, 2 de marzo de 2011

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.
8 de març 2011

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?



Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.



A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?



I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.



Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!



Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i, com recorden les nostres companyes italianes: si no és ara, quan?



Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!

Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta xacra social.

Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per un millor repartiment de la riquesa!

Exigim un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!

Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!

Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!

Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit!

Comissió 8 de març 2011
martes, 1 de marzo de 2011

APRENDÍ.

Ayer aprendí que las cosas no salgan como uno espera, no significa que no salgan bien,aprendí a valorar ante todo el empeño y la entrega y dejar de lado la vanidad,
Aprendi que a veces no basta contar hasta diez, hay que seguir contando hasta cien si es necesario.Aprendí que la rabia mal getionada revierte en contra de uno mismo y te envenena.Que jamas se puede perder la elegancia, que no hay más cera que la que arde...
Aprendí a que uno no puede permitirse el lujo de derumbarse sin calibrar las consecuencias.
Aprendí que reinventarse es tan importante como estar a la altura, y que si bien siempre que uno la caga a de pedir perdón, el perdón no sirve de nada si no conlleva reflexión.
Ante todo ayer aprendí a sobrevivir.

Rompe Armarios en TWITTER

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC
Primera manifestaciò LGTBI

GUIA PRÀCTICA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA
VIDEO

CONSULTA L'ESTUDI

CONSULTA L'ESTUDI
Fes clik per accedir.

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

FAGC 40 ANYS

FAGC 40 ANYS
1975/2015

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
ALAN TURING

40 ANYS DEL FAGC

40 ANYS DEL FAGC

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia
DENÚNCIA LGTBIFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA
DENUNCIA ON LINE

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK
PÀGINA FACEBOOK

Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?

VIDEO STOP HOMOFOBIA

VIDEO STOP HOMOFOBIA
MON LABORAL

INFORME HOMOFÒBIA 2013

INFORME HOMOFÒBIA 2013
OCH

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia
TEXT OFICIAL

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA
Tu ayuda es importante

SOM L'HOSPITALET

SOM L'HOSPITALET
Entrevista a Eugeni Rodríguez

Entradas populares

CRIDA CONSTITUENT

Aprovaciò llei contra l'homofòbia

APROVADA LLEI CONTRA LGTBFOBIA

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT
9N. SI SI

La cruda realidad

La cruda realidad
Asi somos...BASTA!

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia
Clik per denunciar.amb col-laboració OCH

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL
Entrevista a Eugeni Rodríguez

ADEU A "LA BATA"

ADEU A "LA BATA"

"NOU" TRIANGLE SITGES

"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS

NO LESBOFÒBIA

NO LESBOFÒBIA

STOP GENOCIDIO TRANS

STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
President OCH.

Informe anual homofòbia 2013

Informe anual homofòbia 2013
CONSULTAR

Cartells contra homofòbia

Cartells contra homofòbia
SOCHI 2014. Per Joan Antoni

L'HOSPITALET DE LL CONTRA HOMOFÒBIA

PÀG FAGC FACEBOOK

"Autodeterminació és alliberament"

"Autodeterminació és alliberament"
Video

"Espai públic sense LGTBfòbia"

RESUM ANY 2013

RESUM ANY 2013
Contra la LGTBfòbia

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
Segueix a twitter

Radiografia LGTBfòbia a BCN

XARXA SOLIDÀRIA LGTB

XARXA SOLIDÀRIA LGTB
Col.labora contra la LGTBfòbia

10 anys Observatori Contra l'Homofòbia

VOLEM RESPOSTES

PORNO BURKA

PORNO BURKA

PROU IMPUNIDAD

PROU IMPUNITAT

PROU IMPUNITAT

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez

DELS DRETS A LES LLIBERTATS

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK
Entra clik imatge

Rompe Armarios

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013

identv

identv

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
Fes clik imatge

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA
GALERIA FOTOS

Noms propis

Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013

NO COMIAT HOMÒFOB

NO COMIAT HOMÒFOB
SIGNA PETICIÓ

La lluita política contra l' homofòbia

La lluita política contra l' homofòbia
Eugeni Rodríguez FAGC.video vilaweb

Entrevista Pau Gàlvez FAGC

Entrevista Pau Gàlvez FAGC
25 Anys FAGC Girona

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102
COMPAREIXENCA AL PARLAMENT

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA
Volem llei contra la LGTBfòbia

CONTRA LGTBfòbia LABORAL

CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013

ESPAI PÚBLIC LGTB

ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia

DIA VISIBILITAT LÈSBICA

DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA
Video oficial IDEM TV aprovacio nom.14.03.2013

twitter

Vistas de página en total

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE
FES CLIK PER DENUNCIAR

ESTIMA COM VULGUIS

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI
SEGUEIX A FACEBOOK.clik per entrar

Eugeni Rodríguez a TWITTER

Eugeni Rodríguez a TWITTER
Clik imatge per seguir

UNA GLORIETA PER LA SONIA

UNA GLORIETA PER LA SONIA
Video IDENTV

28 JUNY 2013

28 JUNY 2013
SEGUEIX LA DIADA LGTBI 2013

25 ANYS FAGC GIRONA

25 ANYS FAGC GIRONA
Febrer 1988/2013

PREMIS 17 DE MAIG

PREMIS 17 DE MAIG
CONTRA L'HOMOFÒBIA

TERAPIA FLORAL

TERAPIA FLORAL
Ayuda a Recuperar tu equilibrio

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
FES CLIK FAGC PER COL.LABORAR

EL 2012 EN IMATGES

EL 2012 EN IMATGES
ROMPEARMARIOS

GRUP FAGC A FACEBOOK

GRUP FAGC A FACEBOOK
PARTICIPA AL GRUP

35 ANYS PRIMER MITING FAGC

35 ANYS PRIMER MITING FAGC
NO LEY PELIGROSIDAD SOCIAL

GALERIA FOTOS

GALERIA FOTOS
CONCENTRACIÓ CONSOLAT UGANDA

INFORME HOMOFOBIA

INFORME HOMOFOBIA
2011-2012

ENTREVISTA A FAGC

ENTREVISTA A FAGC
A IDEM TV

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS
consulta document

MEMÒRIA LGTB

MEMÒRIA LGTB
SÒNIA I SITGES.video 2012

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL

GALERIA ENGANXINES FAGC

GALERIA ENGANXINES FAGC
GALERIA ENGANXINES FAGC

EL ROTO

EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012

Seguidores

Archivo del blog


"OJOS QUE NO VEN"

"OJOS QUE NO VEN"
Víctimas del fascismo desde la transición. Clik Imatge

Eugeni Rodriguez WP

Eugeni Rodriguez WP
Nuevo Blog en WordPress

Mi Revolución

Mi Revolución
Emma Goldman

VUELVEN LAS PERRAS...

VUELVEN LAS PERRAS...
ATENTAS A LA ESCENA MUSICAL

No pena de mort LGTB

No pena de mort LGTB
A 5 països del móm

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO
Consigue tu cuadro Numerológico.clik imagen

NO CENSURA AJUNT BCN

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
Video inforrne sobre homofòbia

VIDEO MANI LGTB CU28J

VIDEO MANI LGTB CU28J
BARCELONA 30 JUNY 2O12

Venta On-Line 4.95 €uros

Dels Drets A Les Llibertats
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical. Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]

15000 PERSONES.FOTOS MANI

15000 PERSONES.FOTOS MANI
GRÀCIES PER FER-NOS MÉS FORTES

VIDEO 28 JUNY 2012

VIDEO 28 JUNY 2012
EDITAT PER PAU.G-FAGC-

PRIMER NOM NOMENCLATOR

PRIMER NOM NOMENCLATOR
VOLEM TRANSSEXUAL SONIA EL SEGON

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA
Albun fotos XXI aniversari.

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON
ATUREM PENA MORT A UGANDA

NO HOMOPHOBES

NO HOMOPHOBES
TWITTS HOMÓFOBOS INGLÉS

OPINIÓ.

OPINIÓ.
El iva de los derechos lgtb

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ
PORTAVEU DEL FAGC

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI
SIGNA CONTRA ORDENANÇA MADRID

VIDEO OFICIAL IDAIO

VIDEO  OFICIAL IDAIO
17 DE MAIG DIA INTERNACIONAL CONTRA L' HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA
SEGUEIX A TWITTER

"DESPIERTA" Corto Animación

"DESPIERTA" Corto Animación
El Revivir De La Homosexualidad De Una Niña

O P I N I Ó N O P I N I O N

O P I N I Ó N  O P I N I O N
ARTICULOS DE OPINIÓN TEMAS DE ACTUALIDAD

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL
Video de IDEM TV

Blog Archive