jueves, 30 de diciembre de 2010
Un monòlit als gais davant de la Sagrada Família

Un monòlit als gais davant de la Sagrada Família
El monument és un homenatge als represaliats per raons de sexe
JORDI MUMBRÚ BARCELONA 30/12/2010 03:18 Actualizado: 30/12/2010 06:33
Després de diverses negociacions per trobar la millor ubicació possible, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit que instal·larà el monument als gais a la plaça de la Sagrada Família, als jardins que hi ha davant del temple, segons ha pogut saber Públic.
Des de fa mesos, el departament de Drets Civils i els diferents col·lectius de la ciutat que lluiten contra l'homofòbia han estat discutint aquest punt, que està inclòs dins del Pla Municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual, aprovat l'any 2009.
El text fixava que calia "instal·lar un monument a les persones gais, lesbianes i transsexuals represaliades en un espai cèntric de la ciutat". Després d'estudiar diferents alternatives, des del departament de Drets Civils van decidir que l'espai més adient eren els jardins de la Sagrada Família.
La directora de Drets Civils, Rosa Bada, va confirmar ahir l'acord i el va defensar, assegurant que l'espai escollit "és un lloc cèntric que ja s'estava remodelant, de manera que no representa una despesa explícita".
La directora de Drets Civils, Rosa Bada, va confirmar ahir l'acord i el va defensar, assegurant que l'espai escollit "és un lloc cèntric que ja s'estava remodelant, de manera que no representa una despesa explícita".
Bada va avançar que el monument serà en realitat "un monòlit en forma de triangle" que portarà una inscripció en record a les persones represaliades per la seva orientació sexual i que s'ubicarà en una de les cantonades. L'objectiu és inaugurar el monòlit el proper mes de febrer.
Lluny del Gaixample
La ubicació final queda molt lluny de la zona coneguda com Gaixample, que havia estat una de les propostes per estudiar. Bada va explicar que "d'aquesta manera queda clar que és un monument per a la ciutat, patrimoni de tots i de tota la ciutat".
Una altra de les alternatives que s'havien plantejat era al Parc de la Ciutadella, on fa 18 anys un grup d'extrema dreta va apallissar Sònia, una dona transsexual, fins a la mort.
L'assassinat va convertir Sònia en un símbol del moviment.
Lluny del Gaixample
La ubicació final queda molt lluny de la zona coneguda com Gaixample, que havia estat una de les propostes per estudiar. Bada va explicar que "d'aquesta manera queda clar que és un monument per a la ciutat, patrimoni de tots i de tota la ciutat".
Una altra de les alternatives que s'havien plantejat era al Parc de la Ciutadella, on fa 18 anys un grup d'extrema dreta va apallissar Sònia, una dona transsexual, fins a la mort.
L'assassinat va convertir Sònia en un símbol del moviment.
Eugeni Rodríguez, president del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, una de les entitats que participa en les negociacions, va insistir en la ubicació del Parc de la Ciutadella, ja que "Sònia és el millor símbol contra l'homofòbia".
Rodríguez va explicar que, en ciutats com Londres i Nova York, els monuments d'homenatge als gais també estan en llocs on s'han viscut agressions homòfobes "per fer memòria i evitar que torni a passar".
Però des de l'ajuntament prefereixen que el monòlit no sigui un record d'una persona concreta. En el punt on van assassinar Sònia ja hi ha una placa de record. Tret del PP, la resta de partits presents a l'ajuntament estan a favor del monument
Rodríguez va explicar que, en ciutats com Londres i Nova York, els monuments d'homenatge als gais també estan en llocs on s'han viscut agressions homòfobes "per fer memòria i evitar que torni a passar".
Però des de l'ajuntament prefereixen que el monòlit no sigui un record d'una persona concreta. En el punt on van assassinar Sònia ja hi ha una placa de record. Tret del PP, la resta de partits presents a l'ajuntament estan a favor del monument
sábado, 11 de diciembre de 2010
CENSURA A LA FUNDACIÒ CAJA MURCIA
La Fundació CajaMurcia exposa des del 2 de desembre a Madrid De cossos i ànimes, obra de l'artista novella Pilar Echalecu. Però la mostra no està completa: falten cinc quadres, censurats a última hora "per a no ferir la sensibilitat de ningú". Aquests van ser els motius adduïts a la pròpia pintora pel director de la Fundació.
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

FAGC 40 ANYS

1975/2015
IN MEMORIAM

ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC

Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
"Em va recordar els fets d'Stonewall d'ara fa 44 anys, però al centre de Barcelona" JESÚS RODRÍGUE...
-
Por Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC. La muerte de Juan Andrés Benitez después de una intervención policial ha creado una lógica y ...
La cruda realidad

Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

ADEU A "LA BATA"

"NOU" TRIANGLE SITGES

HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA

STOP GENOCIDIO TRANS

PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez

President OCH.
PORNO BURKA

PROU IMPUNITAT

IN MEMORIAM

Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES

05/10/1996-05/10/2013
identv


Noms propis

El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"

Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL

Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB

Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA

26 D'ABRIL
Vistas de página en total

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA

DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO

EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog

Mi Revolución

Emma Goldman

Videos Transmaricabollofobia
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.
Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON

ILGA