jueves, 17 de noviembre de 2011
NO VOTES HOMOFOBIA
ANTES DE VOTAR-SI VOTAS- PIENSA MUY BIEN EN NO VOTAR A LOS PARTIDOS QUE NO ESTAN DE ACUERDO CON LOS DERECHOS Y LIBERTADES GLTB.
EL PETÒ DEL PAPA AMB UN IMANT
Retiren fotomuntatge del Papa i un imant besant-se apassionadament després de les protestes del Vaticà Després d'una airada protesta del Vaticà, la nova Fundació ‘Unhate‘, vinculada a la coneguda marca de moda italiana Benetton, ha retirat la imatge del Papa d'una campanya en la qual apareixen els fotomuntatges de diversos líders mundials… besant-se apassionadament. Entre ells, Joseph Ratzinger i Ahmed Mohamed el-Tayeb, imant de la mesquita AL-Azhar al Caire.
‘Unhate’ té com fi contrarestar la cultura de l'odi (també cap a les persones LGTB) promovent la pau, la tolerància i l'acostament entre pobles, creences i cultures. “Amb aquesta campanya hem decidit (…) convidar als ciutadans de tots els països (…) a reflexionar sobre com l'odi neix principalment de ‘la por de l'altre’ i d'allò que es desconeix”, ha afirmat Alessandro Benetton, vicepresident del grup. La campanya ha estat llançada aquest dimecres a París, al mateix temps que cartells gegants eren desplegats durant accions d'escamot ‘màrqueting’ a Milà, Nova York, Tel Aviv i en el pont Sant’Angelo de Roma, a pocs metres del Vaticà. La campanya mostrava imatges de líders mundials com els Presidents d'Estats Units, Barack Obama, i Veneçuela, Hugo Chávez (o, en altra foto, el líder xinès Hu Jintao); Angela Merkel i Nicolas Sarkozy; o els dirigents de les dues Corees (Kim Jong-il i Llig Myung-bak), entre uns altres, besant-se. Però la imatge més impactant, sens dubte, era la de Papa catòlic i el líder musulmà.
Una campanya que ens retrotrau a la dècada dels noranta, quan les campanyes d'Oliviero Toscani para Benetton van ser pioneres a vendre moda amb imatges que gens tenien a veure amb la roba, innovant el concepte i la imatge de la publicitat amb crítiques al poder, secular i eclesial. Després d'anys de perfil baix, la marca italiana sembla ara voler recuperar l'estil combatiu i polèmic que la va fer coneguda en tot el món.
Com era previsible, la imatge ha despertat les ires del Vaticà. El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, la condemnava durament i anunciava accions legals. Finalment, Benetton decidia la seva retirada. “Lamentem que la utilització de la imatge hi hagi ferit la sensibilitat dels fidels. La nostra campanya és sol per a combatre la cultura de l'odi en totes les seves formes. Hem decidit amb efecte immediat retirar aquesta imatge de qualsevol publicació”, expressava en un comunicat.
FESTA DE LA CULTURA GLT
El proper 17 de novembre tenim una interesant proposta cultural
ENS CONVIDEN A UNA PRESENTACIÒ DE LLIBRE GENS CONVENCIONAL-ELECTRÒNICA-
A partir de les 23h del dijous 17 a el bar "EL BARATO" ENS OFEREIXEN PASSAR UNA NIT DE FESTA ON PODEM SIMULTANEAR MÚSIGA AMB PARULES QUE ENS RECORDEN QUE HI HA UN LLIBRE QUE VOL APROPAR.SE A TÚ.
--------------------------------------------------------------------------------
EVENT CULTURAL
L-PRESENTACIÒ ELECTRONICA LLIBRE "DELS DRETS A LES LLIBERTATS"-
RIGHTS PARTY
DJ'S ITXO+ CARLES BENEDET
LLIBRES PROMOCIÒ SPECIAL...5 EUROS
ENS CONVIDEN A UNA PRESENTACIÒ DE LLIBRE GENS CONVENCIONAL-ELECTRÒNICA-
A partir de les 23h del dijous 17 a el bar "EL BARATO" ENS OFEREIXEN PASSAR UNA NIT DE FESTA ON PODEM SIMULTANEAR MÚSIGA AMB PARULES QUE ENS RECORDEN QUE HI HA UN LLIBRE QUE VOL APROPAR.SE A TÚ.
--------------------------------------------------------------------------------
EVENT CULTURAL
L-PRESENTACIÒ ELECTRONICA LLIBRE "DELS DRETS A LES LLIBERTATS"-
RIGHTS PARTY
DJ'S ITXO+ CARLES BENEDET
LLIBRES PROMOCIÒ SPECIAL...5 EUROS
![]() |
| carles benedet |
![]() |
| itxo |
miércoles, 16 de noviembre de 2011
Diario infame de la Zorra Suprema: nuevas experiencias
Diario infame de la Zorra Suprema: nuevas experiencias: de cada experiencia nacen nuevas criaturas. del cansancio de la academia y de un árbol sobre mi tejado nació Autopsia de una langosta . del ...
martes, 15 de noviembre de 2011
TRATAR EN MASCULINO A UNA TRANSEXUAL NO ATENTA CONTRA SU HONOR SÉGÚN EL TRIBUNAL SUPREMO
Hoy se ha dado a conocer la setencia del Tribunal Supremo a una casación presentad por el C T C-colectiu de transsexuals de catalunya-
El CTC interpuso una denuncia contra el ex president de la Generalitat Jordi Pujol, por haberse dirigido con la expresión-Benvolgut senyor- a la secretaria del Colectivo de transexuales.
El Supremo considera que el ex president no redactó la carta objeto de la demanda.También desestima que fuera ofensivo la expresión -que es fotin- dirigida supuestamente a la comunidad tranx por parte de un diputado .
L' Observatori Contra l' Homofòbia y el FAGC , LAMENTA LA POCA SENSIBILIDAD DEMOSTRADA ANTE LA DIGNIDAD DE LAS PERSONAS Y EN CONCRETO DE LAS MUJERES TRANSEXUALES.
El CTC interpuso una denuncia contra el ex president de la Generalitat Jordi Pujol, por haberse dirigido con la expresión-Benvolgut senyor- a la secretaria del Colectivo de transexuales.
El Supremo considera que el ex president no redactó la carta objeto de la demanda.También desestima que fuera ofensivo la expresión -que es fotin- dirigida supuestamente a la comunidad tranx por parte de un diputado .
L' Observatori Contra l' Homofòbia y el FAGC , LAMENTA LA POCA SENSIBILIDAD DEMOSTRADA ANTE LA DIGNIDAD DE LAS PERSONAS Y EN CONCRETO DE LAS MUJERES TRANSEXUALES.
20.000 BODAS HOMOSEXUALES DESDE LA APROBACIÓN DE LA LEY
Desde la aprobación de la ley del Matrimonio en 2005, que permite casarse a personas del mismo sexo, se han realizado en el Estado Español 19.500 enlaces -segun el INE-
De los 170 815 matrimonios contraidos, un 2.1% del total lo son entre parejas del mismo sexo.
Es decir en 2010 se celebraron en el Estado Español 2216 matrimonios homosexuales, 2216 entre hombres y 1367 entre mujeres.
De los 170 815 matrimonios contraidos, un 2.1% del total lo son entre parejas del mismo sexo.
![]() |
| Campiño de Ranas, tiene el record de bodas gais |
ALEGACIONES CONTRA EL CIERRE DEL REGISTRO DE PAREJAS DE BARCELONA
HACE UNOS DIAS SE CERRO EL REGISTRO DE PAREJAS DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
LA SUPRESIÓN DE ESTE SERVICIO-UNIVERSAL, PÚBLICI Y GRATUITO- SUPONE UN RECORTE A NUESTROS DERECHOS, Y MÁS SIN HABER INFORMADO PREVIAMENTE A LAS ENTIDADES QUE LO DEMANDAMOS EN SU DIA.
ANTE ESTA SITUACIÓN EL MOVIMIENTO LGTB DE LA CIUDAD ESTAMOS PREPARANDO UN PLIEGO DE ALEGACIONES, EXIGIENDO SU INMEDIATA OBERTURA.
LA SUPRESIÓN DE ESTE SERVICIO-UNIVERSAL, PÚBLICI Y GRATUITO- SUPONE UN RECORTE A NUESTROS DERECHOS, Y MÁS SIN HABER INFORMADO PREVIAMENTE A LAS ENTIDADES QUE LO DEMANDAMOS EN SU DIA.
ANTE ESTA SITUACIÓN EL MOVIMIENTO LGTB DE LA CIUDAD ESTAMOS PREPARANDO UN PLIEGO DE ALEGACIONES, EXIGIENDO SU INMEDIATA OBERTURA.
Diario infame de la Zorra Suprema: la culpa no es patrimonio del psicoanálisis (ni de...
Diario infame de la Zorra Suprema: la culpa no es patrimonio del psicoanálisis (ni de...: Para alguna gente, el sábado 12 fue la primera vez que mucha gente nos manifestamos por el caso 4F. Alertados por los abogados de los terrib...
lunes, 14 de noviembre de 2011
NO CABEN MATICES NI RECORTES A LOS DERECHOS DEL COLECTIVO GLTB
EN EL DEBATE SOBRE DERECHOS CIVILES QUE PUBLICA HOY "EL PERIODICO"-13 NOV2011,EL PRESIDENTE DE L' OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA SE DECLARA CONTRARIO A CUALQUIER REBAJA EN LOS AVANCES CONSEGUIDOS.
EUGENI RODRÍGUEZ RECORDÓ AL PP QUE NO SOLO QUIEREN CAMBIAR EL NOMBRE DE MATRIMONIO POR "UNIONES CIVILES" INTENTAN PASARNOS A LA 8 REGIONAL DE LOS DERECHOS CIVILES Y EN ESTE SENTIDO AFIRMÓ" NO CABEN MATICES EN LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE LAS PERSONAS"
![]() |
| EUGENI RODRIGUEZ | <><>
domingo, 13 de noviembre de 2011
ENVIEM CORREUS A LES EMBAIXADES CONTRA LA PENA DE MORT PER HOMOSEXUALITAT
ENVIAR A . info@arabiasaudi.org secretaria@embajadayemen.es sudani49@hotmail.com ambarin@embajadamauritania.es embiran@hotmail.com
![]() |
| CONCENTRACIÒ 24 NOV 20H PLÇ SANT JAUME BCN |
SR EMBAJADOR
Sr, El pais que usted representa condena con la PENA DE MUERTE a las personas homosexuales, por el único hecho de desarrollar el libre ejercicio de su afectividad-sexualidad.
Condenar a muerte a una persona por ejercitar el derecho fundamental al propio cuerpo contraviene los artículos 3, 5,6 y 9 de la DECLARACION UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS.
Artículo 3.
Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.
.
Artículo 5.
Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.
Artículo 6.
Todo ser humano tiene derecho, en todas partes, al reconocimiento de su personalidad.
.
Artículo 9.
Nadie podrá ser arbitrariamente detenido, preso o desterrado
Sr Embajador, condenar a muerte a una persona por su orientación sexual supone un gravisimo atentado a las libertades intrísicas de todo ser humano.
Ante esta inaceptable situación EXIGIMOS.
Haga llegar a las autoridades competentes de su pais nuestro absoluto rechazo a la PENA DE MUERTE POR HOMOSEXUALIDAD.
Del mismo modo DEMANDAMOS LA ABOLICIÓN INMEDIATA DE LA PENA DE MUERTE EN SU PAÍS Y EN CONCRETO EN LOS SUPUESTOS DERIVADOS POR HOMOSEXUALIDAD.
Atentamente.
Eugeni Rodríguez.
Portavoz del Front d'Alliberament Gai de Catalunya-FAGC- Presidente Observatori Contra l' Homofòbia
C/Verdi 88 08012.Barcelona.
Telefono.93 217 26 69
UN PUEBLO DE TAN SOLO 50 HABITANTES, LLEVA CASADAS A 240 PAREJAS HOMOSEXUALES.-CAMPILLO DE RANAS LIDER MUNDIAL EN BODAS ENTRE PERSONAS DEL MISMO SEXO
“”
El municipio con más enlaces gais teme que el PP los prohíba
Natalia Junquera Campillo de Ranas 12 NOV 2011 -EL PAÍS
Los habitantes de Campillo de Ranas (Guadalajara) cabrían en un edificio. Son 50, muchos de ellos fugitivos de las grandes ciudades o, como se les llama con algo de pompa, neorrurales. Pero este pueblo ha celebrado este año 80 bodas, 30 de ellas entre personas del mismo sexo. Su alcalde, Francisco Maroto (PSOE) tiene el récord de enlaces gais. Desde que gobierna la localidad —es su tercera legislatura— ha casado a 800 parejas, de las que un 30% son homosexuales. Por tener más bodas que vecinos, Campillo de Ranas y Maroto han sido noticia en The New York Times y la revista Time. EL PAÍS quiso volver a este pueblo en campaña para preguntar si hay miedo a que el PP derogue la ley si gana el 20-N. Lo hay.
"Noto preocupación. Estoy casando todos los fines de semana, no paro, y a veces hasta tres en un día. He oído muchos comentarios de parejas que, ante la posibilidad de que el PP se cargue la ley, han decidido tirar para adelante y casarse", cuenta Maroto, convencido de que Rajoy la derogará. Cuando el Gobierno de Zapatero aprobó la reforma legal, en 2005, en Campillo de Ranas hacía más de 30 años que no se casaba nadie. "El PP llamó a la objeción de conciencia y salieron algunos alcaldes diciendo que ellos no iban a casarnos. El juez de paz de aquí dimitió porque no quería incluir esos matrimonios en los libros de familia. Yo quise dar un paso al frente y decir 'yo sí caso", relata Maroto, que ha terminado casándose con el juez de paz que sustituyó al objetor.
No paro de casar", dice Maroto, el alcalde con el récord de bodas gais
Se convirtió en un fenómeno. Campillo de Ranas, en el valle del pico Ocejón —que se hizo famoso por el anuncio en el que un abuelo cabrero preguntaba "¿Y qué, el Madrid otra vez campeón de Europa?"—, uno de los pueblos más bonitos de la ruta de arquitectura negra (por la pizarra de las casas), era descrito en Time como "Las Vegas Ibérica" y Andrés F. Rubio rodaba un documental, Campillo sí quiero, que casi dio la vuelta al mundo (Oslo, Buenos Aires, Turín, Nueva York, Londres, Bogotá, México D.F., Lisboa, Riga...). "En los estrenos, me sentía como un embajador de España. Por primera vez éramos referente en algo. Y venía un noruego, por ejemplo y me decía: 'qué envidia'. Ellos entonces tenían una ley de amigos como la que quería hacer el PP", recuerda Maroto.
El alcalde hace balance de la aplicación de la ley. "El PP decía que esto equivalía a disolver la familia porque los gais se iban a casar y divorciar como locos. El tiempo ha demostrado que se han casado parejas de muchos años".
Pero que se celebren más bodas que gente vive en el pueblo no es lo único extraordinario que sucede en Campillo de Ranas. A la hora de la siesta, se ven pasar camiones con material de construcción. Aquí no han dejado de venderse casas. Muchas son para gente de la ciudad. Parejas gais como Julián Corral, (excontable) y Alberto (trabajador en una empresa de animación) de Madrid, que lo dejaron todo y abrieron un bar en Campillo, La Garduña, "Aquí hay mucha tolerancia", cuenta Julián, mientras se enfada al ver un resumen del debate Rajoy-Rubalcaba. "Yo salí tarde del armario, con 37 años. Ahora tengo 57 y llevo 20 con mi pareja. Poder casarme es un derecho, y que el PP lo haya llevado al Constitucional, una estupidez. No hace daño a nadie. Al PP le gustaría que la homosexualidad volviera a los armarios".
Julián López, de 46 años, está encantado con el ajetreo de bodas. "Yo me vine hace 14 años desde Carabanchel. Aquí tengo cosas que en Madrid nunca podría tener: una casa de 200 metros, aparcamiento y un restaurante, La Fragua, al que viene mucha gente por las bodas. ¡Hago 4.000 croquetas todos los meses
El municipio con más enlaces gais teme que el PP los prohíba
![]() |
| Campiño de Ranas |
Los habitantes de Campillo de Ranas (Guadalajara) cabrían en un edificio. Son 50, muchos de ellos fugitivos de las grandes ciudades o, como se les llama con algo de pompa, neorrurales. Pero este pueblo ha celebrado este año 80 bodas, 30 de ellas entre personas del mismo sexo. Su alcalde, Francisco Maroto (PSOE) tiene el récord de enlaces gais. Desde que gobierna la localidad —es su tercera legislatura— ha casado a 800 parejas, de las que un 30% son homosexuales. Por tener más bodas que vecinos, Campillo de Ranas y Maroto han sido noticia en The New York Times y la revista Time. EL PAÍS quiso volver a este pueblo en campaña para preguntar si hay miedo a que el PP derogue la ley si gana el 20-N. Lo hay.
"Noto preocupación. Estoy casando todos los fines de semana, no paro, y a veces hasta tres en un día. He oído muchos comentarios de parejas que, ante la posibilidad de que el PP se cargue la ley, han decidido tirar para adelante y casarse", cuenta Maroto, convencido de que Rajoy la derogará. Cuando el Gobierno de Zapatero aprobó la reforma legal, en 2005, en Campillo de Ranas hacía más de 30 años que no se casaba nadie. "El PP llamó a la objeción de conciencia y salieron algunos alcaldes diciendo que ellos no iban a casarnos. El juez de paz de aquí dimitió porque no quería incluir esos matrimonios en los libros de familia. Yo quise dar un paso al frente y decir 'yo sí caso", relata Maroto, que ha terminado casándose con el juez de paz que sustituyó al objetor.
No paro de casar", dice Maroto, el alcalde con el récord de bodas gais
Se convirtió en un fenómeno. Campillo de Ranas, en el valle del pico Ocejón —que se hizo famoso por el anuncio en el que un abuelo cabrero preguntaba "¿Y qué, el Madrid otra vez campeón de Europa?"—, uno de los pueblos más bonitos de la ruta de arquitectura negra (por la pizarra de las casas), era descrito en Time como "Las Vegas Ibérica" y Andrés F. Rubio rodaba un documental, Campillo sí quiero, que casi dio la vuelta al mundo (Oslo, Buenos Aires, Turín, Nueva York, Londres, Bogotá, México D.F., Lisboa, Riga...). "En los estrenos, me sentía como un embajador de España. Por primera vez éramos referente en algo. Y venía un noruego, por ejemplo y me decía: 'qué envidia'. Ellos entonces tenían una ley de amigos como la que quería hacer el PP", recuerda Maroto.
El alcalde hace balance de la aplicación de la ley. "El PP decía que esto equivalía a disolver la familia porque los gais se iban a casar y divorciar como locos. El tiempo ha demostrado que se han casado parejas de muchos años".
Pero que se celebren más bodas que gente vive en el pueblo no es lo único extraordinario que sucede en Campillo de Ranas. A la hora de la siesta, se ven pasar camiones con material de construcción. Aquí no han dejado de venderse casas. Muchas son para gente de la ciudad. Parejas gais como Julián Corral, (excontable) y Alberto (trabajador en una empresa de animación) de Madrid, que lo dejaron todo y abrieron un bar en Campillo, La Garduña, "Aquí hay mucha tolerancia", cuenta Julián, mientras se enfada al ver un resumen del debate Rajoy-Rubalcaba. "Yo salí tarde del armario, con 37 años. Ahora tengo 57 y llevo 20 con mi pareja. Poder casarme es un derecho, y que el PP lo haya llevado al Constitucional, una estupidez. No hace daño a nadie. Al PP le gustaría que la homosexualidad volviera a los armarios".
Julián López, de 46 años, está encantado con el ajetreo de bodas. "Yo me vine hace 14 años desde Carabanchel. Aquí tengo cosas que en Madrid nunca podría tener: una casa de 200 metros, aparcamiento y un restaurante, La Fragua, al que viene mucha gente por las bodas. ¡Hago 4.000 croquetas todos los meses
sábado, 12 de noviembre de 2011
EL CGB ORGANITZA "LES POLÍTIQUES GLTB A DEBAT-PERILLA LA LLEI DEL MATRIMONI-
AQUESTA TARDE 12 DE NOVEMBRE AL CENTRE CÍVIC URGELL, EN TINGUT OCASIÒ DE CONEIXER LES POLÍTIQUES GLTB DELS DIFERENTS PARTITS .
CAL DESTACAR LA PROPOSTA DEL CANDIDAT PER ICV-EUIA ALEIX AGUILERA, DEMANANT UN CAMVI A LA CONSTITUCIÒ -ALEIX HA CONECTAT MOLT BÈ AMB EL PÚBLIC-QUE PERMETI DEFINITIVAMENT EL CASAMENT HOMOSEXUAL.
CAL DESTACAR LA PRESÉNCIA DE LA DIPUTADA DOLORS MONTSERRAT DEL PP. QUE HA INDICAT DIFERENTS SENSIBLITATS EN EL SEU PARTIT SOBRE EL MATRIMONI ENTRE PERSONES DEL MATEIX SEXE, COMENTARI QUE HA PORTAT A L' INDIGNACIÒ DE LA SALA.
XAVIER FLORESTA-MOLT CONEIXEDOR DE LA REALITAT GLTB, HA PRONOSTICAT TEMPS DIFICILS SI GUANYA EL PP, CRIDANT A LA FEINA CONSTANT CONTRA L' HOMOOFÒBIA.
RICARDO CASTRO DEL PSC, HA DEMANAT MOVILITZACIÒ CONTRA ELS PARTITS QUE VOLEN RETALLAR ELS NOSTRES DRETS.
EDUARD VILAPLANA, DE LA CUP HA REMARCAT LA NECESITAT DE CONSOLIDAR LES LLIBERTATS PER DAMUNT DELS NEGOCIABLES DRETS.
![]() |
| aleix aguilera |
CAL DESTACAR LA PROPOSTA DEL CANDIDAT PER ICV-EUIA ALEIX AGUILERA, DEMANANT UN CAMVI A LA CONSTITUCIÒ -ALEIX HA CONECTAT MOLT BÈ AMB EL PÚBLIC-QUE PERMETI DEFINITIVAMENT EL CASAMENT HOMOSEXUAL.
EL REPRESENTANT DE CIU, JOAN MIRÒ S' HA DESMARCAT DE LES DECLARACIONS I POSTURES DE DURAN I LLEIDA CONTRARIES EL MATRIMONI HOMOSEXUAL.
CAL DESTACAR LA PRESÉNCIA DE LA DIPUTADA DOLORS MONTSERRAT DEL PP. QUE HA INDICAT DIFERENTS SENSIBLITATS EN EL SEU PARTIT SOBRE EL MATRIMONI ENTRE PERSONES DEL MATEIX SEXE, COMENTARI QUE HA PORTAT A L' INDIGNACIÒ DE LA SALA.
XAVIER FLORESTA-MOLT CONEIXEDOR DE LA REALITAT GLTB, HA PRONOSTICAT TEMPS DIFICILS SI GUANYA EL PP, CRIDANT A LA FEINA CONSTANT CONTRA L' HOMOOFÒBIA.
RICARDO CASTRO DEL PSC, HA DEMANAT MOVILITZACIÒ CONTRA ELS PARTITS QUE VOLEN RETALLAR ELS NOSTRES DRETS.
EDUARD VILAPLANA, DE LA CUP HA REMARCAT LA NECESITAT DE CONSOLIDAR LES LLIBERTATS PER DAMUNT DELS NEGOCIABLES DRETS.
C.G.B PRESENTA Avenços i retrocessos en polítiques socials per als propers anys"
Debat Polític: "Avenços i retrocessos en polítiques socials per als propers anys"
...
Amb l'objectiu d'analitzar les propostes en totes les polítiques socials per als propers anys des de l'Estat Espanyol, el proper dissabte 12 de novembre, a les 18.30h a l'auditori del Centre Cívic Urgell (c. Comte d'Urgell, 145), tindrà lloc un debat amb representants de les formacions polítiques que hagin acceptat la invitació a participar.
El Col•lectiu Gai de Barcelona (CGB), organització amb més de 30 anys dins de la lluita per la defensa dels Drets Humans de les persones GLTB, en vista de les pròximes eleccions a l'Estat Espanyol del 20 de novembre, considera de vital importància establir un diàleg entre membres de les formacions polítiques, les organitzacions socials i la ciutadania en general.
Per aquest motiu, ens agradaria comptar amb la seva presència en el debat que organitzem sota el nom de "Avenços i retrocessos en polítiques socials per als pròxims anys", que tindrà lloc el proper dissabte 12 de novembre a les 18.30h a l'auditori Centre Cívic Urgell.
En aquesta sessió hi seran presents representants de diferents formacions polítiques (CiU, CUP, ERC, GLBTH/TSI, ICV-EUiA, PACMA, PIRATA.CAT, PPC, PSC, TSI, SI i UPyD fins al moment), que tan amablement han acceptat la nostra invitació al debat. Tots ells tindran l'oportunitat de presentar un anàlisi sobre els actuals problemes en temàtica social a Catalunya i a l'Estat Espanyol i quines són les solucions que les diferents formacions polítiques proposen.
Així mateix, en l'acte estaran presents diferents organitzacions socials i la ciutadania en general, amb la finalitat d'establir un diàleg on ajustar les línies polítiques a tenir en compte per als propers anys, les quals formen part dels respectius programes de govern de les formacions polítiques participants.
El CGB té el convenciment que la conjuntura electoral és propícia per a aquesta trobada on es pugui reflexionar sobre els desafiaments que la situació dels drets de lesbianes, gais, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals i queers es plantegen en els temps actuals, tant a nivell local com a nivell global, i realitzar de la lluita de tots els sectors de la societat un fet polític, que es reflecteixi en l'augment del respecte a la diversitat sexual i identitat de gènere.
Els assistents/representants per part de les diferents formacions polítiques són:
Aguilera, Aleix (Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA))
Barriendos, Pilar (Unió Progrés i Democràcia (UPyD))
Castro, Ricardo (Partit Socialista de Catalunya (PSC))
Català, Lluís (Solidaritat Catalana per la Independència (SI))
Florensa, Xavier (Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) + Reagrupament)
Mir, Pere (GLBTH/TSI)
Miró, Joan M. (Convergència i Unió (CiU))
Montserrat, Dolors (Partit Popular de Catalunya (PPC))
Rodríguez, Marco A. (Pirates de Catalunya PIRATA.CAT)
Valle, Toni (Partit Animalista PACMA)
Vilaplana, Eduard (Candidatures d'Unitat Popular (CUP))
El moderador és:
Felip González (CGB)
El temps aproximat és:
18:30h: Inici de l'acte
18:30-19:00h: Presentació de l'acte i dels assistents.
19:00-20:30h: Es donarà la paraula al públic assistent per fer preguntes a la taula. Les preguntes poden estar dirigides a un representant en concret o a tots ells.
20:30-21:30h: Cada representant tindrà un màxim de 5 minuts per fer la seva conclusió.
21:30-22:00h: Petit refrigeri al pati interior.
22.00h: Fi de l'acte
viernes, 11 de noviembre de 2011
AFILIA'T EL FAGC LLUITA CONTRA L' HOMOFÒBIA
http://fagc.org/viewpage.php?page_id=3 CLIKA PER FER-TE SOCI/A
Condemnen a l'assassí de l'activista pels drets dels gai a Uganda
Condemnen a l'assassí de l'activista pels drets dels gai a Uganda
Sidney Nsubunga Enoch, ciutadà ugandès, va ser sentenciat a 30 anys de presó per l'assassinat al gener del principal activista dels drets dels homosexuals del país, David Kato.
Sidney Nsubunga Enoch va admetre haver bastonejat amb un martell a Kato fins a matar-lo, fen servir el gastat argument homofòbic, de que va ser a causa de les seves insinuacions sexuals.
L'assassinat va ser condemnat en tot el món.
Segons corresponsals, el crim va posar en relleu la generalitzada que està l'homofòbia a Uganda.
David Kato va assumir la revista Rolling Stone que estava publicant fotos dels homes que va identificar com gai
Després de l'assassinat, el parlament d'Uganda, va suspendre sense debatre-la.
Font: BBC
Sidney Nsubunga Enoch, ciutadà ugandès, va ser sentenciat a 30 anys de presó per l'assassinat al gener del principal activista dels drets dels homosexuals del país, David Kato.
Sidney Nsubunga Enoch va admetre haver bastonejat amb un martell a Kato fins a matar-lo, fen servir el gastat argument homofòbic, de que va ser a causa de les seves insinuacions sexuals.
L'assassinat va ser condemnat en tot el món.
Segons corresponsals, el crim va posar en relleu la generalitzada que està l'homofòbia a Uganda.
Kato va ser assassinat després que un diari va publicar els noms i adreces de persones que van dir eren gais o lesbianes sota el títol "Que els pengin".
David Kato va assumir la revista Rolling Stone que estava publicant fotos dels homes que va identificar com gai
Ell era un mestre d'escola i activista pels drets gai que havia encapçalat una campanya en contra d'un controvertit projecte de llei que incloïa la introducció de la pena de mort per a alguns actes homosexuals.
Després de l'assassinat, el parlament d'Uganda, va suspendre sense debatre-la.
EUA President Barack Obama va condemnar el projecte de llei i els donants han instat el govern d'Uganda per assegurar que no es converteixi en llei.
El mes passat, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va dir que el Regne Unit podria reduir l'ajuda als països que es neguen a legalitzar l'homosexualitat.
El president d'Uganda Yoweri Museveni assessor, John Nagenda, va acusar Cameron de l'adopció d'una "mentalitat d'assetjament" i de tractar els ugandesos com "nens".
L'homosexualitat és il · legal en la majoria dels països africans.
Font: BBC
jueves, 10 de noviembre de 2011
Un apassionat petó gai entre un musulmà i un redactor, la resposta de 'Charlie Hebdo' a l'atemptat de París
Un apassionat petó gai entre un musulmà i un redactor, la resposta de 'Charlie Hebdo' a l'atemptat de París
El setmanari satíric Charlie Hebdo ha publicat el seu primer número després de l'atemptat que va provocar greus danys en la seva redacció de París, i que va tenir lloc després que el setmanari francès publiqués en portada una caricatura de Mahoma . El fet amb una altra portada que pot ser polèmica: una vinyeta que mostra a un musulmà i un redactor de Charlie Hebdo besant-se apassionadament ...
"L'amor és més fort que l'odi", és la frase que acompanya la vinyeta, obra del dibuixant Luz, el mateix que signava la caricatura de Mahoma que va aparèixer en portada abans de l'atemptat. "Cent cops de fuet si no et mors de riure ", deia llavors el suposat Mahoma, " redactor en cap convidat "en una edició especial del setmanari anomenada Chari Hebdo.
La imatge del petó és la valenta resposta que Charlie Hebdo ha volgut donar als extremistes, simbolitzant la pau entre el col·lectiu musulmà i el setmanari. És molt probable, però, que desencadeni de nou les seves ires, tenint a més en compte que alguns mitjans han interpretat la imatge de la vinyeta com la d'un suposat "Mahoma gai" (encara que en cap moment, convé precisar, la portada al·ludeix a que el personatge representat sigui Mahoma).
El setmanari satíric Charlie Hebdo ha publicat el seu primer número després de l'atemptat que va provocar greus danys en la seva redacció de París, i que va tenir lloc després que el setmanari francès publiqués en portada una caricatura de Mahoma . El fet amb una altra portada que pot ser polèmica: una vinyeta que mostra a un musulmà i un redactor de Charlie Hebdo besant-se apassionadament ...
"L'amor és més fort que l'odi", és la frase que acompanya la vinyeta, obra del dibuixant Luz, el mateix que signava la caricatura de Mahoma que va aparèixer en portada abans de l'atemptat. "Cent cops de fuet si no et mors de riure ", deia llavors el suposat Mahoma, " redactor en cap convidat "en una edició especial del setmanari anomenada Chari Hebdo.
La imatge del petó és la valenta resposta que Charlie Hebdo ha volgut donar als extremistes, simbolitzant la pau entre el col·lectiu musulmà i el setmanari. És molt probable, però, que desencadeni de nou les seves ires, tenint a més en compte que alguns mitjans han interpretat la imatge de la vinyeta com la d'un suposat "Mahoma gai" (encara que en cap moment, convé precisar, la portada al·ludeix a que el personatge representat sigui Mahoma).
martes, 8 de noviembre de 2011
proyeccioneS
Muchas veCEs-que no siempre-es más fácil proyectar sobre los demás nuestras miserias y contradiciones.
Resulta muy consolador y llevado al límite, puede hacernos cambiar la percepción sobre la realidad.
Muchas veces-que no siempre- mirar para otro lado es mejor que mirarse para adentro. Señalar con el dedo más alentador que dar la mano a torcer.
Los acontecimientos tienen una histografia que nos guste o no es la única secuencia objetiva y demostrable, pero siempre nos queda la demagogia para nadar y guardar la ropa.
Muchas veces-que no siempre-la falacia es adorada por las mentes sectarias que juegan a juzgar desde la arrogancia de un apropiado victimismo.
Solo algunas veces-casi nunca- es más dificil callar que
hacer de proyector.
Si algunas veces la ética propia puede con tanta estética y pose.
Eugeni Rodriguez
Resulta muy consolador y llevado al límite, puede hacernos cambiar la percepción sobre la realidad.
Muchas veces-que no siempre- mirar para otro lado es mejor que mirarse para adentro. Señalar con el dedo más alentador que dar la mano a torcer.
Los acontecimientos tienen una histografia que nos guste o no es la única secuencia objetiva y demostrable, pero siempre nos queda la demagogia para nadar y guardar la ropa.
Muchas veces-que no siempre-la falacia es adorada por las mentes sectarias que juegan a juzgar desde la arrogancia de un apropiado victimismo.
Solo algunas veces-casi nunca- es más dificil callar que
hacer de proyector.
Si algunas veces la ética propia puede con tanta estética y pose.
Eugeni Rodriguez
Ricky Martin es fa espanyol per poder casar-se amb el seu nòvio
Ricky Martin es fa espanyol per poder casar-se amb el seu nòvio
El consell de ministres ha concedit aquest divendres la nacionalitat espanyola a l'actor Benicio Monserrate del Toro i al cantant Enrique Martín Morales (Ricky Martin). "Ens en felicitem, ja que són reconeguts en diverses disciplines artístiques i volen compartir la nacionalitat amb nosaltres", ha anunciat el ministre portaveu, José Blanco, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.
EL cantant hauria demanat la nacionalitat per poder casar-se amb la seva parella, Carlos González, segons publica el diari El País, que assegura que la parella cria de manera conjunta els dos fills del cantant.
El rotatiu afegeix que tot i que Martin es podria haver casat en alguns dels estats dels EUA que tenen legalitzat el matrimoni homosexual, prefereixen fer-ho a Espanya "per reconèixer la tasca del govern de Zapatero en defensa dels drets dels gais".
El consell de ministres ha concedit aquest divendres la nacionalitat espanyola a l'actor Benicio Monserrate del Toro i al cantant Enrique Martín Morales (Ricky Martin). "Ens en felicitem, ja que són reconeguts en diverses disciplines artístiques i volen compartir la nacionalitat amb nosaltres", ha anunciat el ministre portaveu, José Blanco, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.
EL cantant hauria demanat la nacionalitat per poder casar-se amb la seva parella, Carlos González, segons publica el diari El País, que assegura que la parella cria de manera conjunta els dos fills del cantant.
El rotatiu afegeix que tot i que Martin es podria haver casat en alguns dels estats dels EUA que tenen legalitzat el matrimoni homosexual, prefereixen fer-ho a Espanya "per reconèixer la tasca del govern de Zapatero en defensa dels drets dels gais".
sábado, 5 de noviembre de 2011
L' OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA PRESENT A LA SOCIETAT CATALANA
EL PASSAT 3 DE NOVEMBRE EUGENI RODRÍGUEZ PRESIDENT DE L' OBSERVATORI CONTRA L' HOMOFÒBIA VA DONAR UNA XERRADA SOBRE "OCI I CONSUM GAI" EL TECNO CAMPUS DE MATARÒ.
EL DIVENDRES A LA CASA MAR DE BARCELONA, ORGAITZAT PER LA FEDERACIÒ DE PERSONES SORDES DE CATALUNAYA EUGENI RODRÍGUEZ VA DONAR UNA CONFERÈNACIA A EL "FORUM LGTB"
TANT MATEIX A" L' ESPAI JOVE LA FONTANA" VA TENIR LLOC EL DEBAT "ESTRATÈGIES I EINES CONTRA L' HOMOFÒBIA"
EL DIVENDRES A LA CASA MAR DE BARCELONA, ORGAITZAT PER LA FEDERACIÒ DE PERSONES SORDES DE CATALUNAYA EUGENI RODRÍGUEZ VA DONAR UNA CONFERÈNACIA A EL "FORUM LGTB"
![]() |
| Eugeni Rodriguez |
TANT MATEIX A" L' ESPAI JOVE LA FONTANA" VA TENIR LLOC EL DEBAT "ESTRATÈGIES I EINES CONTRA L' HOMOFÒBIA"
CONTRA LA VIOLÈNCIA HOMÒFOBA
París, Lille, Dijon i Nantes, aliances per dir prou a la violència homofòbica
Ja n'hi ha prou. Diferents manifestacions estan previstes aquest dissabte a les 15:00 en diverses ciutats de França per protestar contra els atacs homòfobs, lesbòfobs i transfòbics.
Assabentat de l'assassinat de Stuart Walker (en Escòcia), del grup de suport al cantant raper Monis a Facebook , Pascal Barbarin, un empleat de l'ajuda, un membre del cor Podium París , va tenir la idea d'aquestes iniciatives.
"He res-le-bol, es diu, són massa sovint classificats com successos, ningú parla a nivell europeu o mundial. Escoltem parlar al govern solament quan un policia resulta ferit. Els crims per homofòbia són crims que surten gratis i en tot el mon passa això".
"Hem de sortir al carrer"
"Aquell dia, vaig dir" prou, cal baixar al carrer. ". Hem triat aquesta data perquè en aquests casos no s'ha d'esperar, no volia esperar al 17 de maig, el Dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia, tot i que és un dia en el que també cal sortir al carrer. "
París, Lille, Dijon, Nantes i Montpeller
La idea d'organitzar manifestacions simultànies en diverses ciutats de seguida va ser benvinguda. París, Lille, Dijon, Nantes i Montpeller van començar a organitzar-se. A París, una manifestació en contra de la violència contra les dones té lloc al mateix temps, la plaça de la Bastilla ", però els dos esdeveniments són complementaris", diu Pascal Barbarin. En Nantes i Montpeller, no trobo oficial de programar definitivament per diverses raons, però un esdeveniment informal encara ha de ser celebrada a Nantes, la crida del grup divergent a la Place Royale 18h. En París , el nomenament es dóna a 15h Plaça de la República (prop del carrusel) en Lille Plaça de la República i també en Dijon a l'ajuntament.
El missatge va circular ràpidament a través de Facebook, aturar l'homofòbia Prendre mesures servit com a punt de trobada, i els fans de Monis també va jugar un paper important en la difusió d'informació. El fullet comú als tres esdeveniments es refereix a la mort de Stuart Walker, al assalt d'una parella de lesbianes a Charleville-Mezieres i la d'un home joves a Bordeus , però molts són els que pensen també en Alexander Ponsenot , entre la vida i la mort a mitjans d'octubre després d'un atac on la motivació homòfoba no està exclosa.
I en anar a la prefectura de preparar-se per la demostració de dissabte, Franck Danvers , qui coordina l'esdeveniment a Lille, va descobrir que un altre atac homòfob es va dur a terme al Parc de Matisse. Una rao més, per sortir al carrer el dissabte.
miércoles, 2 de noviembre de 2011
MUERE UNO DE LOS NOVIOS 1ª BODA GAI
EMILIO DE BENITO 02/11/2011 EL PAIS
Axel Lundahl-Madsen había nacido en 1915. Eigil Eskildsen tenía 10 años menos. De la unión de ambos nombres surgió el apellido que fue su bandera, y al que no quisieron renunciar. Eigil murió en 1995. Axgil fue su viudo hasta su fallecimiento el pasado 28 de octubre.
Es fácil imaginar la dura vida de la pareja de gais en la Europa de entreguerras y de la ocupación nazi, por ejemplo. Pero Axel y Eigil, que habían empezado su relación en 1950, no se rindieron. Axel fue uno de los fundadores del primer grupo que luchó por la defensa de los derechos de los homosexuales de Dinamarca, el Forbundet af 1948 (Asociación de 1948). Aquel fue el germen de uno de los movimientos más activos en años posteriores, hasta convertirse en LGBT Danmark.
Aquella militancia no le salió gratis. Axel fue despedido del trabajo (trabajaba en una empresa de automóviles), expulsado del partido político en el que militaba y hasta su casera le echó de la casa en que vivía. En compañía de Eigil, se mudó a Copenhague. Allí montaron una agencia que distribuía fotografías artísticas de modelos masculinos, por lo que en 1955, acusados de pornografía, ambos fueron condenados a una corta pena de cárcel. Fue durante su estancia en prisión cuando decidieron fundir sus nombres de pila para formar un apellido común.
Con aquel gesto arrancó un cambio que ha llevado ya a 11 países, entre ellos España, a reconocer el matrimonio entre personas del mismo sexo, aparte de otra decena que valida sus uniones con otra fórmula. Para todos siguen vigentes las palabras de Axel el día de su boda: "Sé visible. Sal de armario. Sigue luchando".
lunes, 31 de octubre de 2011
ELECCIONES GENERALES, LA ANTESALA DE LA HOMOFOBIA
ELECCIONES GENERALES, LA ANTESALA DE LA HOMOFOBIAELECCIONES GENERALES, LA ANTESALA DE LA HOMOFOBIA.
El estado actual de la comunidad GLTB en el Estado Español se puede considerar preocupante
Digo preocupante y no bueno debido a un inminente cambio de gobierno que puede saldar los derechos que con tanto sacrificio y lucha se han conseguido.
Actualmente en el Estado Español, contamos con diferentes referentes en la lucha contra la homofobia.El código penal contempla como agravante la homofobia en la comision de delitos que inciten al odio contra personas por su opción sexual y en ejercicio o manifestación de éste.
En el año 2005 el Estado Español se convertia en el segundo pais del mundo en aprobar una ley de matrimonio completamente igual para todas las personas independientemente de su sexo
.Es decir el matrimonio homosexual era legalizado.Esta aprobación-tras un agrio debate, impulsado por los sectores más retrogados y casposos(iglesia catolica, opus dei, PP)-puso por vez primera el tema de los derechos del colectivo GLTB en el primer plano de la politica estatal.
El PP no tardaria en presentar recurso ante el Tribunal Constitucional. recurso que todavia no se ha resuelto-y mucho nos tememos que coincidirá con la llegada del PP al poder-
-sentencia que puede descafeinar absolutamente la ley cambiado la denominación de matrimonio por otra que le reste la contundencia actual por una eufemistica y devaluada ,que sin duda abriria una enorme discriminación.
Tambien años después se aprobaba la ley de identidad de género que permitia el cambio de sexo legal.
Esta ley , muy polémica, debido a que obliga a aceptar una disforia de género que muchas personas no estamos dispuestas a contemplar como requisito.
No podemos pasar de alto las peligrosisimas declaraciones de Duran i Lleida , afirmando que la homosexualidad tiene cura.Este posicionamiento-que ha recibido en proporción escasa críticas-deberia ser suficiente para situar claramente las políticas entrantes-ultra moralismo-en un escenario donde tendremos que ser muy criticos ante este feroz consevadurismo.
La homofobia en el Estado Español, sigue el patrón de una sutil y cotidiana epidemia que si bien no causa muertes como la violencia de genero, si que castra y mucahas veces condena al ostracismo a miles de personas, sobre todo adolescentes en edad escolar.
En Catalunya hemos tenido diversos elementos que dan un cuerpo sólido a las políticas antihomofobia .
Contamos con el primer protocolo contra la homofobia implantado por los Mossos y asumido por la fiscalia.Esto supone un avance en el trato a la victima y en la persecución y condena al agresor.
Catalunya cuenta con una perfecta coordinación entre los diferentes agentes que gestionan la lucha contra la homofobia.De este modo hay una comisión en la fiscalia en la que a parte de un fiscal especial, forman parte policia, movimiento GLTB-FAGC- Y Administración.
El perfil del homofobo es el de un joven , varón, entre 17 y 30 años. con estudios básicos y que muchas veces conoce a la victima.No obstante son muchos los caso en los que nos encontramos con personas agresoras, que no responden a ese perfil.Lo que indica un ampilo abanico-sobre todo a nivel institucional, escolar, o cuando se actua en grupo.(ver informe sobre homofobia.)
Como podemos comprobar es hora de estar con la guardia alta, se acercan tiempos peligrosos que pueden dañar nuestras frágiles conquistas.
Eugeni Rodríguez
El estado actual de la comunidad GLTB en el Estado Español se puede considerar preocupante
Digo preocupante y no bueno debido a un inminente cambio de gobierno que puede saldar los derechos que con tanto sacrificio y lucha se han conseguido.
Actualmente en el Estado Español, contamos con diferentes referentes en la lucha contra la homofobia.El código penal contempla como agravante la homofobia en la comision de delitos que inciten al odio contra personas por su opción sexual y en ejercicio o manifestación de éste.
En el año 2005 el Estado Español se convertia en el segundo pais del mundo en aprobar una ley de matrimonio completamente igual para todas las personas independientemente de su sexo
.Es decir el matrimonio homosexual era legalizado.Esta aprobación-tras un agrio debate, impulsado por los sectores más retrogados y casposos(iglesia catolica, opus dei, PP)-puso por vez primera el tema de los derechos del colectivo GLTB en el primer plano de la politica estatal.
El PP no tardaria en presentar recurso ante el Tribunal Constitucional. recurso que todavia no se ha resuelto-y mucho nos tememos que coincidirá con la llegada del PP al poder-
-sentencia que puede descafeinar absolutamente la ley cambiado la denominación de matrimonio por otra que le reste la contundencia actual por una eufemistica y devaluada ,que sin duda abriria una enorme discriminación.
Tambien años después se aprobaba la ley de identidad de género que permitia el cambio de sexo legal.
Esta ley , muy polémica, debido a que obliga a aceptar una disforia de género que muchas personas no estamos dispuestas a contemplar como requisito.
No podemos pasar de alto las peligrosisimas declaraciones de Duran i Lleida , afirmando que la homosexualidad tiene cura.Este posicionamiento-que ha recibido en proporción escasa críticas-deberia ser suficiente para situar claramente las políticas entrantes-ultra moralismo-en un escenario donde tendremos que ser muy criticos ante este feroz consevadurismo.
La homofobia en el Estado Español, sigue el patrón de una sutil y cotidiana epidemia que si bien no causa muertes como la violencia de genero, si que castra y mucahas veces condena al ostracismo a miles de personas, sobre todo adolescentes en edad escolar.
En Catalunya hemos tenido diversos elementos que dan un cuerpo sólido a las políticas antihomofobia .
Contamos con el primer protocolo contra la homofobia implantado por los Mossos y asumido por la fiscalia.Esto supone un avance en el trato a la victima y en la persecución y condena al agresor.
Catalunya cuenta con una perfecta coordinación entre los diferentes agentes que gestionan la lucha contra la homofobia.De este modo hay una comisión en la fiscalia en la que a parte de un fiscal especial, forman parte policia, movimiento GLTB-FAGC- Y Administración.
El perfil del homofobo es el de un joven , varón, entre 17 y 30 años. con estudios básicos y que muchas veces conoce a la victima.No obstante son muchos los caso en los que nos encontramos con personas agresoras, que no responden a ese perfil.Lo que indica un ampilo abanico-sobre todo a nivel institucional, escolar, o cuando se actua en grupo.(ver informe sobre homofobia.)
Como podemos comprobar es hora de estar con la guardia alta, se acercan tiempos peligrosos que pueden dañar nuestras frágiles conquistas.
Eugeni Rodríguez
sábado, 29 de octubre de 2011
HOMOFOBIA I CULTURA ELS TEMES MÈS PUBLICATS A ROMPEARMARIOS
viernes, 28 de octubre de 2011
ESTIMA COM VULGUIS---GRAN FESTA DEL FAGC 26 NOVEMBRE
.ON PODER GAUDIR , GENERANT ESPAIS ALLIBERATS.
AMB...
..... DJ MISS IONERA....
,,,,,
KAPITAN KARAJILLO
![]() |
| CARLES BENEDET |
![]() |
AMB SPECIAL GUESTS MIKI CRAVEN 26 de novembre a partir de les 23.30h AJUT CONTRA L`HOMOFÒBIA 5
AMB...
..... DJ MISS IONERA....
,,,,,
......CARLES BENEDET
KAPITAN KARAJILLO
Etiquetes de comentaris:
f
|
0
comentaris
jueves, 27 de octubre de 2011
JOVE GAI TORTURAT PEL SEU PARE
Samuel Brinton, estudiant universitari nord-americà, ha descrit en una entrevista els maltractaments que va rebre de la seva pròpia família durant la seva adolescència per ser gai. Entre altres tortures, Samuel va ser copejat, cremat i sotmès a descàrregues elèctriques pel seu pare, un missioner baptista, amb l'objecte de “tornar-li heterosexual”. La seva mare va arribar a dir-li que no tornaria a voler-li fins que així fos.
Als dotze anys, un innocent Samuel li va contar al seu pare que se sentia més atret pel seu millor amic que per les models del Playboy. Aquest li va donar tal pallissa que va necessitar assistència hospitalària. El seu pare també li va dir que era l'únic homosexual que quedava en el país, i que quan el Govern s'assabentés ho buscaria i ho mataria. Va ser l'inici d'una sèrie de pallisses (Samuel va ingressar en l'hospital fins a sis vegades, encara que la família sempre contava als metges que les lesions eren accidentals) i altres tortures físiques l'objecte de les quals era “tornar heterosexual” al jove. Va ser, per exemple, sotmès a cremades i obligat a sostenir glaçons de gel mentre observava fotos d'homes abraçant-se amb la intenció de fer-li repudiar el sexe homosexual. El pitjor va arribar, no obstant això, quan va ser sotmès durant un mes a descàrregues elèctriques mitjançant elèctrodes que li van col·locar en els dits mentre li obligaven a contemplar porno gai.
Samuel Brinton va arribar a considerar seriosament la possibilitat de treure's la vida, encara que afortunadament no ho va fer i va preferir fingir davant els seus pares que efectivament s'havia tornat heterosexual. No va ser fins que es va marxar de casa per a anar a la Universitat que els va desvetllar la veritat. El seu pare li va dir que no tornés mai a trepitjar la seva casa. Així ha estat des de llavors. Malgrat tot, el jove no perd l'esperança dels seus pares arribin algun dia a acceptar-lo tal com és. “He intentat cridar-los moltes vegades (…) L'última vegada em va dir que em dispararia si m'atrevia a creuar altra vegada la porta”, ha contat.
Als dotze anys, un innocent Samuel li va contar al seu pare que se sentia més atret pel seu millor amic que per les models del Playboy. Aquest li va donar tal pallissa que va necessitar assistència hospitalària. El seu pare també li va dir que era l'únic homosexual que quedava en el país, i que quan el Govern s'assabentés ho buscaria i ho mataria. Va ser l'inici d'una sèrie de pallisses (Samuel va ingressar en l'hospital fins a sis vegades, encara que la família sempre contava als metges que les lesions eren accidentals) i altres tortures físiques l'objecte de les quals era “tornar heterosexual” al jove. Va ser, per exemple, sotmès a cremades i obligat a sostenir glaçons de gel mentre observava fotos d'homes abraçant-se amb la intenció de fer-li repudiar el sexe homosexual. El pitjor va arribar, no obstant això, quan va ser sotmès durant un mes a descàrregues elèctriques mitjançant elèctrodes que li van col·locar en els dits mentre li obligaven a contemplar porno gai.
Samuel Brinton va arribar a considerar seriosament la possibilitat de treure's la vida, encara que afortunadament no ho va fer i va preferir fingir davant els seus pares que efectivament s'havia tornat heterosexual. No va ser fins que es va marxar de casa per a anar a la Universitat que els va desvetllar la veritat. El seu pare li va dir que no tornés mai a trepitjar la seva casa. Així ha estat des de llavors. Malgrat tot, el jove no perd l'esperança dels seus pares arribin algun dia a acceptar-lo tal com és. “He intentat cridar-los moltes vegades (…) L'última vegada em va dir que em dispararia si m'atrevia a creuar altra vegada la porta”, ha contat.
Etiquetes de comentaris:
h,
n
|
0
comentaris
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya vol denuciar publicament el contingut extremadament discriminatori de la pàgina de twitter @...
-
PROU APOLOGIA DE L`HOMOFÒBIA STOP MÚSICA ASASSINA BOICOT SIZZLA 2009 La página web Youtube, asi como otras páginas webs exhiben el video cl...
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.
Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA






















