Rompe Armarios

PROU HOMOFÒBIA MÈDICA
En relació als fets ocorreguts a la Policlínica Tibidabo de Barcelona, sobre l’aplicació
de teràpies de modificació del desig afectivo-sexual a lesbianes, bisexuals i gais,
DENUNCIEM:
1. Que l’aplicació de qualsevol procediment mèdic o psiquiàtric encarat a
problematitzar o tractar l’opció sexual i/o la identitat de gènere d’una persona
constitueix en sí mateixa una vulneració greu de Drets Fonamentals.
2. Que els fets registrats a la Policlínica Tibidabo no són fruit d’una situació
aïllada, sinó que es troben emmarcats en un discurs pseudocientífic
obertament homòfob, àmpliament estès entre la comunitat mèdica i que es fa
palès en l’atenció sanitària practicada habitualment.
3. Que aquelles persones que desenvolupen i permeten una pràctica mèdica
basada en la idea que l’hoterosexualitat és l’únic model social desitjable, i els
gèneres masculí i femení les úniques opcions saludables, atempten contra la
diversitat dels nostres cossos, les nostres vides i les nostres sexualitats,
exloent-nos del sistema de salut, tant si és privat com públic.
4. Que a la Classificació Internacional de Malalties (CIM) encara avui hi apareix
catalogada el que anomenen “homosexualitat egodistònica” (la que és viscuda
en un context d’homofòbia que genera angoixa) sense que cap institució de
salut hagi alçat la veu per a condemnar aquest diagnòstic.
Per tot això, EXIGIM:
1. Una declaració pública de la direcció de la Policlínica Tibidabo amb la finalitat
de demanar disculpes a les persones afectades per la violència de les teràpies
aplicades sota el seu càrrec, així com la immediata destitució del Dr. Joaquim
Muñoz Creus.
2. La inhabilitació del Dr. Muñoz Creus per part del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona i la Societat Catalana de Psiquiatria.
3. L’obertura, per part de la Generalitat de Catalunya, d’un procediment judicial al
Dr. Muñoz Creus, entenent que les seves actuacions no tan sols representen
un cas de mala praxis mèdica sinó que constitueixen, sobretot, una clara
vulneració dels Drets Fonamentals de les persones afectades.
4. Un posicionament públic de la Generalitat de Catalunya reclamant a la retirada
de l’anomenada “homosexualitat egodistònica” de la Classificació Internacional
de Malalties.
5. Un pronunciament públic de la Generalitat de Catalunya sobre els processos
de revisió tant del Manual de Malalties Mentals (DSM) com de la Classificació
Internacional de Malalties (ICD), condemnant la greu patologització de la
diversitat sexual, de gèneres i de cossos que hi apareix. Una patologització que
es tradueix en la consideració dels cossos intersexuals, les pràctiques sexuals
no normatives, la transsexualitat i el transgenerisme, entre d’altres, com a
“trastorns sexuals” que cal “tractar” a benefici de les clíniques privades i les
indústries farmacèutiques.
ANUNCIEM que continuarem sortint al carrer, visibilitzant i denunciant tots i cadascun
dels actes que condemnen les nostres sexualitats, que intenten imposar-nos
l’heterosexualitat com a norma de vida, que pretenen destruir-nos i anular-nos. Perquè
no som presoneres de cap dels manuals que intenten reduir-nos descrivint allò que
desconeixen. Perquè la nostra convicció i el nostre potencial col·lectiu superen
l’homofòbia que vivim dia rere dia. Perquè per a parlar de nosaltres ja hi som
NOSALTRES. AQUÍ. Nosaltres, lesbianes, bolleres, activistes, avui rabioses i
insurgents, fent de la ràbia denúncia i contestació. Nosaltres, lesbianes, bolleres,
activistes, no ens lamentem, responem: ni una sola clínica, ni una sola consulta, ni
un sol acte de complicitat institucional passarà davant nostre sense ésser
senyalat, denunciat, visibilitzat i combatut. Contra cada acte de discriminació hi
haurà una resposta.
Per la diversitat sexual:
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
PROU HOMOFÒBIA MÈDICA!
Barcelona, 17 de juny de 2010