Rompe Armarios

La lluita per l’alliberament LGTI sempre ha estat una de les reivindicacions més oblidades. Massa sovint se’ns ha condemnat a ser l’etcètera d’un seguit de lluites, els tres punts que vénen després de totes les altres. A nosaltres mai ningú ens ha regalat res, totes les nostres conquestes al llarg de la història les hem esgarrapat al patriarcat amb la lluita constant. Des de la derogació de la llei de perillositat social fins al matrimoni igualitari. I és justament perquè mai ningú ens ha regalat res que moltes persones LGTBI connectem tan bé amb l’Esquerra Independentista i la Unitat Popular i, per tant, amb la CUP. Perquè a l’independentisme d’esquerres mai tampoc ningú li ha regalat res, de la mateixa manera que, en un àmbit més general, mai ningú ha regalat res a les classes populars d’aquest país. Lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals som uns més dels sense veu. I justament perquè estem acostumades a arremangar-nos, a treballar colze a colze i a no esperar que ningú ens solucioni els problemes, justament per això, moltes de nosaltres ens sentim part d’aquest projecte col·lectiu que és la Unitat Popular.

La CUP sempre ha donat suport a les nostres reivindicacions i se les ha fet seves. No només presentant mocions als ajuntaments on té presència a favor dels drets i de les llibertats de les persones LGTBI, com a Vilafranca del Penedès o a Premià de Mar (com a Crida Premianenca), també donant suport i participant activament a les mobilitzacions del 28 de juny o del 17 de maig, per exemple.

El cas que conec millor és el de Girona. L’assemblea de la CUP local sempre ha estat al costat del moviment d’alliberament LGTI. I l’exemple més clar el trobem en la creació del Consell Municipal LGTB, el segon a tots els Països Catalans (i a l’estat espanyol), després del de Barcelona. La CUP, abans de les eleccions municipals de 2011, ja va oferir la possibilitat de participar en la redacció del seu programa a la Comissió Unitària 28 de juny de Girona, que agrupa les organitzacions per l’alliberament LGTI del municipi. Un cop passades les eleccions, al primer ple de la legislatura, el juliol de 2011, i estrenant la representació de 3 regidors/es a l’Ajuntament, la CUP va presentar una moció, amb el suport de la Comissió Unitària 28 de juny, per la creació del Consell Municipal LGTB i amb un seguit de mesures concretes que aquest hauria de dur a terme. CiU i PP van votar en contra de tots els punts de la moció, el PSC s’hi va abstenir, i només ICV-EUiA i la CUP hi van votar a favor. Tot i així, fins i tot el grup municipal d’ICV-EUiA va qüestionar la necessitat de crear un consell propi i va manifestar que preferia que fos la Comissió Ciutat i Igualtat, la comissió local destinada a les polítiques feministes, la que s’encarregués dels temes que afecten les persones LGTBI. Van proposar afegir un punt en aquest sentit a la moció, i aquest sí que es va aprovar. D’aquesta manera els partits que havien votat en contra o s’havien abstingut als altres punts de la moció es podien rentar una mica la cara. Durant un any el moviment d’alliberament LGTI de la ciutat va participar a la Comissió Ciutat i Igulatat, fins que va ser aquesta pròpia comissió qui va manifestar que calia un consell propi pels temes relacionats amb les persones LGTBI. Es va arrencar el compromís de crear-lo del regidor de serveis socials i, finalment, després de les negociacions entre l’equip de govern i la Comissió Unitària 28 de juny, el Consell Municipal LGTB es va aprovar aquest passat mes d’octubre. El consell tot sol no aconseguirà bastir una societat no patriarcal, però sense cap mena de dubte ajudarà a abordar les problemàtiques i les discriminacions concretes i urgents que patim les persones LGTBI.

Aquest diumenge, a l’acte central de campanya de la CUP – Alternativa d’Esquerres, Lluc Salellas, cap de llista per Girona, va recordar la transsexual Sònia, assassinada per un grup de feixistes el 6 d’octubre de 1991, i va reivindicar la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia, mentre una bandera amb el triangle rosa, símbol de l’alliberament LGTI, onejava sobre l’escenari. Aquest dimarts, la CUP-AE presentarà les seves propostes feministes i pels drets i les llibertats de les persones LGTBI justament a la glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona on va ser assassinada la Sònia. Entre les propostes hi destaca l’elaboració d’una llei per la diversitat sexual i de gènere i contra l’homofòbia i la transfòbia, una reivindicació històrica del moviment.

Convençuts, doncs, del compromís de la CUP en aquest àmbit, un grup d’una trentena d’activistes LGTBI dels Països Catalans hem signat el manifest “Avancem cap a una societat no patriarcal. Lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals amb la Unitat Popular, amb la CUP”, per donar el nostre suport públic a la candidatura de la CUP-AE a les eleccions de diumenge vinent. Perquè la Unitat Popular és el projecte que ens permetrà fer passos ferms per avançar cap a l’alliberament LGTI i cap a una societat no patriarcal. El proper 25 de novembre, i després, moltes persones LGTBI donarem el nostre vot i participarem activament per fer possible el programa de la Unitat Popular