Rompe Armarios

LA FAGC denuncia que la precariedad laboral también es homofobia

Les retallades i la precarietat laboral també son homofobia

PRESENTACIÓ A DIXIT.INFORMR HOMOFÒBIA 2013 CLIK PER RESERVAR PLAÇA

DIXIT acull la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013

 


 Amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials acollirà la presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2013 elaborat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).



El document és la 17ena Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori Contra L’Homofòbia del FAGC. Aquesta entitat elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia a Catalunya, que comptabilitza totes les comunicacions de denúncia que els hi arriben i que han succeït durant el 2013.

L'acte, que tindrà lloc el 8 de maig, a les 17 h., anirà a càrrec d’Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra L'Homofòbia, i serà presentat per Lluïsa Jiménez, cap de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família.

Data: 8 de maig de 2014 a les 17 h.
Lloc: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Passeig del Taulat, 266-270 (planta 1a.). Barcelona
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

EL FAGC I L'OCH FAN UNA CRIDA A FER.SE VISIBLE EL 26 D'ABRIL A LES 12H A TOTS ELS CARRERS I ESPAIS PÚBLICS.


PELS DRETS I LLIBERTATS DE LES LESBIANES.."LESBIANA ENCANTADA ÉS UN PLAER"

26 d'ABRIL DIA DE LA VISIBILITAT LÈSBICA

PROU DISCRIMINACIONS A LES LESBIANES


Cal dir NO a l' invisibilitzaciò de les dones lesbianes que pateixen una constant lesbofòbia en molts àmbints de la seva vida quotidiana.
Calen polítiques contundents contra la violència contra les dones lesbianes.
Tots els drets reproductius sense discriminacions i de forma gratuita i iniversal.
Suport a les families lesbianes
PROU LESBOFÒBIA.

LESBIA




NA FES TEU EL CARRER !!!

La fiscalia considera transfobia l'assetjament a una transsexual per part de l'ex dona de la seva parella.

 

 Una transsexual d'igualada ha patit diferents agressions verbals i amenaçes per part de l'ex dona del home amb el que conviu.
Al judi...

ci celebrat avui , la fiscalia ha considerat transfobia l'actitut de la ex dona.L'OCH havia comunicat els fets a fiscalia d'odi i discriminacio.
L'Observatori Contra l'Homofòbia demanda polítiques contundents contra aquestes actituts tranfobes.CAL LA LLEI CONTRA LA LGTBfòbia.

 

Colectivos LGTB rechazan la ley de no discriminación propuesta por el Govern

Moltes gràcies a totes les persones que han passat per la parada del FAGC a les Rambles i per tot el suport.
Porno Burka,Transfeminismos i Dels Drets a les Llibertats han estat els llibres més venuts.

 

FRIVOLIZA QUE ALGO QUEDA

 

Que recurrente y normativo, desposeer a la homosexualidad de su carga de odio y discriminazión. Que infame situar desde el falso igualitarismo siglos de opresion con milenios de prepotencia y privilegio. Cada vez es más comun asistir a la despolitización del heterosexismo como pasaporte al mamtenimiento del estattus quo.Sin ningun rubor desde los ambientes más comprometid...

Juan Cruz 17 ABR 2014 - 22:22 CET El País.

García Márquez en su casa de México en 2003 / Indira Restrepo

Noches. Donde estuvo la cuna de Gabriel García Márquez, en Aracataca, ya no hay nada, ni un hueco; si vas solo pasarías por ese sitio como si el erial hubiera sido un trozo de piedra improductiva desde el principio de los tiempos. De pronto un dedo lo señala:
—Ahí nació Gabito, ahí estaba la cuna.
Entonces el hueco alcanza sus fronteras, se hace concreto, un sitio que no existe pero que consigue hacerse un lugar, como si lo estuvieras leyendo en una novela. La leyenda que él mismo dibujó se cierne sobre este espacio y ya entonces la imaginación convoca al telegrafista, a la madre de Gabito, a los abuelos y a los libros, y la casa, que hasta entonces era una nube inscrita en el mapa legendario de la casa del telegrafista donde nació el autor de Cien años de soledad, empieza a tener el aire de sus novelas. La imaginación y la carne, la realidad y lo contado.
Y todo porque has mirado el hueco y el dedo moreno de la chica que cuida la casa ha aclarado de pronto el pasado de ese sitio seco, cerca de los árboles enormes que forman parte del patio y que siguen igual de fantasmales que cuando vivía aquí la familia de Gabo y él era un mocoso.
De pronto, en esa geografía adusta en la que no había nada, una mujer de pelo largo y gris, casi un fantasma, surge desde lo más hondo de esta casa desértica. Si hubiera habido tormenta ella la hubiera detenido con los ojos, su mirada era infinita e indiferente, como las de las mujeres que retrató Gabriel García Márquez; cuando pasó a nuestro lado dejó la sensación de haber sido parte de un huracán íntimo cuyo nombre solo podía haber sido inventado por Gabo.
Entonces preguntamos por ella, por su nombre. Y la muchacha del dedo miró hacia la espalda arrogante de la mujer que se iba y dijo, tan solo:
—Soledad Noches, se llama Soledad Noches.
Era, avanzando, como la noche que se va a ninguna parte; de hecho, no vi que traspasara puerta alguna, era como si se hubiera quedado flotando entre nosotros. Y cuando salimos a la calle polvorienta, camino de la orilla del charco donde una vez hubo (y aún están) las piedras prehistóricas que aparecen en la novela más famosa de García Márquez, vimos a un hombre que se mecía en una silla de madera fina; se fumaba un puro largo, caribeño, y vestía una camisilla blanca y unos pantalones negros como el carbón. La muchacha del dedo dijo:
—Es Nelson Noches, hermano de Soledad. Fue alcalde de Aracataca. Era amigo de Gabo, Gabito para él y para el pueblo. Hacía años que este hijo novelesco del telegrafista de Aracataca no regresaba a su pueblo, pero eso no fue obstáculo para que Nelson dijera, mirando al infinito, aspirando su puro, meciéndose en la silla, bajo el calor y el polvo de la calle de tierra:
—¿Gabito? Anoche estuvo aquí, jugando a las cartas.
Luego fuimos a ver el hielo, la fábrica a la que el abuelo de García Márquez llevó al nieto para dejar en su memoria una de las metáforas que de manera más determinante marcó su obra. Allí estaba el hueco del hielo. La chica del dedo volvió a señalar:
—Y ahí está el hielo.
En Aracataca todo se dice en presente, como en Cien años de soledad. El hielo existe, Gabo estuvo anoche, Soledad vive caminando como si estuviera pisando las páginas en las que vuelan los personajes reales de esta historia de ficción que nació (y que vive) en Aracataca.
Días. Hay una fotografía en la que Gabriel García Márquez está vestido con el mono azul que durante años fue su atuendo de trabajo. Para la calle, chaqueta de espiguilla, botines; para trabajar, el mono, el hombre descalzo ante la máquina de escribir.
En esta ocasión su contertulio es Juan Carlos Onetti, que sostiene un cigarrillo demediado. Están pensativos ambos, a García Márquez se le ve como es, como quedará en la memoria de los que lo tuvieron cerca: un hombre que atiende y pregunta, y su mirada es la de un hombre melancólico que escucha como si estuviera en otro mundo y hubiera sido despertado para ser de este mundo.
En Estocolmo, cuando aquel alboroto del Nobel, lo rodeaban cientos de colombianos que celebraron con él, y con flores amarillas enviadas desde Colombia y desde Barcelona, y él parecía feliz con la rumba. Pero había siempre algo en esta mirada que convocaba la melancolía, y esta es la que se ve en este retrato en el que comparte espacio con Onetti.
Como si se le nublara el día o tuviera en su mente una cuestión pendiente, una pesadumbre, García Márquez siempre tenía ese aire. Está, por ejemplo, en el retrato más famoso de los que se le hicieron cuando era un joven periodista y hablaba por teléfono quizá desde Barranquilla. Gabo no era una caja de risas, era una caja de preguntas; alrededor reían, él miraba, su mirada siempre fue infinita.
Quien se fije en su mirada, incluso cuando saca la lengua (en un célebre retrato de Indira Restrepo) o cuando aparece en las fotografías aplaudiendo a sus amigos (Álvaro Mutis, Carlos Fuentes…) encontrará en esa mirada de Gabo un aire de pesar que la vida le fue acentuando, hasta que al final, cuando su memoria ya fue más que nada un extravío, recuperó al muchacho que llevaba dentro y comenzó a comportarse como si no tuviera asuntos pendientes, ni un argumento, ni un artículo, ni una novela, nada, ni siquiera un horizonte incomprensible. Como si la edad (y el tiempo, y lo que este se llevó consigo) se hubieran detenido para que no hiciera falta nombrarlos.
Entonces se hizo solícito y disponible, iba y venía en la casa ofreciendo sus servicios, sonriendo. Parecía el niño del que habla en sus memorias de la infancia, y ejercía de conmovedor anfitrión hasta de aquellos que convivían con él. Por un teléfono de grandes números se aprestaba a pedir hielo para los invitados, atendía a las conversaciones y, cuando ya creía haber hilado del todo el asunto que las convocaba, decía lo más apropiado, lo que él consideraba que era eficaz en el momento al que habían llegado los otros conversando.
Salía a la calle, a despedirnos, y hablaba, otra vez, con los que vigilaban el tránsito de los garajes. Durante un tiempo la conversación empezaba así: “Ven acá…”. Ya entonces Gabo decía eso con una sonrisa, como si esperara que alrededor los demás le dieran pie para saber de qué iba la vaina, pero ya sus preguntas no eran sobre la política, o España, o los amigos comunes. Se quedó sin respuestas, repitió las preguntas, pero se animó su cara, como si regresara a la tierra, acaso al lugar donde cada día lo esperaba Nelson.
Noches en Aracataca. Una de esas noches Mercedes, su mujer, nos llevó con él a un bar de ritmos caribeños; atendía como si no hubiera otra cosa que mirar en el mundo. Sus manos, que ya tenían las manchas de la edad, seguían el ritmo con los dedos y a veces se echaba hacia atrás, como en las fotografías en las que se ve cómo espera que le pregunten. Con respecto a aquella foto con Onetti, y a tantas que le hicieron, lo que era evidente era que ahora sonreía como si bailara en los días polvorientos de Aracataca. Risa. Era un tímido de los mil demonios. Una vez, avanzado el tiempo, nos llamó por teléfono, en Bogotá. Un amigo suyo muy querido pretendió hacerlo hablar en un acto público: la presentación de un libro. Lo colocó incluso entre los convocados, su nombre impreso.
García Márquez no podía estar más furioso. Él no hablaba en público, no sabría qué decir. Una vez leyó un cuento en Madrid, eso fue todo. Y en las conversaciones dejaba que los otros dijeran, él introducía (como decía Borges sobre sí mismo) “unos sabios silencios”. Su timidez no era impostada, era verdad, una enfermedad probablemente congénita.
Para romper el hielo, en su primera casa de Barcelona, en la calle Caponata, había dispuesto una carcajada pregrabada que se activaba cuando el visitante traspasaba la puerta. Hecha la carcajada, ya había por donde empezar, así que la conversación comenzaba como si él y quien había irrumpido llevaran horas hablando.
Cuando lo atacó el cáncer hizo un viaje a Madrid; atribulado por la química, dormía cada vez que podía, dormitaba. Una de esas veces lo acompañamos a la sierra de Madrid; iba en el coche, durmiendo, hasta que llegó al lugar, lo esperaban estudiantes de Periodismo, él iba a hablarles de Noticia de un secuestro, su reportaje. Como si hubiera roto con el dolor del tiempo, y con la pesadumbre, e incluso con la melancolía que produce ser el mayor de todos, siendo aún el mejor de los periodistas, Gabo se sentó entre los muchachos y comenzó a hablar. Hubiera estado cien años hablando de periodismo, como si el periodismo fuera lo contrario de la soledad.
Una vez, ante una de las ventanas de su agente Carmen Balcells, en Barcelona, lo vi hacer figuras con el pan, pacientemente, sus manos livianas y ya llenas de las manchas de la edad. Esa mirada era también la que se ve en las fotos. Por decirle algo le dije que quería entrevistarlo otra vez alguna vez, “no me quiero morir sin hacerte una entrevista”. Veloz como era dijo: “Pues no te mueras”. A él no le gustaban las entrevistas porque le gustaba hacer las preguntas.
La Paris Review envió en 1981 a Peter H. Stone a entrevistarlo, cuando ya había escrito un libro legendario; Stone le preguntó qué estaba haciendo. Le respondió: “Estoy absolutamente convencido de que escribiré todavía el mejor libro de mi vida, pero no sé cuál será ni cuándo lo escribiré. Cuando siento algo así —y hace un tiempo que lo siento— me quedo muy quieto para poder atraparlo si llega a pasar junto a mí”.
Es probable que esa larga mirada infinita estuviera siempre quieta como él, pendiente de ese latido, al menos debió ser así desde que escribió su novela más abrumadora.

Ha muerto Gabriel Garcia Márquez. Un grandisimo mago de la vida y la literatura.

"Así es -suspiró el coronel-. La vida es la cosa mejor que se ha inventado."

Aprendizajes de JUSTICIA JUAN ANDRÉS BENITEZ.

 

La campaña justicia Juan Andrés nos está aportando enormes dosis de empoderamiento en la defensa de derechos fundamentales. La noche que nuestro compañero Juan Andrés topo con una intervención de los mossos no solo perdió la vida, fue objeto de una gravísima paliza y vejación a su integridad física y moral. Las imágenes que ya forman parte del imaginario

colectivo de la ciudadania, han puesto en tela de juicio la ética del cuerpo policial. En verdad lo de menos es saber el estado de salud de Juan Andrés en ese momento o cualquier otra circunstancia, Fuimos testigos de LO QUE NO SE PUEDE ACEPTAR NI JUSTIFICAR BAJO NINGÚN CONCEPTO.
En los más de 6 meses transcurridos algunas voces que se indignaron ante el suceso, han pisoteado el derecho a la dignidad de Juan Andrés escupiendo infamia y deslealtad. Pocas voces por cierto, pero su eco ha de ser el estallido que nos empodere todavía más en la lucha por la reparación del mal acaecido. El 28 de junio el movimiento LGTB saldrá a la calle a gritar de rabia y dolor lejos de esos ecos mercenarios . Es importante no equivocarse de la dirección de donde proceden.

Eugeni Rodríguez

 

 

 

PRESENTACIÓ: 
 
El present document és la 17ena Memòria Antidiscriminatòria de l’Observatori contra l’homofòbia (OCH). 
 
Aquest Observatori elabora cada any un estudi sobre l’homofòbia i LGTBfòbia a Catalunya. Aquesta Memòria comptabilitza totes les comunicacions de denúncia que arriben a l’OCH. Denúncies procedents del col·lectiu LGTB que utilitzen l’aplicació de denúncia on-line de l’OCH; d’altres fets homòfobs que detecta aquest Observatori; així com comunicacions de terceres persones que donen part d’actuacions, accions o comportaments discriminatoris vers les persones LGTB. Totes aquestes denúncies, després d’un estudi de l’equip de l’OCH i del Gabinet jurídic, son considerades o no, casos d’homofòbia o transfòbia.

També aquest any estudiem les denúncies per vulneració de drets fonamentals a les persones LGTB.. Aquesta Memòria, doncs, és un reflex i radiografia de les agressions i de les discriminacions a transsexuals, lesbianes ,bisexuals i gais que han succeït durant l’any 2013. Un indicador de la situació dels drets i llibertats LGTB i de com es manifesta la violència trànsfoba i homòfoba a Catalunya.

Així mateix ressaltem els casos que per a nosaltres son més importants, ja sigui per la seva gravetat o impacte, o perquè creiem important subratllar-ne algun aspecte cabdal. A més a més, adjuntem al final de la Memòria unes Observacions i Recomanacions generals i també el seguiment respecte al curs anterior.

Els fets denunciats a aquest Observatori abasten totes les circumstàncies que envolten la vida de les persones LGTB i que son objecte de discriminació, menyspreu, agressió o vulneració de drets.

En aquesta Memòria hem canviat les tipologies de les agressions adaptant-les a la realitat actual , agrupant conceptes similars i afegint-ne d’altres.

Motiu pel qual les variacions respecte a l’anterior seran aproximatives, utilitzant com a indicador la tipografia següent:
Puja: +
Baixa: –
Es mante: =


FITXA TÈCNICA:

Total de les denúncies rebudes: 384
Període: Any 2013
Àmbit: Catalunya
Variació respecte al curs anterior: + 2%

Gràfica Segons Tipologia de l’agressió/discriminació




TIPOLOGIA Casos /% /Variació
A) Agressions i discriminacions al carrer i lloc publics i exaltaciò de
l’homofòbia 158 /41% -
B) Agressions i discriminacions en l’ambit de serveis i Administració
pública (Salut, Ensenyament, Interior…) 94/ 25% +
C) Agressions i discriminacions en l'àmbit laboral 66 /17% =
D) Discriminacions a xarxes socials 36 /9% +
E) Discriminacions a l’habitatge 20 /5%
F) Agressions i discriminacions diverses 10 /3% +


Gais 45%
Lesbianas 28%
Trans 27%
100%

ANÀLISI

Les agressions i discriminacions per raó d’Homofòbia a Catalunya han pujat un 2% respecte el curs anterior.
En aquesta Memòria incloem l’exaltacio homòfoba a l’apartat d’agressions i discriminacions al carrer i llocs públics.

Les agressions al carrer i llocs públics tornen a patir una petita baixada en el total de casos denunciats. Aquesta tendència ja es va detectar a la Memòria anterior, i pot respondre a la privatització de l’espai públic que fa que baixin els contactes sexual a la zona de crossing, sens dubte el lloc mes vulnerable a l’hora de patir una agressió.
Tot i la baixada de casos denunciats, continua sent el punt més perillós pels homes gais, que ha diferents indrets de Catalunya, pateixen agressions físiques, extorsions i robatoris al realitzar la pràctica de crossing.
L’any 2013 vam mantenir diferents contactes amb alcaldes del Maresme i del Garraf per implementar mesures que donin seguretat a les persones que practiquen crossing. A la ciutat de Barcelona vam rebre denúncies d’homes gais que havien tingut problemes amb la Guàrdia Urbana. Un cop comunicat al districte de Sants-Montjuic, sembla que s’ha corregit.
També hem rebut denúncies de dones transsexuals que han patit agressions i vexacions a la zona del Camp Nou on realitzen els seus treballs sexuals.
La desprotecció de les treballadores sexuals es produeix, moltes vegades, per la criminalització que s’ha fet arrel de les Ordenances Municipals
L’aparició del “Projecte Pilla-Pilla”, retenint en contra de la seva voluntat a homes gais que contactaven per Internet i coaccionant-los i vexant-los, ha estat un dels casos més greus d’odi i discriminació amb exaltació de l’ homofòbia.
Del “Projecte Pilla-Pilla”, remarcar com apareixen fent públics a la xarxa vídeos on associaven indegudament homosexualitat amb pedofilia, atentant contra el dret a la intimitat i dignitat de les persones.



Aquest cas, és un clar exemple de vulneració de drets fonamentals que cal combatre de forma prioritària.

La impunitat amb la qual van actuar, amb la complicitat de facebook i de twitter, i només quan l'OCH i la Plataforma LGTB.cat van denunciar públicament els fets, va donar peu a crear consciencia de que es tractava d'un grup ultra homofòb.
L'OCH va rebre la denúncia que una víctima havia interposat al jutjat, i es va comunicar al Departament d'Interior, a l'àrea LGTB de la Generalitat, així com a diferents grups parlamentaris que van demanar accions contundents al Conseller d'Interior. També es va establir contacte amb la Fiscalia d'Odi i Dscriminació que ha coordinat i dirigit tot el procés i dispositiu vers a la seva detenció i posada a disposició judicial.
L'anunci d'un segrest a la seva pàgina de facebook va disparar totes les alertes pel salt qualitatiu que suposa aquesta exaltació impune de l'homofòbia.
Diferents integrants d' aquest grup es troben a l'espera de judici, imputats per coaccions i delictes d'odi i discriminació. No han estat imputats per associació il·lícita. La desarticulació d'aquest grup ha d'anar unida a les conseqüents responsabilitats penals i de suport a les víctimes.
Cal ser absolutament contundents amb brots organitzats d'homofòbia.

Exaltaciò de l’homofòbia.

Les declaracions del Ministre d’Interior el passat mes de març de 2013, on deia que les adopcions per par de parelles homosexuals era “contra natura” suposa una greu exaltació de l’homofòbia, i més quan el protagonista es el Ministre d’Interior que entenem hauria de fer valdre la legalitat vigent, favorable a les adopcions per part de parelles del mateix sexe. Aquestes declaracions van ser denunciades pel Consell Municipal LGTB de Barcelona.
També van denunciar davant la conferencia episcopal les declaracions del cardenal Rouco Varela contràries als casaments gais.
Aquestes manifestacions contravenen la legalitat existent a l’Estat espanyol i generen una greu alarma social que no es de rebut en un estat laic.
Al mes de febrer vam rebre la denúncia de la venda d’un llibre a El Corte Inglés i FNAC de clar contingut homòfob.

En concret es tractava del llibre “Como prevenir la homosexualidad: los hijos y la confusión de género” de l’autor Joseph Nicolosi. Editorial Palabra 2009.
L’OCH va demanar la retirada inmediata d’aquest llibre a la venda en l`FNAC i El Corte Inglés. FNAC ho va retirar no així El Corte Inglés, tot i la demanda per escrit i diferents accions de protesta.

El Corte Inglés també ha estat protagonista d’un incident homòfob contra una parella lesbiana, que el passat mes de maig van patir insults per part d’un client dels magatzems quan es trobaven a la mateixa cua que les dues dones.

Alertat al vigilant de seguretat sobre l’incident, van denegar l’auxili corresponent davant l’agressió verbal homòfoba que havien patit.

Aquesta manca d’auxili ha estat denunciada a l’Agència Catalana de Consum .


Agressions i discriminacions als serveis públics i administracions
En quant a les agressions i discriminacions als serveis públics i administracions, volem destacar la revelació de l’ estat seròlogic de Juan Andrés Benitez. Juan Andrés Benitez , soci d’una entitat LGTB, va morir després d’una intervenció dels mossos , el passat mes d’ octubre .
10 entitats LGTB i Anti Sida van presentar denúncia per presumpte delicte de revelació de secret oficial i contra la intimitat de les persones. La denúncia presentada davant la Fiscalia ha estat arxivada. Tot i l’arxiu, el fet que dins el procés de custodia de les seves dades sanitàries és pogués cometre una revelació del seu estat estat serològic es un fet que caldrà estudiar com es pot tornar a plantejar un cop es puguin reunir noves proves.

Un altre cas que volem destacar sobre discriminacions i agressions per part dels serveis i administració pública, és la batuda policial al bar d’ambient LGTB La Bata de Boatinee.
La matinada del 28 de juny, diada per l’Alliberament LGTB, 30 antiavalots dels Mossos d’Esquadra van irrompre al bar esmentat tirant la porta i desallotjant a les persones que es trobaven celebrant la festa de l’Orgull Gai.
La dotació policial va tallar els accessos al local, impedint la lliure circulació de les persones.
Aquesta actuació policial, ha estat denunciada a la Síndica de Greuges de Barcelona per l’absoluta desproporció i per vulnerar el dret a la lliure circulació de les persones.
L’OCH considera un acte criminalitzador efectuar una batuda a un local LGTB el dia que es celebra a tot el món el Dia de l’Orgull Gai.
Grups parlamentaris i municipals, PSC, ICV-EUIA I CUP, van adreçar preguntes parlamentàries al Conseller d’Interior i a l’Alcalde de Barcelona davant l’actuació policial.

Una altra acció va ser quan la negació del Govern espanyol i català a l’accés a través de la seguretat social de les dones solteres i lesbianes a la reproducció assistida va encendre totes les alarmes el passat mes de juliol del 2013.
Fruit de les protestes, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució garantint el dret d’aquestes dones a la reproducció assistida.

També, una parella de gais, ens va denunciar, el passat mes de març de 2013, tot i havent una sentència favorable de l’Audiència Provincial de Barcelona, que el Departament de Benestar Social i Família es va negar a donar en adopció a un nen a la parella.
En aquest cas la denegació per part de la Generalitat no es deu a que la parella siguin dos homes sinó a una possible discriminació per raó de circumstàncies referides a la salut dels sol·licitants. L’OCH considera que aquestes circumstàncies no han d’impedir l’accés a l’adopció de la parella.

Davant les noves tecnologies, Internet s’ha convertit en un lloc on l’homofòbia i la transfòbia es manifesten sense mecanismes que puguin evitar-les. Volem destacar l’aparició d’innumerables pàgines que fan apologia de l’Homofòbia.
En concret la pàgina soy homofóbico que va rebre multitud de denúncies pel seu clar contingut d’odi i discriminació.
Davant aquesta exaltació homofòba, van reportar la pàgina a Facebook aconseguint la seva supressió. Malgrat això els autors d’aquetes pàgines tornen a obrir pàgines de nou, amb la passivitat manifesta de Facebook.
Creiem absolutament necessari l’establiment d’un protocol que eviti la publicació de pàgines i perfils homòfobs a les diferents xarxes socials.

Agressions i discriminacions a l’àmbit laboral

Al món laboral volem denunciar el comiat del treballador, A. T., de l’empresa Zurich Assegurances, per presumptes motivacions homòfobes.
Aquest treballador ha denunciat tot un seguit de movings i discriminacions un cop l’empresa va ser conscient de la seva opció sexual.
A.T va passar de ser un empleat modèlic a ser acomiadat en poc mesos, temps en el que l’empresa va ser conscient de la seva homosexualitat. Zurich Assegurances va acomiadar aquest treballador el passat mes de maig de 2013.

L’OCH conjuntament amb CCOO vam denunciar públicament aquest greu fet, propiciant la corresponent demanda al jutjat del social, on el proper 20 de maig de 2014 tindrà lloc el judici.

Aquest cas és un dels molts casos de comiat “encobert” un cop les empreses constaten l’opció sexual o identitat de gènere dels treballadors.

Agressions i discriminacions a l’ensenyament


L’any 2013 s’han fet públic diferents estudis que indiquen la precària situació en que es troben els adolescents LGTB a l’ escola.

Segons aquest estudis un 33% dels estudiants LGTB han patit en alguna ocasió una agressió homòfoba dins de l’entorn escolar.

L’OCH vol destacar entre totes les denúncies rebudes, les d’un adult que expressa com va ser discriminat i agredit al llarg de la seva vida com estudiant a diversos centres escolars d’Esplugues de Llobregat i de Barcelona.
En el cas d’A. L., la seva denúncia vol posar l’accent en el necessari dret a reparació que caldria estudiar per poder fer front a les innumerables agressions patides per persones LGTB al llarg de la seva vida escolar.

Agressions i discriminacions a l’habitatge

Per primera vegada fem esment de les denúncies rebudes per persones LGTB que pateixen discriminacions en referència al seu habitatge.
En concret, volem destacar la de M.R.G que va denunciar a aquest Observatori el passat mes de novembre de 2013, que la propietària del seu pis de lloguer havia pressionat a les seves companyes de pis per que la fessin fora un cop s’havia adonat de la seva opció sexual.
Aquets fets van tenir lloc a un pis de l’Eixample de Barcelona.

Considerem necessari establir protocols per part de la Generalitat on quedi claríssim la impossibilitat de denegar el lloguer a una persona per raons d’opció sexual.

Altres denúncies rebudes fan referència a la col·locació de símbols LGTB a l’exterior de les vivendes, com banderes, que es troben amb la negativa de la comunitat de propietaris.

Agressions i discriminacions diverses

En aquest apartat destaquem la denuncia que el passat octubre ens va traslladar una espectadora de Port Aventura. L.P.C., va denunciar que l’espectacle de Port Aventura “Bang Bang Fort West“ denigrava l’homosexualitat a través d’un personatge gai que era ridiculitzat.

També volem deixar constància de l’spot que va protagonitzar el jugador del Barça, Neymar a l’spot d’una marca de calçotets. Neymar fugia corrent quan el veia un gai, al contrari de quan el veien dones a les que sonreia.
Creiem necessari que persones d’especial revelància social siguin responsables davant de comportaments que poden generar violència homòfoba.

Vulneració de drets fonamentals.

En aquest apartat, volem fer constància d’un fet que tot i no tenir com a objectiu un propòsit homòfob, ha generat una enome alarma social.

Ens referim a la mort del company Juan Andrés Benitez, després d’una intervenció del Mossos d’Esquadra el passat mes d’octubre de 2013.

En la mort de Juan Andrés es van poder produir greus vulneracions de drets fonamentals de la persona. Ens referim concretament al dret a la dignitat de les persones.
L’OCH vol remarcar el seu compromís absolut amb el respecte i protecció dels drets fonamentals de tota persona i en particular del col·lectiu LGTB. Protecció que ha d’estar totalment garantida per part de les institucions públiques.

OBSERVACIONS I RECOMANACIONS DE L’OBSERVATORI GLT CONTRA L’HOMOFÒBIA

.Instar a tots els grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat a agilitzar els tràmits per l’aprovació de la Llei contra l’Homofòbia. Aquesta llei es troba a la seva recta final i ha de ser l’instrument bàsic en la lluita contra la LGTBfòbia i en l’establiment d’un marc orgànic de drets.

.La revelació de secrets oficials, i en concret de l’ estat serològic d’una persona, ha de comptar amb les màximes garanties i protecció. Cal evitar actuacions que estigmatitzin i criminalitzin a les persones amb VIH Sida

. Protecció de tots els drets fonamentals de les persones i en especial els drets a la intimitat i a la dignitat.

.Actuacions contundents davant grups o persones que facin exaltació de l’homofòbia.

. Generar mecanismes que facilitin la possibilitat de realitzar denúncies per agressions LGTBfobes.

.Instar a les Institucions públiques i jurídiques per actuar amb contundència davant les agressions derivades d’Internet. Caldria que les xarxes socials i concretament Twitter i Facebook tinguessin mecanismes clars i àgils per clausurar grups i pàgines que vulnerin drets fonamentals, emparats per la Declaració Universal dels Drets Humans i les diferents legislacions dels estats on es produeixin les vexacions.

.Cal regular les intervencions de l’Església Catòlica als mitjans de comunicació de titularitat pública, en concret a les televisions. No es pot tolerar l’homofòbia en directe, sense cap mena de regulació ni posterior avaluació dels perjudicis ocasionats.

.  Universalitat dels tractaments de VIH per a totes les persones, independentment de la seva procedència. En el cas de la profilaxis postexposició, fer servir les recomanacions consensuades per tots els agents involucrats en la lluita contra la Sida.

. És totalment necessari que els serveis i institucions públiques, tinguin molta cura a l’hora de rebre a una persona que ha estat agredida, doncs es troba en un estat de crisi emocional, motiu pel qual cal posar a la seva disposició tots els mitjans humans i materials possibles.

. Posar tots els mitjans necessaris per evitar atemptats a la dignitat de les persones privades de llibertat, en els centres penitenciaris de Catalunya.

. Denunciar la política d’admissió als locals de pública concurrència, on moltes vegades no es compleix la llei, impedint l’accés a persones per la seva opció sexual. Valorem com a molt negatiu que als locals destinats a la població LGTB es produeixin agressions i discriminacions als seus usuaris per part dels membres de seguretat d’aquests locals.

.

 Dret d’asil polític per a totes aquelles persones membres del col·lectiu LGTB perseguides, castigades o torturades en el seu país d’origen, per la seva condició sexual. Un exemple molt clar va ser la repressió a activistes gais a Uganda, Rússia i Gàmbia.

OCH-OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA.
C/Verdi 88. local.FAGC. Barcelona 08012.
Contact. tlf. 932172669.
Email. eugenirodriguez@hotmail.com

INTRODUCTION:
This document is the 17th Non-Discrimination Report produced by the
Observatori Contra l’Homofòbia (‘Anti-Homophobia Watch’).
Every year, the O.C.H. elaborates an annual study on homophobia and LGBTphobia
in Catalonia. This report keeps record of all claims reported to the
O.C.H. . Claims issued from LGBT members through O.C.H.’s online reporting
tool, other homophobic actions identified by O.C.H., as well as third parties who
inform about actions and behaviours which discriminate LGBT individuals. After
research by the O.C.H. team and the legal bureau, all these claims proved to be
homophobic and transphobic.
Also this year, we aim to study those claims relating to the infringement of
LGBT people's fundamental rights. This Report, thus, reflects and examines
assault and discrimination towards transsexuals, lesbians, gays and bisexuals
occurred in 2013. It is also an indicator on the situation of LGBT rights and
freedom and how transphobic and homophobic violence appears in Catalonia.
We therefore accentuate those cases that are most important to us - due to its
relevance or impact, or any related finding that might be particularly worth
pointing out. In addition, assessment compared to previous year and general
recommendations are included at the end of the present Report.
The facts reported to the O.C.H. span all circumstances surrounding the life of
LGBT people, who are subjected to discrimination, contempt, assault and/or
rights infringement.
Anti-Homophobia Report 2013 | http://www.observatoricontralhomofobia.org
3
In this Report we have changed the types of assault, adapting them according
to the current situation, grouping up similar ideas and adding in new ones.
Variations compared to previous year are therefore approximate figures, where
indicators shall be expressed by the following symbols:
Increase: 
Decrease:  
Stable 
New: 

TECHNICAL DATASHEET:
Total of claims reported: 384
Time period: Year 2013
Region: Catalonia
Variation compared to previous year + 2%

Graph based on type of assault/discrimination.

TYPE Cases /% /Variation

A) Homophobic assault and discrimination in the

street and public spaces.

B) Assault and discrimination in the public

administration sector (healthcare, education,

domestic sector...).

C) Assault and discrimination at work.

D) Discrimination on social networks

E) Discrimination at home

F) Other assault and discrimination

TOTAL

Anti-Homophobia Report 2013 |

5

ANALYSIS

Homophobic assault and discrimination in Catalonia have increased by 2%

compared to last year.

Promotion of

discrimination in the street and public spaces

Once more,

a slight drop over all claims reported overall. This trend had been already

pointed out in last year's

privatization of public spaces, leading to a decrease of sexual action in cruising

zones - which are undoubtedly the place most exposed to risk of assault.

Despite a decrease in the number of cases reported, cruising spots constitute

the most threatened areas for gay men, as they may be subject to physical

assault, extortion, thieving while involved in cruising activity in numerous places

of Catalonia.

In 2013, the O.C.H. worked closely with the mayors from the Maresme and

Garraf areas in order to implement measures which promote safety among

those who engage in cruising activities. Several claims from gay men who had

been involved in incidents with the Guardia Urbana (municipal police) were

reported in Barcelona. Apparently, those claims were addressed once they

were reported to the Sants-Montjuic district administration.

In addition, we have also received claims from transsexual women who suffered

from assault and hazing in the Camp Nou area, where they work as prostitutes.

Often, non-protection of female sex workers originates from the criminalization

encouraged by municipal bylaws.

One of the most alarming case of homophobic hate and discrimination is the

emergence of the anti-gay occupy paedophilia

Videos published on the Internet show how gay men the gang had previously

met online are being forcibly kept, bullied and harassed.

Anti-Homophobia Report 2013 |

6

It is worth stressing that the assaulters posted videos on the Internet which

inappropriately linked homosexuality with paedophilia. The O.C.H. holds that a

happening as such is an assault against the human rights to privacy and dignity.

This is a clear example of fundamental human rights infringement that has to be

addressed urgently.

The fact that they acted with such impunity, always allied with Facebook and

Twitter, led us to become aware that they acted as part of an ultra-homophobic

gang only right after the O.C.H. and Plataforma LGTB.cat publicly condemned

these happenings.

The O.C.H. received a claim that a victim had brought before a court. This case

was reported to the Catalan Ministry of the Interior, LGTB department of

Catalan self-government the Generalitat, as well as to other parliamentary

groups which demanded an immediate reaction from the Catalan Minister of the

Interior. We also liaised with the public prosecutor's office for hate and

discrimination - which has coordinated and conducted the case until arrest and

has brought it before a court.

A kidnap threat published on the gang's Facebook page triggered all the alarms

due to the quantum leap that such homophobic act might entail.

Several members of this gang are now detained pending extradition, charged

with coercion, discrimination and hate crimes. They were not charged of

conspiracy. The dismantling of this group has to be linked to the criminal

responsibilities and shall provide aid to the victims. Any possible outbreak of

homophobia as such must be necessarily tackled.

Promotion of homophobia

The fact that in March 2014 the Minister of the Interior stated that adoption

among homosexual couples was against nature should be regarded as

promoted homophobia. The statement above was denounced by the LGBT

Municipal Council of Barcelona.

Anti-Homophobia Report 2013 |

7

Cardinal Rouco Varela's statement against gay marriage was also denounced

before the Episcopal Conference.

These statements infringe Spain's current legislation and provoke great social

alarm not acceptable in a secular country.

One more case occurred last February, when we received a claim against a

book with clearly homophobic content being still sold in El Corte Inglés and

FNAC.

More precisely, the book in question was titled "

Homosexuality

2009.

The O.C.H. demanded that the book be immediately withdrawn from stores

FNAC and El Corte Inglés. FNAC stopped selling this book, unlike El Corte

Inglés, who, despite the written request and several protest actions, didn't.

El Corte Ingles was also under the spotlight when in May 2013 a lesbian couple

was insulted by a customer who was queuing nearby.

Having informed security staff members, el Corte Ingles refused to aid the

couple that had been verbally assaulted on the grounds of homophobia.

Such lack of assistance was also denounced at the Consumer's Advisory Board

of Catalonia.

Anti-Homophobia Report 2013 |

8

Assault and discrimination in public and administration services

With regards to

services

alarming case. Juan Andrés Benitez, member of an LGBT association, died

after a police operation in October last year. There were 10 LGBT and Anti -HIV

associations that reported the case due to suspected disclosure of official

secrets and offense against right to privacy.

The claim brought before the public prosecutor

the existing files, the fact that Benitez's HIV status was disclosed during health

record custody procedures shall be thoroughly studied in the light of further

evidence.

The police raid at the LGBT venue La Bata de Boatinee is another case of

discrimination and assault from the public and administration services

that we want to bring up.

On June 28 early in the morning, which falls on the LGBT pride day, 30 police

officers (Mossos d'Esquadra) on bulletproof vests broke into the club by

knocking down the door and evacuating customers who were celebrating the

gay pride party. Police officers restricted access into the club, preventing people

from free movement.

This police operation was reported to the Sindic de Greuges of Barcelona for

being absolutely disproportionate and infringing the right of free movement of

persons.

The O.C.H. holds that it is criminalizing to carry out a police raid at an LGBT

club on the same day as the gay pride is being celebrated worldwide.

Parliamentary and municipal groups, PSC, ICV-EUIA and CUP, raised

parliamentary queries to the Advisor of the Interior and the Mayor of Barcelona

with concerns to such police operation.

Anti-Homophobia Report 2013 |

9

In July 2013 all the alarms were triggered once more when the Spanish and

Catalan governments denied single, and lesbian women the right to undergo

assisted reproductive treatment via public healthcare.

Following the protests, the Parliament of Catalonia approved a resolution which

guarantees the right to assisted reproductive treatment among these women

group.

In March 2013, a gay couple contacted us to report that the department for

social welfare and family refused to allow them to adopt a child despite

favourable sentences from the Provincial Courts of Barcelona.

In this case, the Generalitat denied the couple the right to adopt not because

they were an homosexual male couple but due to possible discrimination with

regards to health-related circumstances of the candidates. However, the O.C.H.

holds that these circumstances should not hinder the access to such right for

the couple.

Assault and discrimination on social networks

With the advent of new technologies, Internet has become a space where

homophobic and transphobic acts can occur and there are no mechanisms to

prevent them. There is an increasing number of websites that justify

homophobia.

Special attention should be drawn to the website '

homophobic

’)

and hateful content.

Given such homophobic act, the Facebook page concerned was reported and

finally deleted. In spite of this, the owners of these websites have created new

groups as Facebook does not take any action. We think it's absolutely

paramount to set up a protocol which stops the creation of pages and profiles

with homophobic content on social networks.

Anti-Homophobia Report 2013 |

10

Assault and discrimination at work

Regarding homophobia at work, it's necessary to bring up the case involving

employee A. T., who was allegedly exposed to homophobic treatment while

working for Zurich Assegurances.

The employee reported a series of moving, discrimination incidents he suffered

once his employers find out his sexual orientation.

A.T. had proved to always be an efficient employee until he was dismissed right

by the time the company became aware of his sexual orientation as gay. Zurich

Assegurances dismissed A. T. in May 2013.

The O.C.H. alongside CCOO has publicly denounced such an alarming incident

and therefore reported to the courts in charge of social affairs. The trial is to be

held on May 20, 2014.

This is one of many cases of employees being subject to uncover dismissals

once their employers find out their sexual orientation or gender identity.

Assault and discrimination at schools

Several studies were published in 2013 which confirm serious conditions LGTB

teens are exposed to at school.

According to the referred studies, the 33% of LGBT students have - at some

point - experienced a homophobic assault within the school premises.

Among all the claims brought, the O.C.H. puts special emphasis on that of an

adult citizen who explained how throughout his academic years he had

experienced discrimination and assaults in several schools in Esplugues del

Llobregat and Barcelona.

Anti-Homophobia Report 2013 |

11

The claim filed in connection with the case involving A. L. specially highlights

the need for a right to repair damages in order to face the numerous cases of

assault suffered by LGBT people in their school years.

Assault and discrimination at home

This is the first time that we refer to those claims filed by LGBT individuals who

suffer from discrimination in their homes.

More precisely, we would like to point out the case of M.R.G., who reported to

the O.C.H. in November 2013 that her landlady had coaxed her flatmates to

throw her out of the flat because of her sexual orientation. These happenings

occurred in the Eixample district of Barcelona.

We hold that it is paramount that the Generalitat establish necessary

mechanisms which clearly forbid the denial to rent a home due to sexual

orientation-related reasons.

Other claims filed concern LGBT symbols suh as flags being hung outside of

properties which are regarded with disapproval among the neighbourhood.

Other type of ssault and discrimination

This section specially bears down on a claim we received in October 2013 from

a visitor at theme park Port Aventura. L.P.C. denounced that the show offered

at the theme park which carries the name

homosexuality as it ridicules a gay character in the performance.

Anti-Homophobia Report 2013 |

12

We'd also like to draw attention to a men's underwear brand which launched a

commercial featuring Barça player Neymar where he runs away from a gay man

who looks at him, but in turn stays as a group of women smile at him.

We think it necessary that key players in the social sector take responsibility in

the face of actions that may generate homophobic violence.

Violation of fundamental human rights

This section aims to leave proof of a fact that triggered a huge social alarm

despite it was not supposedly intended to be an homophobic act.

This is the case of the death of our fellow Juan Andrés Benitez after a police

operation (Mossos d'Esquadra) carried out in October 2013.

Several fundamental human rights were infringed in connection with the death

of Juan Andrés. We especially refer to people's right to dignity.

The O.C.H. expresses his absolute commitment with regards to respecting and

protecting the fundamental rights of any person, particularly the LGBT

community. Public bodies should guarantee such protection among individuals.

Anti-Homophobia Report 2013 |

13

REMARKS AND RECCOMENDATIONS FROM THE O.C.H.



accelerate

stages and shall serve as a basic device in struggling against LGBT-phobia and

establishing an organic frame of rights.



status, shall be guaranteed at all times. It is paramount to prevent actions and

behaviours which stigmatize and criminalize HIV+ individuals.



privacy and dignity.







of LGBT-phobic assaults.



assaults originating on the Internet. It is essential that social networks such as

Twitter and Facebook rely on clear and effective mechanisms to close groups

and pages which violate fundamental human rights contained in the Universal

Declaration of Human Rights and other laws enforced in those countries where

right infringement happens.



in the public mass media, especially television. Homophobia cannot be

accepted on live broadcasting, even more without any type of ulterior corrective

measures nor assessment of damage caused.



their nationality. Post-exposure prophylaxis should be followed in compliance

with all the recommendations jointly agreed by all key players in the struggle

against HIV.



It is absolutely necessary that public services and bodies be very careful

with

anyone who has been assaulted. Victims are often found in a state of

emotional crisis and that's why it is essential to provide them with all the human

resources and materials available.



Provide all the means needed to avoid threats to dignity of those who serve a

sentence in

Catalan prisons.



Need to denounce admission policies in public places where right to

admission has - illegally- been denied to costumers on the grounds of their

sexual orientation. In addition, it is very unfavourable that LGBT spaces also

constitute a setting for assault and discrimination towards its users on behalf of

operating security staff members.



Right to political asylum for all those LGBT individuals who are persecuted

punished and tortured in their homelands

on the grounds of their sexual

orientation

. A very clear example is the case of Uganda, Russia and Gambia,

where gay activists have been violently oppressed.

Anti-Homophobia Report 2013 |

14