miércoles, 13 de mayo de 2009
.17 de Maig Dia internacional contra l’Homofòbia (Tranzmarikabollofòbia)

17 de Maig
Dia internacional contra l’Homofòbia (Tranzmarikabollofòbia)
El proper diumenge 17 de Maig se celebra arreu del món el Dia Internacional contra l´Homofòbia.
Aquesta data commemora la retirada de l´homosexualitat, per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), del seu llistat de malalties.
Des del Front d’Alliberament Gai de Catalaunya i l’Observatori contra l’Homofòbia volem manifestar el següent:
- Que encara avui, gais,lesbianes i transsexuals patim discriminacions i agressions per motius d’opció sexual i/ o identitat de gènere.
- Que a Catalunya, cal denunciar la precarietat en la qual es troben moltes persones, a la feina, a l’hora de manifestar públicament la seva sexualitat, com és el cas recent de dos infermers seropositius. Motiu que els ha suposat l’acomiadament de la seva feina. Aquest greu atemptat contra la nostra dignitat i llibertats fonamentals ha estat denunciat pel FAGC. Tot i que hem perdut en primera instància, arribarem judicialment fins al final
- Que a l’Ensenyament, el “bulling” homofòbic és un dels atacs mes durs i impunes contra els adolescents que es manifesten com a lesbianes, transsexuals o gais. A Sabadell una noia de 13 anys va ésser brutalment agredida i vexada per la seva condició, tenint que canviar d’institut davant la passivitat i negligència de la direcció de l’institut. Aquest cas, denunciat per l’Observatori contra l’Homofòbia està pendent de judici i és un reflex de la cara oculta de l’homofòbia més cruenta.
- Que les persones transsexuals es veuen obligades, de forma absolutament discriminatòria, a ser diagnosticades com a “disfòrics de gènere” per tal de poder assolir una nova identitat legal. Rebutgen aquest diagnòstic i demanem polítiques clares contra la transfòbia. Recordar el cas d’un transsexual masculí vexat per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, pendent de judici a l’Audiència Provincial de Barcelona.
- Que a nivell internacional, denunciem la situació en la que es troben gais, lesbianes i transsexuals a molts països del món, on son perseguits , condemnats a presó i fins i tot condemnats a mort. En especial volem ressaltar la situació del Marroc on un incipient moviment d’Alliberament GLT està sent perseguit per part de les autoritats marroquines. Demanem al Govern espanyol que posi en marxa la regulació del dret d’asil polític per a totes les persones que en el seu país d’origen estan perseguides par la seva sexualitat.
- Que instem al Govern de la Generalitat a que faci, sense més dilacions, la llei contra l’homofòbia.
I Per últim, convidem a gais, lesbianes i transsexuals a manifestar lliurament la seva capacitat afectivo-sexual i a denunciar qualsevol atemptat als nostres drets i llibertats. FAGC-Observatori contra l´homofòbia
El proper dissabte 16 de maig, a les 16h, tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la Jornada titulada Moviment Intersex: contexts
El proper dissabte 16 de maig, a les 16h, tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la Jornada titulada Moviment Intersex: contexts i horitzons, organitzada per la Xarxa d'Acció Trans i Intersex de Barcelona.
Les persones intersex són totes aquelles persones que, en el moment de néixer, tenen un cos difícilment classificable entre les caselles de “nen” o “nena”.
Davant d'aquestes realitats, s'obre un complexíssim panorama que aplega qüestions mèdiques, legals i socials, i que inclou des de cirurgies genitals en nadons fins a la reivindicació d'espais físics i simbòlics per a les persones intersex, passant per tot un entramat legal i social d'impossibilitats per a viure fora de les categories “home” o “dona”. Alhora que la intersexualitat és recentment catalogada com a “trastorn de la diferenciació sexual” pels manuals mèdics, el moviment intersex reclama la revisió dels protocols mèdics actuals, la visibilització de les realitats intersex i la creació d'espais simbòlics de desig per als cossos que s'escapen de la norma sexual binària.
Aquesta jornada pretén, per una banda, ésser un espai d'informació per a apropar-nos a les realitats i vivències intersex (tant pel que fa a protocols de tractment com pel que fa, especialment, a les reivindicacions i situació actual del moviment) i, per altra banda, inciar a Barcelona un necessari debat sobre la situació de les qüestions intersex i començar una labor de visibilització de realitats i reivindicació de drets a la nostra ciutat.
Programa de la Jornada:
16h. Contexts: àmbits mèdic, social i legal
- Gabriel Martín: psicòleg de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona. Partint de la seva pròpia experiència, treballada per a impulsar el coneixement de la realitat intersex a l'Estat Espanyol.
- Sílvia Garcia Dauder: departament de psicologia social, Universitat Rey Juan Carlos, part integrant del moviment queer-feminista a l'Estat Espanyol.
- Núria Gregori: antropòloga social, universitat de València; infermera de l'Hospital Universitari d'Elx.
- Dolores Romero: professora de Dret i membre del Seminari Interdisciplinar de Gènere, Universitat Miguel Hernández.
18:30h. Horitzons: el moviment intersex
- Mauro Cabral: activista intersex d'Argentina, membre de Mulabi i de la Comissió Internacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes. Doctor en Filosofia per la Universitat de Córdoba (Argentina).
- Dannie Reynal: activista intersex del sud de França.
- Vincent Guillot: activista intersex i membre fundador del moviment intersex feminista a Europa. Recentment ha publicat un treball col·lectiu titulat "A qui pertanyen els nostres cossos? Feminisme i lluites intersex" (Nouvelles Questions Féministes, març de 2008).
- Dominique Salm: activista intersex, psicòleg i sexòleg de nacionalitat belga que resideix actualment a Catalunya. Es dedica a l'acompanyament psicològic i sexològic de les persones amb hipospadias i altres formes d'intersexualitat, així com de les seves famílies. Ha participat en programes de ràdio i congressos internacionals d'urologia.
Hi haurà servei de traducció simultània francès-castellà (no totes les persones assistents a la Jornada comprenen el català però sí el castellà, i per qüestions pressupostàries no podem realitzar la traducció a ambdós
Les persones intersex són totes aquelles persones que, en el moment de néixer, tenen un cos difícilment classificable entre les caselles de “nen” o “nena”.
Davant d'aquestes realitats, s'obre un complexíssim panorama que aplega qüestions mèdiques, legals i socials, i que inclou des de cirurgies genitals en nadons fins a la reivindicació d'espais físics i simbòlics per a les persones intersex, passant per tot un entramat legal i social d'impossibilitats per a viure fora de les categories “home” o “dona”. Alhora que la intersexualitat és recentment catalogada com a “trastorn de la diferenciació sexual” pels manuals mèdics, el moviment intersex reclama la revisió dels protocols mèdics actuals, la visibilització de les realitats intersex i la creació d'espais simbòlics de desig per als cossos que s'escapen de la norma sexual binària.
Aquesta jornada pretén, per una banda, ésser un espai d'informació per a apropar-nos a les realitats i vivències intersex (tant pel que fa a protocols de tractment com pel que fa, especialment, a les reivindicacions i situació actual del moviment) i, per altra banda, inciar a Barcelona un necessari debat sobre la situació de les qüestions intersex i començar una labor de visibilització de realitats i reivindicació de drets a la nostra ciutat.
Programa de la Jornada:
16h. Contexts: àmbits mèdic, social i legal
- Gabriel Martín: psicòleg de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona. Partint de la seva pròpia experiència, treballada per a impulsar el coneixement de la realitat intersex a l'Estat Espanyol.
- Sílvia Garcia Dauder: departament de psicologia social, Universitat Rey Juan Carlos, part integrant del moviment queer-feminista a l'Estat Espanyol.
- Núria Gregori: antropòloga social, universitat de València; infermera de l'Hospital Universitari d'Elx.
- Dolores Romero: professora de Dret i membre del Seminari Interdisciplinar de Gènere, Universitat Miguel Hernández.
18:30h. Horitzons: el moviment intersex
- Mauro Cabral: activista intersex d'Argentina, membre de Mulabi i de la Comissió Internacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes. Doctor en Filosofia per la Universitat de Córdoba (Argentina).
- Dannie Reynal: activista intersex del sud de França.
- Vincent Guillot: activista intersex i membre fundador del moviment intersex feminista a Europa. Recentment ha publicat un treball col·lectiu titulat "A qui pertanyen els nostres cossos? Feminisme i lluites intersex" (Nouvelles Questions Féministes, març de 2008).
- Dominique Salm: activista intersex, psicòleg i sexòleg de nacionalitat belga que resideix actualment a Catalunya. Es dedica a l'acompanyament psicològic i sexològic de les persones amb hipospadias i altres formes d'intersexualitat, així com de les seves famílies. Ha participat en programes de ràdio i congressos internacionals d'urologia.
Hi haurà servei de traducció simultània francès-castellà (no totes les persones assistents a la Jornada comprenen el català però sí el castellà, i per qüestions pressupostàries no podem realitzar la traducció a ambdós
miércoles, 6 de mayo de 2009
Olivier Besancenot a Barcelona Presentació de la candidatura anticapitalista a les eleccions europees

Olivier Besancenot a Barcelona Presentació de la candidatura anticapitalista a les eleccions europees amb Esther Vivas, Cándido Gonzalez, Pep Riera i Rocío Varela Olivier Besancenot, portaveu del Nou Partit Anticapitalista de França Esther Vivas, candidata de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a les eleccions europees Cándido González, sindicalista de la Naval de Xixon Pep Riera, camperol Rocío Varela, sindicalista de l’Hotel Juan Carlos I Intervindran també varis representants/es de lluites socials.Tocaran en directe Wagner Pa, i Dj Panko, Xavi Turull i Max Wright d’Ojos de Brujo amb Kumar i Indie.Durant l’acte es llegiran salutacions enviades pel director de cinema Ken Loach i per l’actor Jordi Dauder, que ocupa l’últim lloc de la llista de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.dissabte 9 de maig a les 11hal Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó 53 L-3 Tarragona/L-1 Hostafrancs)i a les 14:30h dinar popular
Etiquetes de comentaris:
n
|
0
comentaris
martes, 28 de abril de 2009
Un jutge avala l'acomiadament de dos infermers que eren portadors de la sida

Notícies de ...
Barcelona núria puyuelo El Punt 23/04/09
El jutjat social número 17 de Barcelona ha considerat provat que l'empresa Diaverum Servicios Renales SL, amb seu a Barcelona i dedicada a tractaments de diàlisi, no sabia que els dos infermers, als quals va acomiadar el desembre passat, fossin portadors de la sida, i per tant ha desestimat la demanda dels dos treballadors, que reclamaven que l'empresa els readmetés. Segons la sentència, l'empresa va decidir acomiadar els empleats basant-se en el criteri de la mútua que va fer la revisió mèdica als dos infermers i que va considerar que com que eren seropositius no eren aptes per desenvolupar la feina d'infermer.
En la sentència s'afirma que «els fets provats no permeten afirmar que l'empresa en el moment que va decidir extingir els dos contractes» sabia que els infermers eren seropositius, perquè la mútua subcontractada per l'empresa, Societat de Prevenció de Maz, els havia comunicat que els dos empleats eren no aptes per a la feina però no el perquè, ja que l'informe de la mútua era confidencial. Segons el jutge, «no hi ha cap prova que el servei de prevenció, en algun moment, comuniqués aquell fet a l'empresa» i per aquest motiu assenyala que Diaverum Servicios Renales SL no va tenir en compte el fet que els dos treballadors eren portadors de la sida per decidir acomiadar-los. «No es pot imputar a l'empresa que el mòbil de les extincions fossin aquelles dades», s'afirma a la sentència. A més, s'hi afegeix, que l'empresa sanitària va fer un contracte de treball indefinit als demandants en què es va pactar un període de proves, que l'extinció del contracte es va fer dins d'aquest termini i que per tant no es tracta d'un acomiadament improcedent. Per tots aquests motius, el titular del jutjat social número 17 de Barcelona ha decidit desestimar la demanda dels infermers, que sol·licitaven que es considerés l'acomiadament nul i que l'empresa els readmetés.
L'acomiadament va tenir lloc al desembre passat quan els dos infermers feia pocs mesos que treballaven a l'empresa. En la revisió mèdica a la mútua, l'analítica de sang dels dos treballadors va donar positiva al virus del VIH i la mútua va considerar que aquest fet «podia suposar un risc per als pacients», tal com va declarar la directora de la mútua en el judici. Per aquest motiu, va alertar l'empresa de tractaments de diàlisi que els dos treballadors eren «no aptes» per desenvolupar la seva feina. Tot seguit, l'empresa va anunciar als dos infermers que els acomiadava i quan aquests van explicar-los el motiu pel qual els havien considerat no aptes, l'empresa no va canviar de parer i els dos infermers van ser acomiadats.
«Esgotarem totes les vies judicials»
«És lamentable que la sentència es basi en valors subjectius i no en valoracions jurídiques», critica el portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Eugeni Rodríguez. El FAGC, que ha proporcionat l'advocat que representa els dos infermers, va anunciar ahir que recorreran contra la decisió del jutge. «Esgotarem totes les vies judicials», va assegurar Rodríguez, i va afegir: «Era una ocasió única per dignificar la vida d'aquest col·lectiu. El jutge ha donat validesa als testimonis de l'empresa i no als de la nostra part.» En el moment del judici, que es va celebrar l'11 de març, tant el FAGC com l'Observatori contra l'Homofòbia van denunciar el cas, perquè anava contra les llibertats bàsiques de la comunitat seropositiva. Les entitats tenien moltes esperances posades en el cas, ja que era el primer cop que arribava als jutjats l'acomiadament d'una persona seropositiva per aquest motiu.
Rompe tu Armario
miércoles, 22 de abril de 2009
PROU INPUNITAT I HOMOFÔBIA POLICIAL

El lunes 27 de abril se realizará el juicio a las personas detenidas al finalizar una manifestación festiva en junio del 2005.Tras la mani se detuvo de forma arbitraria a 9 personas que una vez en comisaria de la policia nacional fueron brutalmente vejadas y agredidas. Humillaciones que sin duda alguna estaban motivadas por una brutal tranzmarikabollofobia policial. Amnistia Internacional recogió en su informe "Sal en la Herida" tras la peticion y denuncia del FAGC, el caso de J.Segura, uno de los detenidos que tuvo que ser trasladado a urgencias tras la terrible paliza policial.
buscamos una imagen de la Divine

Estamos en plena crisis mística… Para poder hacer el cartel de las jornadas de Stonewall Contraataca, buscamos una imagen de la Divine en alta resolución y de buena calidad (es decir un escaneo de un libro o de una revista y que tenga entre 15 y 20 centímetros de alto, y una resolución de entre 300 y 600 pp). La imagen que necesitamos es la del cartel de Pink Flamingos, aquí presente, y como cualquier subidón de fe es urgente. Si tenéis una aparición suya que cumpla con los requisitos de nuestra admiración, gracias por enviárnosla por mail, y sean aseguradas de que la Divine os lo devolverá.
Mira bien este Jueves noche fiesta FETOS FRITOS

JUEVES 23 en BE GOOD CLUB...FETOS FRITOS presentan:"MIRATE - MIRAME"DJ:Natan SpunkerFuckureDJ UXc/Sancho de Avila 78
Etiquetes de comentaris:
fe
|
0
comentaris
martes, 7 de abril de 2009
Festa FAGC 30 d´Abril
miércoles, 1 de abril de 2009
Jornades FAGC 5 i 6 de juny
Neeeeenaaaas el FAGC està preparant unes jornades per celebrar el 40 aniversari de stonwall.Reserveu dades.Contarem amb la presencia estelar de Pedro Lemebel.
martes, 31 de marzo de 2009
Per fi FESTA FAGC 30 abril
miércoles, 25 de marzo de 2009
ATA condena la agresión a una transexual en Málaga que la mantiene en coma
ATA condena la agresión a una transexual en Málaga que la mantiene en coma
desde hace dos meses
La Delegación del Gobierno debe velar por la seguridad de las mujeres
transexuales que ejercen prostitución
Sevilla, 25 de marzo. – La Asociación de Transexuales de Andalucía, ATA,
recibió hace tres días una llamada anónima denunciando la agresión a Paloma,
una mujer transexual a la que fue arrojada una piedra estando en el
interior de su coche que le impactó en el rostro. El hecho, que ha podido
ser confirmado por ATA y que tuvo lugar en el Polígono Guadalhorce, Málaga,
le llevó a estrellarse contra un muro, y desde hace aproximadamente dos
meses se encuentra en coma.
Desde la Asociación de Transexuales de Andalucía (ATA) queremos manifestar
nuestra preocupación y condena por la agresión ocurrida a Paloma, de manos
de un desarmado, así como pedimos a la Delegación del Gobierno de Málaga que
investigue exhaustivamente los hechos y que se verifique la existencia de
motivaciones transfóbicas.
Somos concientes que Paloma fué agredida en el lugar donde ofrecen sus
servicios las mujeres transexuales que ejercen la prostitución, por lo
que pedimos a la Delegación del Gobierno Málaga haga todo lo pertinente y
necesario para que esta situación sea aclarada y que no sea confundida como
una agresión casual.
Por lo tanto, ATA solicita a la Delegación del Gobierno de Málaga que vele
porque se tenga en cuenta los siguientes datos en el desarrollo de la
investigación:
1. Que entre las hipótesis investigativas sobre las motivaciones de la
agresión se tenga presente su condición de mujer transexual, las
circunstancias y el contexto de violencia por parte del autor contra una
mujer transexual.
2. Se tomen acciones prontas y efectivas para que cese y se prevenga la
violencia contra las mujeres transexuales que ejercen la prostitución.
Así mismo, ATA insta a las autoridades del orden, para que inicien procesos
de investigación sobre la agresión sufrida por Paloma y que recaiga sobre el
responsable todo el peso de la Ley.
ASOCIACIÓN DE TRANSEXUALEAS DE ANDALUCÍA
Mar Cambrollé, presidenta
desde hace dos meses
La Delegación del Gobierno debe velar por la seguridad de las mujeres
transexuales que ejercen prostitución
Sevilla, 25 de marzo. – La Asociación de Transexuales de Andalucía, ATA,
recibió hace tres días una llamada anónima denunciando la agresión a Paloma,
una mujer transexual a la que fue arrojada una piedra estando en el
interior de su coche que le impactó en el rostro. El hecho, que ha podido
ser confirmado por ATA y que tuvo lugar en el Polígono Guadalhorce, Málaga,
le llevó a estrellarse contra un muro, y desde hace aproximadamente dos
meses se encuentra en coma.
Desde la Asociación de Transexuales de Andalucía (ATA) queremos manifestar
nuestra preocupación y condena por la agresión ocurrida a Paloma, de manos
de un desarmado, así como pedimos a la Delegación del Gobierno de Málaga que
investigue exhaustivamente los hechos y que se verifique la existencia de
motivaciones transfóbicas.
Somos concientes que Paloma fué agredida en el lugar donde ofrecen sus
servicios las mujeres transexuales que ejercen la prostitución, por lo
que pedimos a la Delegación del Gobierno Málaga haga todo lo pertinente y
necesario para que esta situación sea aclarada y que no sea confundida como
una agresión casual.
Por lo tanto, ATA solicita a la Delegación del Gobierno de Málaga que vele
porque se tenga en cuenta los siguientes datos en el desarrollo de la
investigación:
1. Que entre las hipótesis investigativas sobre las motivaciones de la
agresión se tenga presente su condición de mujer transexual, las
circunstancias y el contexto de violencia por parte del autor contra una
mujer transexual.
2. Se tomen acciones prontas y efectivas para que cese y se prevenga la
violencia contra las mujeres transexuales que ejercen la prostitución.
Así mismo, ATA insta a las autoridades del orden, para que inicien procesos
de investigación sobre la agresión sufrida por Paloma y que recaiga sobre el
responsable todo el peso de la Ley.
ASOCIACIÓN DE TRANSEXUALEAS DE ANDALUCÍA
Mar Cambrollé, presidenta
martes, 24 de marzo de 2009
Estudi homofòbia a les escoles

S`està fent un estudi sobre tranzmzrikabollofobia a les escoles, podeu participar entrant a la web de icev
Enquesta
Apartat 1
Experiències escolars a Catalunya d´adolescents
Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals
i adolescents fills i filles de famílies
Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals
Institut Català d´Estudis de la Violència ICEV
Casal Lambda
Families Lesbianes i Gais FLG
Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes AMPGIL
Front d´alliberament Gai de Catalunya
Consell de la Juventut de Barcelona
SOSBullying http://www.icev.cat/questionari_
Marruecos anuncia el fin de toda tolerancia con la homosexualidad

Marruecos anuncia el fin de toda tolerancia con la homosexualidad
El Ministerio del Interior amenaza a la prensa que hace "apología" de los gays
IGNACIO CEMBRERO - Madrid - 24/03/2009
Vota Resultado 284 votos Comentarios - 22
"Nos hemos casado rezando la fatiha y ésta es nuestra historia de amor". El titular en rojo barre toda la portada de la revista Al Michaal, de Casablanca, en la que aparecen dos hombres con la cara tapada.
Violaciones y tiros para 'curar' lesbianas
La noticia en otros webs
webs en español
en otros idiomas
El relato en una revista de la boda entre dos hombres irrita al Gobierno
En las páginas interiores una pareja de homosexuales marroquíes narra su boda, que empieza como la de otras muchas de personas humildes en Marruecos, pronunciando la oración que precede la lectura del Corán. Aunque sean heterosexuales esas uniones carecen de valor legal, pero son muy comunes.
Pese a que Al Michaal apenas vende 6.000 ejemplares, esa portada ha hecho perder la paciencia a las autoridades marroquíes, a las que ya irritaban otros artículos. El semanario Tel Quel entrevistó, por ejemplo, a Samir Bargachi, un marroquí que desde España anima a Kifkif (De Igual a Igual), una asociación de apoyo a los gays de su país que nació tras la detención de 43 homosexuales que celebraban un cumpleaños, en Tetuán en 2004.
El Ministerio del Interior marroquí publicó, el pasado fin de semana, un comunicado en el que constata "que surgen voces, a través de los medios de comunicación, que intentan hacer la apología de comportamientos innobles que constituyen una provocación para la opinión pública nacional y no tienen en cuenta los valores morales y doctrinales de nuestra sociedad".
A continuación anuncia su "firme determinación a hacer frente, en el marco de las leyes en vigor, a todas las actuaciones contrarias a nuestros valores (...) religiosos o morales".
La homosexualidad está penada en Marruecos con entre seis meses y tres años de cárcel, pero los tribunales no suelen condenar por este "delito". La policía sí detiene periódicamente a gays con la aparente intención de amedrentarles. Este mes puso siete controles en el acceso a la popular romería de Sidi Ali Ben Hamdouch, cerca de Mequinez, para apresar a participantes con "aspecto homosexual", según denunció Kifkif. En total, detuvo a unos 25 a los que aparcó en una escuela mientras se celebraba la fiesta.
Mientras algunas publicaciones se muestran indulgentes con los gays marroquíes que intentan salir de la clandestinidad, el grueso de la prensa pide mano dura con los "pervertidos". Los más virulentos son los diarios At Tajdid, afín al islamista Partido de la Justicia y del Desarrollo, y Al Massae, el periódico de más difusión.
Injerencia española
El embajador de España en Rabat, Luis Planas, acabó incluso envuelto en la polémica después de que se fotografiase con el marroquí Bargachi y con Paco Ramírez, secretario de Colegas, una asociación española de gays y lesbianas. Ambos efectuaron hace un mes una gira por Marruecos "para tratar de hacer evolucionar las mentalidades", pero la reunión en la Embajada fue tachada por Al Massae de "inaceptable intromisión" española. "Injerencia española", tituló en portada el diario Le Soir, que pertenece a la misma empresa.
Bargachi, el coordinador de Kifkif, cree que Interior se ha visto empujado a sacar su comunicado por la campaña de estos diarios y la que se dispone a lanzar la formación islamista en vísperas de las elecciones municipales de principios de junio.
Pero Bargachi también "ve un lado positivo" en la nota difundida por Interior. "Leyéndola entre líneas deja claro que la lucha que anuncia contra esa supuesta deriva moral incumbe a los poderes públicos" y no a los espontáneos que están surgiendo.
Por delicada que resulte, la situación de los homosexuales en Marruecos es mejor que la que padecen en otros países árabes como Egipto, Arabia Saudí o Yemen.
Violaciones y tiros para 'curar' lesbianas
Crecen las agresiones en Suráfrica un año después del asesinato de una futbolista
LALI CAMBRA - Ciudad del Cabo - 24/03/2009 El Pais
La última víctima conocida se llama Sibongile Mphelo. 19 años. Violada, ejecutada a tiros y sus genitales mutilados. Un crimen cometido a 30 metros de la comisaría de Strand, cerca de Ciudad del Cabo. El año pasado, fue Eudy Simelane, 31 años. Su asesinato en Johannesburgo causó más revuelo porque era una de las Banyana Banyana, "las chicas", como se conoce a la selección femenina de fútbol. Eudy fue acuchillada y sus genitales, mutilados. Como ellas, Thokozane Qabe (23 años), muerta a balazos en Ladysmith, una población cerca de Durban, o Sizakele Sigasa y Salomé Masooa, agredidas sexualmente por un grupo de hombres y ejecutadas de un tiro en la nuca. Zoliswa Nkonyana (19 años) fue apedreada hasta la muerte en el gueto de Khayelitsha (Ciudad del Cabo). Todos los casos tienen aspectos en común: las víctimas eran lesbianas, y la mayoría de los asesinos están en libertad.
Marruecos anuncia el fin de toda tolerancia con la homosexualidad
La ley acabó con la discriminación, pero la violencia va en aumento
Se da la paradoja de que Suráfrica cuenta con una Constitución que prohíbe la discriminación por orientación sexual. Hace dos años legalizó el matrimonio gay. Pero se disfruta en el centro de las ciudades y, especialmente, por blancos. No sucede lo mismo si se es negro y se vive en un gueto.
Grupos de apoyo a homosexuales denuncian que la violencia contra las lesbianas crece, con un mayor número de mujeres que acuden a denunciar violaciones correctivas, cuyo objetivo es curarlas. "Estamos asistiendo a un retorno a la sociedad patriarcal", dice Vanessa Ludwig, directora de la ONG Triangle. "La violencia contra la mujer va en aumento en general, y contra las lesbianas en particular, porque ellas son un desafío a esa nueva masculinidad".
La mitad de las surafricanas serán violadas al menos una vez en su vida, según un informe de Action Aid. "Las violaciones son tantas que a veces no podemos distinguir si se cometen porque la víctima era lesbiana o porque era mujer y estaba ahí", dice Ludwig, cuya organización atiende a 10 lesbianas al mes. El estudio indica que sólo una de cada cinco violaciones denunciadas acaba en condena, y que de los 38 casos de lesbianas asesinadas desde 1998, sólo se ha castigado a un asesino.
"Necesitamos policía formada y sensible, rapidez en los juicios y políticos que se manifiesten contra la homofobia", dice Ludwig. Esto último es, tal vez, lo más complicado: el que previsiblemente será presidente de Suráfrica, Jacob Zuma, podría personalizar al nuevo patriarca. Polígamo, mujeriego, absuelto de violar a una mujer seropositiva -reconoció no haber usado condón y dijo que se duchó para prevenir la transmisión del VIH- y homófobo: en un discurso público aseguró que de joven "ningún ungqingili" (término despectivo zulú para homosexual) se le "pondría enfrente". "Lo tumbaría". Zuma pidió disculpas luego por el condón, por la ducha y por el discurso homofóbico. Pero parece difícil pensar que vaya a ser un elemento de integración de la comunidad gay y lesbiana en los guetos
LALI CAMBRA - Ciudad del Cabo - 24/03/2009 El Pais
La última víctima conocida se llama Sibongile Mphelo. 19 años. Violada, ejecutada a tiros y sus genitales mutilados. Un crimen cometido a 30 metros de la comisaría de Strand, cerca de Ciudad del Cabo. El año pasado, fue Eudy Simelane, 31 años. Su asesinato en Johannesburgo causó más revuelo porque era una de las Banyana Banyana, "las chicas", como se conoce a la selección femenina de fútbol. Eudy fue acuchillada y sus genitales, mutilados. Como ellas, Thokozane Qabe (23 años), muerta a balazos en Ladysmith, una población cerca de Durban, o Sizakele Sigasa y Salomé Masooa, agredidas sexualmente por un grupo de hombres y ejecutadas de un tiro en la nuca. Zoliswa Nkonyana (19 años) fue apedreada hasta la muerte en el gueto de Khayelitsha (Ciudad del Cabo). Todos los casos tienen aspectos en común: las víctimas eran lesbianas, y la mayoría de los asesinos están en libertad.
Marruecos anuncia el fin de toda tolerancia con la homosexualidad
La ley acabó con la discriminación, pero la violencia va en aumento
Se da la paradoja de que Suráfrica cuenta con una Constitución que prohíbe la discriminación por orientación sexual. Hace dos años legalizó el matrimonio gay. Pero se disfruta en el centro de las ciudades y, especialmente, por blancos. No sucede lo mismo si se es negro y se vive en un gueto.
Grupos de apoyo a homosexuales denuncian que la violencia contra las lesbianas crece, con un mayor número de mujeres que acuden a denunciar violaciones correctivas, cuyo objetivo es curarlas. "Estamos asistiendo a un retorno a la sociedad patriarcal", dice Vanessa Ludwig, directora de la ONG Triangle. "La violencia contra la mujer va en aumento en general, y contra las lesbianas en particular, porque ellas son un desafío a esa nueva masculinidad".
La mitad de las surafricanas serán violadas al menos una vez en su vida, según un informe de Action Aid. "Las violaciones son tantas que a veces no podemos distinguir si se cometen porque la víctima era lesbiana o porque era mujer y estaba ahí", dice Ludwig, cuya organización atiende a 10 lesbianas al mes. El estudio indica que sólo una de cada cinco violaciones denunciadas acaba en condena, y que de los 38 casos de lesbianas asesinadas desde 1998, sólo se ha castigado a un asesino.
"Necesitamos policía formada y sensible, rapidez en los juicios y políticos que se manifiesten contra la homofobia", dice Ludwig. Esto último es, tal vez, lo más complicado: el que previsiblemente será presidente de Suráfrica, Jacob Zuma, podría personalizar al nuevo patriarca. Polígamo, mujeriego, absuelto de violar a una mujer seropositiva -reconoció no haber usado condón y dijo que se duchó para prevenir la transmisión del VIH- y homófobo: en un discurso público aseguró que de joven "ningún ungqingili" (término despectivo zulú para homosexual) se le "pondría enfrente". "Lo tumbaría". Zuma pidió disculpas luego por el condón, por la ducha y por el discurso homofóbico. Pero parece difícil pensar que vaya a ser un elemento de integración de la comunidad gay y lesbiana en los guetos
Brutal càrrega policial contra els estudiants anti bolonia

MANIFEST DENÚNCIA DE LA REPRESSIÓ DESPRES DEL DESALLOTJAMENT
18 Març 2009
Avui, 18 de març del 2009, a les 5:30h de la matinada, els cossos repressius de la Generalitat han desallotjat el Rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona.
A les 5:30h aproximadament, 12 furgonetes i 5 cotxes dels Mossos d’Esquadra han irromput a l’edifici històric del rectorat de la UB, que ha estat ocupat, sense incidents, durant 4 mesos pels estudiants mobilitzats. El desallotjament s’ha realitzat sense previ avís, de manera violenta, quan una centena d’estudiants estàven dormint a l’interior de l’edifici. Alguns estudiants han resultat ferits, i han hagut de ser atesos pels serveis mèdics. Al mateix temps, els Mossos d’Esquadra han grabat a tots els residents per a ser posteriorment identificats i hi han hagut 9 imputades per una desobediència civil dubtosa.
Un cop tots els estudiants han estat fora de l’edifici històric, davant la concentració d’estudiants, professorat, PAS i mitjans de comunicació, els antiavalots dels mossos d’esquadra no han dubtat en carregar violentament contra una assemblea pacífica realitzada com a acció simbòlica a la plaça Universitat. L’execució s’ha dut a terme amb contundència i una exagerada repressió, ja que han estat detingudes sis companyes i vuit retingudes segons fonts policials, i n’han ferit a una vintena durant la càrrega. A part, els cossos de seguretat de paisà s’han encarregat d’identificar i detenir de manera improcedent els estudiants que anaven posteriorment cap a la facultat de filosofia i lletres del Raval.
Avui, un cop més, s’ha fet palesa la repressió, política i policial, que estan patint de manera reiterada els estudiants crítics amb la reforma universitària. Ens trobem davant una situació límit, en una setmana hem vist com els Mossos d’Esquadra entraven a una universitat pública en quatre ocasions, la majoria de cops acompanyades d’una repressió violenta injustificada. Sembla mentida que a aquestes altures de consolidació d’un estat democràtic encara es registri un comportament del govern típic de l’època franquista, ja que situacions com aquesta sols venen encaminades per la repressió política de les veus dissidents, i no per un comportament autoritari que de forma manipuladora s’atribueix als estudiants.
Fins el moment, el rectorat ocupat pels estudiants ha estat un focus d’atenció per ser un espai de debat i diàleg amb les veus crítiques del moviment estudiantil, a part de que fins al moment s’havia mantingut una cordial relació amb l’equip rectoral. Aquest, prometia una vegada i una altra la seva voluntat de diàleg amb els ocupants, reiterant sempre que no permetria en cap cas l’entrada de les forces policials al recinte universitari. No obstant, avui s’han trencat aquestes relacions per sorpresa, deixant palesa que la voluntat conciliadora del rector sols rau en paraules buides de contingut i falses promeses.
Deixant de banda la veu dels estudiants que han utilitzat les vies democràtiques del referèndum per aconseguir el diàleg, el raonament del rector, Dídac Ramírez, és que l’entrada dels mossos d’esquadra queda totalment legitimada perquè s’estava fent malbé la imatge de la Universitat de Barcelona. En les urnes, el vot a favor de la paralització del procés per a obrir un debat real va ser el massiu, rondant el majoria dels casos el 90% amb una participació mai vista. Malauradament, aquests resultats han estat totalment desestimats per les institucions universitàries, deixant clar que tot i els intents d’accedir pels mitjans institucionals, la resposta a les demandes de diàleg és nul·la.
Després de la roda de premsa de dilluns 16, on tots els moviments socials, i gran part del professorat tant universitari com de secundària, van mostrar la seva solidaritat amb els estudiants, i la repulsa explícita de la repressió policial a les universitats, el rector fent cas omís a aquestes reivindicacions socials i populars, soluciona amb l’estètica i l’ètica franquista les veus contraries a les seves intencions.
Finalment, davant la situació viscuda en els últims dies, i especialment, les últimes hores. La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants exigim la dimissió immediata de el rector de la UB Dídac Ramirez, el president de l’ACUP Josep Joan Moreso, el conseller Josep Huguet i el conseller Joan Saura.
Anunciem que aquesta tarda es convoca una concentració protagonitzada per tota la societat a les 20h davant l’edifici històric de la UB.
No cedirem davant la repressió
Las Linces contra la iglesia catolica
sábado, 14 de marzo de 2009
Judici contra l´homofóbia a sabadell

El proper dilluns 16 de Març tindrà lloc a Sabadell, a les 10.30 a lo penal nº 3, el judici contra els agressors d`un jove gai.
Els fets van pasar el maig de 2004, Dani va viure un auntèntic malson tenint que patir agressions i amenaçes per la seva opciò sexual.
El FAGC va denunciar els frts i 5 anys desprès, molt tard realment, veurem si es fa justicia.
CAP AGRESSIÔ SENSE RESPOSTA
miércoles, 11 de marzo de 2009
PRIMER JUDICI PER COMIAT A DOS SEROPOSITIUS
PRIMER JUDICI PER COMIAT A DOS SEROPOSITIUS Avui, 11 de març, ha tingut lloc a Barcelona, al jutjat social núm. 17, elprimer judici on es decidia si una persona, en aquest cas dos infermers, podienexercir la seva professió, independenment del seu estat serològic. O.T i M.G treballavem per l'empresa ?Diaverum? en contracte indefinit. Afinals de novembre de 2008, la mútua MAZ, contratada par ?Diaverum? varealitzar unes proves mèdiques a O.T i M.G per veure si eren aptes o no perdesenvolupar la seva feina. En cas contrari, no pasarien el període de prova iserien acomiadats. L'1 de desembre, O.T i M.G reben una carta amb el ?NO APTO? i per viatelefònica es comunica a O.T que tant ell com M.G son seropositius i aixó esmotiu de ?NO APTO?. El procediment seguit per la mútua ?MAZ Prevención? a instàncies directesde ?Diaverum? és totalment irregular i atentatori contra el dret fonamentalde no ser discriminat i el dret de preservància de l´intimitat. EL FAGC i L´Observatori Contra l´Homofòbia en nom de O.T i M.G va presentaruna denúncia, dirigida per l'advocat del FAGC, Robert Castro, per comiat?NUL RADICAL? basat en els següents arguments: 1)No es pot acomiadar ningú ni tant sols en període de prova per raons ocircunstàncies personals que atentin a drets fonamentals, com és el supositde ser seropopsitiu; 2 ) S´ha de salvaguardar en tot moment la privacitat i la intimitat de lespersones, fet que es vulnera en la forma de donar els resultats; 3) Ningú ha qüestionat mai la professionalitat de tots dos treballadors. Al judici cel·lebrat avui, ens hem reafirmat en els nostres arguments (vegeuadjunt amb les nostres conclusions) i hem demanat el ?NUL RADICAL? queimplica la readmissió inmediata dels treballadors. Diaverum ha mantingut la seva posició de comiat sense donar explicacions. Al judici han assistit observadors del F.A.G.C. (Eugeni Rodríguez); ConsellMunicipal de Gais, Lesbianes i Transsexuals, de Gais Positius (Quim Roqueta);Observatori contra l´Homofóbia (Alfredo Mota); Observatori de drets humans iVIH (Joan Beltrán) i com a pèrit, Ferran Pujol de BCN Cheking Point.
martes, 10 de marzo de 2009
Contra el despido por seropositivos
mañana tendrá lugar el primer juicio en el Estado espàñol en el que se resuelva si dos sanitarios pueden ser aptos para trabajar.Tal disparate se produce ante la indecencia de la empresa "Diaverum" que ha despedido a dos enfermeros por ser seropositivos el pasado 1 de diciembre(ironias de la vida el dia de lucha contra el SIDA)no solo los despidieron si no que les comunicaron su patologia por teléfono.
Desde el primer momento el FAGC ha asesorado y apoyado a los dos enfermeros denunciando el caso que mañana llega al juzgado tras no llegar a un acuerdo en la concilación previa.En dicha conciliación la empresa mantuvo una actitud reaccionaria y atentatoria a todo principìo de dignidad humana.El FAGC pide que el despido sea declarado nulo radical, por atentar contra principios fundamentales y libertades individuales.Defendemos el dercho de toda persona a trabajar independientemente de su serologia, las empresas y más las sanitarias están obligadas a extremar las medidas materiales para evitar copntagios pero esto nunca puede iir por delante de la profesionalidad de las personas que trabajen uy qiue conocen pèrfectamente como actuar.
Al juicio de mañana asistirán miembros del FAGC y del Observatori Contra la Homofòbia, gais positius, Chekin Point, Consell Municipal GLTB.
Desde el primer momento el FAGC ha asesorado y apoyado a los dos enfermeros denunciando el caso que mañana llega al juzgado tras no llegar a un acuerdo en la concilación previa.En dicha conciliación la empresa mantuvo una actitud reaccionaria y atentatoria a todo principìo de dignidad humana.El FAGC pide que el despido sea declarado nulo radical, por atentar contra principios fundamentales y libertades individuales.Defendemos el dercho de toda persona a trabajar independientemente de su serologia, las empresas y más las sanitarias están obligadas a extremar las medidas materiales para evitar copntagios pero esto nunca puede iir por delante de la profesionalidad de las personas que trabajen uy qiue conocen pèrfectamente como actuar.
Al juicio de mañana asistirán miembros del FAGC y del Observatori Contra la Homofòbia, gais positius, Chekin Point, Consell Municipal GLTB.
jueves, 5 de marzo de 2009
Prou impunitat homofoba!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.
Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA








