Triangulos Rosas

http://perso.wanadoo.fr/d-d.natanson/homosexuels.htm
Decenas de millares de homosexuales fueron deportados por los nazis. La organización de esta deportación no fue sistemática y, al contrario que los judíos y los gitanos, la mayoría de los homosexuales no eran exterminados a su llegada al campo. En Francia decenas de homosexuales fueron arrestados, sobre todo en el este del país, en Alsacia y Moselle que eran entonces provincias alemanas.
Los arrestos pudieron ser efectuados gracias a los ficheros que había realizado la policía francesa antes del inicio de la guerra. El origen de esta deportación está en relación con el racismo: la homosexualidad era un delito porque impedía la reproducción de la pretendida “raza germánica”.
Documentos históricos:
1. Discursos nazis sobre la homosexualidad:
Si admito que hay de uno a dos millones de homosexuales eso significa que un 7 u 8% de los hombres son homosexuales. Y si la situación no cambia, significa que nuestro pueblo será infectado por esta enfermedad contagiosa. A largo plazo, ningún pueblo podría resistir a tal perturbación de su vida y su equilibrio sexual... Un pueblo de raza noble que tiene muy pocos niños posee un billete para el más allá: no tendrá ninguna importancia dentro de cincuenta o cien años, y dentro de doscientos o quinientos años estará muerto. La homosexualidad hace encallar todo rendimiento, destruye todo sistema basado en el rendimiento. Y a esto se añade el hecho de que un homosexual es un hombre radicalmente enfermo en el plano psíquico. Es débil y se muestra flojo en todos los casos decisivos... Nosotros debemos comprender que si este vicio continua expandiéndose en Alemania sin que lo combatamos, será el final de Alemania, el fin del mundo germánico.
Discurso de Hitler sobre la homosexualidad pronunciado el 18 de febrero de 1937.
Hay que abatir esta peste mediante la muerte
De un discurso de Hitler del 16 de noviembre de 1940.
2. Testimonios de prisioneros de campos de concentración nazis.
En los campos, los homosexuales eran sometidos a las mismas privaciones, brutalidades, trabajos forzados, experimentos médicos... pero además llevaban un triángulo rosa por lo que eran sometidos a vejaciones aun más graves. Algunos fueron dejados a los perros de las S.S. para que los devorasen antes que a los otros deportados.
SUBASTA DE FORJA SOLIDARIA POR PALESTINA 26 DE ENERO 20H

SUBHASTA DE TREBALLS DE FORJA.DILLUNS 26 GENER AL CCDRASSANES, C NOU DE LA RAMBLA 43 BCN A LES 20H
Els beneficis s´enviarán a la familia de Mohamed Al Saidi, de Khan Younis, Gaza, Palestina a través de Daniel MR cooperant de la creu roja internacional i amic d´AFOC(Associació de Forjadors de Catalunya)
Dijous 22 gener FESTA FETOS FRITOS


“Mi nombre es Harvey Milk” es una de las películas a destacar del 2008.
La historia nos cuenta la vida de un hombre llamado Harvey Milk que deja su puesto de ejecutivo en Wall Street para salir del armario y mudarse al barrio Castro, de San Francisco.
Allí abre una tienda de cámaras que no tarda en convertirse en el punto de encuentro de un barrio, de mayoría gay, cuyos vecinos no tienen otro lugar para reunirse en una época particularmente rígida.
Harvey cada vez tiene más claro sus propósitos que no son otros que la lucha por la discriminación hacia los gays. Se da cuenta de que no son pocos y empieza a hablar por ellos. Se enfrenta a empresarios, sindicatos y políticos intolerantes y sus victorias son cada vez mayores, intentando mostrar al mundo que ellos no son raros, ni extraterrestres, ellos, son iguales a los demás.
En una época donde las formas de pensar y de expresión eran muy diferentes a la actual, donde la comunidad gay vivía escondida y atemorizada por el que dirán, Harvey está dispuesto a llegar hasta el final, ello le costó la vida y fue asesinado.
Tranquilos que no les he chafado la película, ya que desde un principio nos enteramos de que Harvey (Sean Penn) morirá por una causa más que justificada.
La película está muy bien tratada, con unos juegos de cámara y fotogramas exquisitos para la época, un guión original, candente que se deja ver y gustará a todo buen cinéfilo.
Pero lo mejor de la cinta sin duda alguna es Sean Penn, haciendo un auténtico papelón, caracterizando a un gay de forma magistral, cosa nada sencilla, sin caer en la cursilería, en la provocación, una formidable interpretación que como digo es de sobresaliente.
No hay duda que será uno de los protagonistas para la próxima edición de los Oscars y si no el favorito sin duda, uno de ellos.
MI NOMBRE ES HARVEY MILK recibió 3 premios de la crítica de Nueva York:Mejor película, mejor actor protagonista (Sean Penn) y mejor actor de reparto (Josh Brolin).
Un notable para la cinta. 7,5 / 10.
Apostasia

Campanya.
Aquesta campanya està fomentada pel FAGC i diferents grups GLT. S'Intenta promoure la apostasia entre persones batejades per l’Església Catòlica o altres confessions cristianes però que en realitat no es consideren creients i que desitgen exercir el seu dret a deixar de pertànyer formalment a qualsevol d’aquestes confessions.
La raó d’aquesta iniciativa es deu principalment a que la majoria de les persones que en la seva infantesa varen ser batejades per motius més lligats a la tradició que a les seves profundes creences personals es troben com a part integrant, activament o passivament, a una confessió que no han escollit i amb la qual no s’identifiquen i que, a més a més, no els proporciona cap satisfacció. En el cas concret de gais, lesbianes i persones transsexuals tenim motius de sobra per pensar que una institució com l’Església catòlica no ens reconeix com a tals i, malgrat tot, molts de nosaltres constem com a fidels en la seva confessió.
Per la seva banda, aquestes confessions gràcies als registres de baptisme fan augmentar artificiosament el seu nombre de fidels en les estadístiques per tal de poder obtenir majors avantatges socials, sense preocupar-se de la integritat d’aquests fidels. Governs de diferent signe han afavorit reiteradament a l’Església catòlica amb l’argument que la majoria de la població pertany a una confessió religiosa sense tenir en compte que gran part dels ciutadans mai no s’han pronunciat. Amb les subvencions que rep dels nostres diners l’Església pot promoure iniciatives contra els nostres interessos (p. Ex. La web E-cristians) i designar un octogenari que no tan sols té el dret de condemnar les nostres opcions i pràctiques sexuals sinó que pot negar el reconeixement legal dels nostres drets.
Com apostatar.
Malgrat que l’apostasia no té cap valor legal, per obtenir la declaració d’apostasia per part de l’Església catòlica s’ha de sol·licitar per mitjà d’un procediment adequat i explícit. La forma més senzilla de fer-ho és enviant una carta per correu certificat (costa aprox. 2 €), o amb avís de rebuda a la seu de la diòcesi a la qual pertany la parròquia on vàreu rebre el baptisme, indicant en l’exterior del sobre “Referència: Apostasia”. Podeu utilitzar la declaració d'apostasia que us oferim i que us podeu descarregar, o d’altres similars exposant-ne els motius. És recomanable adjuntar una fotocòpia del vostre DNI i indicar alguna adreça o altra forma de contacte (telèfon, fax, e-mail..) És útil aconseguir una còpia de la partida de baptisme on haurà de constar el nom de la parròquia i la data exacta del bateig. En cas de que no conegueu la parròquia pot ser d’utilitat indicar la data aproximada del bateig i la població on es va fer
DECLARACIÓ D’APOSTASIA:
A l’atenció del Bisbe Sr.: _________________________________
Titular de la diòcesi de: __________________________________
Jo, En/Na: _______________________________________________________
Amb DNI nº _____________________, major d’edat i resident en la població de ___________________________, en la que segons em consta vaig ser batejat/da el dia _________________a la parròquia de:____________________________ pertanyent a la diòcesi indicada, actuant en nom i interès propi i en ple ús de la meva lliure i espontània voluntat,
MANIFESTO:
1. Que vaig ser batejat/da en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense disposar de llibertat ni de consciència suficients per a emetre un judici al respecte, ja que les meves conviccions filosófiques, no es corresponen, a hores d'ara, amb les d'aquelles persones que, de bona fe, varem considerar llavors que hevien de batejar-me.
2. Qué després d'haver-ne meditat durant el temps suficient, he observat com l'Església catòlica comdemna les relacions prematrimonials, els mitjans anticonceptius i, sobretot, amb la seva comdemna de l'ús del preservatiu, contribueix a expandir la pandemia de la Sida.
3. Que no solament no condemna la pena de mort ni la guerra, sinó que, al llarg de la seva història les ha beneït i finançat.
4. Que amb la seva postura discriminatòria vers les dones, les persones transsexuals, els gais i les lesbianes, fa que augmentin les agressions i discriminacions, esdevenint un agent social instigador de la violència vers aquests col·lectius.
5. I per tant, com que la fidelitat de la pròpia consciència és un dret constitucional inalterable reconegut per la legislació mitjançant l'article 16 de la Constitució espanyola, a la qual, cap entitat privada o pública pot oposar-se, rebutjant a la fe catòlica, em considero incurs en apostasia tal com la defineix el cànon 751 del Codi del dret canònic, motius pels quals,
SOLICITO:
Em sigui reconeguda per l’Església la condició d’apòstata, deixant de considerar-me catòlic/a a tots els efectes - fins i tot els estadístics - incloent-hi, si fos necessari, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevol altre registre eclesiàstic, i que per aquesta declaració expresso, fent ús del legítim dret a disposar lliurement del les conviccions morals, ètiques i religioses.
A ____________________________, a ___ de ___________de 200 _.
Signatura:
El Institut d´Estudis Catalans contra l´Homofòbia

L´ampliació per part del IEC de la definició de matrimoni, que a partir d´ara inclou el terme “dues persones” (treient home i dona) es un gran pas en l´adquisiciò de drets i principalment llibertats per part del co.lectiu GLT.
Felicitem al IEC per la seva iniciativa que posa la llengua al servei real de les persones i les noves realitats socials.
"El cerebro de los gais"

El cerebro de los gais , Carta a La Vanguardia 18-06-2008
En relación con la noticia "los cerebros de los gais son similares a los del sexo opuesto" publicado en La Vanguardia del 17 de junio del 2008 me gustaría hacer algunas apreciaciones. Me parece sumamente peligroso dar cobertura a estudios que ponen en entredicho la libre elección de la opción sexual de las personas.Y más si tenemos en cuenta lo limitado y sesgado del muestreo: 90 personas de la misma edad y todas ellas de un país y cultura determinada, Estados Unidos. La gran pregunta que uno se hace al leer la noticia es ¿para qué y por qué este estudio? Creo que es mucho más importante y grave la violencia homófoba que sufrimos gais, lesbianas y transexuales que llega en muchos países a la persecución y castigo (incluso pena de muerte) que investigar posibles factores genéticos que expliquen el comportamiento afectivo sexual de determinadas personas. El estudio presentado contiene varios despropósitos, por ejemplo, si el cerebro, de un gay es igual que el de una mujer heterosexual, ¿como será el de una persona que mantenga relaciones sexuales con personas de ambos sexos, o el de un transexual masculino homosexual? En Estados Unidos llevan muchos años queriendo encontrar respuesta a lo que no es ni más ni menos que el libre ejercicio de nuestra capacidad de amar y ser amados. Quizás nos iría mucho mejor si se dedicaran a combatir la homofobia y todas sus consecuencias (discriminaciones, agresiones, limitación de libertades). Eugeni Rodríguez
La Pesseta Rosa. 1999

La pesseta rosa s'ha convertit en I'excusa ideal per a descafeïnar i minvar el ressò de les reivindicacions i els anhels del moviment d'alliberament gai. Sota el parany de la modernitat, allò que es porta, s'estén un món de fantasia i glamour, on poder viure les 24 hores en rosa, sense "problemes" ni maldecaps. El concepte de "comunitat gai" comporta un significat econòmic de primer ordre dins el mercat. Es pot guanyar molt de capital en vendre I'ideal d'un món rosa fantàstic, on la "felicitat" es pot comprar i en que tots siguem gais construint un gueto "daurat" en el qual hom s'adreça al client amb la complicitat que tot queda "entre nosaltres". L'exemple de Chueca, a Madrid, és el model que es vol -s'està importar a Barcelona, un barri deteriorat i marginal fins fa pocs anys ressorgeix en esplendor des que -s'hi insta1 Ien bars, saunes, botigues de roba, restaurants, hotels, llibreries, discoteques ... fins i tot el Cogam hi fixa la seua seu. Una illa rosa a Madrid, amb pocs quilometres quadrats, concentra tot I'ambient gai, sense haver de cercar més enllà. Aquesta concentració atreu molts de gais per viure al barri, fent pujar el preu de l'habitatge i "revaloritzant" el barri. La integració de la mà del benefici econòmic, equació perfecta, concentra tot l'ambient gai en uns quilòmetres quadrats deixant la resta de la ciutat als "heterosexuals i la gent "normal". Per ser gai i feliç. cal anar a Chueca, i -no cal dir-ho-, comptant amb el nivell adquisitiu adequat, a mes diners, mes vida en rosa, I'homofòbia és per als manques pobres, que abans que res som pobres. A Barcelona,. s'intenta crear el Chueca local, desplaçant I'ambient a una part de la ciutat batejada "Gaixample", amb un boom de locals i restaurants gais. Si bé no té molt a veure amb Madrid, parteix de la mateixa idea, crear un referent de barri gai a Barcelona, que sigui com el cor de l'ambient, i fer-ne el centre operatiu de la comunitat gai, tot i que la qüestió de I'habitatge -atreure la població gai a viure al Gaixample- no és una tasca fàcil (I'Eixample no es pas Chueca i no ha de mester cap revalorització). Un cop creat el nom i delimitat el territori, cal crear-ne la necessitat i donar-lo a conèixer com la panacea. El creixement de locals i botigues requereix, per a la seua supervivència econòmica, un augment considerable de consumidors gais. Com a exemple, un anunci publicat a revistes gais comercials de la ciutat, financiat i signat per establiment del Gaieixample que té com a lema "AFIRMATÉ CONSUME GAY'. La fórmula del benefici rosa passa irreversiblement per crear una necessitat de consum disfressada per I'orgull d'ésser gai. Tota la maquinaria mediàtica es posa en funcionament, cal ser modern, cal tenir un bar gai, cal crear el MODEL ÚNIC GAI. Per suposat que la construcció d'aquest entramat passa per ridiculitzar, marginalitzar, i criminalitzar el moviment d'alliberament gai. Així, podem situar com a 'ideològics" els discursos que parien del desfasament de grups corn ara el FAGC, enquistats i fora de lloc, que no sabem estar en el quid de la qüestió ... Els gais passaran a ser feliços sense que ningú qüestioni el marc social, ni molt menys el glamour i el consum rosa. L'homofòbia no existeix si fem part de I'illa rosa, un cop m8s cal tenir ciar que tot té un preu, i la pesseta rasa és el carni per viure I'homosexualitat sense maldecaps. L'homofòbia -és dar- trepitja els gais pobres, els quals, com dèiem adés, per damunt & tot som G, pobres. El model únic gai que es vol dissenyar té tres punts basics: Els gais tenim un nivell adquisitiu més elevat que la mitjana. Es a dir, podem gastar molt més en oci, per tant, "afírmate, consume gay". No es pot ser gai i marginal o, com a mínim, semblar-ho. El gai és jove, o es cuida tant que el seu cos -model danone transmet una imatge juvenil. La pesseta rosa posa a I'abast roba, cosmètica, massatges, perfums, gimnasos on poder assolir el model estètic del gai IN. Cal consolidar un poder econòmic que faci respectable el concepte de comunitat gai. La pesseta rosa necessita transmetre un discurs a-ideològic, i centrat en l'orgull de poder viure en rosa, desqualificant la feina del moviment d'alliberament gai, que transmet una imatge de confrontacid i de trencament amb els valors establerts. La construcció d'aquest model únic gai és bàsic per a la supervivència de tot l'entramat de la pesseta rosa. La constitució d'un lobby rosa -en ple procés de gestació a Barcelona- és el pilar que ha de dirigir el nou concepte de moviment gai. La unió d'empresaris gais amb politics, aquests últims desitjosos de normalitzar l'homosexualitat, és la base d'aquest lobby. Els drets dels gais no passen ja per la confrontació, sinó per encaixar en la societat de consum, limitant I'acció a certs barris i certs horaris. No és el súmmum, però és el que hi ha. Cal trencar amb victimismes, s'ha de donar una 'bona imatge. Com es va fer amb el moviment feminista, cal treure, ara a nosaltres, tot contingut ideològic i de ràbia. En aquesta aventura, compten amb I'ajut de la CGL, desitjosa de poder col·laborar amb tot allò que sigui normalitzar la qüestió homosexual i treure-li et contingut de rebel·lia. Cal acceptar les regles del joc, encara que sigui un joc imposat. La nostra estratègia, davant de la polítiques de I'entramat econòmic i corporativista del lobby rosa, ha de passar per desmuntar la idea d'un únic model gai corn a referent per al col·lectiu. Quan parlem de I'antigai, estem posant les bases per reivindicar i fer visible un altre imaginari per als gais i les lesbianes que no volem assumir el model del 'gueto daurat" com a l'únic espai de relació interpersonal. Treballar la possibilitat de generar llocs de trobada fora del control comercial (parcs, carrers, cases ocupades, bars no depenents del lobby rosa, ...). Hem de fer nostre qualvol espai que ens agradi, independentment del seu etiquetatge. No estem en contra de I'ambient gai comercial, que te un paper obvi i consolidat, però si de reduir les nostres possibilitats als dictàmens d'uns gerents que volen (a I'estil dels fets de Sitges) concentrar-nos en determinats locals i zones, on ells puguin controlar-nos i treure'ns profit. El lobby rosa té ben clara la seva política. Gestionar la repressió existent, creant un gueto que doni un màxim de serveis, creant necessitats de consum que donin identitat a un model de vida rosa. Nosaltres oferim el dret a escollir la nostra llibertat sense restriccions ni models predeterminats. Extenent la qüestió homosexual a tots els àmbits socials -laboral, familiar! educatiu, de barri.. .-. Fer-nos visibles i conquerir la plena igualtat social i legal, passa per transformar el marc social actual sense haver de pagar cap peatge. Es un repte laboriós, però no aturarem I'homofòbia a cop de talonari. Eugeni Rodríguez
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

FAGC 40 ANYS

1975/2015
IN MEMORIAM

ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC

Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
-
NOTA DE PREMSA: Rectificaciones sobre la presunta discriminación lesbòfoba en el STORE CAFÉ de Barcelona, el 25 de abril de 2015: ...
-
Fa 40 anys que vam sortir el carrer per exigir la derogació de la llei de perillositat social. Una llei franquista que perseguia, empresonav...
La cruda realidad

Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

ADEU A "LA BATA"

"NOU" TRIANGLE SITGES

HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA

STOP GENOCIDIO TRANS

PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez

President OCH.
PORNO BURKA

PROU IMPUNITAT

IN MEMORIAM

Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES

05/10/1996-05/10/2013
identv


Noms propis

El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"

Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL

Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB

Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA

26 D'ABRIL
Vistas de página en total

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA

DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO

EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog

Mi Revolución

Emma Goldman

Videos Transmaricabollofobia
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON

ILGA