La CUP-AE proposa a cinc entitats i organitzacions per formar part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

18 juny 2013 by Premsa CUP-AE

Quim-Arrufat-roda-premsa-ACN_ARAIMA20130611_0166_27

La CUP-Alternativa d’Esquerres ha proposat cinc entitats i organitzacions per formar part del grup de treball del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat 11 de juny la CUP-AE va comunicar a través d’una carta dirigida al govern les cinc entitats i organitzacions que volem, de mutu acord amb les mateixes, que formin part de manera inicial del pacte.
El govern ha anunciat avui que el proper 26 de juny es celebrarà la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El diputat de la CUP-Alternativa d’Esquerres, Quim Arrufat, ha criticat que l’anunci s’hagi fet a través dels mitjans de comunicació i sense comunicació prèvia als grups que han expressat la seva voluntat de participar en el Pacte Nacional. Per altra banda Arrufat a anunciat les entitats proposades per la CUP-AE, que són les següents:

ARRAN
Arran neix el Juliol de 2012 de la unió de Maulets, la CAJEI i diversos col·lectius locals amb la ferma voluntat d’organitzar i mobilitzar tot el jovent independentista i revolucionari en una sola organització de joves de l’Esquerra Independentista. Neix, així , amb la convicció d’esdevenir una eina aglutinadora útil per al jovent d’arreu dels Països Catalans en la lluita per l’alliberament nacional, social i de gènere del nostre poble.
Arran és format per centenars de militants organitzats al voltant de 60 nuclis locals disseminats al llarg de 36 comarques d’arreu del país, fet que ens converteix en l’organització juvenil independentista més gran i forta dels Països Catalans.
Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) va néixer el 23 d’abril de 1996 amb la voluntat de fer un treball de xarxa entre associacions i persones a títol individual d’arreu del país, que volguessin implicar-se en un projecte basat en tres grans objectius:
1.- Garantir un futur digne per la nostra llengua, tot reivindicant polítiques actives que en promoguin l’ús social i n’afavoreixin la plena normalització. I, paral·lelament, incidir en la presa de consciència de la gent respecte aquest fet.
2.- Acabar amb la menysvaloració de la nostra cultura i, per tant, presentar-la arreu del món com el que és: una cultura innovadora, integradora i desacomplexada.
3.- Reclamar el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
El CIEMEN és una associació cultural, no governamental i no lucrativa, legalment constituïda i que va iniciar les seves activitats el 1974, i va ser legalitzada primerament a Itàlia (1975) i després a Catalunya (1978).
Els seus plantejaments per promoure activitats de cara a aquest objectiu podrien resumir-se de la manera següent; potenciar el coneixement, potenciar el reconeixement dels drets de les minories ètniques i les nacions – tot pressionant les instàncies competents que han rebut l’encàrrec i tenen el deure de servir-los i fer-los respectar- i la solidaritat com a màxima expressió de l’obertura i de la comprensió envers tots aquells que la necessiten, particularment aquells que són víctimes de la intolerància.
Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
El Front d’Alliberament Gai de Catalunya es va crear l ‘any 1975, just després de la mort del dictador Franco. És hereu de les influències del maig del 68 i dels fets d’Stonewall del 69. Durant els darrers anys de la dictadura va funcionar un grup (embrió del que fóra posteriorment el FAGC) sota el nom de MELH.
Des de llavors i des d’una visió emancipadora no ha deixat de treballar per la lliure expressió de la sexualitat i de l’homosexualitat en tots els àmbits de la societat. El FAGC va ser també un dels motors en la creació de la COFLHEE (Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español) pionera també de les organitzacions estatals.
Xarxa d’Economia Solidària
També coneguda com a XES, es gesta en un procés iniciat a mitjan els anys 90 entre cooperatives catalanes i brasileres. La xarxa d’economia solidària intenta enfortir l’economia solidària des d’una perspectiva transformadora i és formada per més de vuitanta entitats de l’economia social i solidaria, sobretot per cooperatives, però també per associacions, empreses d’inserció, fundacions i entitats de suport. També en son sòcies un centenar de persones a títol individual.
La missió és promoure l’economia social i solidaria en totes les seves expressions, entesa com activitat econòmica desenvolupada sota criteris de democràcia, compromís social i respecte pel medi ambient.
Cal ampliar el número d’entitats i organitzacions participants.
En la carta enviada al govern per part de la CUP-AE es va voler posar de manifest que la limitació a cinc entitats proposades “pot comportar que molts altres espais associatius i de lluita quedin fora del Pacte i se’n sentin injustament exclosos, fet que, al nostre entendre, ha de suposar que es tingui molt present que hi ha moltes veus al país a les quals és molt necessari escoltar”.
En aquest sentit, la CP-AE posava com exemple a d’entitats i plataformes de defensa del territori “que despleguen, en la seva tasca, una evident defensa del país i dels seus paratges”, entitats de drets humans i de defensa dels drets fonamentals bàsics “totes elles també imprescindibles per garantir un estat de dret que no tingui fissures en el respecte pels drets de les persones, el dret a la defensa i la lluita contra la vulneració dels drets de detinguts i presos”, entitats de solidaritat internacional “grups de persones que han portat la cooperació i la seva tasca arreu del món, situant-se al costat dels explotats, dels exclosos i dels que lluiten per un futur més digne i que han fet que la solidaritat catalana sigui coneguda dècades ençà”, sindicats pertanyents al bloc del sindicalisme no majoritari “però persones, en definitiva, que no han renunciat a la defensa dels interessos de la classe treballadora”, espais de lluita feministes “que reivindiquen treballar per una societat en la que es reconeguin totes les cures, en les que es combati, de forma tenaç, la violència contra les dones” i plataformes en defensa d’una educació, sanitat o serveis públics de qualitat i entitats del tercer sector.
En definitiva, una llarga llista de noms que serien susceptibles de ser proposats, que ens consta que s’afegirien a una iniciativa d’aquest tipus i que alhora, visualitzarien el suport social majoritari i transversal al Dret a Decidir i formar part de la representació de la societat més conscienciada i més implicada en el treball per fer del nostre un país més habitable, millor.