Rompe Armarios

L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.. Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual.

El suport a la parella de gais a Vic que l’any 1987 reclama el dret de matrimoni, la denúncia de l’assassinat de la transsexual Sònia l’any 1991 a Barcelona, la denúncia de l’actitud homofòbica de l’Ajuntament de Sitges l’any 1993 i campanyes amb gran ressò públic com la d’«estima com vulguis» , la d’«insubmissió marika» o contra «la pesseta rosa» enriqueixen el moviment GLT a Catalunya. Aquest llibre aborda la història política del moviment GLT a Catalunya i específicament del FAGC donant prioritat a les veus de les persones que van viure aquests fets per sobre de la cronologia rigorosa.

«Es tracta d’una aposta motivada per la situació autocomplaent provocada pel miratge democràtic res¬pecte de la temàtica GLT, on aparentment tot s’ha assolit "natural¬ment" i on només fan falta els últims detalls perquè tot quedi arreglat dins de la modèlica família rosa. L’absorció institucional del moviment gai ha portat a la presència d’una forma hegemònica de comprensió d’aquest basada en el consumisme i en el model de família nuclear, comprensió que es difon constantment en els mitjans de comunicació habituals. Es vol treure a la llum com, durant aquest període, s’ha pro¬duït un intens i productiu activisme polític que s’ha traduït en una par¬ticular manera de treballar que s’expressa en la forma i el contingut de les activitats reivindicatives a Catalunya. Un activisme que no s’ha quedat atrapat en el llenguatge dels drets oferts i que mira a un futur de llibertats».

Eugeni Rodriguez i Joan Pujol