Rompe Armarios: El cinema cubà llança un dur i descarnat atac contra l'homofòbia en la pel·lícula "Verde verde"

El cinema cubà llança un dur i descarnat atac contra l'homofòbia en la pel·lícula "Verde verde"

10:56 | Publicat per rompearmarios | | Editar entrada

El cinema cubà llança un dur i descarnat atac contra l'homofòbia en la pel·lícula "Verde verde"

El cinema cubà va llançar un duro i descarnat atac contra l'homofòbia en la pel·lícula "Verda verda" , del veterà Enrique Pineda Barnet, presentada en el Festival de L'Havana, 18 anys després que "Maduixa i Xocolata" fes tremolar els fonaments masclistes de la societat cubana.

"No és una pel·lícula festiva, està feta amb amor, amb veritable amor i amb rebuig a l'odi (...), és un atac contra l'homofòbia, que és un atac contra l'amor", va dir Pineda, de 78 anys, al presentar la seva nova cinta, que serà exhibida al públic a partir del 14 de febrer, el dia de l'amor.

Pineda, un dels patriarques del cinema cubà i que en la seva àmplia filmografia té un premi Goya en 1990 per "La Bella de l'Alhambra", havia promès una pel·lícula "dura", i ho ha complert.

"Una pel·lícula que tracti de manera tan descarnada un tema com l'homofòbia a Cuba, des de 'Maduixa i Xocolata' no havia algú que arribés tan lluny", va dir Iván Giroud, director del acabat 33 Festival de Cinema de L'Havana.

L'homosexualitat a Cuba, tradicionalment estigmatitzada, va ser reprimida després del triomf de la revolució en 1959, amb internaments en camps de treball en la dècada dels anys 60 i marginalització durant el "Quinquenni gris", dels 70.

En un context de lenta obertura, "Maduixa i Xocolata", del mort Tomás Gutiérrez Alea (Titón, 1928-96), va obrir un debat sobre el tema, que ha anat guanyant espai social gràcies a la constant campanya del Centre Nacional d'Educació Sexual, que dirigeix Mariela Castro, filla del president Raúl Castro.

"És un altre moment i és un altre enfocament de l'assumpte", va dir el ministre de Cultura, Abel Prieto.

El governant Partit Comunista (únic) discutirà al gener, en la seva primera Conferència Nacional, la proposta d'eliminar tot tipus de discriminació en la illa i obrir les portes als homosexuals per a ocupar càrrecs en el Govern, en el Partit i en les Forces Armades.

Aquesta pel·lícula constituïx "un pas important en la batalla contra l'homofòbia, pel respecte a la diversitat, pel respecte a l'altre", va agregar el ministre en la presentació de la cinta, el dilluns a la nit.

En un decadent bar, que recorda escenes del destacat director espanyol Luis Buñuel, un bisexual entaula una relació amb altre home que presumeix d'heterosexual i que al final resulta ser un homosexual reprimit i perillós. "Verd verd dóna madur", repeteix el protagonista.

"És una pel·lícula que és més gran pel que tracta de dir que com ho diu (...), jo tindria bastants objeccions que fer-li, però be, la llança que trenca em sembla justa", va dir el polèmic guionista i director Eduardo del Pla.

Densa, de fortes escenes de sexe i violència, "Verd verd" té diàlegs curosos d'un guió realitzat pel propi Pineda, en boca del seu actor fetitxe, Hèctor Noas, en el paper protagónista d'Alfredo, un infermer naval bisexual.

"Em sembla una gran pel·lícula, intensa, molt bé assolida", va agregar el ministre Prieto, encara que va reconèixer que "potser l'impacte en el públic mig pot xocar amb prejudicis, amb objeccions".

Des de "Maduixa i Xocolata" fins a "Verd verd", altres pel·lícules independents cubanes han abordat el tema de l'homosexualitat, però de manera col·lateral i, segons el parer de la crítica, menys profunda.

El que uneix a "Verd verd" amb "Maduixa i Xocolata", a més de la qualitat de la realització, és que ambdues tenen darrere un director consagrat i el suport total de l'estatal Institut d'Art i Indústria Cinematogràfics.

Interrogat sobre la reacció del públic després de la projecció, Pineda va dir: "a mi em commou. Em resulta commovedor veure com el públic dialoga amb la pel·lícula, perquè sospira, somriu, però s'esglaia tot el temps i després ve la catarsi".

"M'agrada molt que sigui així, sobretot que hi aixi la reflexió, que és el més important", va afegir.