jueves, 30 de agosto de 2012

L'ASSASSINAT DE LA TRANSSEXUAL SÒNIA.DEL LLIBRE"DELS DRETS A LES LLIBERTATS"

Per Bea Espejo,"l'Assassinat de la transsexual Sònia" 


"Dels drets a les llibertats.Una història política del moviment glt a Catalunya" d'Eugeni Rodríguez, editorial Virus

El 6 d'Octubre el FAGC organitza homenatge XXI aniversari. 12h parc Ciutadella



L’assassinat de la transsexual Sònia


 

Es pot dir que la transsexualitat no existia, des del punt de vista polític, excepte com a objecte de repressió. No era només que l’Administració es preocupava poc o gens del tracte vexatori que la societat donava als i a les transsexuals, sinó que era part activa d’aquest tracte.

 


http://www.facebook.com/pages/DELS-DRETS-A-LES-LLIBERTATS/307627019252273
L’obligatorietat de dur documents contraris al sexe social dels transsexuals, la manca d’atenció sanitària, els problemes que es derivaven de la marginació i la persecució més o menys ocasional de les forces de l’ordre ens convertien als i a les transsexuals en persones clandestines, gairebé unes fora de la llei. N’hi ha prou amb dir que la primera vegada que en política es va sentir a parlar de transsexuals va ser arran d’una pregunta del senador Rogelio Borras als seus companys polítics: “Què passa amb aquesta gent?” en referència a l’escàndol que suposava que diverses transsexuals víctimes de batudes, després de ser tancades en presons d’homes intentessin suicidar-se prenent foc a les cel·les, fet lamentable que va posar de relleu de forma mediàtica que la democràcia no semblava haver arribat encara a alguns sectors socials.     

 

És indiscutible que hi ha hagut un progrés en el tractament a transsexuals per part de la societat. Els pares accepten cada cop millor els seus fills trans. Els mitjans han incorporat de forma més normalitzada la figura trans si ho comparem amb els anys en què només es podia parlar en mitjans minoritaris i en franges horàries concretes sobre aquest tema considerat tabú.

 

També la política s’ha impregnat de la labor que modestament hem dut a terme. Està a punt d’aprovar-se una llei de gènere, es parla de la cobertura sanitària i escandalitza el maltractament a transsexuals quan aquest és evident. No m’estendré sobre si les mesures que el sistema polític va incorporant es fan de forma òptima, però considero que aquestes mesures presenten moltes carences i poden acabar per generar problemes.

 

No hi ha dubte, malgrat tot, que les coses van canviant a millor, malgrat les llacunes i les discriminacions que continuen aplicant-se, en especial a les persones més vulnerables o marginades. I és que el nostre sistema segueix tenint aquestes incoherències, acostuma a estar més desprotegit qui més protecció necessita.

     

El 1992 diverses transsexuals vam decidir que era necessària la reivindicació dels drets transsexuals des de la veu de les persones implicades, que érem les que ho vivíem en primera persona. Al marge de moviments socials, les reivindicacions per la dignitat sobre la vivència del gènere transsexual se solapaven amb d’altres qüestions com els interessos creats de terceres persones: la classe mèdica, els mitjans de comunicació, els jutges i un etcètera de persones que tenien una influència determinada i directa en la vida de les i dels trans, i sovint no de forma especialment afavoridora.

I per no parlar dels prejudicis de la societat emparats en la desprotecció que ocasionava el mal tracte i l’omissió sobre el dret transsexual per part del sistema polític.

 

La situació es traduïa en un panorama poc afalagador: sentències judicials favorables tan sols en cas que el o la transsexual optés per l’alteració dels seus genitals amb cirurgies qüestionables. Tractament de no reconeixement per a la resta de trans no operades/operats i tot el que aquest fet comporta. Tractament vexatori en temes com la discriminació laboral. Centres penitenciaris de sexe oposat al gènere transsexual. Problemes d’accés als estudis. Prostitució no escollida com a mitjà de subsistència. Tracte estigmatitzador vers les treballadores del sexe. I un llarg etcètera de situacions que posaven de relleu el paper amb què la societat ens obligava a participar; un paper molt inferior de condicions.

 

Malgrat ser conscients de la nostra situació, les i els transsexuals a Catalunya no ens havíem decidit des de la transició (amb anterioritat es va crear un grup anomenat La Ploma, però va durar poc) a crear una dinàmica reivindicadora com a grup. Potser estàvem massa ocupades en les nostres lluites i en els nostres projectes personals. No obstant, hi va haver dos fets que van coincidir en el temps: l’assassinat de la transexual Sònia per part d’uns neonazis i la persecució de l’Ajuntament de Barcelona a les treballadores sexuals del Camp Nou amb motiu de les Olimpíades del 1992.
Sònia Rescalvo, assassinada el 6 d' octubre de 1991.

  

Fets que, tot i ser de caire diferent, posaven de relleu com afectava o com podria afectar la xacra dels prejudicis en les nostres vides. Discriminacions subtils, brutals, que bevien de la mateixa font, la d’una societat equivocada pel que fa al respecte dels drets sexuals de l’individu i, per tant, de la seva dignitat i integritat físiques.

 

Com acostuma a passar, uns fets greus poden generar una dinàmica oposada que contraresti els desgavells d’un sistema. Aquesta era, com a mínim, la nostra intenció, i ara per ara segueix sent-ho encara de forma més o menys modesta, donada la influència molt relativa que tenim en relació a la resta de la societat.

    

La notícia de l’assassinat de la transsexual Sònia em va arribar de forma tamisada pel tractament mediàtic habitual: "transvestit assasinat per joves neonazis". Diguem que aleshores, molt més que no pas ara, no només existia maltractament de fet, sinó que a més la terminologia que es feia servir era confusa i no reconeixia l’existència transsexual com a tal. Mesos més tard vaig assabentar-me que el "transvestit" en qüestió no era una altra persona que la Sònia, una persona coneguda en l’ambient transsexual, que inclús va adquirir un protagonisme relatiu en algun mitjà de comunicació durant els anys de la Transició.

 

Diguem que una noticia d’aquest tipus va provocar, en general, no tan sols un sentiment de solidaritat i afectació, sinó també d’inseguretat en bona part de trans de l’ambient, com imagino que va ocórrer amb d’altres col·lectius conscients de ser punt de mira d’un sector de joves amb una ideologia i una praxis fins aleshores pràcticament desconegudes.

 

Cal recordar que la nit de l’assassinat de la Sònia aquests mateixos joves també van agredir la Doris, una altra transexual, i van deixar cec un indigent.

 

A posteriori vaig assabentar-me que el FAGC s’havia fet càrrec de l’acció popular en el cas Sònia, unes amigues i jo vam unir-nos a la causa al temps que preníem la decisió de fer oficial l’associació que anomenaríem Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya.



Vaig presenciar el judici del cas Sònia juntament amb d’altres persones que pertanyien a diversos sectors socials o militants d’altres causes. No puc deixar de dir que em va impressionar el sumari, el desenvolupament del judici i detalls com l’orgull que semblaven exhibir els assassins de la Sònia o el proteccionisme que els dedicaven els seus familiars, d’aspecte "decent", mentre ens clavaven mirades de menyspreu als que estàvem de part de la Sònia. En aquells moments em van semblar terriblement inquietants i gairebé surrealistes, què els havíem fet la gent com nosaltres a aquelles persones? 

 

Políticament, la nostra intenció era marcar un abans i un després.

Em resulta difícil ser objetiva al respecte per la meva particular participació en aquest fet històric. Només puc dir que va marcar un punt d’inflexió pel que fa a la qüestió transsexual, al menys així és com jo ho sento. És impossible saber fins a quin punt unes circumstàncies concretes deriven a posteriori en canvis de situacions favorables. En qualsevol cas, allò important a destacar en positiu, des del meu punt de vista, va ser, per una banda, la implicació sense complexos d’un grup com el FAGC, que va fer de "locomotora" en aquest cas, el posterior respecte mediàtic cap a la Sònia, la cobertura i el recolzament d’altres moviments socials en principi no vinculats directament i el punt d’arrencada de la nostra causa transsexual vinculada als drets sexuals i de gènere.

 

A grans trets, la situació actual del Col·lectiu Transsexual respecte a temes com l’orientació sexual i el tractament de gènere es pot dir ben alt que hem avançat, és indiscutible. Tant per les lleis que ens posen en possibilitat d’igualtat legal amb la resta de ciutadans, com per  l’augment de consciència i respecte general en qualsevol àmbit. El matrimoni i l’adopció, així com la llei que ens concedeix la possibilitat de canviar el gènere en els documents són avenços que possibiliten llibertat a l’hora de decidir i major respecte com a conseqüència d’aquesta legitimació social.

 

El problema que hi veig és que les discriminacions, siguin quines siguin, no es presenten mai soles, sovint interactuen amb altres discriminacions. No és el mateix, per exemple, un gai polític que un gai estudiant o immigrant o amb una opció de gènere diferent, com per exemple "la ploma". Tampoc es tracta de la mateixa forma una transsexual diva de l’espectacle com Dana Internacional, o una directiva de Telefònica, que una trans prostituta del carrer. També es continuen creant interpretacions prejuiciades en positiu o negatiu respecte la imatge que les persones implicades mostrem.

 

I per no parlar de la gran xacra per excel·lència que és el classisme i com aquest ens afecta. Aparentment d’aquesta qüestió no se’n parla a penes, es fa com si no existís, quan és una cosa que impregna tota la societat i molt més encara les decisions polítiques, sovint terriblement desproporcionades, per exemple la manca de recursos per polítiques socials justes mentre se sobreprotegeix el gran comerç. Aparentment pot semblar que no hi té res a veure, però és només una aparença, no hem d’oblidar el lloc que ocupa a la societat tota persona discriminada i nosaltres: gais, lesbianes, homes i dones trans, no ens trobem encara en igualtat de condicions.

    

Els moviments socials hem d’aprendre a detectar on ens fa mal un cop hem aconseguit aquells objetius que a curt plaç consideràvem necessaris.

 

Per exemple, avui en dia l’Ordenança Cívica és molt més vexatòria que la persecució durant les Olimpíades.

En ambdós casos, tant en les Olimpíades com en l’Ordenança Cívica es practica una persecució que es basa en prejudicis morals sobre segons quines actituds o sectors socials. La dinàmica és similar a la cacera de bruixes, però a diferència de les Olimpíades, que van incórrer en pràctica oficiosa i puntual, aquest cop es pretén convertir-la en oficial, cosa molt greu des del meu punt de vista, ja que es persegueixen qüestions que tenen a veure amb les llibertats, i la llibertat en el nostre sistema suposadament està en el pol oposat al delicte. En aquest cas, l’Ajuntament és qui delinqueix i tan de bo els tribunals ens donin la raó a les persones que hem recorregut la normativa municipal.

 

En aquest punt no es pot culpar la ciutadania de la irresponsabilitat de qui els governa. Encara que sovint ocorren fets puntuals que semblen anar-hi de la mà. Poc abans de les Olimpíades van assassinar la Sònia, van agredir la Doris i van deixar cec un captaire. Els qui ho van fer eren neonazis que volien "netejar" els carrers.

Poc després de l’aprovació de la Normativa van assassinar una captaire en un caixer. Els assassins eren joves aparentment "normals" que consideraven que la vida d’una indigent no val molt. Posteriorment una prostituta va aparèixer assassinada a Montjuïc.

I més tard veïns de la Ronda de Sant Antoni van protestar contra les prostitutes, inclús amb mètodes violents com el llançament d’ous i cubells d’aigua.

 

No sembla que l’Administració afavoreixi un tractament igualitari a segons quins sectors sinó més aviat al revés, la normativa almenys ho deixa clar. Per tant no és difícil pensar que un mal govern pot acabar per propiciar tensió i enfrontaments ciutadans i al final perden els de sempre: els més febles.

homenatge a Sònia parc Ciutadella
 

El CTC en concret és una associació en la corda fluixa pel que fa a organització i infraestructura. En realitat sempre ha estat així. Som minoria dins de les minories. El que passa és que les nostres causes acostumen a tenir una gran càrrega social. Per això i per la importància de les coses que reivindiquem es pot dir que "pintem alguna cosa".

 

M’agradaria que hi hagués una major implicació del món gai en temes de transsexuals i  de lesbianes. Per molt que sembli que les nostres relacions són equitatives, en realitat no és així.

Trans femenines, trans masculins i lesbianes semblem existir a l’ambient gai gairebé com la nota pictòrica. Demanaria a qui es presti a escoltar una major apertura de mires i una menor endogàmia. També que no es passin per alt causes aparentement alienes sotmeses a discriminació: prostitució, immigració, violència de gènere ( i no em refereixo només a la domèstica! per favor...!), estereotips discriminats dins del col·lectiu, i un llarg etcètera de temes interessantíssims que se surten de les típiques inquietuds com puguin ser el comerç rosa, la moda, i els actes lúdicofestius.

 

Actualment estem en contacte amb moviments socials como SOS racisme, moviments veïnals, i causes d’una altra índole al marge dels cercles en què ens movíem. La Normativa Cívica ha generat aquesta connexió amb altres sectors aparentment aliens als quals també els preocupen les llibertats.

 

No considero molt importants les sigles de determinat grup ni la seva continuïtat com a tal, en canvi sí em preocupa que les causes que inquieten el nostre grup no quedin desateses quan decidim "penjar els hàbits". Les persones que estem en el CTC tard o d’hora ens cansarem de la militància. Si hi ha o no continuïtat en aquesta formació francament és una incògnita.

 

Allò important, al final, és la capacitat de crear consciència sobre les lluites contra les mil formes d’injustícies que encara hi ha. La consciència és el primer punt de partida i espero i m’agradaria que no es perdés o es diluís rere normalitzacions aparents.

0 comentaris:

Rompe Armarios en TWITTER

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC
Primera manifestaciò LGTBI

GUIA PRÀCTICA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA
VIDEO

CONSULTA L'ESTUDI

CONSULTA L'ESTUDI
Fes clik per accedir.

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

FAGC 40 ANYS

FAGC 40 ANYS
1975/2015

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
ALAN TURING

40 ANYS DEL FAGC

40 ANYS DEL FAGC

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia
DENÚNCIA LGTBIFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA
DENUNCIA ON LINE

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK
PÀGINA FACEBOOK

Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?

VIDEO STOP HOMOFOBIA

VIDEO STOP HOMOFOBIA
MON LABORAL

INFORME HOMOFÒBIA 2013

INFORME HOMOFÒBIA 2013
OCH

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia
TEXT OFICIAL

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA
Tu ayuda es importante

SOM L'HOSPITALET

SOM L'HOSPITALET
Entrevista a Eugeni Rodríguez

Entradas populares

CRIDA CONSTITUENT

Aprovaciò llei contra l'homofòbia

APROVADA LLEI CONTRA LGTBFOBIA

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT
9N. SI SI

La cruda realidad

La cruda realidad
Asi somos...BASTA!

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia
Clik per denunciar.amb col-laboració OCH

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL
Entrevista a Eugeni Rodríguez

ADEU A "LA BATA"

ADEU A "LA BATA"

"NOU" TRIANGLE SITGES

"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS

NO LESBOFÒBIA

NO LESBOFÒBIA

STOP GENOCIDIO TRANS

STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
President OCH.

Informe anual homofòbia 2013

Informe anual homofòbia 2013
CONSULTAR

Cartells contra homofòbia

Cartells contra homofòbia
SOCHI 2014. Per Joan Antoni

L'HOSPITALET DE LL CONTRA HOMOFÒBIA

PÀG FAGC FACEBOOK

"Autodeterminació és alliberament"

"Autodeterminació és alliberament"
Video

"Espai públic sense LGTBfòbia"

RESUM ANY 2013

RESUM ANY 2013
Contra la LGTBfòbia

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
Segueix a twitter

Radiografia LGTBfòbia a BCN

XARXA SOLIDÀRIA LGTB

XARXA SOLIDÀRIA LGTB
Col.labora contra la LGTBfòbia

10 anys Observatori Contra l'Homofòbia

VOLEM RESPOSTES

PORNO BURKA

PORNO BURKA

PROU IMPUNIDAD

PROU IMPUNITAT

PROU IMPUNITAT

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez

DELS DRETS A LES LLIBERTATS

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK
Entra clik imatge

Rompe Armarios

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013

identv

identv

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
Fes clik imatge

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA
GALERIA FOTOS

Noms propis

Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013

NO COMIAT HOMÒFOB

NO COMIAT HOMÒFOB
SIGNA PETICIÓ

La lluita política contra l' homofòbia

La lluita política contra l' homofòbia
Eugeni Rodríguez FAGC.video vilaweb

Entrevista Pau Gàlvez FAGC

Entrevista Pau Gàlvez FAGC
25 Anys FAGC Girona

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102
COMPAREIXENCA AL PARLAMENT

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA
Volem llei contra la LGTBfòbia

CONTRA LGTBfòbia LABORAL

CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013

ESPAI PÚBLIC LGTB

ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia

DIA VISIBILITAT LÈSBICA

DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA
Video oficial IDEM TV aprovacio nom.14.03.2013

twitter

Vistas de página en total

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE
FES CLIK PER DENUNCIAR

ESTIMA COM VULGUIS

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI
SEGUEIX A FACEBOOK.clik per entrar

Eugeni Rodríguez a TWITTER

Eugeni Rodríguez a TWITTER
Clik imatge per seguir

UNA GLORIETA PER LA SONIA

UNA GLORIETA PER LA SONIA
Video IDENTV

28 JUNY 2013

28 JUNY 2013
SEGUEIX LA DIADA LGTBI 2013

25 ANYS FAGC GIRONA

25 ANYS FAGC GIRONA
Febrer 1988/2013

PREMIS 17 DE MAIG

PREMIS 17 DE MAIG
CONTRA L'HOMOFÒBIA

TERAPIA FLORAL

TERAPIA FLORAL
Ayuda a Recuperar tu equilibrio

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
FES CLIK FAGC PER COL.LABORAR

EL 2012 EN IMATGES

EL 2012 EN IMATGES
ROMPEARMARIOS

GRUP FAGC A FACEBOOK

GRUP FAGC A FACEBOOK
PARTICIPA AL GRUP

35 ANYS PRIMER MITING FAGC

35 ANYS PRIMER MITING FAGC
NO LEY PELIGROSIDAD SOCIAL

GALERIA FOTOS

GALERIA FOTOS
CONCENTRACIÓ CONSOLAT UGANDA

INFORME HOMOFOBIA

INFORME HOMOFOBIA
2011-2012

ENTREVISTA A FAGC

ENTREVISTA A FAGC
A IDEM TV

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS
consulta document

MEMÒRIA LGTB

MEMÒRIA LGTB
SÒNIA I SITGES.video 2012

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL

GALERIA ENGANXINES FAGC

GALERIA ENGANXINES FAGC
GALERIA ENGANXINES FAGC

EL ROTO

EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012

Seguidores

Archivo del blog


"OJOS QUE NO VEN"

"OJOS QUE NO VEN"
Víctimas del fascismo desde la transición. Clik Imatge

Eugeni Rodriguez WP

Eugeni Rodriguez WP
Nuevo Blog en WordPress

Mi Revolución

Mi Revolución
Emma Goldman

VUELVEN LAS PERRAS...

VUELVEN LAS PERRAS...
ATENTAS A LA ESCENA MUSICAL

No pena de mort LGTB

No pena de mort LGTB
A 5 països del móm

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO
Consigue tu cuadro Numerológico.clik imagen

NO CENSURA AJUNT BCN

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
Video inforrne sobre homofòbia

VIDEO MANI LGTB CU28J

VIDEO MANI LGTB CU28J
BARCELONA 30 JUNY 2O12

Venta On-Line 4.95 €uros

Dels Drets A Les Llibertats
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical. Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]

15000 PERSONES.FOTOS MANI

15000 PERSONES.FOTOS MANI
GRÀCIES PER FER-NOS MÉS FORTES

VIDEO 28 JUNY 2012

VIDEO 28 JUNY 2012
EDITAT PER PAU.G-FAGC-

PRIMER NOM NOMENCLATOR

PRIMER NOM NOMENCLATOR
VOLEM TRANSSEXUAL SONIA EL SEGON

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA
Albun fotos XXI aniversari.

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON
ATUREM PENA MORT A UGANDA

NO HOMOPHOBES

NO HOMOPHOBES
TWITTS HOMÓFOBOS INGLÉS

OPINIÓ.

OPINIÓ.
El iva de los derechos lgtb

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ
PORTAVEU DEL FAGC

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI
SIGNA CONTRA ORDENANÇA MADRID

VIDEO OFICIAL IDAIO

VIDEO  OFICIAL IDAIO
17 DE MAIG DIA INTERNACIONAL CONTRA L' HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA
SEGUEIX A TWITTER

"DESPIERTA" Corto Animación

"DESPIERTA" Corto Animación
El Revivir De La Homosexualidad De Una Niña

O P I N I Ó N O P I N I O N

O P I N I Ó N  O P I N I O N
ARTICULOS DE OPINIÓN TEMAS DE ACTUALIDAD

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL
Video de IDEM TV

Blog Archive