Rompe Armarios: 25 anys del FAGC Girona. Febrer 1988-febrer 2013.

25 anys del FAGC Girona. Febrer 1988-febrer 2013.

18:14 | Publicat per rompearmarios | | Editar entrada

25 anys del FAGC Girona. Febrer 1988-febrer 2013.

Publiquem text de Pau Galvez al llibre "Dels Drets a les Llibertats "editat a 2007 i on parla de la història del FAGC Girona. Pau Galvez es president del FAGC i impulsor i membre històric del FAGC Girona

"Tothom sap que per a que un col·lectiu s’autorreconegui i s’organitzi necessita abans que res un mínim de massa critica, a part d’unes condicions més o menys favorables que impulsin la necessitat d’aquesta organització.

El cas de l’autoanomenada comunitat GLT no n’és una excepció.

La idiosincràsia de les comarques gironines, que compten amb una població repartida entre pobles i nuclis urbans petits, suposa una perpetuació en la invisibilitat dels gais i de les lesbianes, els quals es veuen constantment en la disjuntiva d’escollir entre una doble vida permanent o l’èxode a Barcelona.

Girona, tan lluny i tan a prop de Barcelona, compta amb una societat molt conservadora, la qual es caracteritza per entendre que la hipocresia i l’aparença són virtuts que permeten la bona convivència i acceptació social. A la societat gironina se li pot aplicar el lema de l’exèrcit dels EUA durant el mandat del president Clinton, “No ho preguntis, no ho diguis”, ja que la conducta social de les seves gents s’hi adiu perfectament.

Així com a finals de la dècada dels anys 70 i principis de la dels anys 80 Barcelona va fer passes encomiables vers la visibilitat GLT, Girona va mantenir la seva boira grisa sobre les comunitats dissidents.

Gais i lesbianes gironines continuen havent de mantenir una doble vida definida per una absoluta invisibilitat i per les excursions sovintejades a Barcelona, ciutat que els proporciona un anonimat que, unit a l’existència de locals de lleure específics per a aquest col·lectiu, fan de vàlvula de descompressió.

Barcelona serà doncs, la fita de peregrinatge regular o el lloc d’emigració permanent per les comunitats GLT, asfixiades per l’ambient opressiu de Girona.

No va ser fins 13 anys desprès de l’inici del FAGC a Barcelona, que es va instituir el FAGC Girona.

L’any 1988 Girona encara es mantenia força impermeable al canvi de situació de les comunitats GLT, que els anys de lluita del moviment gai, la desaparició de la dictadura i l’anomenada transició van produït en ciutats com Barcelona.

Fóu aquell any quan, a partir de la iniciativa d’un banyolí militant del FAGC, es dugué a terme un primer acte durant el mes de febrer en La Fontana d’Or, amb una assistència de persones força notable.

D’aquest acte en va sorgir un primer grup que, entorn del FAGC, van iniciar el moviment GLT a Girona.

Algunes de les característiques d’aquest primer grup donen pistes sobre la situació a Girona:

* Dins d’aquest grup sempre han estat majoritàries les persones que no eren autòctones de Girona. L’explicació d’aquest fet la trobem en la pressió familiari de l’entorn més proper, ja que fet de ser d’una altra ciutat, malgrat faci molt de temps que algú resideixi en un lloc, garanteix una menor prssió de l’entorn cap a aquesta persona.

* Una altra característica és la forta participació de dones en l’organització. Aquest tema ja va ser polèmic des del primer acte. Si bé des del FAGC es defensava la necessitat d’una organització autònoma de lesbianes al marge de la d’homosexuals, convenciment força influenciat pels debats de Barcelona, la realitat gironina va fer palesa la necessitat d’unir forces per part dels col·lectius “dissidents” (exigida per les mateixes dones), si més no en aquells primers temps.

* La participació de persones autoidentificades com heterosexuals també va ser una constant en l’existència del FAGC Girona.