sábado, 29 de enero de 2011
MANIFESTACIÒ SUPORT A CAN VIES EL FAGC FA UNA CRIDA A PARTICIPAR
El Consell Constitucional francès ha considerat avui que la prohibició del matrimoni homosexual tal com el recull el Codi Civil és conforme a la Carta

El Consell Constitucional francès ha considerat avui que la prohibició del matrimoni homosexual tal com el recull el Codi Civil és conforme a la Carta Magna.
El màxim òrgan constitucional francès ha considerat que no hi ha una discriminació en la llei que estableix que el matrimoni és la unió d'un home i una dona. El Consell ha assenyalat a més que ha de ser el Parlament qui modifiqui la norma si considera necessari legalitzar aquest tipus d'unions, sense que l'actual, que prohibeix els matrimonis homosexuals, sigui contrària a la Constitució. La instància ha considerar que la llei actual no priva els homosexuals del dret constitucional a tenir una vida familiar normal, ja que tenen l'opció de viure "en concubinat" o constituir una parella de fet.
"Aquest dret no implica que les parelles del mateix sexe puguin casar-se, va establir en la seva sentència el Constitucional. Ha afegit que els articles del Codi Civil que expliquen que el matrimoni és la unió d'un home i una dona no constitueixen una ruptura del principi d'igualtat, ja que el legislador és lliure d'establir una diferència entre parelles homosexuals i heterosexuals. "No correspon al Consell Constitucional substituir l'apreciació del legislador sobre la presa en consideració, en aquest tema, d'aquesta diferència de situació", ha indicat. D'aquesta manera, el Consell ha adoptat una actitud similar a la qual va tenir fa uns mesos quan se li va preguntar per la constitucionalitat de l'autorització d'adopció a parelles homosexuals.
"Aquest dret no implica que les parelles del mateix sexe puguin casar-se, va establir en la seva sentència el Constitucional. Ha afegit que els articles del Codi Civil que expliquen que el matrimoni és la unió d'un home i una dona no constitueixen una ruptura del principi d'igualtat, ja que el legislador és lliure d'establir una diferència entre parelles homosexuals i heterosexuals. "No correspon al Consell Constitucional substituir l'apreciació del legislador sobre la presa en consideració, en aquest tema, d'aquesta diferència de situació", ha indicat. D'aquesta manera, el Consell ha adoptat una actitud similar a la qual va tenir fa uns mesos quan se li va preguntar per la constitucionalitat de l'autorització d'adopció a parelles homosexuals.
Com en aquella ocasió, l'organisme no va voler condicionar els canvis legislatius i va remetre als parlamentaris aquesta tasca. Les associacions d'homosexuals han mostrat la seva decepció per la decisió que han considerat "mancat del coratge que se li suposa a una instància" que pretén ser una Cort Suprema". Per a l'advocat Emmanuel Ludot, que representa a la parella de lesbianes que va portar la qüestió fins al Constitucional, la decisió del Consell és "política".
"A un any de les Presidencials no han volgut intervenir i han enviat la patata calenta als candidats", ha dit a Efe el lletrat. Malgrat la seva decepció, l'advocat va assegurar que continuarà buscant escletxes legals per tractar de fer avançar la causa del matrimoni homosexual. En concret, Ludot té previst ara que el Constitucional es pronunciï sobre el dret que s'inscriguin en els registres francesos els casaments contrets per ciutadans gals en altres països, inclosos les d'homosexuals que s'hagin casat en països on aquestes unions són legals.
Així, l'advocat ha anunciat que els seus clients aniran a casar-se a Barcelona i, posteriorment, demanaran que la seva unió sigui acceptada a França, encara que això els porti a retornar davant del Constitucional. "Quan un no pot assolir el cim per la cara nord ha d'intentar-ho per la cara sud", ha dit l'advocat. Més dura es va mostrar la lletrada de l'Associació de Pares Gais i Lesbianes (APGL), Caroline Mecary, que va acusar el Constitucional de "falta de coratge". "Han deixat escapar una ocasió històrica d'acabar amb una discriminació que sofreixen tres milions d'homosexuals francesos que no poden casar-se, ha assenyalat la lletrada
jueves, 27 de enero de 2011
Asesinado un activista gay en Uganda después de que un periódico publicara una lista de homosexuales "a colgar"

Asesinado un activista gay en Uganda después de que un periódico publicara una lista de homosexuales "a colgar"
La imagen y el nombre del fallecido, David Kato, aparecieron en la portada y en las páginas interiores de la publicación homófoba
LALI CAMBRA - Ciudad del Cabo - 27/01/2011
"¡Colgadles, van a por nuestros hijos!". Así titulaba a doble página el semanario Rolling Stone de Uganda (nada que ver con la conocida revista musical), que anunciaba la publicación del nombre y las fotografías de cien homosexuales del país. David Kato, activista de Sexual Minorities Uganda (SMUG), fue de los primeros en aparecer, hasta que en el mes de noviembre una orden judicial prohibió al semanario seguir con sus artículos por invasión del derecho a la privacidad de los ciudadanos. Tarde para Kato, cuya imagen apareció en la portada del periódico, y en las páginas interiores una segunda foto y su nombre.
Ayer a mediodía, de acuerdo con Human Rights Watch (HRW), un hombre entró en su casa, en la capital, Kampala, y le descerrajó dos tiros en la cabeza. Kato falleció camino del hospital. De 41 años, había participado activamente en la lucha contra la legislación anti-gay que un buen grupo de parlamentarios pretendían aprobar en 2009 y que posibilitaba la condena a muerte de los homosexuales. En la actualidad, los gays se enfrentan a 14 años de prisión en un país, Uganda, muy conservador y religioso. La lucha de los activistas y el escándalo internacional consecuente hizo que el debate sobre la nueva legislación (y su discusión en el Parlamento) quedara aparcado. Uganda tiene una gran dependencia de ayuda exterior, en particular de los Estados Unidos.
La información sobre la muerte de Kato todavía no está clara. De acuerdo con Monica Mbaru, responsable en África de International Gay and Lesbian Human Rights Commission, los atacantes eran dos, y, según testigos presenciales, que irrumpieron en casa del activista con el que se enzarzaron en una fuerte discusión, lo que alertó a los vecinos. No se sabe si fue disparado o golpeado en la cabeza repetidas veces. "Los vecinos lo encontraron inconsciente, pero en la ambulancia ya no se pudo hacer nada por él".
Mbaru añade que Kato y otros dos prominentes activistas habían denunciado en las últimas dos semanas que se sentían vigilados, con desconocidos siguiéndolos y, en el caso de Kasha Jacqueline, activista lesbiana, cuya fotografía y nombre fue también publicado, su casa fue asaltada de noche aunque no se llevaron nada de valor. Por fortuna, ella no se encontraba dentro.
Mbaru, al igual que HRW, hace un llamamiento a que la policía investigue y detenga a los agresores de Kato y que garantice la seguridad de los activistas cuyos nombres fueron publicados por la revista. Rolling Stone (sin vinculación alguna con la revista estadounidense) se hizo eco del gran número de predicadores y políticos que declaran abiertamente en Uganda que la homosexualidad es una enfermedad y que equiparan a los homosexuales con pederastas que ponen en peligro la unidad familiar en el país.
Mbaru recuerda que los derechos de los homosexuales en África siguen en peligro. Recientemente, el primer ministro keniata, Raila Odinga, hizo unas incendiarias declaraciones anti-gays y en Camerún se ha iniciado una campaña contra una prominente abogada que defiende a los homosexuales del país. La mayoría de los países africanos mantienen legislaciones anti-sodomía heredada de los colonizadores británicos y franceses.
Los responsables de la histórica revista musical Rolling Stone denunciaron en un editorial el pasado 21 de octubre la usurpación de su nombre por el semanario de Uganda, "que ha publicado los escritos anti-gays más repugnantes y odiosos que hayamos visto nunca". La publicación recogía llamamientos a la modificación de las legislaciones que en muchos países de África condenan a los homosexuales a la vida en prisión
La imagen y el nombre del fallecido, David Kato, aparecieron en la portada y en las páginas interiores de la publicación homófoba
LALI CAMBRA - Ciudad del Cabo - 27/01/2011
"¡Colgadles, van a por nuestros hijos!". Así titulaba a doble página el semanario Rolling Stone de Uganda (nada que ver con la conocida revista musical), que anunciaba la publicación del nombre y las fotografías de cien homosexuales del país. David Kato, activista de Sexual Minorities Uganda (SMUG), fue de los primeros en aparecer, hasta que en el mes de noviembre una orden judicial prohibió al semanario seguir con sus artículos por invasión del derecho a la privacidad de los ciudadanos. Tarde para Kato, cuya imagen apareció en la portada del periódico, y en las páginas interiores una segunda foto y su nombre.
Ayer a mediodía, de acuerdo con Human Rights Watch (HRW), un hombre entró en su casa, en la capital, Kampala, y le descerrajó dos tiros en la cabeza. Kato falleció camino del hospital. De 41 años, había participado activamente en la lucha contra la legislación anti-gay que un buen grupo de parlamentarios pretendían aprobar en 2009 y que posibilitaba la condena a muerte de los homosexuales. En la actualidad, los gays se enfrentan a 14 años de prisión en un país, Uganda, muy conservador y religioso. La lucha de los activistas y el escándalo internacional consecuente hizo que el debate sobre la nueva legislación (y su discusión en el Parlamento) quedara aparcado. Uganda tiene una gran dependencia de ayuda exterior, en particular de los Estados Unidos.
La información sobre la muerte de Kato todavía no está clara. De acuerdo con Monica Mbaru, responsable en África de International Gay and Lesbian Human Rights Commission, los atacantes eran dos, y, según testigos presenciales, que irrumpieron en casa del activista con el que se enzarzaron en una fuerte discusión, lo que alertó a los vecinos. No se sabe si fue disparado o golpeado en la cabeza repetidas veces. "Los vecinos lo encontraron inconsciente, pero en la ambulancia ya no se pudo hacer nada por él".
Mbaru añade que Kato y otros dos prominentes activistas habían denunciado en las últimas dos semanas que se sentían vigilados, con desconocidos siguiéndolos y, en el caso de Kasha Jacqueline, activista lesbiana, cuya fotografía y nombre fue también publicado, su casa fue asaltada de noche aunque no se llevaron nada de valor. Por fortuna, ella no se encontraba dentro.
Mbaru, al igual que HRW, hace un llamamiento a que la policía investigue y detenga a los agresores de Kato y que garantice la seguridad de los activistas cuyos nombres fueron publicados por la revista. Rolling Stone (sin vinculación alguna con la revista estadounidense) se hizo eco del gran número de predicadores y políticos que declaran abiertamente en Uganda que la homosexualidad es una enfermedad y que equiparan a los homosexuales con pederastas que ponen en peligro la unidad familiar en el país.
Mbaru recuerda que los derechos de los homosexuales en África siguen en peligro. Recientemente, el primer ministro keniata, Raila Odinga, hizo unas incendiarias declaraciones anti-gays y en Camerún se ha iniciado una campaña contra una prominente abogada que defiende a los homosexuales del país. La mayoría de los países africanos mantienen legislaciones anti-sodomía heredada de los colonizadores británicos y franceses.
Los responsables de la histórica revista musical Rolling Stone denunciaron en un editorial el pasado 21 de octubre la usurpación de su nombre por el semanario de Uganda, "que ha publicado los escritos anti-gays más repugnantes y odiosos que hayamos visto nunca". La publicación recogía llamamientos a la modificación de las legislaciones que en muchos países de África condenan a los homosexuales a la vida en prisión
miércoles, 26 de enero de 2011
LA MALA HIERBA
LA MALA HIERBA,
No ,no siento odio hacia las personas que me han echo daño.Siento que no reaccionando como es debido contribuyo a que la mala hierba que tan rápido crece no me deje ver esos incipientes petalos de flor que timidamente pero arraigadas a la tierra crecen junto a mi .y que colapsado por la mala hierba no veo y puedo llegar a pisar.
La vida y sus tiempos y sus momentos no son eternos, muchas ocasiones son unicas y NO , no quiero deasprovechar ni pasarme el tiempo cortando mala hierba.Quiero poder cuidar el jardin donde crecen esos timidos pétalos , como dice mi madre ,la manzana podrida acaba pudriendo todas las manzanas de su alrededor, y hay manzanas podridas en mi vida que estan pudriendolo todo. y no, quizas dejare de comer manzanas por un tiempo, y abrire bien los ojos para ver las flores que puedan acariciar mi olfato con su olor y sonreir en mis ojos al verlas
No ,no siento odio hacia las personas que me han echo daño.Siento que no reaccionando como es debido contribuyo a que la mala hierba que tan rápido crece no me deje ver esos incipientes petalos de flor que timidamente pero arraigadas a la tierra crecen junto a mi .y que colapsado por la mala hierba no veo y puedo llegar a pisar.
La vida y sus tiempos y sus momentos no son eternos, muchas ocasiones son unicas y NO , no quiero deasprovechar ni pasarme el tiempo cortando mala hierba.Quiero poder cuidar el jardin donde crecen esos timidos pétalos , como dice mi madre ,la manzana podrida acaba pudriendo todas las manzanas de su alrededor, y hay manzanas podridas en mi vida que estan pudriendolo todo. y no, quizas dejare de comer manzanas por un tiempo, y abrire bien los ojos para ver las flores que puedan acariciar mi olfato con su olor y sonreir en mis ojos al verlas
sábado, 22 de enero de 2011
HELEN TORRES PRESENTA "AUTOPSSIA DE UNA LANGOSTA"

la amiga Helen, presenta su libro en Barcelona el 14 de febrero, fecha no casual, san valentin se arepentirá toda su vida de coincidir con esta militante de lo ·imposible· y transgesora sin limites.NO OS PODEÍ PERDER LA PRESENTACIÓN DE UN LIBRO QUE ROMPE CON TODA NORMA Y POR UNA VEZ PONE EL DEDO EN LA LLAGA...
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
El 14 de febrero a las 19.30 horas
En la Librería Antinous
(C/Josep Anselm Clavé 6, 08002 Barcelona)
El 14 de febrero a las 19.30 horas
En la Librería Antinous
(C/Josep Anselm Clavé 6, 08002 Barcelona)
viernes, 21 de enero de 2011
CARTA PROTESTA BAR COSMOS PER HOMOFÒBIA
A/A RESPONSABLE BAR COSMOS
Benvolgut senyor,
El passat 8 de gener el client del seu establiment senyor M S, va patir un atac homofòbic per part d'un empleat del seu local.
Concretament el senyor Sales fa le seguent narraciò:
"El dia 8 de gener, dissabte, a les 20:15, estava fent unes canyes amb un noi a la barra del bar restaurant Cosmos. Estàvem fent-nos carantonyes i petons, i el cambrer va dir-nos que deixéssim de fer allò, que no estava bé, que ens podien veure els nens des del carrer! Em vaig quedar de pasta de moniato, sense saber com reaccionar. No estàvem fent res de dolent, evidentment i la clientela habitual estava ben tranquil·la. El meu amic li va etzibar al cambrer que si es pensava que estàvem en temps de Franco o què, i el cambrer, en veu baixa però taxativa, ens va dir que no seguíssim així. Hauria d'haver-me plantat i exigir-li full de reclamació o cantar-li les quaranta però em va agafar tan desprevingut que vam pagar les dues canyes i ens en vam anar amb la cua entre cames."
Volem fer-li saber que aquest comportament atempta contra drets fonamentals protegits per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola, així com també es pot incórrer en un delicte del Codi Penal. Davant d'aquesta situació voldríem saber si la direcció d'aquest establiment té notícia dels fets i quines mesures s'han pres per evitar situacions com aquestes. En cas contrari, li demanaríem que obri una investigació sobre els fets denunciats
OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
Benvolgut senyor,
El passat 8 de gener el client del seu establiment senyor M S, va patir un atac homofòbic per part d'un empleat del seu local.
Concretament el senyor Sales fa le seguent narraciò:
"El dia 8 de gener, dissabte, a les 20:15, estava fent unes canyes amb un noi a la barra del bar restaurant Cosmos. Estàvem fent-nos carantonyes i petons, i el cambrer va dir-nos que deixéssim de fer allò, que no estava bé, que ens podien veure els nens des del carrer! Em vaig quedar de pasta de moniato, sense saber com reaccionar. No estàvem fent res de dolent, evidentment i la clientela habitual estava ben tranquil·la. El meu amic li va etzibar al cambrer que si es pensava que estàvem en temps de Franco o què, i el cambrer, en veu baixa però taxativa, ens va dir que no seguíssim així. Hauria d'haver-me plantat i exigir-li full de reclamació o cantar-li les quaranta però em va agafar tan desprevingut que vam pagar les dues canyes i ens en vam anar amb la cua entre cames."
Volem fer-li saber que aquest comportament atempta contra drets fonamentals protegits per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola, així com també es pot incórrer en un delicte del Codi Penal. Davant d'aquesta situació voldríem saber si la direcció d'aquest establiment té notícia dels fets i quines mesures s'han pres per evitar situacions com aquestes. En cas contrari, li demanaríem que obri una investigació sobre els fets denunciats
OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
jueves, 20 de enero de 2011
-.Dos militares que agredieron a Mikel Martín son condenados a 2 años de cárcel

14012011-.
Dos militares que agredieron a Mikel Martín son condenados a 2 años de cárcel
de Ehgam Jendarte Sarean, el Viernes, 14 de enero de 2011 a las 10:14
El Juzgado nº 5 de Donostia ha condenado a dos de los cuatro militares e
spañoles que agredieron el 13 de enero de 2005 al militante de Zutik y portavoz de EHGAM Mikel MartínDos militares que agredieron a Mikel Martín son condenados a 2 años de cárcelEl Juzgado de lo Penal nº 5 de Donostia ha condenado a dos de los cuatro militares españoles que agredieron el 13 de enero de 2005 en la capital guipuzcoana al militante de Zutik y portavoz de EHGAM Mikel Martín a sendas penas de 2 años de cárcel como responsables de un delito de lesiones.
A estas dos personas, el ya ex militar Cristian José Rivera y Alberto Luengo Luque, se les considera también responsables de una falta de desobediencia a la autoridad, por lo que deberán afrontar otra pena de 30 días de multa.Los otros dos militares implicados en los hechos que se juzgaron el 5 de octubre de 2010, Daniel Carrillo Perles y José Antonio Rodríguez Herrero, son también condenados por un delito de omisión del deber de impedir delitos a sendas penas de 15 meses de multa.
Además, los cuatro condenados deberán indemnizar de forma conjunta a Martín con 7.670 euros por las lesiones que le causaron, las jornadas que tardó en recuperarse de la brutal agresión y las secuelas, y 45 euros más por la rotura de su ropa, junto con el pago de las costas del proceso.La titular del Juzgado sentencia que queda acreditado que Rivera y Luengo propinaron patadas y puñetazos al militante de Zutik, aunque no atiende a las lesiones sicológicas planteadas por la acusación particular, ejercida por el letrado Miguel Castells.
Estos dos militares en el momento de los hechos son sancionados por desobedecer a los policías que acudieron al lugar, en pleno centro de la capital guipuzcoana, mientras a sus dos compañeros, Daniel Carrillo y José Antonio Rodríguez, se les condena por no impedir la acción de sus compañeros.Orientación sexualLa jueza María Alemán Ezcaray sentencia que no queda probado el agravante alegado por la acusación particular y la popular -ejercida en este caso por Zutik- de que los agresores, pertenecientes a la Brigada de Para- caidistas de Alcalá de Henares, conocieran la orientación sexual del portavoz de EHGAM.
Lo mismo cree la magistrada respecto con la ideología de la víctima, al estimar por lo escuchado en la vista oral que los acusados lo desconocían.Tras el fallo, las defensas de los condenados tienen la posibilidad de recurrir la sentencia ante la Audiencia de Gipuzkoa en los próximos días. Esta resolución judicial se produce después de que en mayo de 2007 se suspendiera un primer juicio por un «fallo procesal», al no comparecer uno de los militares
viernes, 14 de enero de 2011
EL CARRER SANT EUGENI
Vaig néixer a L'Hospitalet un matí de febrer de 1965 i ho vaig fer a casa dels meus pares, al llit de la meva mare, per ser més concret. Capricis de la vida: el carrer on vaig néixer,"el meu carrer", es diu Sant Eugeni, i dic caprici perquè no se’n troben gaires, d’Eugeni.
Que els meus pares escollissin aquest nom respon a la tradició de posar als fills el nom dels pares. Com que el meu pare es deia Eugenio, Eugenio van posar-me a mi. I així va ser fins als 18 anys, moment en què vaig catalanitzar-lo per Eugeni.
Que els meus pares escollissin aquest nom respon a la tradició de posar als fills el nom dels pares. Com que el meu pare es deia Eugenio, Eugenio van posar-me a mi. I així va ser fins als 18 anys, moment en què vaig catalanitzar-lo per Eugeni.
Per acabar-ho d’adobar o “d’eugenitzar” tot, us comentaré que el meu metge també es deia Eugeni.
El carrer Sant Eugeni es troba al barri de Sant Josep i forma part dels "Blocs Ciutat comtal", uns blocs amagats entre el carrer Prat de la Riba i l' avinguda del Carrilet.La meva infància va transcórrer entre aquests carrers i tenia com a frontera les vies d'un carrilet que circulava al descobert.
El carrer Sant Eugeni es troba al barri de Sant Josep i forma part dels "Blocs Ciutat comtal", uns blocs amagats entre el carrer Prat de la Riba i l' avinguda del Carrilet.La meva infància va transcórrer entre aquests carrers i tenia com a frontera les vies d'un carrilet que circulava al descobert.
Uns carrers que, si bé van ser els protagonistes dels meus jocs, també els porto per sempre associats al menyspreu que vaig patir per la meva homosexualitat. Uns carres on vaig gaudir de milers d'anècdotes, rialles i alguna llàgrima.
Els duc gravats al cor, aquests carrers, com a escenari dels meus records d’infància. El fet de dir-me Eugeni i de viure al carrer amb el mateix nom anava unit a una altra curiositat: el número del carrer era l’11 i el pis el 1r 1a. Aquestes coincidències proporcionaven un recurs mnemotècnic molt útil per a qui em volia visitar: Eugeni al quadrat i 1 a la quarta. No tenia pèrdua, la meva adreça!
Vaig viure en aquest carrer fins l'any 1985, moment en què vaig traslladar-me a Barcelona. Al darrera hi deixava 20 anys durant els quals vaig sofrir el final de la dictadura, el menyspreu dels “ignorants”, però en què també vaig viure els moments més importants i emocionants de la meva vida.
Els primers petons i enamoraments, les incipients lluites socials i, sobretot, la presa de consciència de qui era i com era i la promesa que em vaig fer a les escales que condueixen a les piscines de L'Hospitalet: "mai ningú trepitjarà la meva dignitat "...
I sí, continuo anant al carrer Sant Eugeni per veure els meus pares i per tenir present, cada vegada que el travesso, que sóc fill d'aquest racó de món. Que aquí va començar tot per a mi i que aquí vaig forjar les meves primeres experiències vitals.
Eugeni Rodriguez
Eugeni Rodriguez
martes, 11 de enero de 2011
27 de febrer GRAN FESTA "PERRAS AL SALON" + FAGC al BEGOOD
27 de febrer GRAN FESTA "PERRAS AL SALON" + FAGC al BEGOOD
27 de febrer gran festa a BEGOOD de 22h a 04h amb perfomances MARIA PERCANCES dj's OLMOS, NATAN NEXUS + visuals ELKHA + altres per confirmar... 6euros.STOP HOMOFOBIA
27 of February big party at BEGOOD. from 10pm until 4am. Perfomance by MARIA PERCANCES. dj's OLMOS, NATAN NEXUS + visuals by ELKHA. more to be confirmed...6 euros.STOP HOMOPHOBIA.
27 de febrero gran fiesta en BEGOOD de 22h a 04h con perfomances MARIA PERCANCES dj's OLMOS, NATAN NEXUS + visuals ELKHA + otros por confirmar... 6 euros.STOP HOMOFOBIA
jueves, 30 de diciembre de 2010
Un monòlit als gais davant de la Sagrada Família

Un monòlit als gais davant de la Sagrada Família
El monument és un homenatge als represaliats per raons de sexe
JORDI MUMBRÚ BARCELONA 30/12/2010 03:18 Actualizado: 30/12/2010 06:33
Després de diverses negociacions per trobar la millor ubicació possible, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit que instal·larà el monument als gais a la plaça de la Sagrada Família, als jardins que hi ha davant del temple, segons ha pogut saber Públic.
Des de fa mesos, el departament de Drets Civils i els diferents col·lectius de la ciutat que lluiten contra l'homofòbia han estat discutint aquest punt, que està inclòs dins del Pla Municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual, aprovat l'any 2009.
El text fixava que calia "instal·lar un monument a les persones gais, lesbianes i transsexuals represaliades en un espai cèntric de la ciutat". Després d'estudiar diferents alternatives, des del departament de Drets Civils van decidir que l'espai més adient eren els jardins de la Sagrada Família.
La directora de Drets Civils, Rosa Bada, va confirmar ahir l'acord i el va defensar, assegurant que l'espai escollit "és un lloc cèntric que ja s'estava remodelant, de manera que no representa una despesa explícita".
La directora de Drets Civils, Rosa Bada, va confirmar ahir l'acord i el va defensar, assegurant que l'espai escollit "és un lloc cèntric que ja s'estava remodelant, de manera que no representa una despesa explícita".
Bada va avançar que el monument serà en realitat "un monòlit en forma de triangle" que portarà una inscripció en record a les persones represaliades per la seva orientació sexual i que s'ubicarà en una de les cantonades. L'objectiu és inaugurar el monòlit el proper mes de febrer.
Lluny del Gaixample
La ubicació final queda molt lluny de la zona coneguda com Gaixample, que havia estat una de les propostes per estudiar. Bada va explicar que "d'aquesta manera queda clar que és un monument per a la ciutat, patrimoni de tots i de tota la ciutat".
Una altra de les alternatives que s'havien plantejat era al Parc de la Ciutadella, on fa 18 anys un grup d'extrema dreta va apallissar Sònia, una dona transsexual, fins a la mort.
L'assassinat va convertir Sònia en un símbol del moviment.
Lluny del Gaixample
La ubicació final queda molt lluny de la zona coneguda com Gaixample, que havia estat una de les propostes per estudiar. Bada va explicar que "d'aquesta manera queda clar que és un monument per a la ciutat, patrimoni de tots i de tota la ciutat".
Una altra de les alternatives que s'havien plantejat era al Parc de la Ciutadella, on fa 18 anys un grup d'extrema dreta va apallissar Sònia, una dona transsexual, fins a la mort.
L'assassinat va convertir Sònia en un símbol del moviment.
Eugeni Rodríguez, president del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, una de les entitats que participa en les negociacions, va insistir en la ubicació del Parc de la Ciutadella, ja que "Sònia és el millor símbol contra l'homofòbia".
Rodríguez va explicar que, en ciutats com Londres i Nova York, els monuments d'homenatge als gais també estan en llocs on s'han viscut agressions homòfobes "per fer memòria i evitar que torni a passar".
Però des de l'ajuntament prefereixen que el monòlit no sigui un record d'una persona concreta. En el punt on van assassinar Sònia ja hi ha una placa de record. Tret del PP, la resta de partits presents a l'ajuntament estan a favor del monument
Rodríguez va explicar que, en ciutats com Londres i Nova York, els monuments d'homenatge als gais també estan en llocs on s'han viscut agressions homòfobes "per fer memòria i evitar que torni a passar".
Però des de l'ajuntament prefereixen que el monòlit no sigui un record d'una persona concreta. En el punt on van assassinar Sònia ja hi ha una placa de record. Tret del PP, la resta de partits presents a l'ajuntament estan a favor del monument
sábado, 11 de diciembre de 2010
CENSURA A LA FUNDACIÒ CAJA MURCIA
La Fundació CajaMurcia exposa des del 2 de desembre a Madrid De cossos i ànimes, obra de l'artista novella Pilar Echalecu. Però la mostra no està completa: falten cinc quadres, censurats a última hora "per a no ferir la sensibilitat de ningú". Aquests van ser els motius adduïts a la pròpia pintora pel director de la Fundació.
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.
Després d'un any i dos mesos de treball, quinze dies abans de la inauguració l'organització va decidir retirar les obres en les quals es mostren diferents escenes de parelles del mateix sexe. Diversos dies més tard, tampoc es van considerar apropiades aquelles pintures en les quals apareixen els cossos nus de diverses dones embarassades, o un moment íntim entre un home i una dona.
Malgrat que en la pàgina web que informa de la mostra es presenta a Pilar Echalecu i la seva obra com "antivanguardista, quasi lírica... de penetració i acceptació del real", l'exposició ha quedat despullada de realitats tan quotidianes com la vida íntima, el nu o les relacions homosexuals.
"Jo no estava fent un monogràfic homosexual", explica l'autora, amb qui 'Públic' es va posar en contacte després de conèixer el cas. "La meva intenció era mostrar una obra que versés sobretot l'espectre de relacions humanes".
"Pensava que un tema així estava superat avui dia"
Des de la sala madrilenya on s'exposa 'De cossos i ànimes' fins al 28 de desembre no han volgut pronunciar-se referent a això: "El que calgui dir que ho digui l'autora", esgrimeixen. Segons Pilar Echalecu, en tot moment els organitzadors van reconèixer la qualitat artística dels quadres i només van exposar "qüestions temàtiques" per a la seva retirada.
"Vaig Intentar convèncer-los"
"Quan em vaig assabentar vaig intentar convèncer-los, perquè no hi ha res nociu en el que pinto. En el de les dues dones s'està parlant de la sensualitat i la bellesa femenina, que és una cosa que s'ha tractat des del principi dels temps", diu l'artista, que reconeix que no donava importància que les relacions fossin o no homosexuals. "Pensava que un tema així estava superat avui dia".
Julio Jordán, un dels models que apareix en dos de les obres censurades d’Echalecu, es mostra completament indignat per la decisió de la Fundació: "No entenc com ara per ara, en un país progressista, una pintura de dues persones que estan simplement estimant-se pot resultar obscè i pornogràfic", afirma. "És que anem a censurar també a Miguel Ángel o a Rubens?"
Finalment, la col·lecció, que versa sobre l'ésser humà i les seves relacions, no conta amb cap nu, escena homosexual o íntima, i inclou a canvi dos bodegons que cobreixen el forat de la censura.
viernes, 26 de noviembre de 2010
l’”Aproximació a la situació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia a Catalunya

El proper dijous 2 de desembre, presentarem la publicació digital de l’”Aproximació a la situació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia a Catalunya” .De Helena Torres, Joan pujol i ruben Avila.
. Tot i que encara no s’ha fet la presentació, la publicació està disponible a la web del Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, a l’apartat de publicacions.
El dia de la presentació hi posarem un banner directe des de la pàgina principal del Programa. Hi podeu accedir directament a través d’aquest enllaç:
DIJOUS 2 DE DESEMBRE A LES 19.30H AL CARRER CALABRIA 147.
jueves, 25 de noviembre de 2010
RQTR contra la violencia: 25 de novembre dia contra la violència de gènere
RQTR contra la violencia:
ampliando los horizontes de la violencia de género Un año más llega el 25 de noviembre con datos alarmantes de muertes y violencia de todo tipo que viven mujeres asesinadas, golpeadas o muertas en vida a manos de sus parejas.
Siempre son más que el año anterior y siempre nos causa una sensación de lucha que no cesa, que necesita de más y más personas enfadadas y con ganas de transformar una sociedad que permite que esto suceda.
Por otra parte, la alarma que causa esta lacra social no nos puede despistar de la tarea de pensar sobre qué implica esta mirada sobre la violencia, la llamada violencia de género. Desde muchas organizaciones, desde RQTR, pensamos que no está reñido luchar contra la violencia que viven las mujeres, con dejar de ignorar que la violencia sucede también en mujeres no heterosexuales, y en parejas gays o lesbianas, o aprovechándose de la vulnerabilidad de algunas personas trans, de las situaciones violentas a las que se enfrentan las personas intersex.
No sólo eso, si no que consideramos que la violencia de género también incluye todas y cada una de las acciones punitivas y censoras por las cuales se nos obliga a comportarnos conforme a la normas de género socialmente impuestas.
Creemos que cada vez que se impone un modelo de masculinidad y feminidad férrea, cada vez que nos castigan por romper esas normas de género, se trata de una forma más de violencia de género. Con esto no queremos apoyar la idea conservadora y rancia de que la violencia contra las mujeres no es un problema social de calado o que no exista un patriarcado que lo posibilite.
Queremos decir que desde el activismo y la reflexión intelectual tenemos que encontrar nexos en la lucha y ampliar nuestra comprensión de la violencia para que no reproduzcamos la exclusión de las mujeres lesbianas, transexuales y bisexuales.
Para dar cabida a la idea de que la violencia no es necesariamente heterosexual, que también hay relaciones de poder en los vínculos entre varones gays o entre lesbianas, o en las relaciones con personas trans.
Desde RQTR nos sumamos a la lucha contra la violencia que viven las mujeres, para poner el acento en la exclusión y violencia que intersecta nuestras vidas. Para denunciar la exclusión que viven las personas no sólo por su género y sexualidad sino también por su clase social, por su ruptura de las normas de género, por su grupo étnico o procedencia, por su acento o miles de otras condiciones que te señalan socialmente.
Animamos así a las organizaciones y entidades a no reproducir la exclusión y pensar cómo abordar la violencia de género que viven las mujeres con Síndrome de Down, los chicos y chicas migrantes sin papeles, quienes son menores de edad, quienes con nuestros cuerpos y vivencias rompemos las normas de lo que supone ser un hombre o una mujer cada día.Por supuesto, hacemos un llamado a participar en todas las movilizaciones convocadas para denunciar y condenar la violencia machista con motivo del 25 de noviembre. En Madrid la cita será a las 19:00 horas en la Puerta del Sol. ¡NO MÁS VIOLENCIA MACHISTA
ampliando los horizontes de la violencia de género Un año más llega el 25 de noviembre con datos alarmantes de muertes y violencia de todo tipo que viven mujeres asesinadas, golpeadas o muertas en vida a manos de sus parejas.
Siempre son más que el año anterior y siempre nos causa una sensación de lucha que no cesa, que necesita de más y más personas enfadadas y con ganas de transformar una sociedad que permite que esto suceda.
Por otra parte, la alarma que causa esta lacra social no nos puede despistar de la tarea de pensar sobre qué implica esta mirada sobre la violencia, la llamada violencia de género. Desde muchas organizaciones, desde RQTR, pensamos que no está reñido luchar contra la violencia que viven las mujeres, con dejar de ignorar que la violencia sucede también en mujeres no heterosexuales, y en parejas gays o lesbianas, o aprovechándose de la vulnerabilidad de algunas personas trans, de las situaciones violentas a las que se enfrentan las personas intersex.
No sólo eso, si no que consideramos que la violencia de género también incluye todas y cada una de las acciones punitivas y censoras por las cuales se nos obliga a comportarnos conforme a la normas de género socialmente impuestas.
Creemos que cada vez que se impone un modelo de masculinidad y feminidad férrea, cada vez que nos castigan por romper esas normas de género, se trata de una forma más de violencia de género. Con esto no queremos apoyar la idea conservadora y rancia de que la violencia contra las mujeres no es un problema social de calado o que no exista un patriarcado que lo posibilite.
Queremos decir que desde el activismo y la reflexión intelectual tenemos que encontrar nexos en la lucha y ampliar nuestra comprensión de la violencia para que no reproduzcamos la exclusión de las mujeres lesbianas, transexuales y bisexuales.
Para dar cabida a la idea de que la violencia no es necesariamente heterosexual, que también hay relaciones de poder en los vínculos entre varones gays o entre lesbianas, o en las relaciones con personas trans.
Desde RQTR nos sumamos a la lucha contra la violencia que viven las mujeres, para poner el acento en la exclusión y violencia que intersecta nuestras vidas. Para denunciar la exclusión que viven las personas no sólo por su género y sexualidad sino también por su clase social, por su ruptura de las normas de género, por su grupo étnico o procedencia, por su acento o miles de otras condiciones que te señalan socialmente.
Animamos así a las organizaciones y entidades a no reproducir la exclusión y pensar cómo abordar la violencia de género que viven las mujeres con Síndrome de Down, los chicos y chicas migrantes sin papeles, quienes son menores de edad, quienes con nuestros cuerpos y vivencias rompemos las normas de lo que supone ser un hombre o una mujer cada día.Por supuesto, hacemos un llamado a participar en todas las movilizaciones convocadas para denunciar y condenar la violencia machista con motivo del 25 de noviembre. En Madrid la cita será a las 19:00 horas en la Puerta del Sol. ¡NO MÁS VIOLENCIA MACHISTA
lunes, 15 de noviembre de 2010
GAUDEIX SEGUR PARTY 28 NOVEMBRE AL MOOG
miércoles, 13 de octubre de 2010
SOLIDARIDAD ALF Y PATRI
se reactiva campaña apoyo a ALF Y PATRI. INGRESOS :
ALF 2100 3192 11 2100706126 la caixa.
PATRI 2013 1501 63 0200169775 caixa catalunya
ALF 2100 3192 11 2100706126 la caixa.
PATRI 2013 1501 63 0200169775 caixa catalunya
lunes, 11 de octubre de 2010
CONCENTRACIO EN SUPORT DEL COL.LECTIU GAI-LESBIÀ I DE REBUIG A L' ATAC ULTRA HOMOFÒBO A LA MANIFSTACIÒ DE L' ORGULL GAI A BELGRADO. DIVENDRES 15 D' O
CONCENTRACIO EN SUPORT DEL COL.LECTIU GAI-LESBIÀ I DE REBUIG A L' ATAC ULTRA HOMOFÒBO A LA MANIFSTACIÒ DE L' ORGULL GAI A BELGRADO. DIVENDRES 15 D' OCTUBRE 20 H PLÇ UNIVERSITAT BCN
jueves, 7 de octubre de 2010
La Barcelona laica s'organitza per protestar durant la visita del Papa

La Barcelona laica s'organitza per protestar durant la visita del Papa
Diversos col·lectius de la ciutat preparen actes de tot tipus per als dies 6 i 7 de novembre
JORDI MUMBRÚ BARCELONA 06/10/2010
JORDI MUMBRÚ Milers de barcelonins esperen la visita de Benet XVI els propers dies 6 i 7 de novembre per consagrar la Sagrada Família. Molts d'ells s'han ofert com a voluntaris per aprofitar aquesta fita històrica i formar part de l'organització, i molts d'altres preparen diferents activitats de benvinguda, com una bandera gegant de l'Estat del Vaticà plena de pregàries escrites per famílies diverses. Però no tots els barcelonins esperen el Sant Pare amb fe i il·lusió. La campanya de la Barcelona laica contra la visita del Papa ja està en marxa. Des de fa dies circula per les xarxes socials, però ja ha entrat a les seus de moltes entitats. Ahir mateix, a les vuit del vespre, es van celebrar almenys dues assemblees diferents per decidir actes de protesta.
Feministes, gais i lesbianes, entitats laiques i d'esquerres, okupes, sindicats i col·lectius de gent jove, entre d'altres, se senten molestos per la visita del pontífex i ja s'estan organitzant per preparar actes en contra. De moment ja s'ha acordat una concentració unitària el dia 4 de novembre a la plaça de Sant Jaume, sota el lema Jo no t'espero, que ja es va utilitzar a València durant la visita del Papa l'any 2006.
L'objectiu de la concentració "és demostrar que tenim força per unificar criteris", segons explica Albert Riba, president de l'entitat Ateus de Catalunya. Riba va avançar que diverses entitats han confirmat la seva presència, algunes, fins i tot, procedents de Madrid, Albacete i València. Riba, que també és portaveu de la campanya Jo no t'espero, va explicar els motius de la protesta: "El senyor Ratzinger té dret a passejar per on vulgui. Nosaltres ens queixem del tractament que es fa des d'aquí. Només són un Estat de pa sucat amb oli, autoritari i misogin". De la llarga llista de crítiques, la primera és la del "finançament de les creences religioses amb diners públics".
Pancartes als balcons
Més enllà d'aquest acte unitari, cada col·lectiu està preparant protestes perquè es considera que cadascú té motius propis per oposar-se a la visita del Papa. El Casal de Joves de Catalunya, juntament amb la Lliga per la Laïcitat, ja han encarregat pancartes amb el lema Jo no t'espero i faran campanya perquè, qui vulgui, la pugui recollir i penjar al balcó. Les entitats juvenils també estan organitzant "una festa de capellans i de monges al Casal de Joves de la Guineueta", segons va explicar Marta López, secretària general del Casal de Joves de Catalunya. La representant juvenil va assegurar que "hi ha molts motius per protestar" i va posar com a exemples la influència de l'Església en l'administració de l'Estat i els valors d'aquesta institució.
També protestaran amb pancartes els veïns de la Sagrada Família, juntament amb col·lectius de l'esquerra independentista del barri. De moment per aquest diumenge han organitzat una performance a l'avinguda Gaudí. La seva denúncia se centra també en les complicacions de trànsit i de seguretat que causarà la visita.
El portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, va explicar que aquests dies estan decidint quins actes faran en contra de la presència de Benet XVI, perquè consideren que "el Papa és la màxima institució de l'Església catòlica, un dels més gran enemics de les persones gais, lesbianes i transsexuals i de les que defensen la llibertat sexual". Riba es va referir als casos d'abusos que s'han descobert dins de l'Església: "El mínim que hauria de fer és portar els responsables a la justícia".
El col·lectiu okupa també prepara campanyes de denúncia durant la visita del Papa. De fet, l'últim punt de la darrera assemblea que va celebrar el Moviment 25 de Setembre (els okupants del banc de la plaça de Catalunya) va ser convocar "jornades de lluita" durant els dies 6 i 7 de novembre.
Mig centenar de persones recorden la transsexual Sonia al parc de la Ciutadella de Barcelona

Mig centenar de persones recorden la transsexual Sonia al parc de la Ciutadella de Barcelona
Al voltant de mig centenar de persones han homenatjat aquest dimecres la transsexual Sonia, que va ser brutalment assassinada per un grup de 'skins' el 6 d'octubre del 1991 al parc de la Ciutadella de Barcelona.
L'acte, que ha tingut lloc a la glorieta del mateix parc, ha estat organitzat pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). El seu portaveu, Eugeni Rodríguez, ha explicat a Europa Press que aquest any s'ha renovat la placa commemorativa, un fet que, en opinió seva, hauria de repetir-se amb altres persones que han lluitat pels drets d'homosexuals i transsexuals.
"El fet important és que la gent jove recordi que cal lluitar perquè no es repeteixin coses així", ha remarcat, i ha instat les institucions públiques que facin campanyes de conscienciació entre els joves per eradicar els acudits i els insults als gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. "Només serveixen perquè el teu amic segueixi a l'armari", ha dit.
La transsexual Sonia va ser assassinada per un grup de cinc 'skins' mentre dormia al parc juntament amb la seva amiga Doris, que va rebre una brutal pallissa. Dos anys després es va fer el judici, que va condemnar els autors de l'homicidi a deu anys de presó
sábado, 2 de octubre de 2010
50 Cent HOMOFOBO Y CRIMINAL RAPERO
50 Cent, un rapero estadounidense, invita a los gays a suicidarse en un mensaje de twitter
Parece que la homofobia campa a sus anchas entre algunos músicos del panorama internacional, sobre todo de estilo reggae, rap o hip hop. A los conocidos casos de Buju Banton, Beenie Man o Sizzla, o el más reciente de los raperos franceses Sexion d’Assault, se unen ahora dos nuevos casos: los del rapero estadounidense 50 Cent y los del cantante zimbabués Potato.
El caso de Curtis James Jackson III, más conocido por 50 Cent, resulta especialmente despreciable por el contexto en el que se produce. Justo en unos días en que han saltado a la luz pública varios casos de adolescentes LGTB que se han suicidado en Estados Unidos tras sufrir acoso homofóbico, el popular rapero ha colgado un mensaje en su cuenta de twitter en la que literalmente expresa “If you a man and your over 25 and you don’t eat pu**y just kill your self damn it. The world will be a better place. Lol.” (algo que podríamos traducir como “si eres un hombre y tienes más de 25 años y no comes coños, suicidate de una puta vez. El mundo sera un sitio mejor. Risas“).
Las páginas LGTB han interpretado el mensaje como claramente dirigido a los gays, especialmente al producirse pocos días después de que el rapero twiteara otro mensaje abiertamente homófobo contra el bloguero homosexual Perez Hilton.
Por lo que ser refiere al zimbabués Edwin Nyaruka (más conocido como Potato o simplemente Tato), ha aprovechado el anuncio de lanzamiento de su nuevo disco, titulado The Return, para atacar a la homosexualidad, a la que considera un “vicio social” más. “Mi música ilumina a los jóvenes y a toda la nación para que se den cuenta de que hay que anteponer a Dios en todo lo que hacemos, y evitar actividades como la homsoexualidad, el abuso de drogas y alcohol y los abusos sexuales“, ha declarado el músico de Zimbabue. Un país en el que la profunda homofobia social e institucional no necesita precisamente refuerzos…
Boicot a Sexion d’Assaut
Por cierto, que el grupo francés Sexion d’Assaut, al que antes hacíamos referencia, empieza a sentir las consecuencias de sus declaraciones homófobas. Un grupo constituido en Facebook llamando al boicot contra los raperos ha reunido ya a cerca de 4.500 seguidores. Por otra parte, y según informa Têtu, ya ha comenzado las primeras anulaciones de conciertos previamente contratados.
La emisora musical NRJ, por su parte, ha suspendido un concurso para jóvenes cuyo premio era la organización de un concierto privado del grupo en el instituto del ganador o ganadores, al tiempo que ha decidido no emitir por el momento sus canciones.
50 Cent, un rapero estadounidense, invita a los gays a suicidarse en un mensaje de twitter
Parece que la homofobia campa a sus anchas entre algunos músicos del panorama internacional, sobre todo de estilo reggae, rap o hip hop. A los conocidos casos de Buju Banton, Beenie Man o Sizzla, o el más reciente de los raperos franceses Sexion d’Assault, se unen ahora dos nuevos casos: los del rapero estadounidense 50 Cent y los del cantante zimbabués Potato.
El caso de Curtis James Jackson III, más conocido por 50 Cent, resulta especialmente despreciable por el contexto en el que se produce. Justo en unos días en que han saltado a la luz pública varios casos de adolescentes LGTB que se han suicidado en Estados Unidos tras sufrir acoso homofóbico, el popular rapero ha colgado un mensaje en su cuenta de twitter en la que literalmente expresa “If you a man and your over 25 and you don’t eat pu**y just kill your self damn it. The world will be a better place. Lol.” (algo que podríamos traducir como “si eres un hombre y tienes más de 25 años y no comes coños, suicidate de una puta vez. El mundo sera un sitio mejor. Risas“).
Las páginas LGTB han interpretado el mensaje como claramente dirigido a los gays, especialmente al producirse pocos días después de que el rapero twiteara otro mensaje abiertamente homófobo contra el bloguero homosexual Perez Hilton.
Por lo que ser refiere al zimbabués Edwin Nyaruka (más conocido como Potato o simplemente Tato), ha aprovechado el anuncio de lanzamiento de su nuevo disco, titulado The Return, para atacar a la homosexualidad, a la que considera un “vicio social” más. “Mi música ilumina a los jóvenes y a toda la nación para que se den cuenta de que hay que anteponer a Dios en todo lo que hacemos, y evitar actividades como la homsoexualidad, el abuso de drogas y alcohol y los abusos sexuales“, ha declarado el músico de Zimbabue. Un país en el que la profunda homofobia social e institucional no necesita precisamente refuerzos…
Boicot a Sexion d’Assaut
Por cierto, que el grupo francés Sexion d’Assaut, al que antes hacíamos referencia, empieza a sentir las consecuencias de sus declaraciones homófobas. Un grupo constituido en Facebook llamando al boicot contra los raperos ha reunido ya a cerca de 4.500 seguidores. Por otra parte, y según informa Têtu, ya ha comenzado las primeras anulaciones de conciertos previamente contratados.
La emisora musical NRJ, por su parte, ha suspendido un concurso para jóvenes cuyo premio era la organización de un concierto privado del grupo en el instituto del ganador o ganadores, al tiempo que ha decidido no emitir por el momento sus canciones.
50 Cent, un rapero estadounidense, invita a los gays a suicidarse en un mensaje de twitter
Etiquetes de comentaris:
h
|
0
comentaris
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA
FAGC 40 ANYS
1975/2015
IN MEMORIAM
ALAN TURING
40 ANYS DEL FAGC
Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?
Entradas populares
La cruda realidad
Asi somos...BASTA!
#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB
ADEU A "LA BATA"
"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS
NO LESBOFÒBIA
STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!
Eugeni Rodríguez
President OCH.
PORNO BURKA
PROU IMPUNITAT
IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez
GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA
17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013
identv
Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013
Mi lista de blogs
"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam
CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013
ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia
DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL
Vistas de página en total
CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL
EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012
Seguidores
Archivo del blog
Mi Revolución
Emma Goldman
Videos Transmaricabollofobia
Enllaços amics
Enllaços
Venta On-Line 4.95 €uros
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.
Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]
MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA

.jpg)





