miércoles, 9 de marzo de 2011

Angelita, mi tia Angelita.

Angelita, mi tia Angelita    9999.3.2011



Angelita, la tia Angelita, mi tia preferida.
Desde pequeño me fascinó su imagen, rubia y lo mas impactante, fumaba.
Impagable oirla explicar que no se tragaba el humo, que era por capricho.
La tia Angelita era el viaje a Zaragoza o su llegada a l' Hospitalet,me encantaba, oir sus historias y sobre todo esos calurosos y simpáticos cariños.
La tia Angelita me embelesaba con los encantos más profundos y sencillos, ese sentimiento de pertenencia a una familia que ella adoraba.
Hace a penas unas horas, en este sombrio lunes ,un movil apagado se resistió a aceptar que te habias ido Frio.mucho frio, RABIA, desorientado en las aceras de una calle Paralelo que siempre calló las visperas del maldito dia primero.
Mi tia Angelita que revindicó a su sobrino Maricón,en esa venerable sobremesa de verano junto a mis padres.
.De repente mi madre, su dolor, la ausencia... roto el imaginario de tantas risas de sobremesa ,de esos UGENITOS que me chiflaban, del Jose maria que me dicen tiene regalado al cielo
.Las llegadas a su casa en  la Colonia del tudor en Zaragoza, el camino a casa de la Fortu ,la primera parada en Montañana
.Angelita.,¿me oyes? no se si la última vez me entendistes, te queria desde ese sitio puro y brillante del anhelo...,
Juntas subiendo con el Bernardo y la Maribel por la Avenida Navarra,echandote risas con el cuñado Senio dejándome atrás con la Marimar -antes de mirar a la vigencita del Pilar .donde nos esperaba el tio Ricardo.

Avenida Navarra
Zaragoza
 Se nos van las personas que dieron sentido a nuestra vida y muchas veces no podemos musitar nada,hoy he sabido que queria estar contigo, Angelita, mi tia Angelita.

INAUGURACIÓ MONUMENT A GAIS, LESBIS, TRANS PERSEGUITS I REPRESALIATS

Desprès d'una polèmica sense precedents, s'inagura el MONUMENT  a les persones gais, lesbis, trans, perseguides i represaliades.En un primer moment l'Ajuntament de BCN sense consultar amb les entitats havia previst el parc de la Sagrada Faamilia,4 hores després d'anunciar-ho i per presions del PP i l'Església catòlica va demanar disculpes i deixar el monument en suspens, PATÈTIC.
Tres mesos després l'opciò triada ha estat el PARC DE LA CIUTADELLA, per pures raons tècniques, tot i ser el lloc demanat pel FAGC.Cal encara dignificar la memòria de la Transsxual Sònia, que aquest any es faran 20 anys del seu assassinat.
martes, 8 de marzo de 2011

"CONTRA LA REPRESIÓN LABORAL EN CORREOS SOLIDARIDAD E.R

Desde hace más de tres años E. R, sufre un acoso laboral sobre su persona , que ha derivado en una causa penal impulsada indirectamente por la dirección de Correos.
El acoso viene de lejos, en el año 2001, E. R, sufrió una terible campaña homofoba, en la que le llegarón a amenazar de muerte y escribir en los lavabos de su oficina frases como las siguientes "MARICÓN DE MIERDA" "CHUPA POLLAS".
Desde agosto de 2010, se le ha abierto un expediente por supuestas iregularidades en el trafico juridico.(solicitan 18 meses de suspensión de empleo y sueldo)Del mismo modo se ha abierto una causa penal que podria desembocar en una petición de tres años.
Ante esta descarada campaña contra E.R, hemos impulsado un Comité de apoyo que se reune todos los jueves a las 20h  en la calle Verdi 88 .
domingo, 6 de marzo de 2011

PERRAS SELLADAS

El FAGC conmemora el dia de la dona , amb una jornada el Moog on totes les artistes son dones i crean un escenari on poder ALLIBERAR EL DESIG.
sábado, 5 de marzo de 2011

"PIZZERIA NOMADA" una alternativa al consumo

miércoles, 2 de marzo de 2011

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.
8 de març 2011

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?



Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.



A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?



I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.



Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!



Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i, com recorden les nostres companyes italianes: si no és ara, quan?



Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!

Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta xacra social.

Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per un millor repartiment de la riquesa!

Exigim un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!

Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!

Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!

Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit!

Comissió 8 de març 2011
martes, 1 de marzo de 2011

APRENDÍ.

Ayer aprendí que las cosas no salgan como uno espera, no significa que no salgan bien,aprendí a valorar ante todo el empeño y la entrega y dejar de lado la vanidad,
Aprendi que a veces no basta contar hasta diez, hay que seguir contando hasta cien si es necesario.Aprendí que la rabia mal getionada revierte en contra de uno mismo y te envenena.Que jamas se puede perder la elegancia, que no hay más cera que la que arde...
Aprendí a que uno no puede permitirse el lujo de derumbarse sin calibrar las consecuencias.
Aprendí que reinventarse es tan importante como estar a la altura, y que si bien siempre que uno la caga a de pedir perdón, el perdón no sirve de nada si no conlleva reflexión.
Ante todo ayer aprendí a sobrevivir.
viernes, 25 de febrero de 2011

FISCALIA PIDE ILEGALIZACIÓN PARTIDO NAZI

EFE / BARCELONA La Fiscalía solicitará al Ministerio de Interior que inicie el proceso para la ilegalización del partido nazi Estado Nacional Europeo, cuyo secretario iba a ser juzgado hoy, y ha pedido también el cierre de la página web de la formación por difundir ideología nazi.



Un juzgado de Barcelona iba a juzgar hoy al secretario de Estado Nacional Europeo y dos colaboradores suyos, por la difusión de ideas genocidas y discriminatorias a través de internet y de la revista bimensual "Intemperie", aunque la vista ha acabado suspendiéndose porque el principal acusado sufrió anoche un súbito problema cardíaco que ha obligado a hospitalizarlo.



En el trámite de cuestiones previas preliminar al juicio, el ministerio público ha anunciado que oficiará una petición al Ministerio del Interior para que inicie los trámites para la ilegalización del partido por defender una ideología que fomenta la discriminación y el odio racial.



Además, ha modificado sus conclusiones provisionales para pedir que por orden judicial se decrete la clausura la página web todavía activa www.n-europa-org., de la que es titular Estado Nacional Europeo y donde se publican artículos de opinión que justifican regímenes totalitarios y se incita a la discriminación de grupos raciales, según el ministerio público.



A propuesta del fiscal especializado en Delitos de Odio y Discriminación, Miguel Ángel Aguilar, la juez ha aceptado como prueba la hoja de antecedentes de varias personas que habrían financiado el partido nazi pero que no están imputadas, con el propósito de argumentar que la difusión de la ideología totalitaria provoca actos de violencia.



Las defensas han señalado la improcedencia de esa prueba, por considerar que los antecedentes son por riñas, alcoholemias o daños y no guardan relación con delitos contra las libertades públicas que son objeto del juicio.



No obstante, fuentes judiciales han explicado a Efe que la hoja de antecedentes admitida como prueba incluye también condenas por delitos violentos, como intento de homicidio, tenencia ilícita de armas y lesiones.



Asimismo, el fiscal ha pedido una certificación de la hospitalización del principal acusado, de 79 años, y que eludió una anterior citación judicial también por problemas de salud
domingo, 20 de febrero de 2011

" ESTAR A LA ALTURA"

Quizás sea demasiado pedirte que alcances el metro noventa, y tampoco es cosa de ponerse a dar saltitos.

Nunca fue un problema, bien lo sabes, avisar desesperado cuando el agua te llegaba al cuello, esos centimetros de más , me permitían no ahogarme y evitar el naufragio
Qué importancia tan desmesurada no saludarte, con lo fácil que era pensar que no te veia. Qué silencio cuando a pesar de los envites, contabas con mi  labia y esos contactos que tanto ayudaban.
En la alegria y la fiesta cuántos reproches a esa arrogancia que siempre me veias y que tanto callabas en la frontera de la injusticia.
Demasiado alto para pasar deasapercibido...siempre caprichoso me decias, pero no importaba si era tu destino. Qué  despistada mi militancia ahora que tocaba gozar sus sacrificios...
Ahora sin embargo, que la traición se  viste de vida, y la altura me delata en las aceras de la infamia, me cuesta cruzarme con tus ánimos, perdidos me dicen en las rebajas de la frivolidad.
Estar a la altura era un compromiso. Ya ves ni tan siquiera un detalle. No puedo verte desde esa altura donde otrora siempre me encontrabas. Tragar la rabia, mirar sin hola, y callar la ignominia parece mas fácil que la perdida lealtad.
A estas alturas, dar la talla , ya no sana, mortifica. En esos perdidos callejones que atajastes sin piedad, ya nadie conoce tus miedos que tan bien disfrazaste de vehemencia.
sábado, 19 de febrero de 2011

"POR EL CULO" nuevo libro de Javier Saez

los autores hacen un amplio y ameno recorrido alrededor del culo y del sexo anal: de su historia,

de sus valores, de cómo lo anal organiza los géneros y las sexualidades, y de cómo está

atravesado por criterios de raza, de clase y de poder
jueves, 17 de febrero de 2011

INHABILITADO POR HOMOFOBIA.El responsable du un hostal denegó una habitacion a dos mujeres por lesbianas

El juzgado de lo penal de Barcelona ha realizado la vista contra Valentin C responsable del hostal"Habitaciones Barcelona" de la calle Nou de la Rambles-Barcelona-que se negó a alquilar una habitación a dos mujeres por su condición de lesbianas.Los hechos sucedierón el 11 de julio de 2009. las dos mujeres denunciaron inmediatamente los hechos a los Mossos, que personados en el hostal fueron testigos de la negativa del portero del hostal a permitir la entrada a las dos mijeres por su condición sexual.
Hoy en el juicio que se ha realizado, la fiscalia ha pedido la inhabilitación del responsable para ejercer actividad comercial durante 1 año y 6 meses.
miércoles, 16 de febrero de 2011

"PA NEGRE" SELECCIONADA COMO MEJOR PELICULA PERA LOS OSCAR... un golpetazo a la consciencia

"En los duros años de la posguerra rural en Cataluña, Andreu, un niño que pertenece al bando de los perdedores, encuentra en el bosque los cadáveres de un hombre y su hijo. Las autoridades quieren cargarle las muertes a su padre, pero él, para ayudarle, intenta averiguar quiénes son los auténticos responsables. En este recorrido, Andreu desarrolla una conciencia moral frente a un mundo de adultos alimentado por las mentiras. Para sobrevivir, traiciona sus propias raíces y acaba descubriendo el monstruo que habita en él."

SELECCIONADA PARA LOS OSCAR MEJOR PELICULA
Desprès de veure PA NEGRE, un interesant debat et vè al cap, els valors devant la necesitat mès primaria com es sobreviure i a la vegada si tot val per sobreviure amb dignitat,

ALLIBERA EL TEU DESIG...MOOG+FAGC 20 DE MARC A MOOG

EL PROPER 20 DE MARC DE 21H FINS A LES 01H ORGANITZEM UNA FESTA A MOOG ON LES PROTAGONISTES SEREN LES DONES...CONTAREM AMB MISS PERCANCES,ELKHA,TEA GUARASCIO ENTRE D'ALTRES...A PARTIR DE LES 01H LA FESTA CONTINUA AMB FIGHT FOR SUNDAYS AMB OLMOS(MOOG)
martes, 15 de febrero de 2011

Presentación en Barcelona de "Autopsia de una Langosta" de Helen Torres...la resureccion de la palabra

Ayer 14 de febrero en la llibreria Antinous se Presentó AUTOPSIA DE UNA LANGOSTA, de HELEN TORRES.
La presentación contó con la  presencia de la propia autora y lacolaboración del FAGC .
Helen en un entorno familiar contó como se fraguó la narrativa que ha dado vida a AUTOPSIA DE UNA LANGOSTA, un recorrido por la rabia, la pasión y el devenir de unos personajes que nos trasladan a una ficción que se toca con las puntas de los dedos,Aquí radica el poder y la gradeza de esta historia que resucita a la PALABRA en mayusculas, la lectora se sacia con la maestria de la autora que nos permite llegar a las cotas más altas de la literatura como fuente de riqueza intelectual.
lunes, 14 de febrero de 2011

PERDONA TE TOMARA EN SERIO...para la R

De verdad espero no llegar tarde a las rebajas de la compasion.solo tu sabes lo que es tener que aceptar una y otra vez las ansias de cariño del otro.Todo un agobio aceptar sus copas y retener sus afectos.Se te da muy bien, casi rozas la perfdeccion, es más a veces has llegado a creer que eras honesto, pero en seguida respiras fuerte y la infamia disfraza esos besos que tanto se parecen a la nada.Son tan amenas tus historias, que repetirás como si fueran ya no solo ciertas sino novedosas una y otra vez..y que se te puede reprochar, el guion suele ser perfecto y se dejan oir con ese ritmo que hace de tu acento una simpatica y apetecible melodia.
Ayer se te disparo tanto la adrenalina que por un segundo viviste el deseo entre tus miserias,fue fugaz, y cuando el poder parecia perdido, se aguaron de verde esos ojos que tan, TAN,pero tan inocente te hacen.Terrible tu pasado , que puede reprocharte ahora una sociedad que ha osado darte una oportunidad.Ay. la R , tan entregado y a la par imcomprendido, no has tenido ningun escrupulo en destrozar su lealtad y corroer su ilusion.Esa es la R, frio y mezquino, sin autocompasion, robando miradas y traficando cariños, arquitecto del hedonismo, mendigo de si mismo.
Sabes, casi te justifico una vez más, pero te delató la presura que ya nunca más podras borrar de tu trampa hecha sonrisa, perdona que te tomara en serio, la garantia estaba hace dias caducada.


eugeni
sábado, 12 de febrero de 2011

आफ्टर देसों ईई + इन्फो पग एवेंतो FACEBOK

El porter de la selecció alemanya anima els futbolistes gais a revelar la seva condició



El porter de la selecció alemanya anima els futbolistes gais a revelar la seva condició
Manuel Neuer, porter de la selecció alemanya de futbol i del Schalke 04, ha animat els futbolistes homosexuals a fer pública la seva condició, en una entrevista publicada dimecres a la revista Bunte. La invitació que ha fet l'esportista és poc comuna perquè l'homosexualitat en el món del futbol és un tema tabú.Neuer, que va encaixar el gol de Puyol que va eliminar Alemanya del Mundial de futbol, ha declarat: "Qui sigui homosexual ho hauria de dir. Això alleuja". El porter s'ha referit al fet de no sortir de l'armari com una "càrrega" i ha dit que "els seguidors s'hi han d'acostumar ràpidament. El que és important és el rendiment del jugador, no les seves preferències sexuals.Els rumors sobre la condició de gai d'alguns jugadors persegueix la selecció alemanya. El setembre passat, l'agent de Michael Ballack, antic capità de la selecció alemanya, que va perdre el braçal a favor de Lahm i fins i tot el dorsal, va atacar amb duresa el combinat alemany. "La selecció està controlada per una colla de gais. Són pobres, lletjos, sense talent, burocràtics, inhumans i gais", va dir Michael Becker, que va rematar la declaració: "L'estil de joc, que deixa de banda la duresa i aposta per l'elegància, és un símbol més d'aquesta
viernes, 11 de febrero de 2011

El camino hacia la igualdad, 30 años de lucha por los derechos LGTB construidos con la entrega, el esfuerzo y el compromiso de:

El camino hacia la igualdad, 30 años de lucha por los derechos LGTB construidos con la entrega, el esfuerzo y el compromiso de:
Armand de Fluvià, Jordi Petit, Eugeni Rodríguez, Pau Galvez, Ferrán Pereda, Marta Estella, Montse Rifà, Beatriz Espejo, Moisés Martínez, Empar Pineda, Cristina Garaizabal, Mónica Martín, Nancy, Mili Hernandez, Miguel Ángel Fernández, Javier Gómez, Manuel Ródenas, Fefa Vila, Javier Sáez, Enos Pastrana, Boti García Rodrigo, Alejandro Mora, Pat, Antonio Guirado, Ricardo Llamas, Sejo Carrascosa, Gracia Trujillo, Urbano Navas, Rebeca Rullán, Juana Ramos, Carla Antonelli, Ferrán Pujol, Antonio Ruiz, Amparo Villar, Manuel Trillo, Blas Olasagasti, Joseba Errekalde, Miguel Ángel Sánchez, Octavio Moreno, Laura Burgallo, Pilar Albarsanz, Hermenilda Castro, Lola Delso, Paca Rodríguez, Marisa Sánchez, Eli, Nieves, Arancha y Elvira, Alicia y Dorita, Txiqui Berraondo, Isabel Canudas, Carme Porta, Margarita Sánchez, Nati Murguialday, Paqui Ocon, Dolors Mayoral, Rosa Carreño, Carmen Piñuelas, Gretel Amman, Chus Borrell, Nuria Casals, Lola Múgica, Merche, Antonia Payach, Mercé Molina, Lourdes Borrás, Montse y María, Mercé, Gemma Sánchez, Jose Ignacio Pichardo, Antoni Miravet, Pedro González Zerolo, Toni Poveda, Lizethe Álvarez, Ana Segura, Myriam Navas, Jesús Generelo, Javier Vela, Félix Bahón, Miguel Warner, Fernando Villamil, Luis Sánchez, Koro del Santo, Jordi Samsó, Xavier Verdaguer, Álec Casanova, Jorge Martín, Kim Pérez, Karmele Badiola, Amando Pavía, Ernesto Gasco, Joseba Garitazo, Jesús Estonba, Enkarna Suarez, Txema Gonzalo, Carmen G. Hernández, Sylvia Jaén, Andrea Uña, Andrea Muñiz, Wifer Afonso, Ángel García, Raquel Osborne, Emilio Gómez Ceto, Jesús Grande, Félix García Villanueva, Juan Peris, Lola Martín, Carlos Medina, Raquel Platero, Desireé Chacón, Elena de León, Antonio Hernández, Miguel Brox, José María Sánchez, Irene Saavedra, Iñigo Lamarca, Arnaldo Gancedo, Joaquín Álvarez, Begoña Pérez Sancho, Ferrán Pujol, Alberto Martín Pérez, Asun Urbieta, Rosa Pintor, Inmaculada Mújica, Ana Ureta, Ximo Cádiz, Fernando Lumbreras, Emili Biantxi, Mari Karmen Viguera, Marixabel Giraldo, Imanol Álvarez, Rubén Sancho, Luisa Notario, Miquel Alamar, Ploma2 (Clara Bowie y Rampova), Beatriz Gimeno, Enrique García, Sergio Arias, Koldobike Múgika, Nanina Santos Castroviejo, Axun Gartzia (La Carrocilla), Arantxa Campos, Olga Alarcón, Pilar Mendíbil (Pilón), Nati Rufo, Ana Lezo, Axun Zabala, Marijo Mendieta, Mikel Martin, Altxu (La Madelón), Olga Cambasani, Gurutz Sanberro, Lander Etxebarria, Joakin Garrido, Pedro Matxo, David Montero, Montserrat Ruiz, Carmen García Vara, Olga Camarero, Montserrat Olivan, Pilar Villalba, Pepa Alonso, Patricia Ojeda, Joel Maldonado…
… y muchísimas personas más que nunca perdieron la esperanza de conseguirlo.

BCN colocará el monumento a los gais en el parque de la Ciutadella



FIN DE LA ÚLTIMA POLÉMICA ENTRE LOS SOCIOS DEL BIPARTITO
BCN colocará el monumento a los gais en el parque de la Ciutadella
La propuesta de ICV fue criticada por PSC, CiU, PP y colectivos de homosexuales
El consejo asesor de esculturas descarta erigirlo en la plaza de la Sagrada Família
Jueves, 10 de febrero del 2011
XABIER BARRENABARCELONA

Punto final a una de las polémicas más extrañas entre los socios del gobierno municipal, PSC e ICV-EUiA. El monumento a los gais perseguidos, en verdad una especie de pieza de pavimento en relieve en forma de triángulo rosa y de cuatro metros de base por más de dos de altura, se instalará, finalmente, en el parque de la Ciutadella. El emplazamiento exacto queda en manos de Parques y Jardines.


ICV-EUiA sorprendió poco antes de fin de año a propios y extraños -escoja al lector en cuál de las dos categorías ubicar a sus socios, el PSC- con su propuesta de colocar la pieza en el parque de la Sagrada Família. Contra el criterio, además, de las principales asociaciones del colectivo LGBT, que agrupa a lesbianas, gais, bisexuales y transexuales. Estas reclamaron que el homenaje se instalara en el parque de la Ciutadella, en concreto en el quiosco de música donde en el año 1991 fue brutalmente apaleada hasta la muerte Sònia, una transexual. «Buscar otro lugar para ubicar el monumento es estúpido», señaló hace cinco semanas un portavoz del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
Las razón que arguyó la fuerza ecosocialista para escoger la plaza de la Sagrada Família -la que no tiene el lago- es cuando menos curiosa. Atendiendo que la plaza se halla en obras de remodelación, decía la nota municipal, sería más barato anclar allí el monolito. La remodelación de la plaza, sin el monolito, se inauguró el pasado domingo.
La propuesta, que en un primer momento se comunicó como decisión definitiva sin esperar siquiera a la resolución del consejo asesor de esculturas, que falló ayer, indignó a los socialistas. Fue tildada de «despropósito» por uno de los más altos miembros del gobierno municipal, y acogida con «incredulidad» por el propio alcalde. «Mientras Hereu sea alcalde, no habrá luz verde a ese proyecto», añadió ese alto responsable. También CiU y el PP atacaron al bipartito en la misma línea. Alberto Fernández Díaz (PP) señaló ayer que la ciudad «tiene otras prioridades antes que dedicar un homenaje a los homosexuales».
PLAN MUNICIPAL / El propósito de erigir un monumento a las víctimas de la represión contra la identidad sexual forma parte de uno de los más de 200 puntos de que consta el plan municipal para el colectivo LGBT para el periodo 2010-2015, aprobado en octubre.
En concreto, se aprobó construir, en breve, una escultura en un «espacio céntrico de la ciudad». En la pieza triangular y rosa -el símbolo con que los nazis identificaron a los gais en los campos de concentración- se leera: «En memoria de los gais, las lesbianas y las personas transexuales que han sufrido persecución y represión a lo largo de la historia
jueves, 10 de febrero de 2011

CARTA A UN MARIARMARIO: A TI QUE DICES NO ENTENDER

CARTA A UN MARIARMARIO: A TI QUE DICES NO ENTENDER
Hoy te he vuelto a reconocer: En las miradas que buscan complicidad, en esa pose de seguridad fingida, en el miedo a la caricia, al beso, al deseo que te carcome. En esa tristeza que nunca podrás disimular, en las noches de borrachera y/o química, mendigando sexo sin que te vean. En las palabras que te ruborizan, intuyendo el placer nunca satisfecho.Te he observado, con el descaro que da la tranquilidad y la fuerza de la coherencia. Una vez más, has desviado la mirada, apretado los puños, exagerado el gesto. Aferrado al armario de tu represión, has sido incapaz de romper el fantasma de la norma.Ya no te quedan excusas, simplemente, vives de las mentiras que te has llegado a creer. No puedo evitar reírme cuando te oigo hablar de tu radicalidad, de tus panfletos antifascistas, de tu independentismo sin fisuras, de tu modernez a golpe de raves...Quizás debería –como tantas otras veces- preguntarte sobre tu sexualidad, tus afectos, fantasías, pasiones...pero no lo haré, no seguiré el juego heterosexista que inconscientemente has repetido tantas veces.Sí, hoy te he reconocido, y me has dado pena, he querido decirte que la homosexualidad no es una moda pasajera, ni un capricho de los dioses. Es una parte más de tu sexualidad a la que has condenado al ostracismo, la miseria y la clandestinidad.No te vale ya- es ridículo - con tus viscerales críticas al sistema y a la homofobia de los otros, o a esos alardes públicos de “mariconeo” donde te dejas robar un beso de militancia. Te gustan los hombres, - y lo sabes- has viajado por sus brazos, caricias, arrebatos, ternura y sexo. No intentes –como siempre- justificarte, la norma sexual, a la que tanto criticas, es compañera tuya de viaje.Sería estúpido repetirte el discurso de la liberación gai, son demasiadas horas de charlas, panfletos, libros, manis, reuniones. Lo conoces perfectamente, eres su antítesis.Hoy no he podido insinuarte, con esa sutileza que tanto agradeces, mis intenciones. Me resultas patético, claustrofóbico. Sabes, yo también tuve unos “amigos” que me machacaron, unos padres que se avergonzaron, y unas calles que me asustaron. No nací marcado, elegí vivir sin tapujos, defender mi opción, romper la uniformidad. No sé si es fácil o difícil, sencillamente es imprescindible luchar por el derecho a ser feliz - o intentarlo -, No voy a salvarte - para eso está la iglesia, que tanto empeño pone -. Solo quería que supieras que tu secreto no existe, que tus dudas, son la rabia de quienes peleamos contra tanta intolerancia. No le des más vueltas, se trata de una cuestión de dignidad, y sabes, sin dignidad, no se puede avanzar. - Eugeni Rodriguez
viernes, 4 de febrero de 2011

Monument als represaliats homosexuals i transexuals.


Monument als represaliats homosexuals i transexuals.
Les entitats sotasignants volem manifestar la nostra satisfacció i agraïment perquè el Pla Municipal pel col·lectiu LGBT de Barcelona farà realitat una demanda històrica de la comunitat. Concretament, la col·locació d’un monument en memòria dels nostres represaliats.
Aquest monument ha de ser útil per a la normalització del fet homosexual i pel record dels represaliats i d’allò que no ha de tornar a succeir en la nostra societat.
Així doncs, entenem que la seva ubicació és el factor més important per a que aquests objectius s’acompleixin i per tant cal rebutjar qualsevol emplaçament que no s’ajusti als següents criteris.
Aquest monument cal que estigui ubicat en un lloc cèntric, a prop de la ciutadania ja que ha de tenir un caràcter educatiu per a tota la societat.
La visibilitat del monument és indispensable per a que tots el tinguem present dia a dia i sigui motiu d’orgull per aquesta ciutat que sempre ha fet bandera del respecte a les persones.
És important que aquesta ubicació tingui un sentit per a la comunitat LGTB i el faci seu. Cal doncs apostar per algun lloc emblemàtic per la nostra comunitat.
D’acord amb l’anterior, les ubicacions que creiem més adients són la Sagrada Família per restablir el greuge sofert en les darreres setmanes, La Rambla, pel seu lligam històric amb la comunitat o la Plaça Universitat, per la vinculació amb el col·lectiu, ja que és on es celebrem el nostre 28 de juny.
Creiem que, tant important és la realització d’aquest monument, com la seva dignificació al llarg del temps। Demanda que també fem les entitats respecte la placa commemorativa de l’assassinat de la Sònia, al parc de la ciutadella, per la seva dignificació i millora.


Manifest pels greuges soferts.
Les entitats sotasignants volem manifestar el nostre malestar sobre la gestió al voltant de la ubicació del monument en memòria de les persones LGTB que van patir la repressió.
Després d’anys de lluita en que totes les entitats venim demanant uns monuments que visualitzin la comunitat LGTB, a Catalunya i en especial a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona emmarca en el Pla Municipal pel Col·lectiu LGBT una acció en aquest sentit amb l’horitzó de tenir-ne un, enllestit durant aquesta legislatura que ara finalitza.
Malgrat l’òrgan consultiu i de participació sectorial que és el Consell Municipal LGTB, aquest no va ser consultat en cap moment sobre aquesta qüestió, tant en la possible ubicació d’aquest monument ni en com hauria de ser. Amb aquest precedent, l’Ajuntament treu a la llum pública la intenció d’ubicar-lo a la Plaça de la Sagrada Família, generant un debat innecessari al marge de la comunitat LGTB però que malmet la imatge del nostre col·lectiu.
Aquest fet genera el rebuig del Partit Popular i les greus manifestacions del president del seu grup municipal. Així mateix, el Bisbe de Solsona, el Sr. Xavier Novell i Gomà va menysprear públicament la decisió de l’Ajuntament de Barcelona. L’església catòlica, aleshores, va exercir pressions sobre l’Equip municipal amb la intenció de evitar la col·locació d’aquest monument en aquesta plaça pública.
Lamentem que el Govern Municipal, encapçalat per l’alcalde Jordi Hereu, s’hagi desdit a les poques hores, claudicant davant l’església, actuació que agreuja més encara, si cap, el menyspreu cap a la nostra comunitat i la memòria dels represaliats.
Per tot això, volem manifestar la nostra reprovació de les actuacions i paraules de l’església catòlica i del Partit Popular, així com la poca firmesa i rigorositat d’actuació del Govern de la ciutat, suposadament de tots.
A dia d’avui encara esperem que l’Ajuntament demani disculpes a la comunitat LGTB per tots els greuges causats amb totes aquestes lamentables accions। No cal dir que no esperem cap disculpa d’entitats com l’església o el Partit Popular cap als nostres represaliats, ja que han deixat ben clar el seu posicionament al respecte.


Les entitats sotasignants
ACATHI (Associació catalana per la integració d’homosexuals, bisexuals i transexuals immigrants)
ACEGAL (Associació Catalana d’empreses per a gais i lesbianes)
ACGIL (Associació Cristiana de Gais i Lesbianes)
AMPGIL (Associació de pares i mares de gais i lesbianes)
Associació de Gais discapacitats
Associació de Transexuals de Catalunya
Bearcelona
Casal Lambda
Col·lectiu Gai de Barcelona
Coordinadora Gai Lesbiana
Ecogais
Ens Entenem
FAGC (Front d’alliberament gai de Catalunya)
Families LG
Fundació Enllaç
Gais positius
Gaylespol (Associació de policies gais i lesbianes)
Grup d’amics Gais
Grup elles
Infogai
Panteres grogues
Penya Blaugrana GLTB
Projecte dels noms - Hispanosida
Associació Universitaria Sinvergüenza
Stop Sida
miércoles, 2 de febrero de 2011

"DELS DRETS A LES LLIBERTATS"recorregut història del mov GAI a Catalunya

Eugeni Rodriguez
p


L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical.. Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual.




El suport a la parella de gais a Vic que l’any 1987 reclama el dret de matrimoni, la denúncia de l’assassinat de la transsexual Sònia l’any 1991 a Barcelona, la denúncia de l’actitud homofòbica de l’Ajuntament de Sitges l’any 1993 i campanyes amb gran ressò públic com la d’«estima com vulguis» , la d’«insubmissió marika» o contra «la pesseta rosa» enriqueixen el moviment GLT a Catalunya. Aquest llibre aborda la història política del moviment GLT a Catalunya i específicament del FAGC donant prioritat a les veus de les persones que van viure aquests fets per sobre de la cronologia rigorosa.




«Es tracta d’una aposta motivada per la situació autocomplaent provocada pel miratge democràtic res¬pecte de la temàtica GLT, on aparentment tot s’ha assolit "natural¬ment" i on només fan falta els últims detalls perquè tot quedi arreglat dins de la modèlica família rosa. L’absorció institucional del moviment gai ha portat a la presència d’una forma hegemònica de comprensió d’aquest basada en el consumisme i en el model de família nuclear, comprensió que es difon constantment en els mitjans de comunicació habituals. Es vol treure a la llum com, durant aquest període, s’ha pro¬duït un intens i productiu activisme polític que s’ha traduït en una par¬ticular manera de treballar que s’expressa en la forma i el contingut de les activitats reivindicatives a Catalunya. Un activisme que no s’ha quedat atrapat en el llenguatge dels drets oferts i que mira a un futur de llibertats».




Eugeni Rodriguez i Joan Pujol
martes, 1 de febrero de 2011

GRAN FESTA "PERRAS SELLADAS" diumenge 27 de febrer sala BEGOOD



domingo, 30 de enero de 2011

Treinta años de la legalización de la primera asociación LGTB

MEMORIA HISTÓRICA: UN AÑO ANTES SE DEROGÓ LA LEY DE PELIGROSIDAD Y REHABILITACIÓN SOCIAL

fagc.png
Treinta años de la legalización de la primera asociación LGTB

El 16 de julio de 1980 fue legalizado el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer grupo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales del Estado español.

Vicent Canet / Barcelona
Jueves 13 de enero de 2011. Número 141

Con la llegada de los años ‘80, las organizaciones de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (LGTB) dejaban de actuar en la clandestinidad. La primera en obtener reconocimiento oficial fue el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veía reconocida oficialmente su labor antirrepresiva y por los derechos de gays y lesbianas que realizaba desde 1975. La resolución llegó tras el recurso administrativo interpuesto por FAGC ante la negativa de legalizar la entidad por la vía política del ministro de Gobernación de Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalización del FAGC era uno de nuestros dos principales objetivos como organización, junto a la derogación de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que permitía perseguir legalmente a homosexuales bajo la dictadura fascista encabezada por Francisco Franco, lo que se consiguió en 1979. Ambos fueron motivo de sendas campañas de sensibilización”, afirma Armanda de Fluvià, histórico del movimiento LGTB catalán y fundador del FAGC.

“Ser legales nos permitió dejar de ser clandestinos y de usar los ‘nombres de guerra’ para usar los reales, tener amparo jurídico, convocar actos públicos y manifestaciones sin problemas y poder acabar de normalizar la situación de los gays en la sociedad catalana”, afirma De Fluvià, que cree que la importancia de la legalización va más allá del propio FAGC y afecta a todo el movimiento LGTB. Además, las campañas para conseguirlo permitieron integrar a los homosexuales, lesbianas y transexuales en el tejido social, ya que obtuvieron el apoyo de los partidos de izquierdas y movimientos con los que colaboraba (obrero, vecinal o feminista), que presionaron a su favor. También se implicó el mundo de la cultura, como el director de cine Ventura Pons, que realizó el documental Informe del FAGC en apoyo a su legalización. Para Eugeni Rodríguez, actual portavoz del FAGC, la legalización de esta entidad “marcó un antes y un después y ahora es un hecho irreversible que nadie cuestionaría”.

Pese a poder considerarse en realidad un “aniversario” para todo el movimiento gay, no ha contado con actos unitarios de conmemoración o de homenaje a sus fundadores y activistas. Tampoco ocurrió con el aniversario de la derogación de la Ley de Peligrosidad Social que llevó a cientos de homosexuales, por el mero hecho de serlo, a la prisión o a los llamados Centros de Educación de Homosexuales Masculinos (en Huelva y Extremadura) donde sufrieron palizas, violaciones y terapias aversivas con el objeto de ‘convertirles’ en heterosexuales. De Fluvià critica el olvido de las asociaciones LGTB de la memoria histórica del colectivo, “ni la FELGTB ni otras entidades han hecho nada para recuperarla”, afirma. La efeméride tan sólo fue conmemorada por el propio FAGC con una mesa redonda el 16 de julio, “sin demasiadas pretensiones y que sólo quería hacer un repaso histórico de lo que significó”, afirma Rodríguez, que lo define como “un acto emotivo y en familia”.

Más de 30 años de historia

La entidad decana del movimiento LGTB en el Estado tiene sus raíces en el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) que también surgió en Barcelona en 1970, de tendencia moderada, como las asociaciones LGTB de su época, y que se radicalizó al transformarse en FAGC. Esta entidad, conectada con los movimientos de la nueva izquierda y la liberación sexual de los ‘70, elaboró en 1975 el Manifiesto del FAGC, que contenía sus principales objetivos. Dos años después, se celebraba por primera vez el 28 de junio en el Estado español como día de la liberación LGTB. En los ‘70, el FAGC diseñó una estrategia, en la que el Front era el brazo político y reivindicativo, y el Institut Lambda, el brazo social y cultural. Además, favoreció la creación del Grup de Lluita per l’Alliberament de les Lesbianes para que éstas tuvieran también su espacio diferenciado, que las aproximara a las feministas por su doble discriminación: por lesbianas y por mujeres.

Hoy el FAGC sigue vinculado a los sectores más alternativos del movimiento gay y a los movimientos sociales, y tiene como principio la visibilización del deseo homosexual y la denuncia de la homofobia a través del .

A favor y en contra de la legalización
fagc1.jpg
El FAGC, en los ‘70, era un movimiento unitario que recogía a representantes de todo el espectro ideológico vinculados a la liberación homosexual, aunque centrado en la izquierda. Entre sus componentes había socialistas, comunistas, nacionalistas de izquierdas y anarquistas y antisistema. Eran estos últimos los que ponían en cuestión la necesidad de legalizarse, lo que entendían como una asimilación que cambiaba el objetivo de subvertir el sistema (referido en este caso especialmente al orden sexual establecido, aunque también a lo económico y lo social). “El sector más ácrata del FAGC veía la legalización como integración en el sistema y por eso la rechazaba. Con todo, el resultado es positivo, ser legal significa no estar al margen de la sociedad y tener una organización que les apoya, una situación en la que difícilmente se volverá atrás”, afirma Eugeni Rodríguez, portavoz del FAGC. Estas y otras diferencias dieron lugar a la creación de la Coordinadora de Col·lectius d’Alliberament Gai, de carácter más radical tanto en lo político, como en el de la teoría sobre la homosexualidad –hacían bandera de la provocación, la pluma y el trasvestismo– y que estuvo activo entre 1978 y 1980

EL DESEO NO ESPERA


no desesperemos ya falta menos para .........................................................................



AFTER DESEO III

Rompe Armarios en TWITTER

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC

40 ANYS MANIFESTACIÓ FAGC
Primera manifestaciò LGTBI

GUIA PRÀCTICA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA

6 MESOS LLEI CONTRA HOMOFÒBIA
VIDEO

CONSULTA L'ESTUDI

CONSULTA L'ESTUDI
Fes clik per accedir.

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

OFICINA DENUNCIES HOMOFÒBIA

FAGC 40 ANYS

FAGC 40 ANYS
1975/2015

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
ALAN TURING

40 ANYS DEL FAGC

40 ANYS DEL FAGC

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia

MODEL DENÚNCIA CONTRA LA LGTBIfòbia
DENÚNCIA LGTBIFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA

DENUNCIA LA HOMOFOBIA
DENUNCIA ON LINE

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK

SEGUEIX FAGC A FACEBOOK
PÀGINA FACEBOOK

Està implementant el govern de la generalitat la llei contra la LGTBIfòbia?

VIDEO STOP HOMOFOBIA

VIDEO STOP HOMOFOBIA
MON LABORAL

INFORME HOMOFÒBIA 2013

INFORME HOMOFÒBIA 2013
OCH

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia

LLEI CONTRA LA LGTBIfòbia
TEXT OFICIAL

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA

COLABORA CONTRA HOMOFOBIA
Tu ayuda es importante

SOM L'HOSPITALET

SOM L'HOSPITALET
Entrevista a Eugeni Rodríguez

CRIDA CONSTITUENT

Aprovaciò llei contra l'homofòbia

APROVADA LLEI CONTRA LGTBFOBIA

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT

AUTODETERMINACIÒ ÉS ALLIBERAMENT
9N. SI SI

La cruda realidad

La cruda realidad
Asi somos...BASTA!

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia

DENUNCIAR AGRESSIÓ-LGTBfòbia
Clik per denunciar.amb col-laboració OCH

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

#CATSENSEARMARIS AL CIM LGTB

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL

SER GAI A L'HOSPITALET DE LL
Entrevista a Eugeni Rodríguez

ADEU A "LA BATA"

ADEU A "LA BATA"

"NOU" TRIANGLE SITGES

"NOU" TRIANGLE SITGES
HOMOFOBIA MAI MÉS

NO LESBOFÒBIA

NO LESBOFÒBIA

STOP GENOCIDIO TRANS

STOP GENOCIDIO TRANS
PROU TRANFÒBIA!!

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
President OCH.

Informe anual homofòbia 2013

Informe anual homofòbia 2013
CONSULTAR

Cartells contra homofòbia

Cartells contra homofòbia
SOCHI 2014. Per Joan Antoni

L'HOSPITALET DE LL CONTRA HOMOFÒBIA

PÀG FAGC FACEBOOK

"Autodeterminació és alliberament"

"Autodeterminació és alliberament"
Video

"Espai públic sense LGTBfòbia"

RESUM ANY 2013

RESUM ANY 2013
Contra la LGTBfòbia

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA

OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA
Segueix a twitter

Radiografia LGTBfòbia a BCN

XARXA SOLIDÀRIA LGTB

XARXA SOLIDÀRIA LGTB
Col.labora contra la LGTBfòbia

10 anys Observatori Contra l'Homofòbia

VOLEM RESPOSTES

PORNO BURKA

PORNO BURKA

PROU IMPUNIDAD

PROU IMPUNITAT

PROU IMPUNITAT

IN MEMORIAM

IN MEMORIAM
Juan Andrés Benitez

DELS DRETS A LES LLIBERTATS

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SONIA

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK

SEGUEIX L'OBSERVATORI A FACEBOOK
Entra clik imatge

Rompe Armarios

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES

17 ANYS FETS HOMÒFOBS SITGES
05/10/1996-05/10/2013

identv

identv

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
Fes clik imatge

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA

DJ'S CONTRA L' HOMOFÒBIA
GALERIA FOTOS

Noms propis

Noms propis
El Periodico 28 de juny de 2013

NO COMIAT HOMÒFOB

NO COMIAT HOMÒFOB
SIGNA PETICIÓ

La lluita política contra l' homofòbia

La lluita política contra l' homofòbia
Eugeni Rodríguez FAGC.video vilaweb

Entrevista Pau Gàlvez FAGC

Entrevista Pau Gàlvez FAGC
25 Anys FAGC Girona

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102

INFORME HOMOFÒBIA 2011-2102
COMPAREIXENCA AL PARLAMENT

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"

"LEY PELIGROSIDAD SOCIAL"
Placa in memoriam

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA

PROU VIOLÈNCIA HOMOFÒBA
Volem llei contra la LGTBfòbia

CONTRA LGTBfòbia LABORAL

CONTRA LGTBfòbia LABORAL
Primer de Maig 2013

ESPAI PÚBLIC LGTB

ESPAI PÚBLIC LGTB
Contra l'homofòbia i la transfòbia

DIA VISIBILITAT LÈSBICA

DIA VISIBILITAT LÈSBICA
26 D'ABRIL

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA

GLORIETA TRANSSEXUAL SÒNIA
Video oficial IDEM TV aprovacio nom.14.03.2013

twitter

Vistas de página en total

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE

DENUNCIA HOMOFOBIA ON LINE
FES CLIK PER DENUNCIAR

ESTIMA COM VULGUIS

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI

COL.LABORA AMB L'OBSERVATORI
SEGUEIX A FACEBOOK.clik per entrar

Eugeni Rodríguez a TWITTER

Eugeni Rodríguez a TWITTER
Clik imatge per seguir

UNA GLORIETA PER LA SONIA

UNA GLORIETA PER LA SONIA
Video IDENTV

28 JUNY 2013

28 JUNY 2013
SEGUEIX LA DIADA LGTBI 2013

25 ANYS FAGC GIRONA

25 ANYS FAGC GIRONA
Febrer 1988/2013

PREMIS 17 DE MAIG

PREMIS 17 DE MAIG
CONTRA L'HOMOFÒBIA

TERAPIA FLORAL

TERAPIA FLORAL
Ayuda a Recuperar tu equilibrio

COL.LABORA AMB EL FAGC

COL.LABORA AMB EL FAGC
FES CLIK FAGC PER COL.LABORAR

EL 2012 EN IMATGES

EL 2012 EN IMATGES
ROMPEARMARIOS

GRUP FAGC A FACEBOOK

GRUP FAGC A FACEBOOK
PARTICIPA AL GRUP

35 ANYS PRIMER MITING FAGC

35 ANYS PRIMER MITING FAGC
NO LEY PELIGROSIDAD SOCIAL

GALERIA FOTOS

GALERIA FOTOS
CONCENTRACIÓ CONSOLAT UGANDA

INFORME HOMOFOBIA

INFORME HOMOFOBIA
2011-2012

ENTREVISTA A FAGC

ENTREVISTA A FAGC
A IDEM TV

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS

TERMOMÉTRE GLTB:PRIORITATS
consulta document

MEMÒRIA LGTB

MEMÒRIA LGTB
SÒNIA I SITGES.video 2012

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA

CARTELL CONTRA HOMOFÒBIA
DE JOAN ANTONI COLELL

GALERIA ENGANXINES FAGC

GALERIA ENGANXINES FAGC
GALERIA ENGANXINES FAGC

EL ROTO

EL ROTO
EL PAIS 20 JULIO 2012

Seguidores

Archivo del blog


"OJOS QUE NO VEN"

"OJOS QUE NO VEN"
Víctimas del fascismo desde la transición. Clik Imatge

Eugeni Rodriguez WP

Eugeni Rodriguez WP
Nuevo Blog en WordPress

Mi Revolución

Mi Revolución
Emma Goldman

VUELVEN LAS PERRAS...

VUELVEN LAS PERRAS...
ATENTAS A LA ESCENA MUSICAL

No pena de mort LGTB

No pena de mort LGTB
A 5 països del móm

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO

NUMEROLOGIA DEL CONOCIMIENTO
Consigue tu cuadro Numerológico.clik imagen

NO CENSURA AJUNT BCN

Eugeni Rodríguez

Eugeni Rodríguez
Video inforrne sobre homofòbia

VIDEO MANI LGTB CU28J

VIDEO MANI LGTB CU28J
BARCELONA 30 JUNY 2O12

Venta On-Line 4.95 €uros

Dels Drets A Les Llibertats
L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, molt marcada per l’entrada els anys anteriors de gent jove vinculada als nous moviments socials, com l’antimilitarista, i a organitzacions de l’esquerra radical. Per aquells anys també entra en escena un nou actor: la sida, pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual [...]

15000 PERSONES.FOTOS MANI

15000 PERSONES.FOTOS MANI
GRÀCIES PER FER-NOS MÉS FORTES

VIDEO 28 JUNY 2012

VIDEO 28 JUNY 2012
EDITAT PER PAU.G-FAGC-

PRIMER NOM NOMENCLATOR

PRIMER NOM NOMENCLATOR
VOLEM TRANSSEXUAL SONIA EL SEGON

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA

FOTOS ANIVERSARI SÒNIA
Albun fotos XXI aniversari.

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON

MAPA DELS DERTS LGTB AL MON
ILGA

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON

NO PENA MORT HOMOSEXUALITAT AL MON
ATUREM PENA MORT A UGANDA

NO HOMOPHOBES

NO HOMOPHOBES
TWITTS HOMÓFOBOS INGLÉS

OPINIÓ.

OPINIÓ.
El iva de los derechos lgtb

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ

ENTREVISTA EUGENI RODRIGUEZ
PORTAVEU DEL FAGC

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI

SEROPOSITIUS PODEM FER TAXI
SIGNA CONTRA ORDENANÇA MADRID

VIDEO OFICIAL IDAIO

VIDEO  OFICIAL IDAIO
17 DE MAIG DIA INTERNACIONAL CONTRA L' HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA

LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA
SEGUEIX A TWITTER

"DESPIERTA" Corto Animación

"DESPIERTA" Corto Animación
El Revivir De La Homosexualidad De Una Niña

O P I N I Ó N O P I N I O N

O P I N I Ó N  O P I N I O N
ARTICULOS DE OPINIÓN TEMAS DE ACTUALIDAD

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL

SI TC MATRIMONI HOMOSEXUAL
Video de IDEM TV