Rompe Armarios: "28 de juny de 2013 Canvi de Paradigma?" Eugeni Rodríguez a INFOGAI nº190 JUNY 2013.

"28 de juny de 2013 Canvi de Paradigma?" Eugeni Rodríguez a INFOGAI nº190 JUNY 2013.

17:33 | Publicat per rompearmarios | | Editar entrada

28 de juny de 2013 Canvi de Paradigma?

Eugeni Rodríguez membre del FAGC
Article publicat a l'INFOGAI Nº190 juny 2013

Aquest any sortirem un altre cop al carrer el 28 de juny per reivindicar els nostres drets i llibertats. Trenta-sis anys després de la primera manifestació per l’alliberament LGTB, la CU28Juny, incessant en la seva lluita contra tota forma de discriminació vers lesbianes, bisexuals, transsexuals i gais, reivindica aquesta vegada UN PAÍS LLIURE D’HOMOFÒBIA I DE TRANSFÒBIA.
La història de les manifestacions del 28 de juny són d’alguna manera la història del moviment LGTB de Catalunya. La comissió Unitària 28 de juny, amb diferents formats, ha convocat des de 1977 fins ara, la diada per l’ alliberament gai, lesbià, d’homes i dones transsexuals i bisexuals. Cada any intentant fer visible la nostra especificitat i fent-se ressò de les lluites i reivindicacions del moviment. Una constant i incessant tasca de denúncia i altaveu de les discriminacions i violència que patim.
Cada any el 28 de juny ha centrat les aspiracions encara pendents del col·lectiu LGTB. Aspiracions que s’han anat concretant en diferents jornades de lluites on ressaltar l’homofòbia, transfòbia i bifòbia que de forma estructural travessa la nostra quotidianitat.
Sortir al carrer sense complexes, sabedors de la difícil tasca d’entroncar en una data simbòlica el conjunt de persones i organitzacions que reivindiquem un altre model social, un model allunyat de las estructures patriarcals i heterosexistes.
Sortir al carrer per fer nostres els espais públics i trencar els lligams d’una normativitat que pretén tancar-nos en guetos daurats i en bombolles roses on alienar els nostres anhels.
Sí, sortir al carrer amb les nostres ràbies, desitjos, crits, però també amb la impremta d’una lluita per fer d’aquesta vida un espai lliure de violència cap a les persones que estimem de forma diferent a la norma,
La CU28Juny, fidel a la seva cita amb el 28 de juny, ha volgut sempre enfortir el sentit d’ALLIBERAMENT, terme que pretén enllaçar amb la idea d’apropar la visibilització del col·lectiu LGTB amb la lluita per l’emancipació social i sexual.
Volem els nostres drets i llibertats i volem ser els protagonistes d’aquesta transformació. No necessitem interme-diaris que banalitzen les nostres reivindicacions en catàlegs de béns de consum.
El 28 de juny és sens dubte també un dia de festa i alegria i és per això que des del principi, la jornada s’ha tancat amb una gran festa. Festa que des de sempre ha pretès ocupar l’espai públic i convidar tota la Societat a celebrar amb nosaltres la diversitat afectivo-sexual. Festa que aposta pel format popular i de proximitat. Festa que s’escorre per les places de Barcelona tenyint les seves cantonades de llibertat sexual. Festa sense models predeterminats i oberta a TOTES.
El 28 de juny és sense cap mena de dubte una data on unir esforços per visibilitzar les nostres reivindicacions. Un dia de totes i per a totes les persones i entitats LGTB que volem fer-nos veure, escoltar i sentir.
Per aquest 28 de juny de 2013, la quasi totalitat del moviment LGTB de Catalunya demandem una llei contra l’homofòbia i la transfòbia. La diversitat d’organitzacions LGTB del nostre país és un clar símptoma de pluralitat i riquesa en el camí pels nostres drets i llibertats. És important i elogiós haver sabut coincidir en la consecució dels nostres drets i en la denúncia de la LGTBfòbia. Un camí que ens ha permès aconseguir LA GLORIETA DE LA TRANSSEXUAL SÒNIA, reivindicació històrica del FAGC que amb el recolzament de la majoria del moviment va donar els seus fruits.
A 35 anys de la derogació de la homosexualitat de la llei de “peligrosidad social”, és absolutament urgent conquerir les eines legals necessàries per acabar amb la IMPUNITAT HOMÒFOBA I TRANSFOBA, i hem de fer-ho des de la unitat. Unitat que hauria d’emmarcar-se en uns paràmetres de denúncia i no mercantilització de les nostres reivindicacions.